Back to top
natuak natuak

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
navaho navaho

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  navaho
  • ca  navajo sin. compl.
  • cod  diné bizaag
  • cy  Navajo
  • cy  Navaho sin. compl.
  • de  Navaho
  • de  Navajo sin. compl.
  • en  Navajo
  • en  Navaho sin. compl.
  • es  navajo
  • es  navaho sin. compl.
  • eu  navahoera
  • eu  navaho sin. compl.
  • eu  navajo sin. compl.
  • fr  navajo
  • fr  navaho sin. compl.
  • gl  navajo
  • gl  navaho sin. compl.
  • gn  navajo
  • gn  navaho sin. compl.
  • it  navajo
  • it  navaho sin. compl.
  • pt  navajo
  • pt  navaho sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El navaho és molt proper a l'apatxe occidental.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

Tot i que no és una llengua autòctona de Califòrnia, en aquest estat hi ha gairebé 2.000 parlants de navaho. Curiosament, sumen més que tots els parlants de llengües californianes plegats.

El navaho és la llengua indígena nord-americana amb més parlants. Es calcula que la meitat de la població navaho la utilitza com a llengua familiar. Encara es transmet a les noves generacions, tot i que cada vegada hi ha menys infants que la parlen i està en clar retrocés a les zones urbanes.

El navaho s'ensenya a les escoles de tota la comunitat. A més, se'n fan cursos a les universitats.

Els navahos s'autodenominen diné, que significa 'persones'.
navajo navajo

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  navaho
  • ca  navajo sin. compl.
  • cod  diné bizaag
  • cy  Navajo
  • cy  Navaho sin. compl.
  • de  Navaho
  • de  Navajo sin. compl.
  • en  Navajo
  • en  Navaho sin. compl.
  • es  navajo
  • es  navaho sin. compl.
  • eu  navahoera
  • eu  navaho sin. compl.
  • eu  navajo sin. compl.
  • fr  navajo
  • fr  navaho sin. compl.
  • gl  navajo
  • gl  navaho sin. compl.
  • gn  navajo
  • gn  navaho sin. compl.
  • it  navajo
  • it  navaho sin. compl.
  • pt  navajo
  • pt  navaho sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El navaho és molt proper a l'apatxe occidental.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

Tot i que no és una llengua autòctona de Califòrnia, en aquest estat hi ha gairebé 2.000 parlants de navaho. Curiosament, sumen més que tots els parlants de llengües californianes plegats.

El navaho és la llengua indígena nord-americana amb més parlants. Es calcula que la meitat de la població navaho la utilitza com a llengua familiar. Encara es transmet a les noves generacions, tot i que cada vegada hi ha menys infants que la parlen i està en clar retrocés a les zones urbanes.

El navaho s'ensenya a les escoles de tota la comunitat. A més, se'n fan cursos a les universitats.

