Back to top
fiba fiba

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  fipa
  • ca  cifipa sin. compl.
  • ca  fiba sin. compl.
  • ca  icifipa sin. compl.
  • ca  kifipa sin. compl.
  • ar  فيبا
  • cy  Fipa
  • cy  Cifipa sin. compl.
  • cy  Fiba sin. compl.
  • cy  Icifipa sin. compl.
  • cy  Kifipa sin. compl.
  • de  Fipa
  • de  Cifipa sin. compl.
  • de  Fiba sin. compl.
  • de  Icifipa sin. compl.
  • de  Kifipa sin. compl.
  • en  Fipa
  • en  Cifipa sin. compl.
  • en  Fiba sin. compl.
  • en  Icifipa sin. compl.
  • en  Kifipa sin. compl.
  • es  fipa
  • es  cifipa sin. compl.
  • es  fiba sin. compl.
  • es  icifipa sin. compl.
  • es  kifipa sin. compl.
  • eu  fipera
  • eu  cifipa sin. compl.
  • eu  fiba sin. compl.
  • eu  fipa sin. compl.
  • eu  icifipa sin. compl.
  • eu  kifipa sin. compl.
  • fr  fipa
  • fr  cifipa sin. compl.
  • fr  fiba sin. compl.
  • fr  icifipa sin. compl.
  • fr  kifipa sin. compl.
  • gl  fipa
  • gl  cifipa sin. compl.
  • gl  fiba sin. compl.
  • gl  icifipa sin. compl.
  • gl  kifipa sin. compl.
  • gn  fipa
  • gn  cifipa sin. compl.
  • gn  fiba sin. compl.
  • gn  icifipa sin. compl.
  • gn  kifipa sin. compl.
  • it  fipa
  • it  cifipa sin. compl.
  • it  fiba sin. compl.
  • it  icifipa sin. compl.
  • it  kifipa sin. compl.
  • pt  fipa
  • pt  cifipa sin. compl.
  • pt  fiba sin. compl.
  • pt  icifipa sin. compl.
  • pt  kifipa sin. compl.
  • tmh  Tafipat
  • tmh  Cifipa sin. compl.
  • tmh  fiba sin. compl.
  • tmh  icifipa sin. compl.
  • tmh  kifipa sin. compl.
  • zh  菲帕语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).

Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
fiji fiji

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  rufiji
  • ca  fiji sin. compl.
  • ca  kiruihi sin. compl.
  • ca  ruihi sin. compl.
  • de  Rufiji
  • de  Fiji sin. compl.
  • de  Kiruihi sin. compl.
  • de  Ruihi sin. compl.
  • en  Rufiji
  • en  Fiji sin. compl.
  • en  Kiruihi sin. compl.
  • en  Ruihi sin. compl.
  • es  rufiji
  • es  fiji sin. compl.
  • es  kiruihi sin. compl.
  • es  ruihi sin. compl.
  • eu  rufiji
  • eu  fiji sin. compl.
  • eu  kiruihi sin. compl.
  • eu  ruihi sin. compl.
  • fr  rufiji
  • fr  fiji sin. compl.
  • fr  kiruihi sin. compl.
  • fr  ruihi sin. compl.
  • gl  rufiji
  • gl  fiji sin. compl.
  • gl  kiruihi sin. compl.
  • gl  ruihi sin. compl.
  • it  rufiji
  • it  fiji sin. compl.
  • it  kiruihi sin. compl.
  • it  ruihi sin. compl.
  • nl  Fijisch
  • nl  Fiji sin. compl.
  • nl  Kiruihi sin. compl.
  • nl  Ruihi sin. compl.
  • pt  rufiji
  • pt  fiji sin. compl.
  • pt  kiruihi sin. compl.
  • pt  ruihi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic rufiji se situa a la costa central de Tanzània. Entre els grups veïns dels rufijis trobem els zaramos, els kamis, els kutus, els kweres, els matumbis i els ndengerekos.

Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.

El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
filipí filipí

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  filipí
  • cod  filipino
  • ar  فلبينية
  • cy  Ffilipineg
  • cy  Pilipino sin. compl.
  • cy  Tagalog sin. compl.
  • de  Filipino
  • de  Philippinisch sin. compl.
  • de  Pilipino sin. compl.
  • de  Tagalog sin. compl.
  • en  Filipino
  • en  Pilipino sin. compl.
  • en  Tagalog sin. compl.
  • es  filipino
  • es  pilipino sin. compl.
  • es  tagalo sin. compl.
  • eu  filipinera
  • eu  filipino sin. compl.
  • eu  pilipino sin. compl.
  • eu  tagalog sin. compl.
  • fr  filipino
  • fr  pilipino sin. compl.
  • fr  tagalog sin. compl.
  • gl  filipino
  • gl  pilipino sin. compl.
  • gl  tagalog sin. compl.
  • gn  filipíno
  • gn  pilipino sin. compl.
  • gn  tagalog sin. compl.
  • it  filippino
  • it  pilipino sin. compl.
  • it  tagalog sin. compl.
  • pt  filipino
  • pt  pilipino sin. compl.
  • pt  tagalog sin. compl.
  • zh  菲律宾语
  • scr  Alfabet llatí

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
Hi ha força confusió al voltant dels termes filipí i tagal, ja que sovint es consideren la mateixa llengua. L'any 1937, l'Institut Nacional de la Llengua va iniciar el desenvolupament de la llengua nacional filipina i va seleccionar el tagal com a base per a aquesta. Així, la «llengua nacional» (Wikang Pambansa) té com a base estructural el tagal i incorpora elements (majoritàriament vocabulari) d'altres llengües de les Filipines. L'any 1959 va rebre el nom de pilipino i posteriorment va passar a denominar-se filipino. Actualment, segons la Constitució de l'any 1987, el filipí és la llengua nacional filipina i una de les dues llengües oficials del país, juntament amb l'anglès.

El filipí és parlat per la major part de la població (85%), com a primera o segona llengua, i és una de les principals llengües d'ensenyament i dels mitjans de comunicació, juntament amb l'anglès.
finès finès

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia

  • ca  finès
  • ca  finlandès sin. compl.
  • ca  suomi sin. compl.
  • cod  suomi
  • ar  الفنلندية
  • cy  Ffinneg
  • cy  Suomi sin. compl.
  • de  Finnisch
  • de  Finnisch sin. compl.
  • de  Suomi sin. compl.
  • en  Finnish
  • en  Suomea sin. compl.
  • en  Suomi sin. compl.
  • es  finlandés
  • es  suomi sin. compl.
  • eu  finlandiera
  • eu  suomiera sin. compl.
  • fr  finnois
  • fr  finlandais sin. compl.
  • fr  suomi sin. compl.
  • gl  finés
  • gl  finlandés sin. compl.
  • gl  suomi sin. compl.
  • gn  finlande
  • gn  finlande sin. compl.
  • gn  suomi sin. compl.
  • it  finnico
  • it  finlandese sin. compl.
  • it  suomi sin. compl.
  • ja  フィン語
  • ja  スオミ語 sin. compl.
  • ja  フィンランド語 sin. compl.
  • nl  Fins
  • nl  Suomi sin. compl.
  • oc  finés
  • oc  finlandés sin. compl.
  • oc  suòmi sin. compl.
  • pt  finlandês
  • pt  finês sin. compl.
  • pt  suomi sin. compl.
  • ru  Финский язык
  • sw  Finnish
  • sw  Suomea sin. compl.
  • sw  Suomi sin. compl.
  • tmh  Tafinisit
  • tmh  Tafinlandit sin. compl.
  • tmh  tasuwumit sin. compl.
  • zh  芬兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia

Definició
Durant molt de temps, els finesos van restar incorporats a l'òrbita de Suècia. El suec, llengua de nombrosos colons que es van anar establint a les costes finlandeses, es va convertir en la llengua dominant de Finlàndia. El finès, però, no va ser arraconat del tot i al segle XV ja s'escrivia, encara que el primer text que se'n conserva data de mitjan s. XVI, en plena Reforma.

