mambue
mambue
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca mambwe
- ca ichimambwe sin. compl.
- ca kimambwe sin. compl.
- ca mambue sin. compl.
- de Mambwe-Lungu
- de Fipa-Mambwe sin. compl.
- de Mambwe sin. compl.
- de Rungu sin. compl.
- en Mambwe
- en Ichimambwe sin. compl.
- en Kimambwe sin. compl.
- en Mambue sin. compl.
- es mambwe
- es ichimambwe sin. compl.
- es kimambwe sin. compl.
- es mambue sin. compl.
- eu mambwe
- eu ichimambwe sin. compl.
- eu kimambwe sin. compl.
- eu mambue sin. compl.
- fr mambwe
- fr ichimambwe sin. compl.
- fr kimambwe sin. compl.
- fr mambue sin. compl.
- fr mambwe-Lungu sin. compl.
- gl mambwe
- gl ichimambwe sin. compl.
- gl kimambwe sin. compl.
- gl mambue sin. compl.
- it mambwe
- it ichimambwe sin. compl.
- it kimambwe sin. compl.
- it mambue sin. compl.
- nl Mambwe
- nl Ichimambwe sin. compl.
- nl Kimambwe sin. compl.
- nl Mambue sin. compl.
- nl Mambwe-Lungu sin. compl.
- pt mambwe
- pt ichimambwe sin. compl.
- pt kimambwe sin. compl.
- pt mambue sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
mambwe
mambwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca mambwe
- ca ichimambwe sin. compl.
- ca kimambwe sin. compl.
- ca mambue sin. compl.
- de Mambwe-Lungu
- de Fipa-Mambwe sin. compl.
- de Mambwe sin. compl.
- de Rungu sin. compl.
- en Mambwe
- en Ichimambwe sin. compl.
- en Kimambwe sin. compl.
- en Mambue sin. compl.
- es mambwe
- es ichimambwe sin. compl.
- es kimambwe sin. compl.
- es mambue sin. compl.
- eu mambwe
- eu ichimambwe sin. compl.
- eu kimambwe sin. compl.
- eu mambue sin. compl.
- fr mambwe
- fr ichimambwe sin. compl.
- fr kimambwe sin. compl.
- fr mambue sin. compl.
- fr mambwe-Lungu sin. compl.
- gl mambwe
- gl ichimambwe sin. compl.
- gl kimambwe sin. compl.
- gl mambue sin. compl.
- it mambwe
- it ichimambwe sin. compl.
- it kimambwe sin. compl.
- it mambue sin. compl.
- nl Mambwe
- nl Ichimambwe sin. compl.
- nl Kimambwe sin. compl.
- nl Mambue sin. compl.
- nl Mambwe-Lungu sin. compl.
- pt mambwe
- pt ichimambwe sin. compl.
- pt kimambwe sin. compl.
- pt mambue sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definició
El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
mamenyam
mamenyam
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mamenyam
- ca bamenyan sin. compl.
- ca mamenyan sin. compl.
- ca mengambo sin. compl.
- ca pamenyan sin. compl.
- de Bamenyam
- de Bamenyan sin. compl.
- de Mamenyan sin. compl.
- de Mengambo sin. compl.
- de Pamenyan sin. compl.
- en Mamenyam
- en Bamenyan sin. compl.
- en Mamenyan sin. compl.
- en Mengambo sin. compl.
- en Pamenyan sin. compl.
- es mamenyam
- es bamenyan sin. compl.
- es mamenyan sin. compl.
- es mengambo sin. compl.
- es pamenyan sin. compl.
- eu mamenyam
- eu bamenyan sin. compl.
- eu mamenyan sin. compl.
- eu mengambo sin. compl.
- eu pamenyan sin. compl.
- fr bamenyam
- fr mamenyam sin. compl.
- fr mamenyan sin. compl.
- fr mengambo sin. compl.
- fr pamenyan sin. compl.
- gl mamenyam
- gl bamenyan sin. compl.
- gl mamenyan sin. compl.
- gl mengambo sin. compl.
- gl pamenyan sin. compl.
- it mamenyam
- it bamenyan sin. compl.
- it mamenyan sin. compl.
- it mengambo sin. compl.
