malayo
malayo
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
- ca wiwa
- ca arsario sin. compl.
- ca damana sin. compl.
- ca guamaca sin. compl.
- ca malayo sin. compl.
- ca marocacero sin. compl.
- ca nábela sin. compl.
- ca sanka sin. compl.
- ca sanká sin. compl.
- cod damana
- ar ويوا
- cy Wiwa
- cy Arsario sin. compl.
- cy Damana sin. compl.
- cy Guamaca sin. compl.
- cy Malayo sin. compl.
- cy Marocacero sin. compl.
- cy Nábela sin. compl.
- cy Sanka sin. compl.
- cy Sanká sin. compl.
- de Wiwa
- de Arsario sin. compl.
- de Damana sin. compl.
- de Guamaca sin. compl.
- de Malayisch sin. compl.
- de Malayo sin. compl.
- de Marocacero sin. compl.
- de Nábela sin. compl.
- de Sanka sin. compl.
- de Sanká sin. compl.
- en Wiwa
- en Arsario sin. compl.
- en Damana sin. compl.
- en Guamaca sin. compl.
- en Malayo sin. compl.
- en Marocasero sin. compl.
- en Nábela sin. compl.
- en Sancá sin. compl.
- en Sanja sin. compl.
- en Sanka sin. compl.
- es wiwa
- es arsario sin. compl.
- es damana sin. compl.
- es guamaca sin. compl.
- es malayo sin. compl.
- es marocacero sin. compl.
- es nábela sin. compl.
- es sanka sin. compl.
- es sanká sin. compl.
- eu wiwa
- eu arsario sin. compl.
- eu damana sin. compl.
- eu guamaca sin. compl.
- eu malayo sin. compl.
- eu marocacero sin. compl.
- eu nábela sin. compl.
- eu sanka sin. compl.
- eu sanká sin. compl.
- fr damana
- fr arsario sin. compl.
- fr guamaca sin. compl.
- fr malayo sin. compl.
- fr marocacero sin. compl.
- fr nábela sin. compl.
- fr sanka sin. compl.
- fr sanká sin. compl.
- fr wiwa sin. compl.
- gl wiwa
- gl arsario sin. compl.
- gl damana sin. compl.
- gl guamaca sin. compl.
- gl malaio sin. compl.
- gl marocacero sin. compl.
- gl nábela sin. compl.
- gl sanka sin. compl.
- gl sanká sin. compl.
- it wiwa
- it arsario sin. compl.
- it damana sin. compl.
- it guamaca sin. compl.
- it malayo sin. compl.
- it marocacero sin. compl.
- it nábela sin. compl.
- it sanka sin. compl.
- it sanká sin. compl.
- ja ウィワ語
- nl Wiwa
- nl Arsario sin. compl.
- nl Guamaca sin. compl.
- nl Malayo sin. compl.
- nl Marocacero sin. compl.
- nl Nábela sin. compl.
- nl Sanka sin. compl.
- nl Sanká sin. compl.
- pt wiwa
- pt arsario sin. compl.
- pt damana sin. compl.
- pt guamaca sin. compl.
- pt malayo sin. compl.
- pt marocacero sin. compl.
- pt nábela sin. compl.
- pt sanka sin. compl.
- pt sanká sin. compl.
- ru Вива
- ru Санха sin. compl.
- ru Малайо sin. compl.
- ru Арсарио sin. compl.
- ru Гуамака sin. compl.
- zh 维瓦语
- zh 桑卡、马拉约、阿萨里奥、纳贝拉、瓜玛卡、马洛卡塞罗、达马那、桑卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
Definició
El territori tradicional dels wiwa a la Sierra Nevada de Santa Marta fou parcialment colonitzat (per a ús agrícola i ramader, per missioners, etc.) des del segle XVIII. Entre 1972 i 1980, a més, fou envaït per cultivadors i comerciants de marihuana, fet que els va obligar a fugir cap a d'altres indrets. Quan el territori es va desocupar majoritàriament (alguns colons no en van marxar), els wiwa hi van anar tornant i van iniciar un procés de recomposició social.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
malecite-passamaquoddy
malecite-passamaquoddy
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca maliseet-passamaquoddy
- ca malecite-passamaquoddy sin. compl.
