conob
conob
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i al q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
conob
conob
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
- ca q'anjob'al
- ca conob sin. compl.
- ca kanhobal sin. compl.
- ca kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- ca kanjobal de l'est sin. compl.
- ca qanjobal sin. compl.
- cy Q'anjob'al
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanhobal sin. compl.
- cy Kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- cy Kanjobal dwyreiniol sin. compl.
- cy Qanjobal sin. compl.
- de Kanjobal
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal Ost sin. compl.
- de Q'anjob'al sin. compl.
- de Q'anjob'al Ost sin. compl.
- en Q'anjob'al
- en Conob sin. compl.
- en Eastern Kanjobal sin. compl.
- en Eastern Q'anjob'al sin. compl.
- en Kanhobal sin. compl.
- en Qanjobal sin. compl.
- en Santa Eulalia Kanjobal sin. compl.
- es kanjobal
- es conob sin. compl.
- es kanhobal sin. compl.
- es kanjobal de Santa Eulalia sin. compl.
- es kanjobal del este sin. compl.
- es q'anjob'al sin. compl.
- es qanjobal sin. compl.
- eu q'anjob'alera
- eu conob sin. compl.
- eu kanhobal sin. compl.
- eu q'anjob'al sin. compl.
- eu q'anjob'alera sin. compl.
- eu qanjobal sin. compl.
- eu Santa Eulaliako kanjobak sin. compl.
- fr kanjobal
- fr conob sin. compl.
- fr kanhobal sin. compl.
- fr kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- fr kanjobal de l'est sin. compl.
- fr q'anjob'al sin. compl.
- fr qanjobal sin. compl.
- gl q'anjob'al
- gl conob sin. compl.
- gl kanhobal sin. compl.
- gl kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- gl kanjobal do leste sin. compl.
- gl qanjobal sin. compl.
- gn kanjoval
- gn kanhobal sin. compl.
- gn kanjobak sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyresẽogua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- gn qanjobal sin. compl.
- gn Santa Eulalia-gua sin. compl.
- it q'anjob'al
- it conob sin. compl.
- it kanhobal sin. compl.
- it kanjobak di Santa Eulalia sin. compl.
- it kanjobal dell'est sin. compl.
- it qanjobal sin. compl.
- pt q'anjobal
- pt conob sin. compl.
- pt kanhobal sin. compl.
- pt kanjobak de Santa Eulalia sin. compl.
- pt kanjobal do leste sin. compl.
- pt q'anjob'al sin. compl.
- pt qanjobal sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala
Definició
Als anys setanta del segle XX, es va decidir de considerar l'akateko i el q'anjobal com a llengües independents, fins aleshores es consideraven variants d'una mateixa llengua. És per això que reben també el nom de q'anjobal de l'oest i q'anjobal de l'est, respectivament.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Hi ha hagut un cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres són reconegudes com a llengües diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
A Mèxic hi ha població q'anjobal, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
coos
coos
Coos, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca hanis
- ca coos sin. compl.
- cy Hanis
- cy Coos sin. compl.
- de Hanis
- de Coos sin. compl.
- en Hanis
- en Coos sin. compl.
- es hanis
- es coos sin. compl.
- eu hanis
- eu coos sin. compl.
- eu coosera sin. compl.
- eu hanis sin. compl.
- fr hanis
- fr coos sin. compl.
- gl hanis
- gl coos sin. compl.
- gn hanis
- gn koos sin. compl.
- it hanis
- it coos sin. compl.
- pt hanis
- pt coos sin. compl.
Coos, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El hanis es parlava a la zona de la badia i del riu Coos. El miluk es parlava més al sud, al voltant de South Slough i al curs baix del riu Coquille. La denominació coos podria provenir del terme hanis kukwis 'sud'.
El hanis i el miluk, dues llengües parlades originàriament al llarg de la costa sud d'Oregon, formaven la família lingüística coos. S'han proposat possibles relacions d'aquesta família amb d'altres llengües com el siuslaw i l'alsea.
El miluk, també anomenat Lower Coquille, es va extingir l'any 1939, quan va morir la darrera parlant, Annie Miner Peterson. Pel que fa al hanis, segons algunes fonts es va extingir l'any 1972, quan va morir Martha Johnson, i d'altres el consideren probablement extingit, però no ho afirmen amb seguretat.
Actualment hi ha unes tres-centes persones d'ascendència coos, força barrejades amb població d'altres grups amerindis i d'origen europeu, que, juntament amb d'altres comunitats, reclamen drets històrics sobre la terra de la zona de la badia i del riu Coos.