La varietat estàndard que es va fer servir a partir d'aleshores es basava en els parlars sud-occidentals. Als segles XVII i XVIII el suec es va anar afermant al país com a llengua oficial, de cultura i de les classes altes. La situació va començar a canviar amb la conquesta russa de Finlàndia (1809). El finès, llengua de la majoria de la població, va anar guanyant àmbits d'ús tot al llarg del segle XIX. Al mateix temps, amb el desenvolupament de la literatura finesa, afavorida pel coneixement de la tradició oral de l'est del país, es va anar formant l'actual varietat estàndard, que és un compromís entre els parlars sud-occidentals i els orientals.

En el finès, llengua força semblant a l'estonià, es distingeixen dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.
finlandès finlandès

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia

  • ca  finès
  • ca  finlandès sin. compl.
  • ca  suomi sin. compl.
  • cod  suomi
  • ar  الفنلندية
  • cy  Ffinneg
  • cy  Suomi sin. compl.
  • de  Finnisch
  • de  Finnisch sin. compl.
  • de  Suomi sin. compl.
  • en  Finnish
  • en  Suomea sin. compl.
  • en  Suomi sin. compl.
  • es  finlandés
  • es  suomi sin. compl.
  • eu  finlandiera
  • eu  suomiera sin. compl.
  • fr  finnois
  • fr  finlandais sin. compl.
  • fr  suomi sin. compl.
  • gl  finés
  • gl  finlandés sin. compl.
  • gl  suomi sin. compl.
  • gn  finlande
  • gn  finlande sin. compl.
  • gn  suomi sin. compl.
  • it  finnico
  • it  finlandese sin. compl.
  • it  suomi sin. compl.
  • ja  フィン語
  • ja  スオミ語 sin. compl.
  • ja  フィンランド語 sin. compl.
  • nl  Fins
  • nl  Suomi sin. compl.
  • oc  finés
  • oc  finlandés sin. compl.
  • oc  suòmi sin. compl.
  • pt  finlandês
  • pt  finês sin. compl.
  • pt  suomi sin. compl.
  • ru  Финский язык
  • sw  Finnish
  • sw  Suomea sin. compl.
  • sw  Suomi sin. compl.
  • tmh  Tafinisit
  • tmh  Tafinlandit sin. compl.
  • tmh  tasuwumit sin. compl.
  • zh  芬兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia, Europa > Finlàndia, Europa > Noruega, Europa > Suècia

Definició
Durant molt de temps, els finesos van restar incorporats a l'òrbita de Suècia. El suec, llengua de nombrosos colons que es van anar establint a les costes finlandeses, es va convertir en la llengua dominant de Finlàndia. El finès, però, no va ser arraconat del tot i al segle XV ja s'escrivia, encara que el primer text que se'n conserva data de mitjan s. XVI, en plena Reforma.

La varietat estàndard que es va fer servir a partir d'aleshores es basava en els parlars sud-occidentals. Als segles XVII i XVIII el suec es va anar afermant al país com a llengua oficial, de cultura i de les classes altes. La situació va començar a canviar amb la conquesta russa de Finlàndia (1809). El finès, llengua de la majoria de la població, va anar guanyant àmbits d'ús tot al llarg del segle XIX. Al mateix temps, amb el desenvolupament de la literatura finesa, afavorida pel coneixement de la tradició oral de l'est del país, es va anar formant l'actual varietat estàndard, que és un compromís entre els parlars sud-occidentals i els orientals.