- cy Maliseet-passamaquoddy
- cy Malecite-passamaquoddy sin. compl.
- de Maliseet-Passamaquoddy
- de Malecite-Passamaquoddy sin. compl.
- en Maliseet-Passamaquoddy
- en Malecite-Passamaquoddy sin. compl.
- en Passamaquoddy-Maliseet sin. compl.
- es malesí-openango
- es malecite-passamaquoddy sin. compl.
- eu maliseet-passamaquoddy
- eu malecite-passamaquoddy sin. compl.
- eu maliseet-passamaquoddy sin. compl.
- fr malécite-passamaquoddy
- fr maliseet-passamaquoddy sin. compl.
- gl maliseet-passamaquoddy
- gl malecite-passamaquoddy sin. compl.
- gn maliseet-passamaquoddy
- gn malecite-passamaquoddy sin. compl.
- it maliseet-passamaquoddy
- it malecite-passamaquoddy sin. compl.
- pt maliseet-passamaquoddy
- pt malecite-passamaquoddy sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Maliseet i passamaquoddy són els noms donats a les dues varietats de la llengua, amb molt poca variació dialectal. La primera es parla a New Brunswick i la segona, a Maine. Actualment tots els parlants de la llengua tenen més de 30 anys, de manera que la llengua ja no es transmet a les noves generacions.
Els pobles maliseet, passamaquoddy, micmac, abenaki i penobscot van integrar la ja desapareguda confederació dels pobles de l'est, la Wabanaki Alliance, que tenia per objectiu defensar-se de les amenaces dels europeus.
Els francesos anomenaven etchemins tant els maliseets com els passamaquoddis.
Maliseet i passamaquoddy són els noms donats a les dues varietats de la llengua, amb molt poca variació dialectal. La primera es parla a New Brunswick i la segona, a Maine. Actualment tots els parlants de la llengua tenen més de 30 anys, de manera que la llengua ja no es transmet a les noves generacions.
Els pobles maliseet, passamaquoddy, micmac, abenaki i penobscot van integrar la ja desapareguda confederació dels pobles de l'est, la Wabanaki Alliance, que tenia per objectiu defensar-se de les amenaces dels europeus.
Els francesos anomenaven etchemins tant els maliseets com els passamaquoddis.
malécu
malécu
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
- ca guatuso
- ca malécu sin. compl.
- ca maleku sin. compl.
- ca watuso sin. compl.
- cod maléku jaíka
- ar غواتوسية
- cy Guatuso
- cy Malécu sin. compl.
- cy Maleku sin. compl.
- cy Watuso sin. compl.
- de Guatuso
- de Malécu sin. compl.
- de Maleku sin. compl.
- de Watuso sin. compl.
- en Guatuso
- en Maleku sin. compl.
- en Maléku sin. compl.
- en Maléku Jaíka sin. compl.
- en Watuso sin. compl.
- es guatuso
- es malecú sin. compl.
- es maleku sin. compl.
- es watuso sin. compl.
- eu guatusoera
- eu malecu sin. compl.
- eu maleku sin. compl.
- eu watuso sin. compl.
- fr guatuso
- fr malécu sin. compl.
- fr maleku sin. compl.
- fr watuso sin. compl.
- gn guatuso
- gn malécu sin. compl.
- gn maleku sin. compl.
- gn watuso sin. compl.
- it guatuso
- it malécu sin. compl.
- it maleku sin. compl.
- it watuso sin. compl.
- ja グアトゥソ語
- ja マレク語 sin. compl.
- ja ワトゥソ語 sin. compl.
- nl Guatuso
- nl Malécu sin. compl.
- nl Maleku sin. compl.
- nl Watuso sin. compl.
- pt guatuso
- pt malécu sin. compl.
