Diccionari de llengües del món

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

barasana

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia

ca barasana
ca barà sin. compl.
ca barasano sin. compl.
ca edulia sin. compl.
ca paneroa sin. compl.
cod baka uka
cod hadira uka
cod jiba uka
ar باراسانية
cy Barasana
cy Bará sin. compl.
cy Barasano sin. compl.
cy Edulia sin. compl.
cy Paneroa sin. compl.
de Barasana
de Bará sin. compl.
en Barasana
en Bará sin. compl.
en Barasano sin. compl.
en Edulia sin. compl.
en Paneroa sin. compl.
es barasano
es bará sin. compl.
es barasana sin. compl.
es edulia sin. compl.
es paneroa sin. compl.
eu barasanera
eu barà sin. compl.
eu barasano sin. compl.
eu edulia sin. compl.
eu paneroa sin. compl.
fr barasana
fr bara sin. compl.
fr bará sin. compl.
fr barasano sin. compl.
fr edulia sin. compl.
fr edúuria sin. compl.
fr paneroa sin. compl.
gl barasana
gl bará sin. compl.
gl barasano sin. compl.
gl edulia sin. compl.
gl paneroa sin. compl.
gn varasána
gn edulia sin. compl.
gn paneroa sin. compl.
gn vara sin. compl.
gn varasána sin. compl.
it barasana
it barà sin. compl.
it barasano sin. compl.
it edulia sin. compl.
it paneroa sin. compl.
ja バラサナ語
ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
nl Barasana
nl Bará sin. compl.
nl Barasano sin. compl.
nl Edulia sin. compl.
nl Paneroa sin. compl.
pt barasana
pt bará sin. compl.
pt barasano sin. compl.
pt edulia sin. compl.
pt paneroa sin. compl.
ru Барасана
ru Бара sin. compl.
ru Эдулья sin. compl.
ru Панероа sin. compl.
ru Барасано sin. compl.
sw Barasano
sw Bará sin. compl.
sw Barasana sin. compl.
sw Edulia sin. compl.
sw Paneroa sin. compl.
tmh Tabarazant
zh 巴拉萨纳
zh 巴拉 sin. compl.
zh 厄都里亚 sin. compl.
zh 巴拉萨诺 sin. compl.
zh 帕内罗阿 sin. compl.

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia

Definició

Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.

barasano

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia

ca barasana
ca barà sin. compl.
ca barasano sin. compl.
ca edulia sin. compl.
ca paneroa sin. compl.
cod baka uka
cod hadira uka
cod jiba uka
ar باراسانية
cy Barasana
cy Bará sin. compl.
cy Barasano sin. compl.
cy Edulia sin. compl.
cy Paneroa sin. compl.
de Barasana
de Bará sin. compl.
en Barasana
en Bará sin. compl.
en Barasano sin. compl.
en Edulia sin. compl.
en Paneroa sin. compl.
es barasano
es bará sin. compl.
es barasana sin. compl.
es edulia sin. compl.
es paneroa sin. compl.
eu barasanera
eu barà sin. compl.
eu barasano sin. compl.
eu edulia sin. compl.
eu paneroa sin. compl.
fr barasana
fr bara sin. compl.
fr bará sin. compl.
fr barasano sin. compl.
fr edulia sin. compl.
fr edúuria sin. compl.
fr paneroa sin. compl.
gl barasana
gl bará sin. compl.
gl barasano sin. compl.
gl edulia sin. compl.
gl paneroa sin. compl.
gn varasána
gn edulia sin. compl.
gn paneroa sin. compl.
gn vara sin. compl.
gn varasána sin. compl.
it barasana
it barà sin. compl.
it barasano sin. compl.
it edulia sin. compl.
it paneroa sin. compl.
ja バラサナ語
ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
nl Barasana
nl Bará sin. compl.
nl Barasano sin. compl.
nl Edulia sin. compl.
nl Paneroa sin. compl.
pt barasana
pt bará sin. compl.
pt barasano sin. compl.
pt edulia sin. compl.
pt paneroa sin. compl.
ru Барасана
ru Бара sin. compl.
ru Эдулья sin. compl.
ru Панероа sin. compl.
ru Барасано sin. compl.
sw Barasano
sw Bará sin. compl.
sw Barasana sin. compl.
sw Edulia sin. compl.
sw Paneroa sin. compl.
tmh Tabarazant
zh 巴拉萨纳
zh 巴拉 sin. compl.
zh 厄都里亚 sin. compl.
zh 巴拉萨诺 sin. compl.
zh 帕内罗阿 sin. compl.

