metacentre
metacentre
- ca metacentre, n m
Definició
Punt d'intersecció entre la vertical que passa pel centre de pressió d'un cos que sura en desequilibri i l'eix que contenia el centre de gravetat i el centre de pressió quan aquest cos estava en equilibri.
metacèntric -a
metacèntric -a
- ca metacèntric -a, adj
Definició
Pertanyent o relatiu al metacentre.
metaner
metaner
- ca metaner, n m
Definició
Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, adaptat al transport de gas natural liquat a una temperatura de -160 °C.
metànic -a
metànic -a
- ca metànic -a, adj
Definició
Relatiu o pertanyent al metà.
meteor
meteor
- ca meteor, n m
Definició
Fenomen físic natural que s'observa a l'atmosfera o sobre la superfície terrestre.
meteor
meteor
- ca meteor, n m
- ca estel fugaç, n m sin. compl.
Definició
Fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l'atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit.
meteor elèctric
meteor elèctric
- ca meteor elèctric, n m
- es electrometeoro
Definició
Meteor que té una manifestació visible o audible causat per les càrregues elèctriques presents a l'atmosfera.
meteor lluminós
meteor lluminós
- ca meteor lluminós, n m
- es fotometeoro
Definició
Meteor que té una manifestació visible causat per la interacció de la llum procedent del Sol o la Lluna amb l'atmosfera.
meteòric -a
meteòric -a
- ca meteòric -a, adj
Definició
Relatiu o pertanyent a un meteor o als meteors.
meteorit
meteorit
- ca meteorit, n m
- ca uranòlit, n m sin. compl.
- es meteorito
Definició
Sòlid celeste que travessa l'atmosfera de la Terra i n'ateny la superfície.