- pt maleku sin. compl.
- pt watuso sin. compl.
- ru Гуатусо
- ru Уатусо sin. compl.
- ru Малеку sin. compl.
- ru Малеку-хаика sin. compl.
- zh 瓜图索语
- zh 马勒库 sin. compl.
- zh 玛类古 sin. compl.
- zh 瓦图索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
Definició
Es tracta de l'únic poble indígena de Costa Rica assentat al nord del territori, a prop de la frontera amb Nicaragua.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
maleku
maleku
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
- ca guatuso
- ca malécu sin. compl.
- ca maleku sin. compl.
- ca watuso sin. compl.
- cod maléku jaíka
- ar غواتوسية
- cy Guatuso
- cy Malécu sin. compl.
- cy Maleku sin. compl.
- cy Watuso sin. compl.
- de Guatuso
- de Malécu sin. compl.
- de Maleku sin. compl.
- de Watuso sin. compl.
- en Guatuso
- en Maleku sin. compl.
- en Maléku sin. compl.
- en Maléku Jaíka sin. compl.
- en Watuso sin. compl.
- es guatuso
- es malecú sin. compl.
- es maleku sin. compl.
- es watuso sin. compl.
- eu guatusoera
- eu malecu sin. compl.
- eu maleku sin. compl.
- eu watuso sin. compl.
- fr guatuso
- fr malécu sin. compl.
- fr maleku sin. compl.
- fr watuso sin. compl.
- gn guatuso
- gn malécu sin. compl.
- gn maleku sin. compl.
- gn watuso sin. compl.
- it guatuso
- it malécu sin. compl.
- it maleku sin. compl.
- it watuso sin. compl.
- ja グアトゥソ語
- ja マレク語 sin. compl.
- ja ワトゥソ語 sin. compl.
- nl Guatuso
- nl Malécu sin. compl.
- nl Maleku sin. compl.
- nl Watuso sin. compl.
- pt guatuso
- pt malécu sin. compl.
- pt maleku sin. compl.
- pt watuso sin. compl.
- ru Гуатусо
- ru Уатусо sin. compl.
- ru Малеку sin. compl.
- ru Малеку-хаика sin. compl.
- zh 瓜图索语
- zh 马勒库 sin. compl.
- zh 玛类古 sin. compl.
- zh 瓦图索 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Voto, Amèrica > Costa Rica
Definició
Es tracta de l'únic poble indígena de Costa Rica assentat al nord del territori, a prop de la frontera amb Nicaragua.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
Van restar allunyats dels assentaments espanyols durant la colonització, però van rebre la pressió dels treballadors nicaragüencs de la indústria de l'hule a la segona meitat del segle XIX i, a partir dels anys quaranta del segle XX, la dels colons procedents de la regió central de Costa Rica.
La major part dels guatuso són bilingües guatuso-espanyol; una petita part ja només parla espanyol.
malgache
malgache
Austronèsica, Àfrica > Madagascar
- ca malgaix
- ca malgache sin. compl.
- cod malagasi
- ar مالاغاشية
- cy Malagasi
- cy Malgache sin. compl.
- de Malagasy
- de Madagassisch sin. compl.
- de Madegassisch sin. compl.
- de Malagassi sin. compl.
- de Malgache sin. compl.
- en Malagasy
- en Malgache sin. compl.
- es malgache
- es malgaix sin. compl.
- es malgasy sin. compl.
- eu malgaxe
- eu malgache sin. compl.
- fr malgache
- fr malagasy sin. compl.
- gl malgaxe
- gl malgache sin. compl.
- gn malgache
- gn malgache sin. compl.
- it malgascio
- it malgache sin. compl.
- ja マダガスカル語
- ja マラガシー語 sin. compl.
- nl Malagasy
- nl Malgache sin. compl.
- pt malgaxe
- pt malgache sin. compl.
- pt malgaix sin. compl.
- ru Малагасийский
- ru Мальгашский sin. compl.
