coche
coche
Aïllada, Amèrica > Colòmbia
- ca camsà
- ca coche sin. compl.
- ca kamsà sin. compl.
- ca sibundoy sin. compl.
- cod camënts_à
- ar كامسية
- cy Camsá
- cy Coche sin. compl.
- cy Kamsá sin. compl.
- cy Sibundoy sin. compl.
- de Camsá
- de Coche sin. compl.
- de Kamsa sin. compl.
- de Sibundoy sin. compl.
- en Camsá
- en Coche sin. compl.
- en Kamsa sin. compl.
- en Sibundoy sin. compl.
- es camsá
- es coche sin. compl.
- es kamsá sin. compl.
- es sibundoy sin. compl.
- eu kamsa
- eu camsà sin. compl.
- eu coche sin. compl.
- eu kamsà sin. compl.
- eu sibundoy sin. compl.
- fr camsá
- fr coche sin. compl.
- fr kamsá sin. compl.
- fr sibundoy sin. compl.
- gl camsá
- gl coche sin. compl.
- gl kamsá sin. compl.
- gl sibundoy sin. compl.
- gn kansa
- gn kansa sin. compl.
- gn koche sin. compl.
- gn sivundoy sin. compl.
- it camsa
- it coche sin. compl.
- it kamsà sin. compl.
- it sibundoy sin. compl.
- ja カムサ語
- ja コチェ語 sin. compl.
- ja シブンドイ語 sin. compl.
- nl Camsá
- nl Coche sin. compl.
- nl Kamsá sin. compl.
- nl Sibundoy sin. compl.
- pt camsa
- pt coche sin. compl.
- pt kamsá sin. compl.
- pt sibundoy sin. compl.
- ru Камса
- ru Коче sin. compl.
- ru Сибундо sin. compl.
- ru Сибундой sin. compl.
- sw Camsá
- sw Coche sin. compl.
- sw Kamsá sin. compl.
- sw Sibundoy sin. compl.
- tmh Takamsit
- zh 卡姆萨
- zh 考切 sin. compl.
- zh 卡姆萨 sin. compl.
- zh 斯蓬道依 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Colòmbia
Definició
Des del final del segle XIX missioners de diverses esglésies han intentat evangelitzar i aculturar aquesta ètnia.
Des de fa uns quaranta anys s'ha iniciat un procés de recuperació de la cultura i la llengua, que patia un clar retrocés. Els darrers vint anys s'han anat introduint programes bilingües a les escoles nacionals, no sense dificultats. També es duu a terme una política de formació dels joves en àmbits com la lingüística, l'antropologia, la literatura, etc., perquè treballin després dins la pròpia comunitat.
Recentment, Hugo Jamioy, escriptor camsà, ha impulsat una editorial, Juabna de América - Ediciones Indígenas, que es proposa donar veu a la literatura indígena americana.
Com la major part dels amerindis d'aquest estat pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.
Des de fa uns quaranta anys s'ha iniciat un procés de recuperació de la cultura i la llengua, que patia un clar retrocés. Els darrers vint anys s'han anat introduint programes bilingües a les escoles nacionals, no sense dificultats. També es duu a terme una política de formació dels joves en àmbits com la lingüística, l'antropologia, la literatura, etc., perquè treballin després dins la pròpia comunitat.
Recentment, Hugo Jamioy, escriptor camsà, ha impulsat una editorial, Juabna de América - Ediciones Indígenas, que es proposa donar veu a la literatura indígena americana.
Com la major part dels amerindis d'aquest estat pateixen els efectes del conflicte armat de Colòmbia.
cocopa
cocopa
Yuma > Califòrnia-Delta > Delta, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca cocopa
- ca cocopah sin. compl.
- de Cocopa
- de Cucupá sin. compl.
- de Kikima sin. compl.
- de Kwikapa sin. compl.
- en Cocopa
- en Cocopah sin. compl.
- es cocopa
- es cocopah sin. compl.
- eu cocopa
- eu cocopah sin. compl.
- fr cocopa
- fr cucupa sin. compl.
- fr koipai sin. compl.
- fr kuapac sin. compl.
- gl cocopa
- gl cocopah sin. compl.
- it cocopa
- it cocopah sin. compl.
- nl Cocopah
- nl Cucupa sin. compl.
- nl Koipai sin. compl.
- nl Kuapac sin. compl.
