banivo
banivo
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
banivo
banivo
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
baniwa
baniwa
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca curripako
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripaco sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- cod waku
- cod wakuenai (wakwinay)
- ar كوريباكية
- cy Curripako
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripaco sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Curripaco
- de Baniva sin. compl.
- de Koripako sin. compl.
- de Korispaso sin. compl.
- de Kuripaco sin. compl.
- en Curripaco
- en Banivo sin. compl.
- en Baniwa sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es curripako
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripaco sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu kurripako
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu curripako sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr curripaco
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripaco sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl curripako
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripaco sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn kurripáko
- gn curripaco-vaníva sin. compl.
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripako-vaníva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it curripako
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripaco sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja クリパコ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語 sin. compl.
- nl Curripako
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripaco sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt curripako
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripaco sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Куррипако
- ru Баниво sin. compl.
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Курипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Curripako
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripaco sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Takuripakt
- zh 库里帕卡
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 巴尼瓦 sin. compl.
- zh 库里帕卡 sin. compl.
- zh 可罗西塔里 sin. compl.
- zh 库里帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki oriental > Karu, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
Alguns autors consideren que el baniva i el curripako són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
El curripako té tres variants dialectals: ôjo-kjàrru, âja-kurri i êje-kjénim.
baniwa
baniwa
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca baniva
- ca banivo sin. compl.
- ca baniwa sin. compl.
- ca curripaco-baniva sin. compl.
- ca kohoroxitari sin. compl.
- ca kurripako sin. compl.
- ca kurripako-baniva sin. compl.
- ar بانيفية
- cy Baniva
- cy Banivo sin. compl.
- cy Baniwa sin. compl.
- cy Curripaco-baniva sin. compl.
- cy Kohoroxitari sin. compl.
- cy Kurripako sin. compl.
- cy Kurripako-baniva sin. compl.
- de Baniva
- de Baniba sin. compl.
- de Baniua sin. compl.
- de Baniwa sin. compl.
- de Curripaco sin. compl.
- de Kohoroxitari sin. compl.
- en Baniwa
- en Banivo sin. compl.
- en Curripaco-Baniwa sin. compl.
- en Kohoroxitari sin. compl.
- en Kurripako sin. compl.
- en Kurripako-Baniwa sin. compl.
- es baniva
- es banivo sin. compl.
- es baniwa sin. compl.
- es curripaco-baniva sin. compl.
- es kohoroxitari sin. compl.
- es kurripako sin. compl.
- es kurripako-baniva sin. compl.
- eu baniwera
- eu banivo sin. compl.
- eu baniwa sin. compl.
- eu curripaco-baniva sin. compl.
- eu kohoroxitari sin. compl.
- eu kurripako sin. compl.
- eu kurripako-baniva sin. compl.
- fr baniva
- fr banivo sin. compl.
- fr baniwa sin. compl.
- fr curripaco-baniva sin. compl.
- fr kohoroxitari sin. compl.
- fr kurripako sin. compl.
- fr kurripako-baniva sin. compl.
- gl baniva
- gl banivo sin. compl.
- gl baniwa sin. compl.
- gl curripaco-baniva sin. compl.
- gl kohoroxitari sin. compl.
- gl kurripako sin. compl.
- gl kurripako-baniva sin. compl.
- gn vaniva
- gn kohoroxitari sin. compl.
- gn kurripáko sin. compl.
- gn kurripáko-baniva sin. compl.
- gn kurripáko-vaniva sin. compl.
- gn vanivo sin. compl.
- gn vaniwa sin. compl.
- it baniva
- it banivo sin. compl.
- it baniwa sin. compl.
- it curripaco-baniva sin. compl.
- it kohoroxitari sin. compl.
- it kurripako sin. compl.
- it kurripako-baniva sin. compl.
- ja バニバ語
- ja バニワ語、バニボ語、コホロシタリ語、クリパコ・バニバ語、クリパコ語 sin. compl.
- nl Baniva
- nl Banivo sin. compl.
- nl Baniwa sin. compl.
- nl Curripaco-Baniva sin. compl.
- nl Kohoroxitari sin. compl.
- nl Kurripako sin. compl.
- nl Kurripako-Baniva sin. compl.
- pt baniva
- pt banivo sin. compl.
- pt baniwa sin. compl.
- pt curripaco-baniva sin. compl.
- pt kohoroxitari sin. compl.
- pt kurripako sin. compl.
- pt kurripako-baniva sin. compl.
- ru Банива
- ru Баниуа sin. compl.
- ru Баниво sin. compl.
- ru Куррипако sin. compl.
- ru Коорошитари sin. compl.
- ru Куррипако-банива sin. compl.
- sw Baniva
- sw Banivo sin. compl.
- sw Baniwa sin. compl.
- sw Curripaco-baniva sin. compl.
- sw Kohoroxitari sin. compl.
- sw Kurripako sin. compl.