Els navahos s'autodenominen diné, que significa 'persones'.
nawa nawa

Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal, Amèrica > Mèxic

  • ca  nahua
  • ca  nahuatl sin. compl.
  • ca  nàhuatl sin. compl.
  • ca  nawa sin. compl.
  • cod  nāhuatlahtōlli
  • ar  ناهوا
  • cy  Nahua
  • cy  Nahuatl sin. compl.
  • cy  Náhuatl sin. compl.
  • cy  Nawa sin. compl.
  • de  Nahuatl
  • de  Aztekisch sin. compl.
  • de  Nahua sin. compl.
  • de  Nahuat sin. compl.
  • de  Nawat sin. compl.
  • en  Nahuatl
  • en  Nahua sin. compl.
  • en  Náhuatl sin. compl.
  • en  Nawa sin. compl.
  • es  nahua
  • es  nahuatl sin. compl.
  • es  náhuatl sin. compl.
  • es  nawa sin. compl.
  • eu  nahuatlera
  • eu  nahuatl sin. compl.
  • eu  nàhuatl sin. compl.
  • eu  nawa sin. compl.
  • fr  nahuatl
  • fr  nahua sin. compl.
  • gl  nahua
  • gl  nahuatl sin. compl.
  • gl  nàhuatl sin. compl.
  • gl  nawa sin. compl.
  • gn  nahua
  • gn  nahuatl sin. compl.
  • gn  nàhuatl sin. compl.
  • gn  nawa sin. compl.
  • it  nahuatl
  • it  nàhuatl sin. compl.
  • it  nawa sin. compl.
  • ja  ナワトル語
  • ja  ナワ語 sin. compl.
  • nl  Nahua
  • nl  Nahuatl sin. compl.
  • nl  Nàhuatl sin. compl.
  • nl  Nawa sin. compl.
  • pt  nahuatl
  • pt  nahua sin. compl.
  • pt  náhuatl sin. compl.
  • pt  naua sin. compl.
  • pt  nawa sin. compl.
  • ru  Науатль
  • ru  Науа sin. compl.
  • ru  Нахуатль sin. compl.
  • ru  Ацтекский sin. compl.
  • zh  纳瓦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal, Amèrica > Mèxic

Definició
El nahua constitueix un complex dialectal d'una trentena de varietats, no totes mútuament intel·ligibles, de la branca asteca, i és parlat per més d'un milió i mig de persones. Juntament amb el maia, és el grup lingüístic autòcton més estès de Mesoamèrica.

És probable que el nahua sigui originari dels deserts septentrionals de Mèxic, des d'on els parlants de nahua van emigrar al centre de Mèxic en diverses onades. Una de les darreres onades migratòries va establir-se a l'actual Vall de Mèxic (vers el 500 dC), on posteriorment va ser fundat l'imperi asteca. El nahua clàssic fou la llengua administrativa de l'Imperi asteca, que estava envoltat d'altres pobles parlants de nahua, com el tepaneca, l'acolhua, el tlaxcalteca i el xochimilca. La noblesa maia parlava nahua, a més de quiché.

El nahua va ser emprat com a llengua franca a bona part de Mesoamèrica entre els segles XII i XVI, moment en què la seva influència va començar a minvar a causa de la conquesta espanyola de Mèxic. Del segle XVI provenen els principals testimonis conservats de nahua clàssic, escrits en alfabet llatí. Al llarg dels últims cinc-cents anys, el nahua ha anat retrocedint davant del castellà en diverses regions de la Vall de Mèxic, alhora que uns quants centenars de mots originaris de la llengua nahua anaven passant al castellà, que n'ha difós alguns a moltes altres llengües del món (chocolate < xocolātl, tomate < tomatl, coyote < coyotl, aguacate < ahuacatl, chile < chilli, azteca < aztecatl, cacao < cacahuatl, etc.).
nbule nbule