- pt cocopa
- pt cocopah sin. compl.
Yuma > Califòrnia-Delta > Delta, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Els cocopes van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols el 1540. Fins al segle XIX la relació amb els missioners va ser intermitent i la comunitat es va resistir a l'assimilació.
Amb l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic (1853), el territori cocopa va quedar dividit. Els de la banda dels Estats Units actualment viuen en una reserva indígena.
Sembla que la llengua conserva una mica més de vitalitat als Estats Units que a Mèxic.
La llengua cocopa constava almenys de dos dialectes, el kahwan, ja extingit, i el kikima.
Malgrat que la cultura tradicional de la comunitat s'ha perdut, el cocopa encara s'ensenya a les escoles. Es calcula que només un terç dels parlants, els adults grans, tenen una bona competència, mentre que els infants només l'entenen i rarament la parlen. Bona part dels membres del grup són trilingües en cocopa, anglès i espanyol.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Els cocopes van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols el 1540. Fins al segle XIX la relació amb els missioners va ser intermitent i la comunitat es va resistir a l'assimilació.
Amb l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic (1853), el territori cocopa va quedar dividit. Els de la banda dels Estats Units actualment viuen en una reserva indígena.
Sembla que la llengua conserva una mica més de vitalitat als Estats Units que a Mèxic.
La llengua cocopa constava almenys de dos dialectes, el kahwan, ja extingit, i el kikima.
Malgrat que la cultura tradicional de la comunitat s'ha perdut, el cocopa encara s'ensenya a les escoles. Es calcula que només un terç dels parlants, els adults grans, tenen una bona competència, mentre que els infants només l'entenen i rarament la parlen. Bona part dels membres del grup són trilingües en cocopa, anglès i espanyol.
cocopah
cocopah
Yuma > Califòrnia-Delta > Delta, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca cocopa
- ca cocopah sin. compl.
- de Cocopa
- de Cucupá sin. compl.
- de Kikima sin. compl.
- de Kwikapa sin. compl.
- en Cocopa
- en Cocopah sin. compl.
- es cocopa
- es cocopah sin. compl.
- eu cocopa
- eu cocopah sin. compl.
- fr cocopa
- fr cucupa sin. compl.
- fr koipai sin. compl.
- fr kuapac sin. compl.
- gl cocopa
- gl cocopah sin. compl.
- it cocopa
- it cocopah sin. compl.
- nl Cocopah
- nl Cucupa sin. compl.
- nl Koipai sin. compl.
- nl Kuapac sin. compl.
- pt cocopa
- pt cocopah sin. compl.
Yuma > Califòrnia-Delta > Delta, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Els cocopes van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols el 1540. Fins al segle XIX la relació amb els missioners va ser intermitent i la comunitat es va resistir a l'assimilació.
Amb l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic (1853), el territori cocopa va quedar dividit. Els de la banda dels Estats Units actualment viuen en una reserva indígena.
Sembla que la llengua conserva una mica més de vitalitat als Estats Units que a Mèxic.
La llengua cocopa constava almenys de dos dialectes, el kahwan, ja extingit, i el kikima.
Malgrat que la cultura tradicional de la comunitat s'ha perdut, el cocopa encara s'ensenya a les escoles. Es calcula que només un terç dels parlants, els adults grans, tenen una bona competència, mentre que els infants només l'entenen i rarament la parlen. Bona part dels membres del grup són trilingües en cocopa, anglès i espanyol.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Els cocopes van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols el 1540. Fins al segle XIX la relació amb els missioners va ser intermitent i la comunitat es va resistir a l'assimilació.
Amb l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic (1853), el territori cocopa va quedar dividit. Els de la banda dels Estats Units actualment viuen en una reserva indígena.
Sembla que la llengua conserva una mica més de vitalitat als Estats Units que a Mèxic.
La llengua cocopa constava almenys de dos dialectes, el kahwan, ja extingit, i el kikima.
Malgrat que la cultura tradicional de la comunitat s'ha perdut, el cocopa encara s'ensenya a les escoles. Es calcula que només un terç dels parlants, els adults grans, tenen una bona competència, mentre que els infants només l'entenen i rarament la parlen. Bona part dels membres del grup són trilingües en cocopa, anglès i espanyol.
cocoy
cocoy
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll anglès de Dominica
- ca cocoy sin. compl.
