bamun
bamun
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca bamun
- ca bamum sin. compl.
- cod shipamon
- ar بامونية
- cy Bamun
- cy Bamum sin. compl.
- de Bamun
- de Bamum sin. compl.
- en Bamum
- en Bamoum sin. compl.
- en Bamoun sin. compl.
- en Bamun sin. compl.
- es bamún
- es bamum sin. compl.
- eu bamunera
- eu bamum sin. compl.
- fr bamoun
- fr bamum sin. compl.
- gl bamun
- gl bamum sin. compl.
- gn vamun
- gn bamum sin. compl.
- it bamoun
- it bamoum sin. compl.
- it bamum sin. compl.
- it bamun sin. compl.
- ja バムン語
- nl Bamun
- nl Bamum sin. compl.
- pt bamun
- ru Бамун
- ru Бамум sin. compl.
- zh 巴蒙语
- zh 巴姆语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
Tal com és habitual al Camerun, a més dels parlants nadius el bamun compta amb un gran nombre de camerunesos que el saben com a segona llengua.
El bamun és utilitzat amb normalitat a la ràdio. Hi ha cantants locals de renom, com Claude Ndam i Gerryland.
A les darreries del segle XIX, el sultà Njoya i el seu cercle de palau van elaborar una forma d'escriptura fonètica per al bamun anomenada a-ka-u-ku, la qual va tenir força difusió fins que els colonitzadors francesos van destruir les escoles on s'ensenyava i el sistema va caure en desús.
El bamun és utilitzat amb normalitat a la ràdio. Hi ha cantants locals de renom, com Claude Ndam i Gerryland.
A les darreries del segle XIX, el sultà Njoya i el seu cercle de palau van elaborar una forma d'escriptura fonètica per al bamun anomenada a-ka-u-ku, la qual va tenir força difusió fins que els colonitzadors francesos van destruir les escoles on s'ensenyava i el sistema va caure en desús.
bana
bana
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
banagere
banagere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ugare
- ca banagere sin. compl.
- ca iyon sin. compl.
- ca messaga sin. compl.
- ca messaga-ekol sin. compl.
- ca messaka sin. compl.
- de Messake
- de Banagere sin. compl.
- de Batomo sin. compl.
- de Iyon sin. compl.
- de Mesaka sin. compl.
- en Ugare
- en Banagere sin. compl.
- en Iyon sin. compl.
- en Messaga sin. compl.
- en Messaga-ekol sin. compl.
- en Messaka sin. compl.
- es ugare
- es banagere sin. compl.
- es iyon sin. compl.
- es messaga sin. compl.
- es messaga-ekol sin. compl.
- es messaka sin. compl.
- eu ugare
- eu banagere sin. compl.
- eu iyon sin. compl.
- eu messaga sin. compl.
- eu messaga-ekol sin. compl.
- eu messaka sin. compl.
- fr mesaka
- fr banagere sin. compl.
- fr messaga-Ekol sin. compl.
- fr messaka sin. compl.
- fr ugare sin. compl.
- gl ugare
- gl banagere sin. compl.
- gl iyon sin. compl.
- gl messaga sin. compl.
- gl messaga-ekol sin. compl.
- gl messaka sin. compl.
- it ugare
- it banagere sin. compl.
- it iyon sin. compl.
- it messaga sin. compl.
- it messaga-ekol sin. compl.
- it messaka sin. compl.
- nl Ugare
- nl Banagere sin. compl.
- nl Mesaka sin. compl.
- nl Messaga-Ekol sin. compl.
- nl Messake sin. compl.
- pt ugare
- pt banagere sin. compl.
- pt iyon sin. compl.
- pt messaga sin. compl.
- pt messaga-ekol sin. compl.
- pt messaka sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Tivoide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
L'ugare és una llengua del grup tivoide parlada en una zona fronterera entre el Camerun i Nigèria. Aproximadament el 75-80% dels ugares viuen a la banda camerunesa de la frontera. El grup s'autodenomina ugare o binangeli, però els forasters els anomenen habitualment messaka.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
Les llengües veïnes de l'ugare són el tiv al nord i a l'oest, l'esimbi a l'est, l'assaka o caka al sud-est, i l'oliti al sud. Sembla estar fortament relacionat amb totes aquestes llengües i amb la resta de llengües del grup tivoide, però caldria fer més recerca per deteminar-ne el nivell concret de proximitat. De fet, tot el grup tivoide ha estat molt poc estudiat. Hi ha una proposta de classificació interna segons la qual l'ugare en seria una de les quatre branques, al costat del tivoide central, el tivoide nord i l'esimbi.
banen
banen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
banend
banend
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca tunen
- ca banen sin. compl.
- ca banend sin. compl.
- ca nenni nyo'o sin. compl.
- ca penin sin. compl.