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Colòmbia

Definició

barasano del nord

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

ca barà
ca barasano del nord sin. compl.
ca pocanga sin. compl.
ca waimaha sin. compl.
cod wáimaja
cod waípinõmakã
ar بارا
cy Bará
cy Barasano gogleddol sin. compl.
cy Pocanga sin. compl.
cy Waimaha sin. compl.
de Bará
de Barasano do Norte sin. compl.
de Pocanga sin. compl.
de Waimaha sin. compl.
en Bará
en Northern Barasano sin. compl.
en Pocanga sin. compl.
en Pokangá sin. compl.
en Waimaha sin. compl.
es bara
es bará sin. compl.
es barasano del norte sin. compl.
es huaimaha sin. compl.
es pocanga sin. compl.
es pokangá sin. compl.
es waimaha sin. compl.
eu barasanera
eu bara sin. compl.
eu iparraldeko barasanera sin. compl.
eu pocanga sin. compl.
eu waimaha sin. compl.
fr bara
fr barasana du nord sin. compl.
fr pocanga sin. compl.
fr waimaja ou waimaha sin. compl.
gl bará
gl barasano do norte sin. compl.
gl pocanga sin. compl.
gl waimaha sin. compl.
it barà
it barasano del nord sin. compl.
it pocanga sin. compl.
it waimaha sin. compl.
ja バラ語
ja バラサノデルノ－ルド語 sin. compl.
nl Bará
nl Barasano del Norte sin. compl.
nl Pocanga sin. compl.
nl Waimaha sin. compl.
pt bará
pt barasano do norte sin. compl.
pt pocanga sin. compl.
pt waimaha sin. compl.
ru Бара
ru Паканг sin. compl.
ru Ваймаха sin. compl.
ru Поканга sin. compl.
ru Северный барасано sin. compl.
zh 巴拉语
zh 北部巴拉萨诺语、瓦以马哈、波侃伽 sin. compl.
scr Alfabet llatí

Tucano > Oriental > Barà-tuyuca, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició

Els baràs formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els baràs es divideixen en vuit clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial), alguns dels quals són el waimaja, el wamïtañarã, el pamoa, el bara, el wañaco i el bupua bara.

La denominació barasano del nord és utilitzada únicament pel Summer Institute of Linguistics (SIL).

barbardian

Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados

ca crioll anglès de Barbados
ca badian sin. compl.
ca bajà sin. compl.
ca bajan sin. compl.
ca barbardian sin. compl.
de Barbados-Kreol-Englisch
de Bajan sin. compl.
de Bajan-Patois sin. compl.
de Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbados English Creole
en Badian sin. compl.
en Bajan sin. compl.
en Barbadian sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
en Barbadian Creole English sin. compl.
es criollo inglés de Barbados
es badian sin. compl.
es bajan sin. compl.
es barbadian sin. compl.
es barbadian creole english sin. compl.
eu barbados Kreolera
eu badian sin. compl.
eu bajan sin. compl.
eu barbadian sin. compl.
eu barbadian creole english sin. compl.
fr créole anglais de la Barbade
fr badian sin. compl.
fr bajan sin. compl.
fr barbadian Creole English sin. compl.
fr créole barbadien sin. compl.
gl crioulo inglés de Barbados
gl badian sin. compl.
gl bajan sin. compl.
gl barbadian sin. compl.
gl barbadian creole english sin. compl.
it creolo inglese di Barbados
it badian sin. compl.
it bajan sin. compl.
it barbadian sin. compl.
it barbadian creole english sin. compl.
nl Creools Engels op Barbados
nl Badian sin. compl.
nl Bajan sin. compl.
nl Barbadian Creole English sin. compl.
nl Engels-Creools van Barbados sin. compl.
pt crioulo inglês de Barbados
pt badian sin. compl.
pt bajan sin. compl.
pt barbadian sin. compl.
pt barbadian creole english sin. compl.

