freu
freu
- ca congost, n m
- ca freu, n m sin. compl.
Definició
Pas estret entre dues roques o accidents marins.
fricció
fricció
- ca fricció, n f
Definició
Conjunt d'accions que la superfície de la Terra i dels mars exerceix en la velocitat, la direcció i la textura del vent.
fricció atmosfèrica
fricció atmosfèrica
- ca fricció atmosfèrica, n f
- es fricción atmosférica
Definició
Pertorbació important en l'òrbita de satèl·lits artificials produïda per la resistència de l'atmosfera.
fricció de fons
fricció de fons
- ca fricció de fons, n f
- es fricción de fondo
Definició
Força resultant de la interacció del fons de la mar i de les partícules d'aigua en moviment al prendre contacte amb aquest fons.
fricció interna
fricció interna
- ca viscositat, n f
- ca fricció interna, n f sin. compl.
- es viscosidad
Definició
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l'acció de forces exteriors.
fris
fris
- ca fris, n m
Definició
Espai comprès entre els galons de popa d'una embarcació.
fris
fris
- ca fris, n m
- es friso
Definició
Motllura decorada, en general daurada o pintada de colors molt vius, que s'estén al llarg dels costats del vaixell i que en remata els extrems.
frisar
frisar
- ca frisar, v tr
- es frisar
Definició
Clavar en els cantells de les portes unes tires de drap, perquè ajustin perfectament en tancar i no hi entri l'aigua.
front
front
- ca front, n m
- es frente
Definició
Línia d'intersecció de la superfície de separació entre dues masses d'aire amb un pla horitzontal o amb una superfície isobàrica.
front
front
- ca front, n m
- es frente
- es superficie frontal
Definició
Superfície de separació entre dues masses d'aire.