- ca kokoy sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- en Dominican English Creole
- en Cocoy sin. compl.
- en Kokoy sin. compl.
- es criollo inglés de Dominica
- es cocoy sin. compl.
- es kokoy sin. compl.
- eu ingelesean kreolera de Dominica
- eu cocoy sin. compl.
- eu kokoy sin. compl.
- fr créole anglais dominicain
- fr cocoy sin. compl.
- fr kockoy sin. compl.
- gl crioulo inglés de Dominica
- gl cocoy sin. compl.
- gl kokoy sin. compl.
- it creolo inglese di Dominica
- it cocoy sin. compl.
- it kokoy sin. compl.
- nl Creools Engels op de Dominicaanse Republiek
- nl Cocoy sin. compl.
- nl Engels-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Kockoy sin. compl.
- pt crioulo inglês de Dominica
- pt cocoy sin. compl.
- pt kokoy sin. compl.
Crioll de base anglesa, Amèrica > Dominica
Definició
Dominica forma part de les illes anomenades Commonwealth Windward, juntament amb Grenada, Saint Vincent i les Grenadines, i Saint Lucia. Aquestes illes foren colonitzades inicialment pels francesos, i cap a final del segle XVIII i començament del XIX van passar a mans britàniques. Com a conseqüència, s'hi van desenvolupar en primer lloc criolls de base francesa i posteriorment criolls de base anglesa. Uns i altres han arribat fins a l'actualitat en diferents situacions de vitalitat, segons el context.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base anglesa de Dominica, anomenat kokoy, es troba en una situació força delicada. És parlat en dues petites comunitats al nord del país, Marigot i Wesley, sobretot per adults; els joves tendeixen a parlar anglès estàndard.
L'origen del nom d'aquest crioll no és gaire clar: sembla que deriva del nom d'un tipus de banana i que històricament s'hauria emprat de manera despectiva envers la població vinguda de Montserrat i Antigua, i envers la seva llengua.
El crioll de base francesa, anomenat localment kwèyòl, és la llengua de prop del 80% de la població del país. L'anglès, llengua oficial, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll de base francesa al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. A més, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
coeur d'Alene
coeur d'Alene
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca coeur d'Alene
- ca schitsu'umsh sin. compl.
- ca skitswish sin. compl.
- cod schitsu'Umsh
- de Coeur d'Alene
- de Schitsu'umsh sin. compl.
- en Coeur d'Alene
- en Schitsu'umsh sin. compl.
- en Skitswish sin. compl.
- es coeur d'Alene
- es schitsu'umsh sin. compl.
- es skitswish sin. compl.
- eu coeur d'Alene
- eu schitsu'umsh sin. compl.
- eu skitswish sin. compl.
- fr cœur d'alène
- fr snchitsu'umshtsun sin. compl.
- gl coeur d'Alene
- gl schitsu'umsh sin. compl.
- gl skitswish sin. compl.
- it coeur d'Alene
- it schitsu'umsh sin. compl.
- it skitswish sin. compl.
- nl Coeur d'Alene
- nl Snchitsu'umshtsun sin. compl.
- pt coeur d'Alene
- pt schitsu'umsh sin. compl.
- pt skitswish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
No se sap si els cinc parlants de coeur d'Alene registrats l'any 1999 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua es va deixar de transmetre als infants fa diverses generacions i està en una fase molt propera a l'extinció.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
No se sap si els cinc parlants de coeur d'Alene registrats l'any 1999 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua es va deixar de transmetre als infants fa diverses generacions i està en una fase molt propera a l'extinció.
cofan
cofan
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador
- ca cofan
- ca kofane sin. compl.
- cod a'ingae (ayinga)
- ar كوفانية
- cy Cofán
- cy Kofane sin. compl.
- de Cofán
- de A'ingaé sin. compl.
- en Cofán
- en Kofane sin. compl.
- es cofán
- es kofane sin. compl.
- eu kofanera
- eu kofane sin. compl.
- fr cofan
- fr kofan sin. compl.
- fr kofán sin. compl.
- fr kofane sin. compl.
- gl cofán
- gl kofane sin. compl.
- gn kofan
- gn kofane sin. compl.
- it cofan
- it kofane sin. compl.
- ja コファン語
- nl Cofán
- nl Kofane sin. compl.
- pt cofán
- pt kofane sin. compl.