Crioll de base anglesa, Amèrica > Barbados

Definició

L'illa de Barbados va estar sota domini britànic des del segle XVII fins al 1966, data en què va esdevenir un estat independent. La naturalesa de la variant d'anglès que es parla en aquesta illa ha estat motiu de controvèrsia. Alguns autors defensaven que no s'hi havia desenvolupat mai un crioll, sinó una variant local d'anglès. D'altres, en canvi, destacaven la presència de certs trets en el bajà que indicaven el contrari. L'estudi de textos antics sembla haver confirmat que es tracta d'un crioll, tot i haver experimentat un procés important de descriollització, és a dir, d'aproximació a la llengua base, en aquest cas l'anglès. Es troben encara en bajà variants amb diferents graus de proximitat a l'anglès, com sol esdevenir-se en contextos en què els criolls han continuat en contacte amb la llengua de la qual prenen la major part del vocabulari.

baré

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

ca baré
ca ibini sin. compl.
cod balé
ar بارية
cy Baré
cy Ibini sin. compl.
de Baré
de Ibini sin. compl.
en Baré
en Ibini sin. compl.
en Ihini sin. compl.
es baré
es ibini sin. compl.
eu bareera
eu ibini sin. compl.
fr baré
fr ibini sin. compl.
gn vare
gn ivini sin. compl.
it baré
it ibini sin. compl.
ja バレ語
ja イビニ語 sin. compl.
nl Baré
nl Ibini sin. compl.
pt baré
pt ibini sin. compl.
ru Баре
ru Ибини sin. compl.
zh 巴勒语
zh 伊比尼 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definició

El baré està estretament emparentat amb llengües arawaks del Rio Negro, com ara el guarequena, el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripaco. Va ser la llengua més important de la zona alta del Rio Negro fins a principi del segle XX. Cobria una gran extensió al llarg del riu.

Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.

Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).

barí

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

ca barí
ca bari sin. compl.
ca motilón sin. compl.
ca motilone sin. compl.
cod baria
ar بارية
cy Barí
cy Bari sin. compl.
cy Motilón sin. compl.
cy Motilone sin. compl.
de Bari
de Barí sin. compl.
de Motilón sin. compl.
de Motilone sin. compl.
en Barí
en Bari sin. compl.
en Motilón sin. compl.
en Motilone sin. compl.
es barí
es bari sin. compl.
es motilón sin. compl.
es motilone sin. compl.
eu bariairera
eu bari sin. compl.
eu motilón sin. compl.
eu motilone sin. compl.
fr barí
fr bari sin. compl.
fr motilón sin. compl.
fr motilone sin. compl.
gn vari
gn bari sin. compl.
gn motilón sin. compl.
gn motilone sin. compl.
it barí
it bari sin. compl.
it motilón sin. compl.
it motilone sin. compl.
ja バリ語
ja モティロネ語 sin. compl.
ja モティロン語 sin. compl.
nl Barí
nl Bari sin. compl.
nl Motilón sin. compl.
nl Motilone sin. compl.
pt bari
pt motilón sin. compl.
pt motilone sin. compl.
ru Бари
ru Мотилон sin. compl.
zh 巴利语
zh 巴利、莫提隆、莫提隆内 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definició

El terme motilón s'empra també per designar la llengua yukpa, de la família carib. Són comunitats geogràficament veïnes.

Els contactes estables dels barís amb la societat nacional no es van iniciar fins fa uns 30 anys. Gràcies a aquest fet, encara queden parlants monolingües, tot i que el procés d'aculturació avança ràpidament. Es calcula que el 2004 a Veneçuela hi havia un 10% de barís monolingües, tots ancians.

Hi ha pocs estudis, antics o recents, sobre la gramàtica barí. Són d'origen barí els topònims veneçolans Zulia i Catatumbo, entre d'altres.

bari

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Sudan, Àfrica > Uganda

ca bari
ca kuku sin. compl.
ar بارية
cy Bari
cy Kuku sin. compl.
de Bari
de Beri sin. compl.
de Kuku sin. compl.
en Bari
en Beri sin. compl.
en Kuku sin. compl.
es bari
es kuku sin. compl.
eu bariera
eu kuku sin. compl.
fr bari
fr kuku sin. compl.
gl bari
gl kuku sin. compl.
gn vari
gn kuku sin. compl.
it bari
it kuku sin. compl.
ja バリ語
ja クク語 sin. compl.
nl Bari
nl Kuku sin. compl.
pt bari
pt kuku sin. compl.
ru Бари
ru Бери sin. compl.
ru Куку sin. compl.
zh 巴利语
zh 库库 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Sudan, Àfrica > Uganda

Definició

El grup central de la branca nilòtica de la família nilosahariana comprèn unes trenta llengües escampades per Etiòpia, Uganda, Kenya, Tanzània, República Democràtica del Congo i Sudan.

Els diversos grups humans que parlen bari tenen economies diverses: ramaders, agricultors, ferrers, pescadors, etc., de manera que les diferències culturals entre ells són grans.

A la República Democràtica del Congo hi ha grups que s'identifiquen ètnicament com a baris, però que parlen la llengua logo.