- it pamenyan sin. compl.
- nl Mamenyam
- nl Bamenyam sin. compl.
- nl Mamenyan sin. compl.
- nl Mengambo sin. compl.
- nl Pamenyan sin. compl.
- pt mamenyam
- pt bamenyan sin. compl.
- pt mamenyan sin. compl.
- pt mengambo sin. compl.
- pt pamenyan sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El mamenyam es parla a l'oest del Camerun, principalment al poble de Bamenyan. Sembla que també hi ha parlants d'aquesta llengua als pobles de Bamali, Bambalang, Bamukumbit i Batchandé. Originalment la comunitat lingüística mamenyam incloïa aquests pobles. Tanmateix, quan el Camerun es va dividir entre França i Gran Bretanya després de la Primera Guerra Mundial, Bamenyan va quedar sota l'administració francòfona, com a part de la província de l'Oest; mentre que aquests quatre pobles van quedar sota l'administració anglòfona, com a part de la província del Nord-oest.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
mamenyan
mamenyan
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca mamenyam
- ca bamenyan sin. compl.
- ca mamenyan sin. compl.
- ca mengambo sin. compl.
- ca pamenyan sin. compl.
- de Bamenyam
- de Bamenyan sin. compl.
- de Mamenyan sin. compl.
- de Mengambo sin. compl.
- de Pamenyan sin. compl.
- en Mamenyam
- en Bamenyan sin. compl.
- en Mamenyan sin. compl.
- en Mengambo sin. compl.
- en Pamenyan sin. compl.
- es mamenyam
- es bamenyan sin. compl.
- es mamenyan sin. compl.
- es mengambo sin. compl.
- es pamenyan sin. compl.
- eu mamenyam
- eu bamenyan sin. compl.
- eu mamenyan sin. compl.
- eu mengambo sin. compl.
- eu pamenyan sin. compl.
- fr bamenyam
- fr mamenyam sin. compl.
- fr mamenyan sin. compl.
- fr mengambo sin. compl.
- fr pamenyan sin. compl.
- gl mamenyam
- gl bamenyan sin. compl.
- gl mamenyan sin. compl.
- gl mengambo sin. compl.
- gl pamenyan sin. compl.
- it mamenyam
- it bamenyan sin. compl.
- it mamenyan sin. compl.
- it mengambo sin. compl.
- it pamenyan sin. compl.
- nl Mamenyam
- nl Bamenyam sin. compl.
- nl Mamenyan sin. compl.
- nl Mengambo sin. compl.
- nl Pamenyan sin. compl.
- pt mamenyam
- pt bamenyan sin. compl.
- pt mamenyan sin. compl.
- pt mengambo sin. compl.
- pt pamenyan sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El mamenyam es parla a l'oest del Camerun, principalment al poble de Bamenyan. Sembla que també hi ha parlants d'aquesta llengua als pobles de Bamali, Bambalang, Bamukumbit i Batchandé. Originalment la comunitat lingüística mamenyam incloïa aquests pobles. Tanmateix, quan el Camerun es va dividir entre França i Gran Bretanya després de la Primera Guerra Mundial, Bamenyan va quedar sota l'administració francòfona, com a part de la província de l'Oest; mentre que aquests quatre pobles van quedar sota l'administració anglòfona, com a part de la província del Nord-oest.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Els parlants de mamenyam s'autodenominen panɛ i utilitzen el nom məŋgá' mə, que significa 'jo dic allò,' per a referir-se a la seva llengua.
El mamenyam s'utilitza en tots el àmbits de la vida privada. En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari), els parlants de mamenyam utilitzen el francès o el pidgin anglès del Camerun, segons la procedència dels seus interlocutors (zona oficialment francòfona o anglòfona respectivament).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
managua
managua
Pano > Principal > Caixibo, Amèrica > Perú
- ca cashibo-cacataibo
- ca cachibo sin. compl.
- ca cacibo sin. compl.
- ca cahivo sin. compl.
- ca caxibo sin. compl.
- ca hagueti sin. compl.
- ca managua sin. compl.
- cod uni
- ar الكاشيبو والكاكاتايبو
- cy Cashibo-cacataibo
- cy Cachibo sin. compl.
