Diccionari nàutic

Llanxa autopropulsada, que pot navegar a gran velocitat, i que s'empra en competicions esportives.

Vaixell de guerra de gran velocitat, de petit tonatge i poca autonomia, accionat per motors de combustió interna de gran potència.

Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina, que va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.

Càrrega que porta una llanxa en un sol viatge.

Persona que condueix una llanxa.

Embarcació que fa aproximadament uns trenta pams, similar a la xalana, però més grossa.

Llanxa molt gran, que regularment es maneja al rem, i que s'empra per a carregar i descarregar les embarcacions i per a altres feines de ports, arsenals i rius.

Dispositiu amb què, per mitjà de diferents caragols de fusta o de ferro, es premen l'una contra l'altra dues o més làmines de fusta prèviament encolades.

Conjunt de materials pesants estibats al fons d'una embarcació per a fer-ne baixar el centre de gravetat i donar-li més estabilitat.

Sobrecàrrega afegida al timoner o al bot per a arribar al pes mínim establert.