En el finès, llengua força semblant a l'estonià, es distingeixen dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.
fiome fiome

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  gorowa
  • ca  fiome sin. compl.
  • ca  goroa sin. compl.
  • ca  gorwaa sin. compl.
  • de  Gorowa
  • de  Fiome sin. compl.
  • de  Goroa sin. compl.
  • en  Gorowa
  • en  Fiome sin. compl.
  • en  Goroa sin. compl.
  • en  Gorwaa sin. compl.
  • es  gorowa
  • es  fiome sin. compl.
  • es  goroa sin. compl.
  • es  gorwaa sin. compl.
  • eu  gorowa
  • eu  fiome sin. compl.
  • eu  goroa sin. compl.
  • eu  gorwaa sin. compl.
  • fr  gorowa
  • fr  fiome sin. compl.
  • fr  goroa sin. compl.
  • fr  gorwaa sin. compl.
  • gl  gorowa
  • gl  fiome sin. compl.
  • gl  goroa sin. compl.
  • gl  gorwaa sin. compl.
  • it  gorowa
  • it  fiome sin. compl.
  • it  goroa sin. compl.
  • it  gorwaa sin. compl.
  • nl  Gorowa
  • nl  Fiome sin. compl.
  • nl  Goroa sin. compl.
  • nl  Gorwaa sin. compl.
  • pt  gorowa
  • pt  fiome sin. compl.
  • pt  goroa sin. compl.
  • pt  gorwaa sin. compl.

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El gorowa forma part del grup de llengües cuixític meridional, que inclou l'alagwa, l'aasax, el burunge, l'iraqw, el kw'adza, el mbugu (parlades a Tanzània) i el dahalo (Kenya).

El territori lingüístic del gorowa se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (massai), l'afroasiàtica (iraqw, gorowa, alagwa i burunge) i la khoisan (sandawe).

El gorowa és lingüísticament proper a l'iraqw.
fipa fipa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  fipa
  • ca  cifipa sin. compl.
  • ca  fiba sin. compl.
  • ca  icifipa sin. compl.
  • ca  kifipa sin. compl.
  • ar  فيبا
  • cy  Fipa
  • cy  Cifipa sin. compl.
  • cy  Fiba sin. compl.
  • cy  Icifipa sin. compl.
  • cy  Kifipa sin. compl.
  • de  Fipa
  • de  Cifipa sin. compl.
  • de  Fiba sin. compl.
  • de  Icifipa sin. compl.
  • de  Kifipa sin. compl.
  • en  Fipa
  • en  Cifipa sin. compl.
  • en  Fiba sin. compl.
  • en  Icifipa sin. compl.
  • en  Kifipa sin. compl.
  • es  fipa
  • es  cifipa sin. compl.
  • es  fiba sin. compl.
  • es  icifipa sin. compl.
  • es  kifipa sin. compl.
  • eu  fipera
  • eu  cifipa sin. compl.
  • eu  fiba sin. compl.
  • eu  fipa sin. compl.
  • eu  icifipa sin. compl.
  • eu  kifipa sin. compl.
  • fr  fipa
  • fr  cifipa sin. compl.
  • fr  fiba sin. compl.
  • fr  icifipa sin. compl.
  • fr  kifipa sin. compl.
  • gl  fipa
  • gl  cifipa sin. compl.
  • gl  fiba sin. compl.
  • gl  icifipa sin. compl.
  • gl  kifipa sin. compl.
  • gn  fipa
  • gn  cifipa sin. compl.
  • gn  fiba sin. compl.
  • gn  icifipa sin. compl.
  • gn  kifipa sin. compl.
  • it  fipa
  • it  cifipa sin. compl.
  • it  fiba sin. compl.
  • it  icifipa sin. compl.
  • it  kifipa sin. compl.
  • pt  fipa
  • pt  cifipa sin. compl.
  • pt  fiba sin. compl.
  • pt  icifipa sin. compl.
  • pt  kifipa sin. compl.
  • tmh  Tafipat
  • tmh  Cifipa sin. compl.
  • tmh  fiba sin. compl.
  • tmh  icifipa sin. compl.
  • tmh  kifipa sin. compl.
  • zh  菲帕语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).

Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
flaaitaal flaaitaal

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  flaaitaal
  • ca  fly taal sin. compl.
  • ca  himli sin. compl.
  • ca  himlu sin. compl.
  • ca  hova sin. compl.
  • ca  iscamtho sin. compl.
  • ca  isikhumsha sin. compl.
  • ca  ligam sin. compl.
  • ca  lingo sin. compl.
  • ca  sepantsula sin. compl.
  • ca  setsotsi sin. compl.
  • ca  shalambombo sin. compl.
  • ca  taal sin. compl.
  • ca  tsotsitaal sin. compl.
  • ca  withi sin. compl.
  • cod  fly taal
  • ar  فلايتال
  • cy  Flaaitaal
  • cy  Fly taal sin. compl.
  • cy  Himli sin. compl.
  • cy  Himlu sin. compl.
  • cy  Hova sin. compl.
  • cy  Iscamtho sin. compl.
  • cy  Isikhumsha sin. compl.
  • cy  Ligam sin. compl.
  • cy  Lingo sin. compl.
  • cy  Sepantsula sin. compl.
  • cy  Setsotsi sin. compl.
  • cy  Shalambombo sin. compl.
  • cy  Taal sin. compl.
  • cy  Tsotsitaal sin. compl.
  • cy  Withi sin. compl.
  • de  Flaaitaal
  • de  Camtho sin. compl.
  • de  Fly taal sin. compl.
  • de  Himli sin. compl.
  • de  Himlu sin. compl.
  • de  Hova sin. compl.
  • de  Isikhumsha sin. compl.
  • de  Ligam sin. compl.
  • de  Lingo sin. compl.
  • de  Sepantsula sin. compl.
  • de  Setsotsi sin. compl.
  • de  Shalambombo sin. compl.
  • de  Taal sin. compl.
  • de  Tsotsitaal sin. compl.
  • de  Withi sin. compl.
  • en  Flaaitaal
  • en  Flaai Taal sin. compl.
  • en  Fly Taal sin. compl.
  • en  Hova sin. compl.
  • en  Iscamtho sin. compl.
  • en  Isikumsha sin. compl.
  • en  Lingam sin. compl.
  • en  Lingo sin. compl.
  • en  Sepantsula sin. compl.
  • en  Setsotsi sin. compl.
  • en  Shalambombo sin. compl.
  • en  Taal sin. compl.
  • en  Tsotsitaal sin. compl.
  • en  Withi sin. compl.
  • es  flaaitaal
  • es  fly taal sin. compl.
  • es  himli sin. compl.
  • es  himlu sin. compl.
  • es  hova sin. compl.
  • es  iscamtho sin. compl.
  • es  isikhumsha sin. compl.
  • es  ligam sin. compl.
  • es  lingo sin. compl.
  • es  sepantsula sin. compl.
  • es  setsotsi sin. compl.
  • es  shalambombo sin. compl.
  • es  taal sin. compl.
  • es  tsotsitaal sin. compl.
  • es  withi sin. compl.
  • eu  flaaitaal
  • eu  fly taal sin. compl.
  • eu  himli sin. compl.
  • eu  himlu sin. compl.
  • eu  hova sin. compl.
  • eu  iscamtho sin. compl.
  • eu  isikhumsha sin. compl.
  • eu  ligam sin. compl.
  • eu  lingo sin. compl.
  • eu  sepantsula sin. compl.
  • eu  setsotsi sin. compl.
  • eu  shalambombo sin. compl.
  • eu  taal sin. compl.
  • eu  tsotsitaal sin. compl.