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  vute
  • ca  'abotee sin. compl.
  • ca  'abwetee sin. compl.
  • ca  baboute sin. compl.
  • ca  bamboute sin. compl.
  • ca  boute sin. compl.
  • ca  bubure sin. compl.
  • ca  bule sin. compl.
  • ca  bute sin. compl.
  • ca  foute sin. compl.
  • ca  luvure sin. compl.
  • ca  nbule sin. compl.
  • ca  pute sin. compl.
  • ca  voute sin. compl.
  • ca  voutere sin. compl.
  • ca  woute sin. compl.
  • ca  wute sin. compl.
  • cod  nyindi vute
  • de  Vute
  • de  Abotee sin. compl.
  • de  Baboute sin. compl.
  • de  Babute sin. compl.
  • de  Foute sin. compl.
  • en  Bule
  • en  Vute
  • en  Abotee sin. compl.
  • en  'Abwetee sin. compl.
  • en  Baboute sin. compl.
  • en  Bamboute sin. compl.
  • en  Boute sin. compl.
  • en  Bubure sin. compl.
  • en  Bute sin. compl.
  • en  Foute sin. compl.
  • en  Luvure sin. compl.
  • en  Nbule sin. compl.
  • en  Pute sin. compl.
  • en  Voute sin. compl.
  • en  Voutere sin. compl.
  • en  Woute sin. compl.
  • en  Wute sin. compl.
  • es  vute
  • es  abotee sin. compl.
  • es  'abwetee sin. compl.
  • es  baboute sin. compl.
  • es  bamboute sin. compl.
  • es  boute sin. compl.
  • es  bubure sin. compl.
  • es  bule sin. compl.
  • es  bute sin. compl.
  • es  foute sin. compl.
  • es  luvure sin. compl.
  • es  nbule sin. compl.
  • es  pute sin. compl.
  • es  voute sin. compl.
  • es  voutere sin. compl.
  • es  woute sin. compl.
  • es  wute sin. compl.
  • eu  vute
  • eu  abotee sin. compl.
  • eu  'abwetee sin. compl.
  • eu  baboute sin. compl.
  • eu  bamboute sin. compl.
  • eu  boute sin. compl.
  • eu  bubure sin. compl.
  • eu  bule sin. compl.
  • eu  bute sin. compl.
  • eu  foute sin. compl.
  • eu  luvure sin. compl.
  • eu  nbule sin. compl.
  • eu  pute sin. compl.
  • eu  voute sin. compl.
  • eu  voutere sin. compl.
  • eu  woute sin. compl.
  • eu  wute sin. compl.
  • fr  vute
  • fr  'abotee sin. compl.
  • fr  'abwetee sin. compl.
  • fr  baboute sin. compl.
  • fr  bamboute sin. compl.
  • fr  boute sin. compl.
  • fr  bubure sin. compl.
  • fr  bule sin. compl.
  • fr  bute sin. compl.
  • fr  foute sin. compl.
  • fr  luvure sin. compl.
  • fr  nbule sin. compl.
  • fr  pute sin. compl.
  • fr  voute sin. compl.
  • fr  voutere sin. compl.
  • fr  woute sin. compl.
  • fr  wute sin. compl.
  • gl  vute
  • gl  abotee sin. compl.
  • gl  'abwetee sin. compl.
  • gl  baboute sin. compl.
  • gl  bamboute sin. compl.
  • gl  boute sin. compl.
  • gl  bubure sin. compl.
  • gl  bule sin. compl.
  • gl  bute sin. compl.
  • gl  foute sin. compl.
  • gl  luvure sin. compl.
  • gl  nbule sin. compl.
  • gl  pute sin. compl.
  • gl  voute sin. compl.
  • gl  voutere sin. compl.
  • gl  woute sin. compl.
  • gl  wute sin. compl.
  • it  vute
  • it  abotee sin. compl.
  • it  'abwetee sin. compl.
  • it  baboute sin. compl.
  • it  bamboute sin. compl.
  • it  boute sin. compl.
  • it  bubure sin. compl.
  • it  bule sin. compl.
  • it  bute sin. compl.
  • it  foute sin. compl.
  • it  luvure sin. compl.
  • it  nbule sin. compl.
  • it  pute sin. compl.
  • it  voute sin. compl.
  • it  voutere sin. compl.
  • it  woute sin. compl.
  • it  wute sin. compl.
  • nl  Vute
  • nl  Baboute sin. compl.
  • nl  Foute sin. compl.
  • nl  Voute sin. compl.
  • nl  Woute sin. compl.
  • pt  vute
  • pt  abotee sin. compl.
  • pt  'abwetee sin. compl.
  • pt  baboute sin. compl.
  • pt  bamboute sin. compl.
  • pt  boute sin. compl.
  • pt  bubure sin. compl.
  • pt  bule sin. compl.
  • pt  bute sin. compl.
  • pt  foute sin. compl.
  • pt  luvure sin. compl.
  • pt  nbule sin. compl.
  • pt  pute sin. compl.
  • pt  voute sin. compl.
  • pt  voutere sin. compl.
  • pt  woute sin. compl.
  • pt  wute sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El terme vute fa referència al grup ètnic i és l'arrel per al terme persona. Els vutes anomenen la seva llengua nyindi vute, 'la parla dels vutes'. Els alemanys van denominar-los wute; els veïns bantús els anomenaven baboute, terme que fou adoptat per l'administració colonial francesa. Està conformat per unes deu variants dialectals. Segons sembla ha rebut una forta influència de la llengua ful.