El bari és una llengua ben coneguda de fa temps per la comunitat científica gràcies a la gramàtica escrita el 1933 per Lorenzo M. Spagnolo.

basa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

ca basa
ca bassa sin. compl.
cod odzamagu
de Basa
de Abacha sin. compl.
de Abatsa sin. compl.
de Komo sin. compl.
de Rubasa sin. compl.
en Basa
en Bassa sin. compl.
es basa
es bassa sin. compl.
eu basa
eu bassa sin. compl.
fr basa
fr abacha sin. compl.
fr abatsa sin. compl.
fr bassa sin. compl.
fr rubasa sin. compl.
gl basa
gl bassa sin. compl.
it basa
it bassa sin. compl.
nl Basa
nl Abacha sin. compl.
nl Abatsa sin. compl.
nl Bassa sin. compl.
nl Rubasa sin. compl.
pt basa
pt bassa sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun

Definició

El basa és parlat per una comunitat que s'autodenomina mishulengu i anomena la seva llengua odzamagu. El terme basa es pren de la localització geogràfica del grup, el poble de Basa. Els mishulengus es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns.

Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.

basc

Aïllada, Europa > Espanya, Europa > França

ca basc
ca èuscar sin. compl.
ca eusquera sin. compl.
cod euskara
ar الباسكية
cy Basgeg
de Baskisch
en Basque
es vasco
eu euskara
eu eskuara sin. compl.
eu euskera sin. compl.
eu üskara sin. compl.
fr basque
gl vasco
gn vásko
it basco
ja バスク語
nl Baskisch
oc basc
pt basco
ru Баскский язык
sw Basque
tmh Tabaskut
zh 巴斯克语

Aïllada, Europa > Espanya, Europa > França

Definició

El basc actual és la forma moderna de la llengua parlada des de temps prehistòrics en el territori basc (antigament més ampli que l'actual). El basc ja s'hi utilitzava abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. No s'ha aconseguit de relacionar el basc amb certesa amb cap de les famílies lingüístiques conegudes, tot i que s'ha intentat emparentar amb el japonès, les llengües ameríndies, les uralianes, les afroasiàtiques i les caucàsiques.

També s'havia volgut veure en el basc, a causa de determinades coincidències originades potser per contacte lingüístic, un vestigi de l'ibèric, l'antiga llengua preromana de la costa mediterrània de la península Ibèrica, però el coneixement més aprofundit d'aquesta llengua ha fet esvair la idea. Els noms propis aquitans que figuren en inscripcions llatines del sud-oest de la Gàl·lia i que es poden relacionar clarament amb formes basques fan pensar en un parentiu estret entre l'aquità, la llengua preromana de l'actual Gascunya, i el basc. L'aquità seria l'antecessor del basc o potser tots dos pertanyien a una mateixa família de llengües que s'estenia per la regió del golf de Biscaia.

En el basc es distingeixen sis blocs dialectals (biscaí, guipuscoà, alt navarrès, labortà, baix navarrès i suletí). Les diferències dialectals no impossibiliten del tot la comprensió entre parlants de varietats distintes. Als anys seixanta es van establir damunt la base del guipuscoà i, en una mesura menor, del labortà l'ortografia i la llengua estàndard actuals.

basoo

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

ca bakoko
ca basoo sin. compl.
de Bakoko
de Adie sin. compl.
de Basoo sin. compl.
de Bisoo sin. compl.
en Bakoko
en Basoo sin. compl.
es bakoko
es basoo sin. compl.
eu bakoko
eu basoo sin. compl.
fr bakoko
fr basoo sin. compl.
gl bakoko
gl basoo sin. compl.
it bakoko
it basoo sin. compl.
nl Bakoko
nl Basoo sin. compl.
pt bakoko
pt basoo sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició

El grup etnolingüístic bakoko s'autodenomina elog-mpoo, literalment 'descendents de Mpoo' (de elog o ndog 'aquells de o descendents de' i Mpoo). El nom bakoko és utilitzat pels grups veïns d'aquests (els duales i els malimbes) i és la forma plural de mùkókó (en duala) i ὴkóɣó (en bakoko), que significa 'la sorra'. Hi ha dues interpretacions sobre l'origen d'aquesta denominació: durant la guerra entre els malimbes i els yakalaks (un subgrup dels bakokos), els malimbes van dir ɓe jiita ka mukoko 'n'hi ha tants com la sorra'; també podria provenir del nom utilitzat pels duales per a referir-se als yakalaks com a poble inferior o petits com la sorra.

El bakoko s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües bases, que inclou el basaa, el yapoma, el lombe i el dimbambang.

Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.