- cy Cacibo sin. compl.
- cy Cahivo sin. compl.
- cy Caxibo sin. compl.
- cy Hagueti sin. compl.
- cy Managua sin. compl.
- de Cashibo-Cacataibo
- de Cachibo sin. compl.
- de Cacibo sin. compl.
- de Cahivo sin. compl.
- de Caxibo sin. compl.
- de Hagueti sin. compl.
- de Managua sin. compl.
- en Cashibo-Cacataibo
- en Cachibo sin. compl.
- en Cacibo sin. compl.
- en Cahivo sin. compl.
- en Caxibo sin. compl.
- en Hagueti sin. compl.
- en Managua sin. compl.
- es cashibo-cacataibo
- es cachibo sin. compl.
- es cacibo sin. compl.
- es cahivo sin. compl.
- es caxibo sin. compl.
- es hagueti sin. compl.
- es managua sin. compl.
- eu cacataibo cashiboera
- eu cachibo sin. compl.
- eu cacibo sin. compl.
- eu cahivo sin. compl.
- eu caxibo sin. compl.
- eu hagueti sin. compl.
- eu managua sin. compl.
- fr cashibo-cacataibo
- fr cachibo sin. compl.
- fr cacibo sin. compl.
- fr cahivo sin. compl.
- fr caxibo sin. compl.
- fr hagueti sin. compl.
- fr managua sin. compl.
- gn kashivo-kakatáivo
- gn cachibo sin. compl.
- gn cacibo sin. compl.
- gn cahivo sin. compl.
- gn caxibo sin. compl.
- gn hagueti sin. compl.
- gn managua sin. compl.
- it cashibo-cacataibo
- it cachibo sin. compl.
- it cacibo sin. compl.
- it cahivo sin. compl.
- it hagueti sin. compl.
- it kashibo sin. compl.
- it managua sin. compl.
- ja カシボ・カカタイボ語
- ja カイボ語 sin. compl.
- ja カシボ語 sin. compl.
- ja カチボ語 sin. compl.
- ja ハゲティ語 sin. compl.
- ja マナグア語 sin. compl.
- nl Cashibo-Cacataibo
- nl Cachibo sin. compl.
- nl Cacibo sin. compl.
- nl Cahivo sin. compl.
- nl Caxibo sin. compl.
- nl Hagueti sin. compl.
- nl Managua sin. compl.
- pt cashibo-cacataibo
- pt cachibo sin. compl.
- pt cacibo sin. compl.
- pt cahivo sin. compl.
- pt caxibo sin. compl.
- pt hagueti sin. compl.
- pt managua sin. compl.
- ru Кашибо-какатаибо
- ru Агети sin. compl.
- ru Каиво sin. compl.
- ru Качибо sin. compl.
- ru Касибо sin. compl.
- ru Манагуа sin. compl.
- zh 卡希博－卡卡泰波语
- zh 卡其博 sin. compl.
- zh 卡希博 sin. compl.
- zh 卡希沃 sin. compl.
- zh 卡西波 sin. compl.
- zh 哈戈提 sin. compl.
- zh 马那瓜 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Principal > Caixibo, Amèrica > Perú
Definició
El cashibo i el cacataibo són les dues varietats dialectals principals de la llengua. La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nukiní i el kapanawa, entre d'altres.
Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibos i altres grups panos que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.
La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.
Van tenir els primers contactes pacífics amb els blancs vers el 1930. La demografia del grup va caure un 50%. Anteriorment havien viscut força aïllats, foragitats pels shipibos i altres grups panos que volien extreure el màxim profit de les feines a les explotacions de cautxú.
La llengua manté força vitalitat en la comunitat. Tots els infants l'aprenen a casa i a l'escola primària; la secundària es fa exclusivament en castellà. En les generacions més grans, encara hi ha dones que no saben castellà.
mañari
mañari
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
- ca machiguenga
- ca mañari sin. compl.
- ca niagantsi sin. compl.
- cod matsigenka (Tamatsigankat)
- ar ماتشيغينغية
- cy Machiguenga
- cy Mañari sin. compl.
- cy Niagantsi sin. compl.
- de Machiguenga
- de Matsigenka sin. compl.