El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.

Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
ncane ncane

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  ncane
  • ca  cane sin. compl.
  • ca  nchaney sin. compl.
  • ca  nchanti sin. compl.
  • ca  ntshanti sin. compl.
  • cod  djebébéñ
  • cod  ncaná
  • de  Ncane
  • de  Cane sin. compl.
  • de  Nchaney sin. compl.
  • de  Nchanti sin. compl.
  • de  Ntshanti sin. compl.
  • en  Ncane
  • en  Cane sin. compl.
  • en  Nchaney sin. compl.
  • en  Nchanti sin. compl.
  • en  Ntshanti sin. compl.
  • es  ncane
  • es  cane sin. compl.
  • es  nchaney sin. compl.
  • es  nchanti sin. compl.
  • es  ntshanti sin. compl.
  • eu  ncane
  • eu  cane sin. compl.
  • eu  nchaney sin. compl.
  • eu  nchanti sin. compl.
  • eu  ntshanti sin. compl.
  • fr  ncane
  • fr  cane sin. compl.
  • fr  nchaney sin. compl.
  • fr  nchanti sin. compl.
  • fr  ntshanti sin. compl.
  • gl  ncane
  • gl  cane sin. compl.
  • gl  nchaney sin. compl.
  • gl  nchanti sin. compl.
  • gl  ntshanti sin. compl.
  • it  ncane
  • it  cane sin. compl.
  • it  nchaney sin. compl.
  • it  nchanti sin. compl.
  • it  ntshanti sin. compl.
  • nl  Ncane
  • nl  Cane sin. compl.
  • nl  Nchaney sin. compl.
  • nl  Nchanti sin. compl.
  • nl  Ntshanti sin. compl.
  • pt  ncane
  • pt  cane sin. compl.
  • pt  nchaney sin. compl.
  • pt  nchanti sin. compl.
  • pt  ntshanti sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El ncane s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.

El ncane és parlat als pobles de Nkanchi, Nfume, Chunge, Bem i Kibbo per unes 15.500 persones. Hi ha algunes diferències entre els parlars de Bem i Kibbo respecte dels de la resta de pobles. Sembla que entre el ncane i el noni hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; els ncanes admeten compartir una cultura comuna amb els nonis, però veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el ncane és la llengua principal en la vida de la comunitat.

Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat alguns materials sobre la llengua. Un professsor de secundària ha estudiat alguns aspectes gramaticals i ha elaborat un alfabet i un diccionari. Des del 1999 existeix la Nchaney Literacy Association (NCHALA).
nchaney nchaney

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  ncane
  • ca  cane sin. compl.
  • ca  nchaney sin. compl.
  • ca  nchanti sin. compl.
  • ca  ntshanti sin. compl.
  • cod  djebébéñ
  • cod  ncaná
  • de  Ncane
  • de  Cane sin. compl.
  • de  Nchaney sin. compl.
  • de  Nchanti sin. compl.
  • de  Ntshanti sin. compl.
  • en  Ncane
  • en  Cane sin. compl.
  • en  Nchaney sin. compl.
  • en  Nchanti sin. compl.
  • en  Ntshanti sin. compl.
  • es  ncane
  • es  cane sin. compl.
  • es  nchaney sin. compl.
  • es  nchanti sin. compl.
  • es  ntshanti sin. compl.
  • eu  ncane
  • eu  cane sin. compl.
  • eu  nchaney sin. compl.
  • eu  nchanti sin. compl.
  • eu  ntshanti sin. compl.
  • fr  ncane
  • fr  cane sin. compl.
  • fr  nchaney sin. compl.
  • fr  nchanti sin. compl.
  • fr  ntshanti sin. compl.
  • gl  ncane
  • gl  cane sin. compl.
  • gl  nchaney sin. compl.
  • gl  nchanti sin. compl.
  • gl  ntshanti sin. compl.
  • it  ncane
  • it  cane sin. compl.
  • it  nchaney sin. compl.
  • it  nchanti sin. compl.
  • it  ntshanti sin. compl.
  • nl  Ncane
  • nl  Cane sin. compl.
  • nl  Nchaney sin. compl.
  • nl  Nchanti sin. compl.
  • nl  Ntshanti sin. compl.
  • pt  ncane
  • pt  cane sin. compl.
  • pt  nchaney sin. compl.
  • pt  nchanti sin. compl.
  • pt  ntshanti sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El ncane s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.

