Diccionari nàutic

Qualsevol dels trossos de fusta que serveixen de picadors, sobre els quals es construeixen o carenen les embarcacions menors.

Tauló emmotllat a la quilla i el pantoc de la llanxa.

Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més alta que a les zones del seu voltant al mateix nivell.

Intrusió d'aigua salada en forma de falca en un estora de marea.

Regió d'alta pressió amb isòbares en forma de V invertida, que, com a prolongació d'un anticicló, s'introdueix entre dues depressions properes l'una a l'altra.

Tascó que ferma l'arbre a la coberta pel seu enfogonament.

Tascó de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a ajustar i estrènyer dos cossos entre els quals es col·loca.

Gràfic en forma de falca constituït per parells de punts diferentment distanciats, imprès sobre un suport transparent que s'utilitza com a substitut de la barra de paral·laxi.

Defensa formada amb taules que es col·locaven per sobre de la tapa de regala de la part posterior del vaixell, per a evitar l'entrada d'aigua a bord, quan es navegava amb vent llarg i molt d'onatge.

Orla que hi ha a cada cantó de la proa d'un caro que porta un bitó per a amarrar-hi els caps.