- ru Кофан
- ru Кофане sin. compl.
- sw Cofán
- sw Kofane sin. compl.
- tmh Takufant
- zh 考凡
- zh 考法内 sin. compl.
Filiació desconeguda, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador
Definició
La documentació sobre aquesta llengua és força limitada i no hi ha acord entre els autors pel que fa a la seva classificació genètica. Sembla que ha manllevat alguns elements de llengües veïnes de la família txibtxa. Alguns autors consideren que té dos dialectes mútuament intel·ligibles: l'equatorià (del riu Aguarico) i el colombià (dels rius San Miguel, Guamúes i Putumayo).
El territori cofan ha estat una zona d'explotació petroliera intensiva, especialment des de 1970. Aquest fet ha provocat un fort grau d'aculturació entre els cofan. La llengua està patint un procés força accelerat de substitució.
El conflicte armat de Colòmbia està provocant el desplaçament dels cofan que vivien en aquest estat cap a la banda equatoriana.
El territori cofan ha estat una zona d'explotació petroliera intensiva, especialment des de 1970. Aquest fet ha provocat un fort grau d'aculturació entre els cofan. La llengua està patint un procés força accelerat de substitució.
El conflicte armat de Colòmbia està provocant el desplaçament dels cofan que vivien en aquest estat cap a la banda equatoriana.
cogapakori
cogapakori
Arawak o maipure > Divisió del sud, Amèrica > Perú
- ca nanti
- ca cogapakori sin. compl.
- ar نانتية
- cy Nanti
- cy Cogapakori sin. compl.
- de Nanti
- de Cogapacori sin. compl.
- en Nanti
- en Kugapakori sin. compl.
- es nanti
- es cogapakori sin. compl.
- eu nantiera
- eu cogapakori sin. compl.
- fr nanti
- fr cogapacori sin. compl.
- gl nanti
- gl cogapakori sin. compl.
- gn nanti
- gn kogapakori sin. compl.
- it nanti
- it cogapakori sin. compl.
- ja ナンティ語
- ja コガパコリ語 sin. compl.
- nl Nanti
- nl Cogapakori sin. compl.
- pt nanti
- pt cogapakori sin. compl.
- ru Нанти
- ru Кугапакори sin. compl.
- ru Когапакори sin. compl.
- sw Nanti
- sw Cogapakori sin. compl.
- tmh Tanantit
- zh 那恩提
- zh 库嘎帕克瑞 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del sud, Amèrica > Perú
Definició
Els nanti són majoritàriament monolingües. Només alguns joves parlen una mica d'espanyol o de machiguenga.
cogui
cogui
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
- ca kogi
- ca cágaba sin. compl.
- ca cogui sin. compl.
- ca kággaba sin. compl.
- ca köggaba sin. compl.
- ca kogui sin. compl.
- cod kaggaba
- cod kogi
- cod kogian
- ar كوغية
- cy Kogi
- cy Cágaba sin. compl.
- cy Cogui sin. compl.
- cy Kággaba sin. compl.
- cy Köggaba sin. compl.
- cy Kogui sin. compl.
- de Kogi
- de Cagaba sin. compl.
- de Cogui sin. compl.
- de Kaggaba sin. compl.
- de Kággaba sin. compl.
- de Kogui sin. compl.
- en Cogui
- en Coghui sin. compl.
- en Kagaba sin. compl.
- en Kaggaba sin. compl.
- en Köggaba sin. compl.
- en Kogi sin. compl.
- en Kogui sin. compl.
- es cogui
- es cágaba sin. compl.
- es cogui sin. compl.
- es kággaba sin. compl.
- es köggaba sin. compl.
- es kogi sin. compl.
- es kogui sin. compl.
- eu koguiera
- eu cágaba sin. compl.
- eu cogui sin. compl.
- eu kággaba sin. compl.
- eu köggaba sin. compl.
- eu kogi sin. compl.
- eu kogui sin. compl.
- fr kogui
- fr cágaba sin. compl.
- fr cogui sin. compl.
- fr kággaba sin. compl.
- fr köggaba sin. compl.
- fr kogi sin. compl.
- gl kogi
- gl cágaba sin. compl.
- gl cogui sin. compl.
- gl kággaba sin. compl.
- gl köggaba sin. compl.
- gl kogui sin. compl.
- it kogi
- it cágaba sin. compl.
- it cogui sin. compl.