El hanis i el miluk, dues llengües parlades originàriament al llarg de la costa sud d'Oregon, formaven la família lingüística coos. S'han proposat possibles relacions d'aquesta família amb d'altres llengües com el siuslaw i l'alsea.
El miluk, també anomenat Lower Coquille, es va extingir l'any 1939, quan va morir la darrera parlant, Annie Miner Peterson. Pel que fa al hanis, segons algunes fonts es va extingir l'any 1972, quan va morir Martha Johnson, i d'altres el consideren probablement extingit, però no ho afirmen amb seguretat.
Actualment hi ha unes tres-centes persones d'ascendència coos, força barrejades amb població d'altres grups amerindis i d'origen europeu, que, juntament amb d'altres comunitats, reclamen drets històrics sobre la terra de la zona de la badia i del riu Coos.
copper river
copper river
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca ahtna
- ca ahtena sin. compl.
- ca atna sin. compl.
- ca copper river sin. compl.
- cy Ahtna
- cy Ahtena sin. compl.
- cy Atna sin. compl.
- cy Copper river sin. compl.
- de Ahtna
- de Ahtena sin. compl.
- de Atna sin. compl.
- de Copper River sin. compl.
- en Ahtna
- en Ahtena sin. compl.
- en Atna sin. compl.
- en Copper River sin. compl.
- es atna
- es ahtena sin. compl.
- es ahtna sin. compl.
- es copper river sin. compl.
- eu ahtnera
- eu ahtena sin. compl.
- eu ahtna sin. compl.
- eu atna sin. compl.
- eu copper river sin. compl.
- fr ahtna
- fr ahtena sin. compl.
- fr atna sin. compl.
- fr copper river sin. compl.
- gl ahtna
- gl ahtena sin. compl.
- gl atna sin. compl.
- gl copper river sin. compl.
- gn ahtna
- gn ahtena sin. compl.
- gn atna sin. compl.
- gn kopper river sin. compl.
- it ahtna
- it ahtena sin. compl.
- it atna sin. compl.
- it copper river sin. compl.
- pt ahtna
- pt ahtena sin. compl.
- pt atna sin. compl.
- pt copper river sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Remuntant el riu Copper des de la desembocadura, es distingeixen quatre dialectes de l'ahtna amb poca variació. El dialecte més septentrional és veí de les llengües tanacross i tanana septentrional, amb les quals manté semblances gramaticals i lèxiques.
Tots els parlants d'ahtna tenen més de 50 anys i la llengua ja no es transmet a les noves generacions. Com a resultat, l'athna està en vies d'extinció.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Remuntant el riu Copper des de la desembocadura, es distingeixen quatre dialectes de l'ahtna amb poca variació. El dialecte més septentrional és veí de les llengües tanacross i tanana septentrional, amb les quals manté semblances gramaticals i lèxiques.
Tots els parlants d'ahtna tenen més de 50 anys i la llengua ja no es transmet a les noves generacions. Com a resultat, l'athna està en vies d'extinció.
copte
copte
Afroasiàtica > Egípcia, Àfrica > Egipte
- ca copte
- ca neoegipci sin. compl.
- cod met rem en kēme
- ar القبطية
- cy Copteg
- cy Neo-eiffteg sin. compl.
- de Koptisch
- de Neuägyptisch sin. compl.
- en Coptic
- en Neo-Egyptian sin. compl.
- es copto
- es neoegipcio sin. compl.
- eu koptoera
- eu neoegipci sin. compl.
- fr copte
- fr néo-égyptien sin. compl.
- gl copta
- gl neoexipcio sin. compl.
- gn copto
- gn neoehíysio sin. compl.
- it copto
- it neoegiziano sin. compl.
- ja コプト語
- ja 新エジプト語 sin. compl.
- nl Koptisch
- nl Nieuw-Egyptisch sin. compl.
- oc còpte
- oc neoegipci sin. compl.
- pt copta
- pt neo-egípcio sin. compl.
- ru Коптский язык
- zh 科普特语
Afroasiàtica > Egípcia, Àfrica > Egipte
Definició
La llengua copta era la parlada a Egipte des del segle IV aC fins a la seva desaparició total com a llengua d'ús, al voltant del segle XVII. El terme copte es refereix al darrer estadi de l'antic egipci. Tenia diversos dialectes, però els més importants eren dos, el sahídic i el bohàiric, associats respectivament amb l'Alt i el Baix Egipte.