- zh 马达加斯加语
- scr Alfabet llatí
Austronèsica, Àfrica > Madagascar
Definició
Tot i que Madagascar pertany geogràficament a l'Àfrica, el malgaix no és una llengua africana, és a dir que no forma part de cap família lingüística africana, sinó de l'austronèsica, concretament de la branca malaiopolinèsia, com ara el malai, el javanès, el tagàlog, el hawaià o el samoà. El malgaix és l'única llengua austronèsica de l'Àfrica.
Dins el grup occidental de la branca malaiopolinèsia, el malgaix pertany al subgrup barito, com les llengües que es parlen a la regió del riu Barito, al sud de l'illa de Borneo. Comparteix el 90% del vocabulari bàsic amb la llengua maanyan (parlada a l'esmentada regió de Barito). Gràcies a aquesta evidència, els lingüistes han pogut establir l'origen indonesi dels colonitzadors de Madagascar. A manca d'altres indicis externs, però, no se sap del cert quan (probablement entre el 100 i el 500 dC) ni per què va tenir lloc aquesta colonització. Cal tenir en compte l'enorme distància entre les illes de Borneo i de Madagascar i, d'altra banda, el fet que Madagascar és una illa lingüísticament homogènia, en el sentit que el malgaix sembla haver-se establert en una illa deserta (si hi havia pobladors anteriorment, no se n'han trobat indicis). Pel que fa a la composició de la població, s'ha produït un mestissatge entre indonesis i africans orientals, pràcticament a parts iguals.
Al llarg de la història, el malgaix ha rebut influències de llengües bantús de l'Àfrica oriental, entre les quals hi ha el suahili, i també de l'àrab (d'ençà del segle VII, els mercaders àrabs tingueren contactes comercials amb els malgaixos de la costa de Madagascar), del francès (llengua de colonització europea a partir del 1883) i de l'anglès (parlada al segle XVIII per pirates i missioners cristians britànics).
La tradició oral malgaix és molt rica en diversos gèneres, i hi ha testimoniatges literaris en malgaix d'ençà del segle XV, els quals es van escriure en alfabet àrab fins a mitjan segle XIX, i d'aleshores ençà en alfabet llatí.
Actualment Madagascar és lingüísticament força homogènia: la gran majoria dels habitants de l'illa són malgaixos; els comorians (de llengua suahili) sumen uns 25.000 individus. Dins el malgaix, però, hi ha nombrosos dialectes, tots mútuament intel·ligibles: el merina, el taisaka, el tanosy, el taimanambondro, el sahafatra, el taifasy, el tambahoaka, el zafisoro, el betsimisaraka, el sihanaka, el bezanozano, el tanala, el bara, el betsileo, el vezo, el mahafaly, el tanyalanya, l'antandroy, el tankarana i el taimoro. L'estàndard malgaix es basa en el dialecte merina, que és el que ha tingut una major i més antiga tradició literària.
Fins a la llei de política lingüística de 2007, el francès era l'única llengua oficial de Madagascar; el malgaix només tenia l'estatut de llengua nacional. D'ençà d'aleshores les llengües cooficials són el malgaix, el francès i l'anglès.
Hi ha uns 700 malgaixos a les illes Comores.
Dins el grup occidental de la branca malaiopolinèsia, el malgaix pertany al subgrup barito, com les llengües que es parlen a la regió del riu Barito, al sud de l'illa de Borneo. Comparteix el 90% del vocabulari bàsic amb la llengua maanyan (parlada a l'esmentada regió de Barito). Gràcies a aquesta evidència, els lingüistes han pogut establir l'origen indonesi dels colonitzadors de Madagascar. A manca d'altres indicis externs, però, no se sap del cert quan (probablement entre el 100 i el 500 dC) ni per què va tenir lloc aquesta colonització. Cal tenir en compte l'enorme distància entre les illes de Borneo i de Madagascar i, d'altra banda, el fet que Madagascar és una illa lingüísticament homogènia, en el sentit que el malgaix sembla haver-se establert en una illa deserta (si hi havia pobladors anteriorment, no se n'han trobat indicis). Pel que fa a la composició de la població, s'ha produït un mestissatge entre indonesis i africans orientals, pràcticament a parts iguals.