- ca penyin sin. compl.
- de Tunen
- de Banen sin. compl.
- de Banend sin. compl.
- de Eling sin. compl.
- de Nenni Nyo'o sin. compl.
- en Tunen
- en Banen sin. compl.
- en Banend sin. compl.
- en Nenni nyo'o sin. compl.
- en Penin sin. compl.
- en Penyin sin. compl.
- es tunen
- es banen sin. compl.
- es banend sin. compl.
- es nenni nyo'o sin. compl.
- es penin sin. compl.
- es penyin sin. compl.
- eu tunen
- eu banen sin. compl.
- eu banend sin. compl.
- eu nenni nyo'o sin. compl.
- eu penin sin. compl.
- eu penyin sin. compl.
- fr tunen
- fr banen sin. compl.
- fr banend sin. compl.
- fr nenni Nyo'o sin. compl.
- fr penin sin. compl.
- gl tunen
- gl banen sin. compl.
- gl banend sin. compl.
- gl nenni nyo'o sin. compl.
- gl penin sin. compl.
- gl penyin sin. compl.
- it tunen
- it banen sin. compl.
- it banend sin. compl.
- it nenni nyo'o sin. compl.
- it penin sin. compl.
- it penyin sin. compl.
- nl Tunen
- nl Banen sin. compl.
- nl Banend sin. compl.
- nl Nenni Nyo'o sin. compl.
- nl Penin sin. compl.
- pt tunen
- pt banen sin. compl.
- pt banend sin. compl.
- pt nenni nyo'o sin. compl.
- pt penin sin. compl.
- pt penyin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El grup etnolingüístic tunen se situa al nord-est de la ciutat de Douala, al sud-oest del Camerun. Entre els grups veïns dels tunens trobem els basaes, al sud; els medumbes, al nord; els ndemlis i els kwa's, a l'oest, i els numands, a l'est.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Podem distingir quatre dialectes del tunen: el toboany, el tufombo, el tuling i el ndoktuna.
El tunen s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
bang
bang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mambila
- ca bang sin. compl.
- ca bea sin. compl.
- ca ble sin. compl.
- ca juli sin. compl.
- ca lagubi sin. compl.
- ca mambere sin. compl.
- ca mambilla sin. compl.
- ca nor sin. compl.
- ca tagbo sin. compl.
- ca tongbo sin. compl.
- ca torbi sin. compl.
- de Mambila
- de Bang sin. compl.
- de Ble sin. compl.
- de Mambere sin. compl.
- de Mambilla sin. compl.
- en Mambila
- en Bang sin. compl.
- en Bea sin. compl.
- en Juli sin. compl.
- en lagubi sin. compl.
- en Mambila sin. compl.
- en Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- es mambila
- es bang sin. compl.
- es bea sin. compl.
- es juli sin. compl.
- es lagubi sin. compl.
- es mambila sin. compl.
- es nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- eu mambila
- eu bang sin. compl.
- eu bea sin. compl.
- eu juli sin. compl.
- eu lagubi sin. compl.
- eu mambila sin. compl.
- eu nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- fr mambila
- fr bang sin. compl.
- fr ble sin. compl.
- fr mambere sin. compl.
- fr mambilla sin. compl.
- gl mambila
- gl bang sin. compl.
- gl bea sin. compl.
- gl juli sin. compl.
- gl lagubi sin. compl.
- gl mambila sin. compl.
- gl nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- it mambila
- it bang sin. compl.
- it bea sin. compl.
- it juli sin. compl.
- it lagubi sin. compl.
- it mambila sin. compl.
- it nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
- nl Mambila
- nl Bang sin. compl.
- nl Ble sin. compl.
- nl Mambere sin. compl.
- nl Mambilla sin. compl.
- pt mambila
- pt bang sin. compl.
- pt bea sin. compl.
- pt juli sin. compl.
- pt lagubi sin. compl.
- pt mambila sin. compl.
- pt nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.
El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.
bangla
bangla
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia
- ca bengalí
- ca bangla sin. compl.
- cod bangla
- ar البنغالية
- cy Bengali
- cy Bangla sin. compl.
- de Bengalisch
- de Bangla sin. compl.
- de Bengali sin. compl.
- en Bengali
- en Banga-Bhasa sin. compl.
- en Bangala sin. compl.
- en Bangla sin. compl.
- es bengalí
- es bangla sin. compl.
- eu bengalera
- fr bengali
- fr bangla sin. compl.
- gl bengalí
- gl bangla sin. compl.
- gn vengali
- gn vangla sin. compl.
- it bengali
- it bengalese sin. compl.
- ja ベンガル語
- ja バングラ語 sin. compl.
- nl Bengaals
- nl Bangla sin. compl.
- pt bengali
- pt bangala sin. compl.