  • eu  withi sin. compl.
  • fr  flaaitaal
  • fr  flaaitaal fly taal sin. compl.
  • fr  himli sin. compl.
  • fr  himlu sin. compl.
  • fr  hova sin. compl.
  • fr  iscamtho sin. compl.
  • fr  isicamtho sin. compl.
  • fr  isikhumsha sin. compl.
  • fr  ligam sin. compl.
  • fr  lingo sin. compl.
  • fr  scamto sin. compl.
  • fr  sepantsula sin. compl.
  • fr  setsotsi sin. compl.
  • fr  shalambombo sin. compl.
  • fr  taal sin. compl.
  • fr  tsotsitaal sin. compl.
  • fr  withi sin. compl.
  • gl  flaaitaal
  • gl  fly taal sin. compl.
  • gl  himli sin. compl.
  • gl  himlu sin. compl.
  • gl  hova sin. compl.
  • gl  iscamtho sin. compl.
  • gl  isikhumsha sin. compl.
  • gl  ligam sin. compl.
  • gl  lingo sin. compl.
  • gl  sepantsula sin. compl.
  • gl  setsotsi sin. compl.
  • gl  shalambombo sin. compl.
  • gl  taal sin. compl.
  • gl  tsotsitaal sin. compl.
  • gl  withi sin. compl.
  • gn  flaaitaal
  • gn  fly taal sin. compl.
  • gn  himli sin. compl.
  • gn  himlu sin. compl.
  • gn  hova sin. compl.
  • gn  isikhumsha sin. compl.
  • gn  iskamtho sin. compl.
  • gn  ligam sin. compl.
  • gn  lingo sin. compl.
  • gn  sepantsula sin. compl.
  • gn  setsotsi sin. compl.
  • gn  shalambombo sin. compl.
  • gn  taal sin. compl.
  • gn  tsotsitaal sin. compl.
  • gn  withi sin. compl.
  • it  flaaitaal
  • it  fly taal sin. compl.
  • it  himli sin. compl.
  • it  himlu sin. compl.
  • it  hova sin. compl.
  • it  iscamtho sin. compl.
  • it  isikhumsha sin. compl.
  • it  ligam sin. compl.
  • it  lingo sin. compl.
  • it  sepantsula sin. compl.
  • it  setsotsi sin. compl.
  • it  shalambombo sin. compl.
  • it  taal sin. compl.
  • it  tsotsitaal sin. compl.
  • it  withi sin. compl.
  • pt  flaaitaal
  • pt  fly taal sin. compl.
  • pt  himli sin. compl.
  • pt  himlu sin. compl.
  • pt  hova sin. compl.
  • pt  iscamtho sin. compl.
  • pt  isikhumsha sin. compl.
  • pt  ligam sin. compl.
  • pt  lingo sin. compl.
  • pt  sepantsula sin. compl.
  • pt  setsotsi sin. compl.
  • pt  shalambombo sin. compl.
  • pt  taal sin. compl.
  • pt  tsotsitaal sin. compl.
  • pt  withi sin. compl.
  • tmh  Taflaaitaalt
  • tmh  fly taal sin. compl.
  • tmh  himli sin. compl.
  • tmh  himlu sin. compl.
  • tmh  hova sin. compl.
  • tmh  iscamtho sin. compl.
  • tmh  isikhumsha sin. compl.
  • tmh  ligam sin. compl.
  • tmh  lingo sin. compl.
  • tmh  sepantsula sin. compl.
  • tmh  setsotsi sin. compl.
  • tmh  shalambombo sin. compl.
  • tmh  taal sin. compl.
  • tmh  Tsotsitaal sin. compl.
  • tmh  withi sin. compl.
  • zh  弗莱塔尔语

