Diccionari nàutic

Que magnetitza.

Transmetre a un cos les característiques pròpies d'un imant.

Telescopi capaç d'analitzar determinades línies espectrals i la seva polarització, de manera que permet mesurar la intensitat i la topologia del camp magnètic solar.

Mapa que mostra la intensitat i la polaritat magnètica de la superfície d'un astre, especialment del Sol.

Aparell per a mesurar la intensitat d'un camp magnètic.

Regió al voltant d'un planeta dotada d'un camp magnètic que atreu les partícules de vent solar.

Tub de buit d'emissió termoelectrònica proveït d'un camp elèctric i un de magnètic, destinats a comandar el moviment dels electrons.

Qualitat característica dels astres relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric donat a partir d'una referència arbitrària, que va creixent com més dèbil és l'astre.

Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de 10 parsecs de la Terra.

Unitat de mesura de la lluminositat aparent d'un astre, logarítmica, que es calcula a partir de la lluminositat aparent d'aquest i d'una lluminositat aparent de referència.