Al llarg de la història, el malgaix ha rebut influències de llengües bantús de l'Àfrica oriental, entre les quals hi ha el suahili, i també de l'àrab (d'ençà del segle VII, els mercaders àrabs tingueren contactes comercials amb els malgaixos de la costa de Madagascar), del francès (llengua de colonització europea a partir del 1883) i de l'anglès (parlada al segle XVIII per pirates i missioners cristians britànics).
La tradició oral malgaix és molt rica en diversos gèneres, i hi ha testimoniatges literaris en malgaix d'ençà del segle XV, els quals es van escriure en alfabet àrab fins a mitjan segle XIX, i d'aleshores ençà en alfabet llatí.
Actualment Madagascar és lingüísticament força homogènia: la gran majoria dels habitants de l'illa són malgaixos; els comorians (de llengua suahili) sumen uns 25.000 individus. Dins el malgaix, però, hi ha nombrosos dialectes, tots mútuament intel·ligibles: el merina, el taisaka, el tanosy, el taimanambondro, el sahafatra, el taifasy, el tambahoaka, el zafisoro, el betsimisaraka, el sihanaka, el bezanozano, el tanala, el bara, el betsileo, el vezo, el mahafaly, el tanyalanya, l'antandroy, el tankarana i el taimoro. L'estàndard malgaix es basa en el dialecte merina, que és el que ha tingut una major i més antiga tradició literària.
Fins a la llei de política lingüística de 2007, el francès era l'única llengua oficial de Madagascar; el malgaix només tenia l'estatut de llengua nacional. D'ençà d'aleshores les llengües cooficials són el malgaix, el francès i l'anglès.
Hi ha uns 700 malgaixos a les illes Comores.
malgaix
malgaix
Austronèsica, Àfrica > Madagascar
- ca malgaix
- ca malgache sin. compl.
- cod malagasi
- ar مالاغاشية
- cy Malagasi
- cy Malgache sin. compl.
- de Malagasy
- de Madagassisch sin. compl.
- de Madegassisch sin. compl.
- de Malagassi sin. compl.
- de Malgache sin. compl.
- en Malagasy
- en Malgache sin. compl.
- es malgache
- es malgaix sin. compl.
- es malgasy sin. compl.
- eu malgaxe
- eu malgache sin. compl.
- fr malgache
- fr malagasy sin. compl.
- gl malgaxe
- gl malgache sin. compl.
- gn malgache
- gn malgache sin. compl.
- it malgascio
- it malgache sin. compl.
- ja マダガスカル語
- ja マラガシー語 sin. compl.
- nl Malagasy
- nl Malgache sin. compl.
- pt malgaxe
- pt malgache sin. compl.
- pt malgaix sin. compl.
- ru Малагасийский
- ru Мальгашский sin. compl.
- zh 马达加斯加语
- scr Alfabet llatí
Austronèsica, Àfrica > Madagascar
Definició
Tot i que Madagascar pertany geogràficament a l'Àfrica, el malgaix no és una llengua africana, és a dir que no forma part de cap família lingüística africana, sinó de l'austronèsica, concretament de la branca malaiopolinèsia, com ara el malai, el javanès, el tagàlog, el hawaià o el samoà. El malgaix és l'única llengua austronèsica de l'Àfrica.
Dins el grup occidental de la branca malaiopolinèsia, el malgaix pertany al subgrup barito, com les llengües que es parlen a la regió del riu Barito, al sud de l'illa de Borneo. Comparteix el 90% del vocabulari bàsic amb la llengua maanyan (parlada a l'esmentada regió de Barito). Gràcies a aquesta evidència, els lingüistes han pogut establir l'origen indonesi dels colonitzadors de Madagascar. A manca d'altres indicis externs, però, no se sap del cert quan (probablement entre el 100 i el 500 dC) ni per què va tenir lloc aquesta colonització. Cal tenir en compte l'enorme distància entre les illes de Borneo i de Madagascar i, d'altra banda, el fet que Madagascar és una illa lingüísticament homogènia, en el sentit que el malgaix sembla haver-se establert en una illa deserta (si hi havia pobladors anteriorment, no se n'han trobat indicis). Pel que fa a la composició de la població, s'ha produït un mestissatge entre indonesis i africans orientals, pràcticament a parts iguals.