- it kággaba sin. compl.
- it köggaba sin. compl.
- it kogui sin. compl.
- ja コギ語
- nl Kogi
- nl Cágaba sin. compl.
- nl Cogui sin. compl.
- nl Kággaba sin. compl.
- nl Köggaba sin. compl.
- nl Kogui sin. compl.
- pt cogui
- pt cágaba sin. compl.
- pt kággaba sin. compl.
- pt köggaba sin. compl.
- pt kogi sin. compl.
- pt kogui sin. compl.
- ru Кагаба
- ru Коги sin. compl.
- ru Когуи sin. compl.
- ru Кёггаба sin. compl.
- zh 科吉语
- zh 科基、卡加瓦、卡戈加瓦、科戈加瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del nord > Arhuaco, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els kogi viuen al vessant nord de la Sierra Nevada de Santa Marta, en una zona indígena que comparteixen amb els wiwa (especialment els malayo). Viuen als territoris més elevats i tenen molt poc contacte amb la societat majoritària.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
La major part dels membres de la comunitat són monolingües. Molt pocs parlen espanyol. Sembla que un percentatge força elevat parla wiwa.
S'han fet alguns estudis antropològics sobre els kogi, però el vessant lingüístic ha estat tractat per molt pocs investigadors.
colorado
colorado
Barbacoa > Branca del sud, Amèrica > Equador
- ca tsàchila
- ca colorado sin. compl.
- cod tsa'fiqui (Tsafikwi)
- ar تساشيلية
- cy Tsáchila
- cy Colorado sin. compl.
- de Tsachila
- de Colorado sin. compl.
- en Tsachila
- en Colorado sin. compl.
- es tsáchila
- es colorado sin. compl.
- eu tsachila
- eu colorado sin. compl.
- fr tsáchila
- fr colorado sin. compl.
- gl tsáchila
- gl colorado sin. compl.
- gn tsáchila
- gn kolorádo sin. compl.
- it tsachila
- it colorado sin. compl.
- ja ツァチェラ語
- ja コロラド語 sin. compl.
- nl Tsáchila
- nl Colorado sin. compl.
- pt tsáchila
- pt colorado sin. compl.
- ru Цачила
- ru Цафики sin. compl.
- ru Колорадо sin. compl.
- sw Tsáchila
- sw Colorado sin. compl.
- tmh Tasacilt
- zh 它撒其拉
- zh 克罗拉多 sin. compl.
Barbacoa > Branca del sud, Amèrica > Equador
Definició
El 1975 menys del 50% de la comunitat parlava espanyol, però el contacte creixent amb el món no indígena ha estès el bilingüisme a la totalitat dels membres del grup.
Es creu que els tsàchila poblaven antigament gairebé tota la conca del riu Guayas. A començament del segle passat encara n'hi havia a la zona de Quevedo, província de Los Ríos, uns 100 quilòmetres al sud de la zona que habiten actualment.
La denominació colorado respon a l'hàbit de tenyir-se els cabells i el cos de color vermell amb achiote, fet que els ha convertit en una curiositat turística. La creixent integració en la cultura majoritària, però, els està fent perdre la seva cultura tradicional, també pel que fa a la indumentària.
Es creu que els tsàchila poblaven antigament gairebé tota la conca del riu Guayas. A començament del segle passat encara n'hi havia a la zona de Quevedo, província de Los Ríos, uns 100 quilòmetres al sud de la zona que habiten actualment.
La denominació colorado respon a l'hàbit de tenyir-se els cabells i el cos de color vermell amb achiote, fet que els ha convertit en una curiositat turística. La creixent integració en la cultura majoritària, però, els està fent perdre la seva cultura tradicional, també pel que fa a la indumentària.
colorado river numic
colorado river numic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca ute
- ca colorado river numic sin. compl.
- ca paiute del Sud sin. compl.
- ca southern paiute sin. compl.
- de Südliches Paiute
- de Piute sin. compl.
- de Southern Paiute sin. compl.
- en Southern paiute
- en Ute
- en Colorado river numic sin. compl.
- es paiute del Sur
- es ute
- es colorado river numic sin. compl.
- es southern paiute sin. compl.
- eu paiute del Sur
- eu ute
- eu colorado river numic sin. compl.
- eu southern paiute sin. compl.
- fr ute
- fr colorado River Numic sin. compl.
