Diccionari nàutic

Zona costanera que produeix o aporta sorres i, en general, sediments i partícules sòlides, tals com són les lleres fluvials, els penya-segats en retrocés, les zones amb corrents de vents o els elements calcaris com ara les petxines.

Més enllà de la isòbata de 100 braces.

Embarcació propulsada per un o més motors forabord.

Motor amovible muntat a la part de l'escut de certes embarcacions, generalment esportives, que fa de mitjà de propulsió, a la vegada que permet dirigir-les o governar-les.

Forat natural o artificial que travessa una massa rocosa.

Vent de mar a terra.

Vent lleuger amb variació diürna que bufa de la mar cap a terra, a causa de la diferència de calor específica entre l'aigua del mar i les roques que componen el sòl costaner.

Llunyària mar en dins.

Obertura que es practica en els bucs per a examinar-ne els lligams i les peces de tauló del casc.

Element amb dues urpes llargues que forma part dels carretons elevadors de forca o toros i que penetra en sengles forats de les paletes i les eleva.