La llengua escrita copta utilitza el seu propi alfabet, que és una adaptació fonètica del grec amb set signes de l'alfabet demòtic, per als sons especials. El retrocés del copte es va iniciar al segle VII, amb la conquesta del país pels àrabs, la llengua dels quals va anar substituint progressivament la del territori. El copte ha arribat a l'actualitat com a llengua litúrgica de l'Església ortodoxa copta, que compta amb uns 5 o 6 milions aproximadament de fidels a Egipte. S'han fet alguns intents per reavivar la llengua, tant a nivell oral com escrit, sense gaire èxit fins ara.
La llengua escrita copta utilitza el seu propi alfabet, que és una adaptació fonètica del grec amb set signes de l'alfabet demòtic, per als sons especials. El retrocés del copte es va iniciar al segle VII, amb la conquesta del país pels àrabs, la llengua dels quals va anar substituint progressivament la del territori. El copte ha arribat a l'actualitat com a llengua litúrgica de l'Església ortodoxa copta, que compta amb uns 5 o 6 milions aproximadament de fidels a Egipte. S'han fet alguns intents per reavivar la llengua, tant a nivell oral com escrit, sense gaire èxit fins ara.
coreà
coreà
Aïllada, Àsia > Corea del Nord, Àsia > Corea del Sud, Àsia > Rússia, Àsia > Xina
- ca coreà
- cod chosŏnmal
- cod hangungmal
- ar كورية
- cy Corëeg
- de Koreanisch
- en Korean
- es coreano
- eu koreera
- fr coréen
- gl coreano
- gn koreáno
- it coreano
- ja 韓国語
- ja 朝鮮語 sin. compl.
- nl Koreaans
- pt coreano
- ru Корейский
- zh 朝鲜语
- scr Alfabet coreà
- num Sistema aràbic
- num Sistema xinès
Aïllada, Àsia > Corea del Nord, Àsia > Corea del Sud, Àsia > Rússia, Àsia > Xina
Definició
El coreà es considera una llengua aïllada perquè no se n'ha pogut establir un parentiu clar dins de cap família lingüística. Sembla força segur que estaria vinculat al japonès i, segons alguns lingüistes, coreà i japonès podrien pertànyer a la família altaica. Tanmateix, és una hipòtesi controvertida.
El coreà modern és continuador de l'antic dialecte coreà han, que va substituir la resta de dialectes coreans antics a causa de l'hegemonia política de l'estat de Silla, on es parlava aquest dialecte.
Fins al segle XIX, el xinès va ser la llengua literària predominant de Corea. Per aquest motiu, el coreà actual conté molt lèxic d'origen xinès.
S'han desenvolupat varietats estàndards del coreà diferents a Corea del Nord (basada en el parlar de Pyongyang) i a Corea del Sud (basada en el parlar de Seül). Són dos estàndards mútuament intel·ligibles.
El coreà modern és continuador de l'antic dialecte coreà han, que va substituir la resta de dialectes coreans antics a causa de l'hegemonia política de l'estat de Silla, on es parlava aquest dialecte.
Fins al segle XIX, el xinès va ser la llengua literària predominant de Corea. Per aquest motiu, el coreà actual conté molt lèxic d'origen xinès.
S'han desenvolupat varietats estàndards del coreà diferents a Corea del Nord (basada en el parlar de Pyongyang) i a Corea del Sud (basada en el parlar de Seül). Són dos estàndards mútuament intel·ligibles.
coreguaje
coreguaje
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
- ca coreguaje
- ca caquetá sin. compl.
- ca carijona sin. compl.
- ca chaocha pai sin. compl.
- ca correguaje sin. compl.
- ca ko'reuaju sin. compl.
- ca koreguaje sin. compl.
- ca tama sin. compl.
- cod kho'rewahi
- ar كوريغواخية
- cy Coreguaje
- cy Caquetá sin. compl.
- cy Carijona sin. compl.
- cy Chaocha pai sin. compl.
- cy Correguaje sin. compl.
- cy Ko'reuaju sin. compl.
- cy Koreguaje sin. compl.
- cy Tama sin. compl.
- de Coreguaje
- de Caqueta sin. compl.
- de Caquetá sin. compl.
- de Carijona sin. compl.
- de Chaocha Pai sin. compl.
- de Correguaje sin. compl.
- de Ko'reuaju sin. compl.