- ru Бенгальский
- ru Бангла sin. compl.
- ru Бенгали sin. compl.
- ru Банга-бхаша sin. compl.
- zh 孟加拉语
- zh 孟加拉 sin. compl.
- scr Alfabet bengalí
- num Sistema bengalí
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia
Definició
El bengalí, juntament amb l'oriya i l'assamès, és continuador del pràcrit magadhi, la llengua de Buda. Els textos en bengalí antic (datats entre els anys 1000 i 1400) inclouen alguns himnes budistes i tàntrics. En bengalí modern s'ha desenvolupat una literatura de prestigi.
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
bangon
bangon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca batangan
- ca bangon sin. compl.
- ca taubuid sin. compl.
- ca tawbuid sin. compl.
- ar باتانغانية
- cy Batangan
- cy Bangon sin. compl.
- cy Taubuid sin. compl.
- cy Tawbuid sin. compl.
- de Batangan
- de Bangon sin. compl.
- de Taubuid sin. compl.
- de Tawbuid sin. compl.
- en Batangan
- en Bangon sin. compl.
- en Barangan sin. compl.
- en Eastern Tawbuid sin. compl.
- en Taubuid sin. compl.
- en Tawbuid sin. compl.
- es batangano
- es bangon sin. compl.
- es taubuid sin. compl.
- es tawbuid sin. compl.
- eu batanganera
- eu bangon sin. compl.
- eu batangan sin. compl.
- eu taubuid sin. compl.
- eu tawbuid sin. compl.
- fr batangan
- fr bangon sin. compl.
- fr taubuid sin. compl.
- fr tawbuid sin. compl.
- gl batangan
- gl bangon sin. compl.
- gl taubuid sin. compl.
- gl tawbuid sin. compl.
- gn vatangan
- gn taubuid sin. compl.
- gn tawbuid sin. compl.
- gn vangon sin. compl.
- it batangan
- it bangon sin. compl.
- it taubuid sin. compl.
- it tawbuid sin. compl.
- pt batangan
- pt bangon sin. compl.
- pt taubuid sin. compl.
- pt tawbuid sin. compl.
- zh 巴唐安语
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüístic batangan s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els buhid, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, hi viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.
L'àrea lingüística del batangan limita amb zones on es parla alangan, tadyawan, buhid i tagal.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
El terme batangan deriva de batan ('tronc d'un arbre caigut o talat') i an ('lloc').
L'àrea lingüística del batangan limita amb zones on es parla alangan, tadyawan, buhid i tagal.
Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certs dubtes. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.
El terme batangan deriva de batan ('tronc d'un arbre caigut o talat') i an ('lloc').
baninge
baninge
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngie
- ca angie sin. compl.
- ca baminge sin. compl.
- ca baninge sin. compl.
- ca mengum sin. compl.
- ca mingi sin. compl.
- ca ngi sin. compl.
- ca ugie sin. compl.
- ca ungie sin. compl.
- de Ngie
- de Angie sin. compl.
- de Baninge sin. compl.
- de Mingi sin. compl.
- de Ngi sin. compl.
- en Ngie
- en Angie sin. compl.
- en Baminge/baninge sin. compl.
- en Mengum sin. compl.
- en Mingi/Ngi sin. compl.
- en Ugie sin. compl.
- en Ungie sin. compl.
- es ngie
- es angie sin. compl.
- es baminge/baninge sin. compl.
- es mengum sin. compl.
- es mingi/Ngi sin. compl.
- es ugie sin. compl.
- es ungie sin. compl.
- eu ngie
- eu angie sin. compl.
- eu baminge/baninge sin. compl.
- eu mengum sin. compl.
- eu mingi/Ngi sin. compl.
- eu ugie sin. compl.
- eu ungie sin. compl.
- fr ngie
- fr angie sin. compl.
- fr baninge sin. compl.
- fr mingi sin. compl.
- fr ngi sin. compl.
- gl ngie
- gl angie sin. compl.
- gl baminge/baninge sin. compl.
- gl mengum sin. compl.
- gl mingi/Ngi sin. compl.
- gl ugie sin. compl.
- gl ungie sin. compl.
- it ngie
- it angie sin. compl.
- it baminge/baninge sin. compl.
- it mengum sin. compl.
- it mingi/Ngi sin. compl.
- it ugie sin. compl.
- it ungie sin. compl.
- nl Ngie
- nl Angie sin. compl.
- nl Baninge sin. compl.
- nl Mingi sin. compl.
- nl Ngi sin. compl.
- pt ngie
- pt angie sin. compl.
- pt baminge/baninge sin. compl.
- pt mengum sin. compl.
- pt mingi/Ngi sin. compl.
- pt ugie sin. compl.
- pt ungie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.
Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.
L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.
baniva
baniva
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