- en Machiguenga
- en Mañari sin. compl.
- en Niagantsi sin. compl.
- es machiguenga
- es mañari sin. compl.
- es niagantsi sin. compl.
- eu machiguengera
- eu mañari sin. compl.
- eu niagantsi sin. compl.
- fr machiguenga
- fr manaries sin. compl.
- fr matsiganga sin. compl.
- fr matsigenka sin. compl.
- gl machiguenga
- gl mañari sin. compl.
- gl niagantsi sin. compl.
- gn machigénga
- gn mañari sin. compl.
- gn niagantsi sin. compl.
- it machiguenga
- it mañari sin. compl.
- it niagantsi sin. compl.
- ja マチゲンガ語
- ja マニャリ語、ニアガンチ語 sin. compl.
- nl Machiguenga
- nl Mañari sin. compl.
- nl Niagantsi sin. compl.
- pt machiguenga
- pt mañari sin. compl.
- pt niagantsi sin. compl.
- ru Мачигенга
- ru Маньяри sin. compl.
- ru Ньяганци sin. compl.
- ru Мацигенка sin. compl.
- sw Machiguenga
- sw Mañari sin. compl.
- sw Niagantsi sin. compl.
- tmh Tamacigwingat
- zh 玛其瓜嘎
- zh 玛尼利 sin. compl.
- zh 尼阿甘茨 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa, Amèrica > Perú
Definició
En algunes zones, com Quillabamba, Koribeni o Chirumbia, aquesta llengua està sent substituïda per l'espanyol i el quítxua. En canvi, a la zona del riu Manu, on un grup de mestres machiguenga comença a implementar un programa d'educació bilingüe, la llengua es continua transmetent als infants.
Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).
Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).
manchinere
manchinere
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca machinerí
- ca machinere sin. compl.
- ca machineri sin. compl.
- ca manchinere sin. compl.
- ca manchineri sin. compl.
- ca manitenere sin. compl.
- ca manitenerí sin. compl.
- ca piro sin. compl.
- ca yini sin. compl.
- cod yineru-tokanu
- ar ماتشينيرية
- cy Machinerí
- cy Machinere sin. compl.
- cy Machineri sin. compl.
- cy Manchinere sin. compl.
- cy Manchineri sin. compl.
- cy Manitenere sin. compl.
- cy Manitenerí sin. compl.
- cy Piro sin. compl.
- cy Yini sin. compl.
- de Machineri
- de Machinere sin. compl.
- de Machinerí sin. compl.
- de Manchinere sin. compl.
- de Manchineri sin. compl.
- de Manitenere sin. compl.
- de Manitenerí sin. compl.
- de Piro sin. compl.
- de Yini sin. compl.
- en Machinere
- en Manchinere sin. compl.
- en Manchineri sin. compl.
- en Manitenére sin. compl.
- en Manitenerí sin. compl.
- en Maxinéri sin. compl.
- en Piro sin. compl.
- en Yine sin. compl.
- es machinerí
- es machinere sin. compl.
- es machineri sin. compl.
- es manchinere sin. compl.
- es manitenere sin. compl.
- es manitenerí sin. compl.
- es piro sin. compl.
- es yineru-tokanu sin. compl.
- es yini sin. compl.
- eu machinereera
- eu machinere sin. compl.
- eu machineri sin. compl.
- eu manchinere sin. compl.
- eu manchineri sin. compl.
- eu manitenere sin. compl.
- eu manitenerí sin. compl.
- eu piro sin. compl.
- eu yini sin. compl.
- fr machinere
- fr machineri sin. compl.
- fr manchinere sin. compl.
- fr manchineri sin. compl.
- fr manitenere sin. compl.
- fr manitenerí sin. compl.
- fr piro sin. compl.
- fr yini sin. compl.
- gn machineri
- gn machinere sin. compl.
- gn machineri sin. compl.
- gn manchinere sin. compl.
- gn manchineri sin. compl.
- gn manitenerí sin. compl.
- gn piro sin. compl.
- it machineri
- it machinere sin. compl.
- it machinerí sin. compl.
- it manchinere sin. compl.
- it manchineri sin. compl.
- it manitenere sin. compl.
- it manitenerí sin. compl.
- it piro sin. compl.