Llengua mixta, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua. El flaaitaal està basat gramaticalment en l'afrikaans i el seu lèxic deriva en bona part de diverses llengües bantús, de l'anglès i de l'afrikaans.

El flaaitaal probablement té el seu origen en el contacte de llengües, en un entorn multilingüe, a Sud-àfrica durant el segle XIX, i en les comunitats urbanes que es van desenvolupar en zones perifèriques de ciutats, com ara Johannesburg, durant els anys cinquanta.

Cap a la segona meitat del segle XIX, es van descobrir grans jaciments minerals a Sud-àfrica, principalment a la regió del Transvaal. Això va tenir com a conseqüència l'arribada massiva a la zona de persones d'orígens molt diversos: treballadors africans procedents d'altres zones de Sud-àfrica, majoritàriament parlants de llengües bantús (zulú, xhosa, sotho, tswana ...), i europeus que parlaven anglès, francès, alemany, neerlandès o ídix, entre altres llengües. Així doncs, el flaaitaal es va començar a desenvolupar per les necessitats comunicatives dels treballadors de les explotacions mineres i de la seva interacció amb els propietaris d'aquestes, ja que generalment formaven part de comunitats lingüístiques entre les quals no hi havia intercomprensió.

Sembla que el flaaitaal va desenvolupar la seva forma actual durant els anys cinquanta del segle XX. En aquest període, amb la implantació de l'apartheid, la població negra es va establir a la perifèria de les ciutats. El flaaitaal es va originar com a argot utilitzat per bandes criminals a diversos suburbis de Johannesburg (Sophiatown, Martindales i Alexandra). Tanmateix, a la societat sud-africana de l'apartheid, els criminals tenien cert prestigi als pobles (ja que eren un exemple de lluita contra el govern dels opressors) i el flaaitaal es va expandir pel que fa al nombre de parlants, als àmbits d'ús i a les situacions d'ús, i va esdevenir un símbol d'identitat grupal associat a la modernitat.

De vegades, el flaaitaal s'anomena tsotsitaal, ja que tsotsi significa 'criminal'. Hi ha certa confusió al voltant del terme tsotsitaal, ja que s'utilitza com a terme general per a referir-se als argots, els registres, les varietats o les llengües utilitzades a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica i també per a designar dues d'aquestes varietats: el flaaitaal, desenvolupat a Sophiatown durant els anys cinquanta i basat en l'afrikaans, i l'iscamtho, desenvolupat posteriorment a Soweto i basat en el zulú.
flamenc flamenc

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba, Amèrica > Surinam, Europa > Alemanya, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Països Baixos

  • ca  neerlandès
  • ca  flamenc sin. compl.
  • ca  holandès sin. compl.
  • cod  Nederlands
  • ar  الهولندية
  • cy  Isalmaeneg
  • cy  Fflemeg sin. compl.
  • cy  Fflemineg sin. compl.
  • cy  Fflemiseg sin. compl.
  • cy  Iseldireg sin. compl.
  • de  Niederländisch
  • de  Flämisch sin. compl.
  • de  Holländisch sin. compl.
  • en  Dutch
  • en  Flemish sin. compl.
  • es  neerlandés
  • es  flamenco sin. compl.
  • es  holandés sin. compl.
  • eu  nederlandera
  • fr  néerlandais
  • fr  flamand sin. compl.
  • fr  hollandais sin. compl.
  • gl  neerlandés
  • gl  flamengo sin. compl.
  • gl  holandés sin. compl.
  • gn  neerlandes
  • gn  flaménko sin. compl.
  • gn  holande sin. compl.
  • it  neerlandese
  • it  fiammingo sin. compl.
  • it  olandese sin. compl.
  • ja  オランダ語
  • ja  ネーデルランド語、フラメンコ語 sin. compl.
  • nl  Nederlands
  • nl  Hollands sin. compl.
  • nl  Vlaams sin. compl.
  • oc  neerlandés
  • oc  flamenc sin. compl.
  • oc  olandés sin. compl.
  • pt  neerlandês
  • pt  flamengo sin. compl.
  • pt  holandês sin. compl.
  • ru  Нидерландский язык
  • ru  Голландский sin. compl.
  • ru  Фламандский sin. compl.
  • sw  Kidachi
  • sw  Flemish sin. compl.
  • sw  Hollandish sin. compl.
  • tmh  Tanirlandit
  • tmh  taflamant sin. compl.
  • tmh  Tahulandit sin. compl.
  • zh  荷兰语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Germànica > Occidental, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Aruba, Amèrica > Surinam, Europa > Alemanya, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Països Baixos

Definició
La història de la llengua se sol dividir en tres períodes: el del neerlandès antic o baix fràncic antic (fins al segle XII), el del neerlandès mitjà (fins al segle XVI) i el del neerlandès modern.