- sw Kurripako-baniva sin. compl.
- tmh Tabanibt
- zh 巴尼瓦
- zh 巴尼沃 sin. compl.
- zh 库里帕克 sin. compl.
- zh 科胡罗西塔里 sin. compl.
- zh 古丽帕克-巴尼瓦 sin. compl.
- zh 古丽帕卡-巴尼瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Yavitero, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definició
El baniva està estretament emparentat amb altres llengües arawaks del Río Negro, com ara el baré, el piapoko, el guarequena, el yavitero (llengua extingida) o el curripaco.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
De fet, alguns autors consideren que el baniva i el curripaco (o kurripako) són la mateixa llengua. Els dos termes serien sinònims: el primer correspondria a l'ús veneçolà i brasiler, i el segon, a l'ús colombià. D'altres autors consideren que aquests dos grups comparteixen una mateixa cultura, però parlen dialectes força diferenciats o, fins i tot, llengües independents pertanyents a subgrups diferents dins la família arawak.
Fins als anys 60 del segle XX els banives veneçolans vivien al seu territori tradicional, a la zona dels rius Guainía i Atapabo. Actualment, però, la major part s'ha traslladat a Puerto Ayacucho. Només un terç dels banives d'aquest estat parlen encara la llengua.
banja
banja
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngamambu
- ca bafuchu sin. compl.
- ca banja sin. compl.
- ca mbu sin. compl.
- ca mungyen sin. compl.
- ca nga sin. compl.
- ca ngamambo sin. compl.
- ca ngembo sin. compl.
- de Ngamambu
- de Bafuchu sin. compl.
- de Banja sin. compl.
- de Nga sin. compl.
- de Ngembo sin. compl.
- en Ngamambu
- en Bafuchu sin. compl.
- en Banja sin. compl.
- en Mbu sin. compl.
- en Mungyen sin. compl.
- en Nga/Ngembo sin. compl.
- en Ngamambo sin. compl.
- es ngamambu
- es bafuchu sin. compl.
- es banja sin. compl.
- es mbu sin. compl.
- es mungyen sin. compl.
- es nga/Ngembo sin. compl.
- es ngamambo sin. compl.
- eu ngamambu
- eu bafuchu sin. compl.
- eu banja sin. compl.
- eu mbu sin. compl.
- eu mungyen sin. compl.
- eu nga/Ngembo sin. compl.
- eu ngamambo sin. compl.
- fr ngamambo
- fr bafuchu sin. compl.
- fr banja sin. compl.
- fr nga sin. compl.
- fr ngembo sin. compl.
- gl ngamambu
- gl bafuchu sin. compl.
- gl banja sin. compl.
- gl mbu sin. compl.
- gl mungyen sin. compl.
- gl nga/Ngembo sin. compl.
- gl ngamambo sin. compl.
- it ngamambu
- it bafuchu sin. compl.
- it banja sin. compl.
- it mbu sin. compl.
- it mungyen sin. compl.
- it nga/Ngembo sin. compl.
- it ngamambo sin. compl.
- nl Ngamambu
- nl Bafuchu sin. compl.
- nl Banja sin. compl.
- nl Nga sin. compl.
- nl Ngembo sin. compl.
- pt ngamambu
- pt bafuchu sin. compl.
- pt banja sin. compl.
- pt mbu sin. compl.
- pt mungyen sin. compl.
- pt nga/Ngembo sin. compl.
- pt ngamambo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngamambu és una llengua del grup momo parlada al nord-oest del Camerun, a la zona de Nja i Bafuchu, als pobles de Meforbe, Mbei, Mbu (Bafuchu) i Baba II. La denominació de la llengua varia una mica a cadascun d'aquests pobles: ngamambo a Meforbe, ngamambei a Mbei i ngamambu a Mbu. També hi ha població ngamambu al districte de Ngembo/Ngembu de Mbengwi i al districte de Ngemuwah Banja de Batibo.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
Segons els ngamambus, els seus orígens es troben en el poble widikum (al qual es consideren pertanyents diversos grups de la zona, com ara els ngwos). Van abandonar la zona de Widikum fa algunes generacions i van estar-se durant un temps a Batibo, on viuen els moghamos, abans d'establir-se a la seva ubicació actual. Sembla que la llengua ngamambu és actualment força propera al moghamo, fins al punt que algunes fonts consideren que es podria considerar un dialecte del moghamo. Aquesta proximitat pot haver estat causada per la influència del moghamo sobre el ngamambu durant l'època de convivència a Batibo.
El ngamambu és la llengua habitual en la vida de la comunitat. L'anglès és la llengua d'ensenyament i el pidgin anglès del Camerun és emprat com a llengua franca amb parlants d'altres grups lingüístics. S'observa certa tendència entre els joves a barrejar el ngamambu i el pidgin anglès, fet que no és vist socialment de manera negativa.
banjangi
banjangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definició
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
bano'o
bano'o
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
banoho
banoho
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
banso
banso
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca lamnso'
- ca banso sin. compl.