- it yini sin. compl.
- ja マシネリ語
- ja イニ語 sin. compl.
- ja ピロ語 sin. compl.
- ja マチネリ語 sin. compl.
- ja マチネレ語 sin. compl.
- ja マニテネリ語 sin. compl.
- ja マニテネレ語 sin. compl.
- ja マンチネリ語 sin. compl.
- ja マンチネレ語 sin. compl.
- nl Machinerí
- nl Machinere sin. compl.
- nl Machineri sin. compl.
- nl Manchinere sin. compl.
- nl Manchineri sin. compl.
- nl Manitenere sin. compl.
- nl Manitenerí sin. compl.
- nl Piro sin. compl.
- nl Yini sin. compl.
- pt machineri
- pt machinere sin. compl.
- pt machineri sin. compl.
- pt manchinere sin. compl.
- pt manchinerí sin. compl.
- pt manitenere sin. compl.
- pt manitenerí sin. compl.
- pt piro sin. compl.
- pt yini sin. compl.
- ru Мачинере
- ru Йине sin. compl.
- ru Пиро sin. compl.
- ru Мачинери sin. compl.
- ru Машинери sin. compl.
- ru Манчинере sin. compl.
- ru Манчинери sin. compl.
- ru Манитенере sin. compl.
- ru Манитенери sin. compl.
- zh 马钦奈里语
- zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
manchineri
manchineri
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca machinerí
- ca machinere sin. compl.
- ca machineri sin. compl.
- ca manchinere sin. compl.
- ca manchineri sin. compl.
- ca manitenere sin. compl.
- ca manitenerí sin. compl.
- ca piro sin. compl.
- ca yini sin. compl.
- cod yineru-tokanu
- ar ماتشينيرية
- cy Machinerí
- cy Machinere sin. compl.
- cy Machineri sin. compl.
- cy Manchinere sin. compl.
- cy Manchineri sin. compl.
- cy Manitenere sin. compl.
- cy Manitenerí sin. compl.
- cy Piro sin. compl.
- cy Yini sin. compl.
- de Machineri
- de Machinere sin. compl.
- de Machinerí sin. compl.
- de Manchinere sin. compl.
- de Manchineri sin. compl.
- de Manitenere sin. compl.
- de Manitenerí sin. compl.
- de Piro sin. compl.
- de Yini sin. compl.
- en Machinere
- en Manchinere sin. compl.
- en Manchineri sin. compl.
- en Manitenére sin. compl.
- en Manitenerí sin. compl.
- en Maxinéri sin. compl.
- en Piro sin. compl.
- en Yine sin. compl.
- es machinerí
- es machinere sin. compl.
- es machineri sin. compl.
- es manchinere sin. compl.
- es manitenere sin. compl.
- es manitenerí sin. compl.
- es piro sin. compl.
- es yineru-tokanu sin. compl.
- es yini sin. compl.
- eu machinereera
- eu machinere sin. compl.
- eu machineri sin. compl.
- eu manchinere sin. compl.
- eu manchineri sin. compl.
- eu manitenere sin. compl.
- eu manitenerí sin. compl.
- eu piro sin. compl.
- eu yini sin. compl.
- fr machinere
- fr machineri sin. compl.
- fr manchinere sin. compl.
- fr manchineri sin. compl.
- fr manitenere sin. compl.
- fr manitenerí sin. compl.
- fr piro sin. compl.
- fr yini sin. compl.
- gn machineri
- gn machinere sin. compl.
- gn machineri sin. compl.
- gn manchinere sin. compl.
- gn manchineri sin. compl.
- gn manitenerí sin. compl.
- gn piro sin. compl.
- it machineri
- it machinere sin. compl.
- it machinerí sin. compl.
- it manchinere sin. compl.
- it manchineri sin. compl.
- it manitenere sin. compl.
- it manitenerí sin. compl.
- it piro sin. compl.
- it yini sin. compl.
- ja マシネリ語
- ja イニ語 sin. compl.
- ja ピロ語 sin. compl.
- ja マチネリ語 sin. compl.
- ja マチネレ語 sin. compl.
- ja マニテネリ語 sin. compl.
- ja マニテネレ語 sin. compl.