Al llarg de la història, el malgaix ha rebut influències de llengües bantús de l'Àfrica oriental, entre les quals hi ha el suahili, i també de l'àrab (d'ençà del segle VII, els mercaders àrabs tingueren contactes comercials amb els malgaixos de la costa de Madagascar), del francès (llengua de colonització europea a partir del 1883) i de l'anglès (parlada al segle XVIII per pirates i missioners cristians britànics).
La tradició oral malgaix és molt rica en diversos gèneres, i hi ha testimoniatges literaris en malgaix d'ençà del segle XV, els quals es van escriure en alfabet àrab fins a mitjan segle XIX, i d'aleshores ençà en alfabet llatí.
Actualment Madagascar és lingüísticament força homogènia: la gran majoria dels habitants de l'illa són malgaixos; els comorians (de llengua suahili) sumen uns 25.000 individus. Dins el malgaix, però, hi ha nombrosos dialectes, tots mútuament intel·ligibles: el merina, el taisaka, el tanosy, el taimanambondro, el sahafatra, el taifasy, el tambahoaka, el zafisoro, el betsimisaraka, el sihanaka, el bezanozano, el tanala, el bara, el betsileo, el vezo, el mahafaly, el tanyalanya, l'antandroy, el tankarana i el taimoro. L'estàndard malgaix es basa en el dialecte merina, que és el que ha tingut una major i més antiga tradició literària.
Fins a la llei de política lingüística de 2007, el francès era l'única llengua oficial de Madagascar; el malgaix només tenia l'estatut de llengua nacional. D'ençà d'aleshores les llengües cooficials són el malgaix, el francès i l'anglès.
Hi ha uns 700 malgaixos a les illes Comores.
Dins el grup occidental de la branca malaiopolinèsia, el malgaix pertany al subgrup barito, com les llengües que es parlen a la regió del riu Barito, al sud de l'illa de Borneo. Comparteix el 90% del vocabulari bàsic amb la llengua maanyan (parlada a l'esmentada regió de Barito). Gràcies a aquesta evidència, els lingüistes han pogut establir l'origen indonesi dels colonitzadors de Madagascar. A manca d'altres indicis externs, però, no se sap del cert quan (probablement entre el 100 i el 500 dC) ni per què va tenir lloc aquesta colonització. Cal tenir en compte l'enorme distància entre les illes de Borneo i de Madagascar i, d'altra banda, el fet que Madagascar és una illa lingüísticament homogènia, en el sentit que el malgaix sembla haver-se establert en una illa deserta (si hi havia pobladors anteriorment, no se n'han trobat indicis). Pel que fa a la composició de la població, s'ha produït un mestissatge entre indonesis i africans orientals, pràcticament a parts iguals.
Al llarg de la història, el malgaix ha rebut influències de llengües bantús de l'Àfrica oriental, entre les quals hi ha el suahili, i també de l'àrab (d'ençà del segle VII, els mercaders àrabs tingueren contactes comercials amb els malgaixos de la costa de Madagascar), del francès (llengua de colonització europea a partir del 1883) i de l'anglès (parlada al segle XVIII per pirates i missioners cristians britànics).
La tradició oral malgaix és molt rica en diversos gèneres, i hi ha testimoniatges literaris en malgaix d'ençà del segle XV, els quals es van escriure en alfabet àrab fins a mitjan segle XIX, i d'aleshores ençà en alfabet llatí.