- de Koreguaje sin. compl.
- de Korewahe sin. compl.
- de Tama sin. compl.
- en Koreguaje
- en Caquetá sin. compl.
- en Carijona sin. compl.
- en Chaocha Pai sin. compl.
- en Coreguaje sin. compl.
- en Correguaje sin. compl.
- en Ko'reuaju sin. compl.
- en Tama sin. compl.
- es coreguaje
- es caquetá sin. compl.
- es carijona sin. compl.
- es chaocha pai sin. compl.
- es correguaje sin. compl.
- es ko'reuaju sin. compl.
- es koreguaje sin. compl.
- es tama sin. compl.
- eu koreguajeera
- eu caquetá sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu chaocha pai sin. compl.
- eu coreguaje sin. compl.
- eu correguaje sin. compl.
- eu ko'reuaju sin. compl.
- eu koreguaje sin. compl.
- eu tama sin. compl.
- fr coreguaje
- fr caquetá sin. compl.
- fr carijona sin. compl.
- fr chaocha pai sin. compl.
- fr correguaje sin. compl.
- fr ko'reuaju sin. compl.
- fr koreguaje sin. compl.
- fr tama sin. compl.
- gl coreguaxe
- gl caquetá sin. compl.
- gl carijona sin. compl.
- gl chaocha pai sin. compl.
- gl coreguaje sin. compl.
- gl correguaje sin. compl.
- gl ko'reuaju sin. compl.
- gl koreguaje sin. compl.
- gl tama sin. compl.
- it coreguaje
- it caquetá sin. compl.
- it carijona sin. compl.
- it chaocha pai sin. compl.
- it correguaje sin. compl.
- it ko'reuaju sin. compl.
- it koreguaje sin. compl.
- it tama sin. compl.
- ja コレグアッヘ語
- nl Coreguaje
- nl Caquetá sin. compl.
- nl Carijona sin. compl.
- nl Chaocha Pai sin. compl.
- nl Correguaje sin. compl.
- nl Ko'reuaju sin. compl.
- nl Koreguaje sin. compl.
- nl Tama sin. compl.
- pt coreguaje
- pt caquetá sin. compl.
- pt carijona sin. compl.
- pt chaocha pai sin. compl.
- pt correguaje sin. compl.
- pt ko'reuaju sin. compl.
- pt koreguaje sin. compl.
- pt tama sin. compl.
- ru Корегуахе
- ru Тама sin. compl.
- ru Карихона sin. compl.
- ru Коррегуахе sin. compl.
- ru Какетá sin. compl.
- zh 科勒瓜赫语
- zh 科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查－帕伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
Definició
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
corina
corina
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca culina
- ca corina sin. compl.
- ca kulina sin. compl.
- cod madija
- ar كولينا
- cy Culina
- cy Corina sin. compl.
- cy Kulina sin. compl.
- de Culina
- de Curina sin. compl.
- de Kulina sin. compl.
- en Culina
- en Corina sin. compl.
- es culina
- es corina sin. compl.
- es kulina sin. compl.
- eu kulinera
- eu corina sin. compl.
- eu culinera sin. compl.
- eu kulina sin. compl.
- fr culina
- fr corina sin. compl.
- fr kollina sin. compl.
- fr kulina sin. compl.
- fr kulína sin. compl.
- fr kulino sin. compl.
- fr kulyna sin. compl.
- fr kurina sin. compl.
- fr madihá sin. compl.
- fr madija sin. compl.
- gl culina
- gn kulina
- gn korina sin. compl.
- gn kulina sin. compl.
- it culina
- it corina sin. compl.
- it kulina sin. compl.
- ja クリーナ語
- ja コリーナ語 sin. compl.
- nl Culina
- nl Corina sin. compl.
- nl Kulina sin. compl.
- pt culina
- pt corina sin. compl.
- pt kulina sin. compl.
- ru Кулина
- ru Корина sin. compl.
- ru Мадиха sin. compl.
- sw Culina
- sw Corina sin. compl.
- sw Kulina sin. compl.
- tmh Takulint
- zh 古里纳
- zh 科里纳 sin. compl.
