Diccionari nàutic

Peix de 20 cm de llargada màxima, de dors blau verdós, amb els costats i el ventre argentats, el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques i una sola aleta dorsal en posició central, que és de vida pelàgica i forma moles.

Art d'emmallament de figura rectangular, molt semblant al sardinal, que es cala a la deriva per a la pesca de seitons.

Oscil·lació aperiòdica del nivell de la mar, no astronòmica, en un indret de la costa o mar endins, causada per efectes meteorològics.

Relatiu o pertanyent a la Lluna.

Telègraf òptic instal·lat en un lloc ben visible de la costa que permet d'establir comunicació amb les embarcacions.

Recipient de fusta, de forma troncocònica invertida, més alt que ample, amb la boca i el fons de forma generalment ovalada i a vegades circular, amb dos agafadors laterals a la part superior, que serveix principalment per a transportar fruites, vi, aigua o terra.

Pal que forma part d'un parell amb què dues persones traginen una portadora, l'una agafant-lo per l'extrem anterior i l'altra pel posterior.

Estri consistent en un cercle o semicercle graduat que serveix per mesurar i dibuixar angles sobre paper.

Recta que uneix el centre del disc aparent d'un astre i qualsevol punt de la circumferència d'aquest mateix disc.

Arc de l'angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del semidiàmetre d'un astre.