Actualment Madagascar és lingüísticament força homogènia: la gran majoria dels habitants de l'illa són malgaixos; els comorians (de llengua suahili) sumen uns 25.000 individus. Dins el malgaix, però, hi ha nombrosos dialectes, tots mútuament intel·ligibles: el merina, el taisaka, el tanosy, el taimanambondro, el sahafatra, el taifasy, el tambahoaka, el zafisoro, el betsimisaraka, el sihanaka, el bezanozano, el tanala, el bara, el betsileo, el vezo, el mahafaly, el tanyalanya, l'antandroy, el tankarana i el taimoro. L'estàndard malgaix es basa en el dialecte merina, que és el que ha tingut una major i més antiga tradició literària.
Fins a la llei de política lingüística de 2007, el francès era l'única llengua oficial de Madagascar; el malgaix només tenia l'estatut de llengua nacional. D'ençà d'aleshores les llengües cooficials són el malgaix, el francès i l'anglès.
Hi ha uns 700 malgaixos a les illes Comores.
malila
malila
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca malila
- ca ishimalilia sin. compl.
- ca kimalila sin. compl.
- ca malilia sin. compl.
- ca shimalilia sin. compl.
- ar ماليلا
- cy Malila
- cy Ishimalilia sin. compl.
- cy Kimalila sin. compl.
- cy Malilia sin. compl.
- cy Shimalilia sin. compl.
- de Malila
- de Ishimalilia sin. compl.
- de Kimalila sin. compl.
- de Malilia sin. compl.
- de Shimalilia sin. compl.
- en Malila
- en Ishimalilia sin. compl.
- en Kimalila sin. compl.
- en Malilia sin. compl.
- en Shimalilia sin. compl.
- es malila
- es ishimalilia sin. compl.
- es kimalila sin. compl.
- es malilia sin. compl.
- es shimalilia sin. compl.
- eu malila
- eu ishimalilia sin. compl.
- eu kimalila sin. compl.
- eu malilia sin. compl.
- eu shimalilia sin. compl.
- fr malila
- fr ishimalilia sin. compl.
- fr kimalila sin. compl.
- fr malilia sin. compl.
- fr shimalilia sin. compl.
- gl malila
- gl ishimalilia sin. compl.
- gl kimalila sin. compl.
- gl malilia sin. compl.
- gl shimalilia sin. compl.
- gn malila
- gn ishimalilia sin. compl.
- gn kimalila sin. compl.
- gn malilia sin. compl.
- gn shimalilia sin. compl.
- it malila
- it ishimalilia sin. compl.
- it kimalila sin. compl.
- it malilia sin. compl.
- it shimalilia sin. compl.
- pt malila
- pt ishimalilia sin. compl.
- pt kimalila sin. compl.
- pt malilia sin. compl.
- pt shimalilia sin. compl.
- tmh Tamalilat
- tmh Ishimalilia sin. compl.
- tmh kimalila sin. compl.
- tmh malilia sin. compl.
- tmh shimalilia sin. compl.
- zh 马里拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic malila se situa al sud-oest de Tanzània. El seu territori tradicional es troba a la regió muntanyosa amb el mateix nom (Malila o Umalila), situada al sud-oest de la ciutat de Mbeya. Entre els grups veïns dels maliles trobem els safwes (songwes i porotos) al nord i al nord-est; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
malilia
malilia
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca malila
- ca ishimalilia sin. compl.
- ca kimalila sin. compl.
- ca malilia sin. compl.
- ca shimalilia sin. compl.
- ar ماليلا
- cy Malila
- cy Ishimalilia sin. compl.
- cy Kimalila sin. compl.
- cy Malilia sin. compl.
- cy Shimalilia sin. compl.
- de Malila
- de Ishimalilia sin. compl.
- de Kimalila sin. compl.
- de Malilia sin. compl.
- de Shimalilia sin. compl.
- en Malila
- en Ishimalilia sin. compl.
- en Kimalila sin. compl.
- en Malilia sin. compl.
- en Shimalilia sin. compl.
- es malila
- es ishimalilia sin. compl.
- es kimalila sin. compl.