- ca lamso sin. compl.
- ca nso' sin. compl.
- de Lamnso'
- de Bansaw sin. compl.
- de Banso sin. compl.
- de Nso' sin. compl.
- de Panso sin. compl.
- en Lamnso'
- en Banso sin. compl.
- en Lamso sin. compl.
- en Nso´ sin. compl.
- es lamnso'
- es banso sin. compl.
- es lamso sin. compl.
- es nso´ sin. compl.
- eu lamnso'
- eu banso sin. compl.
- eu lamso sin. compl.
- eu nso´ sin. compl.
- fr lamso
- fr banso sin. compl.
- fr lamnso' sin. compl.
- fr nso' sin. compl.
- fr panso sin. compl.
- gl lamnso'
- gl banso sin. compl.
- gl lamso sin. compl.
- gl nso´ sin. compl.
- it lamnso'
- it banso sin. compl.
- it lamso sin. compl.
- it nso´ sin. compl.
- nl Lamnso'
- nl Banso sin. compl.
- nl Lamso sin. compl.
- nl Nso' sin. compl.
- nl Panso sin. compl.
- pt lamnso'
- pt banso sin. compl.
- pt lamso sin. compl.
- pt nso´ sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El terme lamnso', literalment 'llengua (de) nso', fa referència a la llengua parlada pel poble nso' i, banso, al seu territori tradicional.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
banta
banta
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
- ca manta
- ca anta sin. compl.
- ca banta sin. compl.
- ca bantakpa sin. compl.
- ca menta sin. compl.
- cod kisam
- cod tinta
- de Manta
- de Anta sin. compl.
- de Banta sin. compl.
- de Bantakpa sin. compl.
- de Menta sin. compl.
- en Manta
- en Anta sin. compl.
- en Banta sin. compl.
- en Bantakpa sin. compl.
- en Menta sin. compl.
- es manta
- es anta sin. compl.
- es banta sin. compl.
- es bantakpa sin. compl.
- es menta sin. compl.
- eu manta
- eu anta sin. compl.
- eu banta sin. compl.
- eu bantakpa sin. compl.
- eu menta sin. compl.
- fr manta
- fr anta sin. compl.
- fr banta sin. compl.
- fr bantakpa sin. compl.
- fr menta sin. compl.
- gl manta
- gl anta sin. compl.
- gl banta sin. compl.
- gl bantakpa sin. compl.
- gl menta sin. compl.
- it manta
- it anta sin. compl.
- it banta sin. compl.
- it bantakpa sin. compl.
- it menta sin. compl.
- nl Manta
- nl Anta sin. compl.
- nl Banta sin. compl.
- nl Bantakpa sin. compl.
- nl Menta sin. compl.
- pt manta
- pt anta sin. compl.
- pt banta sin. compl.
- pt bantakpa sin. compl.
- pt menta sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Grassfields sud-occidental, Àfrica > Camerun
Definició
La llengua manta és parlada per unes 5.200 persones en una vintena de pobles situats en una franja d'uns trenta kilòmetres al nord-oest de Mamfe, a la zona sud-oest del Camerun. Els mantes s'autodenominen manta o banta; pel que fa a la llengua, als pobles del nord rep el nom de kisam i als del sud s'anomena tinta. Segons la propia tradició, els mantes són originaris de la zona on actualment es parla moghamo i menka, al sud-est de la seva ubicació actual.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
La població de Tanka, que s'autodenomina kekwa, pertany al clan ambele, però la llengua que parlen, que anomenen tentwa, és molt més pròxima al manta o l'atong; de fet, alguns mantes consideren Tanka dins el seu territori lingüístic. Algunes fonts la classifiquen com una llengua independent. Menda presenta una situació semblant: la població és ètnicament ambele, però lingüísticament manta; en aquest poble tothom parla les dues llengües, ambele i manta. El bantakpa és considerat per alguns autors una variant del manta, mentre que d'altres el consideren una llengua independent.
Pel que fa a la classificació, el manta ha estat inclòs dins del grup tivoide; també s'ha considerat part del grup anomenat momo occidental. En aquest darrer grup se solien incloure tan sols tres llengües, l'atong, el busam i l'ambele. Hi ha una proposta recent de classificació que hi incorpora unes quantes llengües, anteriorment incloses en altres grups lingüístics (el tivoide o el momo): l'alunfa, el balo, el bantakpa, el manta, el menka, l'osatu i el tanka. Aquesta proposta n'exclou, en canvi, l'ambele, una llengua de classificació difícil. La mateixa font proposa substituir el nom d'aquest grup, momo occidental, basat únicament en criteris geogràfics, pel de Grassfields del sud-oest.
Els mantes fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües. L'anglès és la llengua de l'ensenyament. El manta és la llengua principal de la comunitat, però el pidgin és cada cop més freqüent entre els joves.