Al primer període corresponen els testimonis escrits més antics de l'idioma (segle IX). El segon període és l'època de predomini econòmic i cultural del sud (Flandes i Brabant). Durant el tercer període, amb la independència definitiva de la part septentrional del país (1648), els actuals Països Baixos, el centre de gravetat de la llengua es va desplaçar cap a la dinàmica regió d'Holanda, i va ser sobre el dialecte d'aquesta, tot i que amb determinats trets meridionals, que es va construir el neerlandès estàndard actual.

Els dialectes neerlandesos són l'holandès, el flamenc occidental (amb el zelandès), el brabançó (amb el flamenc oriental) i el limburguès.
flathead flathead

Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  kalispel
  • ca  flathead sin. compl.
  • ca  pend d'oreille sin. compl.
  • ca  qalispe sin. compl.
  • ca  salish de montana sin. compl.
  • ca  selis sin. compl.
  • ca  spokane sin. compl.
  • de  Flathead
  • de  Kalispel sin. compl.
  • de  Spokane sin. compl.
  • en  Calispel
  • en  Flathead sin. compl.
  • en  pend d'oreille sin. compl.
  • en  qalispe sin. compl.
  • en  salish de montana sin. compl.
  • en  Selis sin. compl.
  • en  Spokane sin. compl.
  • es  calispel
  • es  flathead sin. compl.
  • es  pend d'oreille sin. compl.
  • es  qalispe sin. compl.
  • es  salish de montana sin. compl.
  • es  selis sin. compl.
  • es  spokane sin. compl.
  • eu  calispel
  • eu  flathead sin. compl.
  • eu  pend d'oreille sin. compl.
  • eu  qalispe sin. compl.
  • eu  salish de montana sin. compl.
  • eu  selis sin. compl.
  • eu  spokane sin. compl.
  • fr  calispel
  • fr  kalispel sin. compl.
  • fr  pend'oreille sin. compl.
  • fr  spokane sin. compl.
  • fr  tête-plate sin. compl.
  • gl  calispel
  • gl  flathead sin. compl.
  • gl  pend d'oreille sin. compl.
  • gl  qalispe sin. compl.
  • gl  salish de montana sin. compl.
  • gl  selis sin. compl.
  • gl  spokane sin. compl.
  • it  calispel
  • it  flathead sin. compl.
  • it  pend d'oreille sin. compl.
  • it  qalispe sin. compl.
  • it  salish di montana sin. compl.
  • it  selis sin. compl.
  • it  spokane sin. compl.
  • nl  Kalispel-Spokane
  • nl  Kalispel sin. compl.
  • nl  Spokane sin. compl.
  • pt  calispel
  • pt  flathead sin. compl.
  • pt  pend d'oreille sin. compl.
  • pt  qalispe sin. compl.
  • pt  salish de montana sin. compl.
  • pt  selis sin. compl.
  • pt  spokane sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).

La designació kalispel agrupa tres varietats lingüístiques que formaven un contínuum dialectal: el kalispel, el flathead i el spokane. El territori originari era la riba dels rius Spokane i Pend d'Oreille, a l'est de Washington.

Actualment totes tres comunitats viuen en reserves indígenes. La varietat spokane té uns 20 parlants, la kalispel, 100, i la flathead, 70.

Als anys trenta del segle XX, tots els membres de les comunitats parlaven la llengua pròpia. Actualment tots els parlants són adults grans, ja que la llengua ha deixat de transmetre's a les noves generacions. Aquesta llengua, doncs, viu un avançat procés d'extinció.