- es malilia sin. compl.
- es shimalilia sin. compl.
- eu malila
- eu ishimalilia sin. compl.
- eu kimalila sin. compl.
- eu malilia sin. compl.
- eu shimalilia sin. compl.
- fr malila
- fr ishimalilia sin. compl.
- fr kimalila sin. compl.
- fr malilia sin. compl.
- fr shimalilia sin. compl.
- gl malila
- gl ishimalilia sin. compl.
- gl kimalila sin. compl.
- gl malilia sin. compl.
- gl shimalilia sin. compl.
- gn malila
- gn ishimalilia sin. compl.
- gn kimalila sin. compl.
- gn malilia sin. compl.
- gn shimalilia sin. compl.
- it malila
- it ishimalilia sin. compl.
- it kimalila sin. compl.
- it malilia sin. compl.
- it shimalilia sin. compl.
- pt malila
- pt ishimalilia sin. compl.
- pt kimalila sin. compl.
- pt malilia sin. compl.
- pt shimalilia sin. compl.
- tmh Tamalilat
- tmh Ishimalilia sin. compl.
- tmh kimalila sin. compl.
- tmh malilia sin. compl.
- tmh shimalilia sin. compl.
- zh 马里拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic malila se situa al sud-oest de Tanzània. El seu territori tradicional es troba a la regió muntanyosa amb el mateix nom (Malila o Umalila), situada al sud-oest de la ciutat de Mbeya. Entre els grups veïns dels maliles trobem els safwes (songwes i porotos) al nord i al nord-est; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
malinke
malinke
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
maliseet-passamaquoddy
maliseet-passamaquoddy
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca maliseet-passamaquoddy
- ca malecite-passamaquoddy sin. compl.
- cy Maliseet-passamaquoddy
- cy Malecite-passamaquoddy sin. compl.
- de Maliseet-Passamaquoddy
- de Malecite-Passamaquoddy sin. compl.
- en Maliseet-Passamaquoddy
- en Malecite-Passamaquoddy sin. compl.
- en Passamaquoddy-Maliseet sin. compl.
- es malesí-openango
- es malecite-passamaquoddy sin. compl.
- eu maliseet-passamaquoddy
- eu malecite-passamaquoddy sin. compl.
- eu maliseet-passamaquoddy sin. compl.
- fr malécite-passamaquoddy
- fr maliseet-passamaquoddy sin. compl.
- gl maliseet-passamaquoddy
- gl malecite-passamaquoddy sin. compl.
- gn maliseet-passamaquoddy
- gn malecite-passamaquoddy sin. compl.
- it maliseet-passamaquoddy
- it malecite-passamaquoddy sin. compl.
- pt maliseet-passamaquoddy
- pt malecite-passamaquoddy sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.
Maliseet i passamaquoddy són els noms donats a les dues varietats de la llengua, amb molt poca variació dialectal. La primera es parla a New Brunswick i la segona, a Maine. Actualment tots els parlants de la llengua tenen més de 30 anys, de manera que la llengua ja no es transmet a les noves generacions.
Els pobles maliseet, passamaquoddy, micmac, abenaki i penobscot van integrar la ja desapareguda confederació dels pobles de l'est, la Wabanaki Alliance, que tenia per objectiu defensar-se de les amenaces dels europeus.
Els francesos anomenaven etchemins tant els maliseets com els passamaquoddis.
Maliseet i passamaquoddy són els noms donats a les dues varietats de la llengua, amb molt poca variació dialectal. La primera es parla a New Brunswick i la segona, a Maine. Actualment tots els parlants de la llengua tenen més de 30 anys, de manera que la llengua ja no es transmet a les noves generacions.
Els pobles maliseet, passamaquoddy, micmac, abenaki i penobscot van integrar la ja desapareguda confederació dels pobles de l'est, la Wabanaki Alliance, que tenia per objectiu defensar-se de les amenaces dels europeus.
Els francesos anomenaven etchemins tant els maliseets com els passamaquoddis.