- fr paiute du Sud sin. compl.
- fr southern Paiute sin. compl.
- gl paiute do sur
- gl ute
- gl colorado river numic sin. compl.
- gl southern paiute sin. compl.
- it ute
- it colorado river numic sin. compl.
- it paiute dil sud sin. compl.
- it southern paiute sin. compl.
- nl Ute
- nl Zuidelijk Paiute
- nl Colorado River Numic sin. compl.
- nl Southern Paiute sin. compl.
- pt paiute do Sul
- pt ute
- pt colorado river numic sin. compl.
- pt southern paiute sin. compl.
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
L'ute està integrat per tres dialectes: el chemehuevi, el paiute del sud (amb la varietat kaibab i la de San Juan) i l'ute pròpiament dit. Des del punt de vista gramatical, és força proper a la llengua kawaiisu.
El chemehuevi, el dialecte més occidental, és parlat per una dotzena d'ancians al sud de Califòrnia, entre els municipis de San Bernardino i Riverside, i a prop de Parker, a Arizona. El territori originari del grup chemehuevi era el desert Mojave. En època precolonial l'integraven uns 800 individus.
El territori originari del paiute del sud s'estenia des del sud-est de Califòrnia cap al nord fins a Nevada i cap a l'est fins a Arizona i el sud de Utah. Malgrat el nom, la varietat paiute del sud és gramaticalment força distant de la llengua paiute del nord. La subvarietat kaibab ja està extingida. La de San Juan disposa d'una trentena de parlants d'edat avançada que viuen a la reserva Navaho.
Finalment, el dialecte ute és el que té més parlants, uns 200. Es localitza al sud-oest de Colorado i a la reserva Uinta-Uncompahgre, a Forth Duchesne, nord-est de Utah.
El contrast entre paiutes del sud, chemewevis i utes pròpiament dits és fonamentalment cultural i econòmic, amb petites diferències en els mitjans de subsistència. Històricament mantenien relació pacífica amb els shoshonis i força bel·ligerant amb els xeienes i arapahos.
Els europeus van entrar en contacte amb els pobles utes als segles XVII i XVIII, segons la regió. Els conflictes més seriosos, que van portar al trasllat dels indígenes, van arribar a mitjan segle XIX quan els mormons es van instal·lar a les valls de Utah.
Tots els parlants actuals d'ute són adults grans. La llengua no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un progressiu procés d'extinció.
Els utes s'autodenominen numi, nunci o nu ci ('persona'), segons el dialecte.
L'ute està integrat per tres dialectes: el chemehuevi, el paiute del sud (amb la varietat kaibab i la de San Juan) i l'ute pròpiament dit. Des del punt de vista gramatical, és força proper a la llengua kawaiisu.
El chemehuevi, el dialecte més occidental, és parlat per una dotzena d'ancians al sud de Califòrnia, entre els municipis de San Bernardino i Riverside, i a prop de Parker, a Arizona. El territori originari del grup chemehuevi era el desert Mojave. En època precolonial l'integraven uns 800 individus.
El territori originari del paiute del sud s'estenia des del sud-est de Califòrnia cap al nord fins a Nevada i cap a l'est fins a Arizona i el sud de Utah. Malgrat el nom, la varietat paiute del sud és gramaticalment força distant de la llengua paiute del nord. La subvarietat kaibab ja està extingida. La de San Juan disposa d'una trentena de parlants d'edat avançada que viuen a la reserva Navaho.
Finalment, el dialecte ute és el que té més parlants, uns 200. Es localitza al sud-oest de Colorado i a la reserva Uinta-Uncompahgre, a Forth Duchesne, nord-est de Utah.
El contrast entre paiutes del sud, chemewevis i utes pròpiament dits és fonamentalment cultural i econòmic, amb petites diferències en els mitjans de subsistència. Històricament mantenien relació pacífica amb els shoshonis i força bel·ligerant amb els xeienes i arapahos.
Els europeus van entrar en contacte amb els pobles utes als segles XVII i XVIII, segons la regió. Els conflictes més seriosos, que van portar al trasllat dels indígenes, van arribar a mitjan segle XIX quan els mormons es van instal·lar a les valls de Utah.
Tots els parlants actuals d'ute són adults grans. La llengua no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un progressiu procés d'extinció.
Els utes s'autodenominen numi, nunci o nu ci ('persona'), segons el dialecte.