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La comunitat peruana té molt poc contacte amb parlants d'espanyol i només un 10% de la població té algun coneixement d'aquesta llengua. Sovint reben visites de comerciants brasilers. Al Perú hi ha dues escoles bilingües.
còrnic
còrnic
Indoeuropea > Cèltica > Britònic, Europa > Regne Unit
- ca còrnic
- cod kernewek
- ar الكورنيكية
- cy Cernyweg
- de Kornisch
- en Cornish
- es córnico
- eu kornubiera
- fr cornique
- gl córnico
- gn korníko
- it cornico
- ja コーンウォール語
- nl Cornisch
- oc cornic
- pt córnico
- ru Корнуэльский язык
- sw Cornish
- tmh Takurnikt
- zh 科尔尼克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Cèltica > Britònic, Europa > Regne Unit
Definició
Llengua que s'havia parlat a Cornualla, petit país cèltic que avui constitueix un comtat del sud-oest d'Anglaterra, el de Cornualla i illes Scilly. La història particular de Cornualla comença al segle VII, quan l'avanç dels germànics, que havien envaït la Gran Bretanya al segle V, va separar-la de la resta dels territoris habitats per població britònica, especialment el futur Gal·les. Darrer refugi cèltic al sud de l'illa, els anglesos no la van sotmetre fins al 936, quan ja s'havia cristianitzat.
Avui dia, la situació de l'idioma, esdevingut un element important de la consciència nacional còrnica, és precària: Cornualla té aproximadament mig milió d'habitants, tot i que el nivell de coneixements obtingut és molt divers i només el posseeix una minoria, que, en un medi totalment anglicitzat, no el pot utilitzar normalment.
Avui dia, la situació de l'idioma, esdevingut un element important de la consciència nacional còrnica, és precària: Cornualla té aproximadament mig milió d'habitants, tot i que el nivell de coneixements obtingut és molt divers i només el posseeix una minoria, que, en un medi totalment anglicitzat, no el pot utilitzar normalment.
coroado
coroado
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca kaingà
- ca bugre sin. compl.
- ca coroado sin. compl.
- ca kaingan sin. compl.
- ca kaingán sin. compl.
- ca kanhgág sin. compl.
- ar كاينغا
- cy Kaingáng
- cy Bugre sin. compl.
- cy Coroado sin. compl.
- cy Kaingan sin. compl.
- cy Kaingán sin. compl.
- cy Kanhgág sin. compl.
- de Kaingang
- de Bugre sin. compl.
- de Coroado sin. compl.
- de Kaingá sin. compl.
- de Kaingán sin. compl.
- de Kanhgág sin. compl.
- en Kaingang
- en Bugre sin. compl.
- en Caingang sin. compl.
- en Coroado sin. compl.
- en Coroados sin. compl.
- es kaingá
- es bugre sin. compl.
- es coroado sin. compl.
- es kahngág sin. compl.
- es kaingan sin. compl.
- es kaingán sin. compl.
- eu kaingangera
- eu bugre sin. compl.
- eu coroado sin. compl.
- eu kaingan sin. compl.
- eu kaingán sin. compl.
- eu kanhgág sin. compl.
- fr kaingang
- fr bugre sin. compl.
- fr coroado sin. compl.
- fr kaingan sin. compl.
- fr kaingán sin. compl.
- fr kanhgág sin. compl.
- gn kainga
- gn bugre sin. compl.
- gn coroado sin. compl.
- gn kaingan sin. compl.
- gn kaingán sin. compl.
- gn kanhgág sin. compl.
- it kaingang
- it bugre sin. compl.
- it coroado sin. compl.
- it kaingan sin. compl.
- it kaingán sin. compl.
- it kanhgág sin. compl.
- ja カインガング語
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja コロアド語 sin. compl.
- ja カンガッグ語 sin. compl.
- ja カインガ語、カインガン語 sin. compl.
- nl Kaingang
- nl Bugre sin. compl.
- nl Coroado sin. compl.
- nl Kaingan sin. compl.
- nl Kaingán sin. compl.
- nl Kanhgág sin. compl.
- pt kaingang
- pt bugre sin. compl.
- pt caingangue sin. compl.
- pt coroado sin. compl.
- pt kaingan sin. compl.
- pt kaingán sin. compl.
- pt kanhgág sin. compl.
- ru Каинганг
- ru Бугре sin. compl.
- ru Каинган sin. compl.
- ru Короадо sin. compl.
- ru Кайнганг sin. compl.
- ru Короадос sin. compl.
- zh 康加语
- zh 康敢 sin. compl.
- zh 康甘 sin. compl.
- zh 布格雷 sin. compl.
- zh 康赫加戈 sin. compl.
- zh 科洛阿多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.
Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.
Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.
En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.
S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).