- ja マンチネリ語 sin. compl.
- ja マンチネレ語 sin. compl.
- nl Machinerí
- nl Machinere sin. compl.
- nl Machineri sin. compl.
- nl Manchinere sin. compl.
- nl Manchineri sin. compl.
- nl Manitenere sin. compl.
- nl Manitenerí sin. compl.
- nl Piro sin. compl.
- nl Yini sin. compl.
- pt machineri
- pt machinere sin. compl.
- pt machineri sin. compl.
- pt manchinere sin. compl.
- pt manchinerí sin. compl.
- pt manitenere sin. compl.
- pt manitenerí sin. compl.
- pt piro sin. compl.
- pt yini sin. compl.
- ru Мачинере
- ru Йине sin. compl.
- ru Пиро sin. compl.
- ru Мачинери sin. compl.
- ru Машинери sin. compl.
- ru Манчинере sin. compl.
- ru Манчинери sin. compl.
- ru Манитенере sin. compl.
- ru Манитенери sin. compl.
- zh 马钦奈里语
- zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
manda
manda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca manda
- ca kimanda sin. compl.
- de Manda
- de Kimanda sin. compl.
- en Manda
- en Kimanda sin. compl.
- es manda
- es kimanda sin. compl.
- eu manda
- eu kimanda sin. compl.
- fr manda
- fr kimanda sin. compl.
- gl manda
- gl kimanda sin. compl.
- it manda
- it kimanda sin. compl.
- nl Manda
- nl Kimanda sin. compl.
- pt manda
- pt kimanda sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els mandes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mandes trobem els pangwes, al nord; els mpotos i els matengos, al sud; els nyases, al sud-oest, i els ngonis, a l'est.
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
manda
manda
Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca manda
- ca mandan sin. compl.
- de Manda
- de Mandan sin. compl.
- en Manda
- en Mandan sin. compl.
- es manda
- es mandan sin. compl.
- eu manda
- eu mandan sin. compl.
- fr mandan
- fr manda sin. compl.
- gl manda
- gl mandan sin. compl.
- it manda
- it mandan sin. compl.
- nl Mandan
- nl Manda sin. compl.
- pt manda
- pt mandan sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
El manda se sol situar dins de les llengües sioux del riu Missouri. No és del tot clar, tanmateix, si la gran semblança entre el manda i el hidatsa (una altra llengua d'aquest grup) es deu al parentiu o al contacte històric dels parlants.
La llengua constava de dos dialectes, el nuptare i el nuetare. Els escassos parlants que encara viuen pertanyen a la varietat nuptare.
La comunitat manda comparteix la reserva Fort Berthold amb la hidatsa (també sioux) i l'arikara (grup que parla una llengua de la família caddo). Les tres comunitats es coneixen com The Three Affiliated Tribes.
Abans d'instal·lar-se a la reserva, el grup ètnic habitava al llarg del riu Heart, afluent del Missouri (oest de Dakota del Nord). Van patir un fort descens demogràfic a causa de l'epidèmia de xarampió del 1837.
A mitjan segle XX, tota la comunitat manda era bilingüe en hidatsa. Actualment, les dues llengües estan practicament extingides, substituïdes per l'anglès.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
El manda se sol situar dins de les llengües sioux del riu Missouri. No és del tot clar, tanmateix, si la gran semblança entre el manda i el hidatsa (una altra llengua d'aquest grup) es deu al parentiu o al contacte històric dels parlants.
La llengua constava de dos dialectes, el nuptare i el nuetare. Els escassos parlants que encara viuen pertanyen a la varietat nuptare.
La comunitat manda comparteix la reserva Fort Berthold amb la hidatsa (també sioux) i l'arikara (grup que parla una llengua de la família caddo). Les tres comunitats es coneixen com The Three Affiliated Tribes.
Abans d'instal·lar-se a la reserva, el grup ètnic habitava al llarg del riu Heart, afluent del Missouri (oest de Dakota del Nord). Van patir un fort descens demogràfic a causa de l'epidèmia de xarampió del 1837.
A mitjan segle XX, tota la comunitat manda era bilingüe en hidatsa. Actualment, les dues llengües estan practicament extingides, substituïdes per l'anglès.