El ncane és parlat als pobles de Nkanchi, Nfume, Chunge, Bem i Kibbo per unes 15.500 persones. Hi ha algunes diferències entre els parlars de Bem i Kibbo respecte dels de la resta de pobles. Sembla que entre el ncane i el noni hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; els ncanes admeten compartir una cultura comuna amb els nonis, però veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el ncane és la llengua principal en la vida de la comunitat.

Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat alguns materials sobre la llengua. Un professsor de secundària ha estudiat alguns aspectes gramaticals i ha elaborat un alfabet i un diccionari. Des del 1999 existeix la Nchaney Literacy Association (NCHALA).
nchanti nchanti

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  ncane
  • ca  cane sin. compl.
  • ca  nchaney sin. compl.
  • ca  nchanti sin. compl.
  • ca  ntshanti sin. compl.
  • cod  djebébéñ
  • cod  ncaná
  • de  Ncane
  • de  Cane sin. compl.
  • de  Nchaney sin. compl.
  • de  Nchanti sin. compl.
  • de  Ntshanti sin. compl.
  • en  Ncane
  • en  Cane sin. compl.
  • en  Nchaney sin. compl.
  • en  Nchanti sin. compl.
  • en  Ntshanti sin. compl.
  • es  ncane
  • es  cane sin. compl.
  • es  nchaney sin. compl.
  • es  nchanti sin. compl.
  • es  ntshanti sin. compl.
  • eu  ncane
  • eu  cane sin. compl.
  • eu  nchaney sin. compl.
  • eu  nchanti sin. compl.
  • eu  ntshanti sin. compl.
  • fr  ncane
  • fr  cane sin. compl.
  • fr  nchaney sin. compl.
  • fr  nchanti sin. compl.
  • fr  ntshanti sin. compl.
  • gl  ncane
  • gl  cane sin. compl.
  • gl  nchaney sin. compl.
  • gl  nchanti sin. compl.
  • gl  ntshanti sin. compl.
  • it  ncane
  • it  cane sin. compl.
  • it  nchaney sin. compl.
  • it  nchanti sin. compl.
  • it  ntshanti sin. compl.
  • nl  Ncane
  • nl  Cane sin. compl.
  • nl  Nchaney sin. compl.
  • nl  Nchanti sin. compl.
  • nl  Ntshanti sin. compl.
  • pt  ncane
  • pt  cane sin. compl.
  • pt  nchaney sin. compl.
  • pt  nchanti sin. compl.
  • pt  ntshanti sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El ncane s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el nsari i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic misaje.

El ncane és parlat als pobles de Nkanchi, Nfume, Chunge, Bem i Kibbo per unes 15.500 persones. Hi ha algunes diferències entre els parlars de Bem i Kibbo respecte dels de la resta de pobles. Sembla que entre el ncane i el noni hi ha un elevat nivell d'intercomprensió; els ncanes admeten compartir una cultura comuna amb els nonis, però veuen les seves llengües com a entitats separades. El nsari és també un grup culturalment i lingüísticament proper. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el ncane és la llengua principal en la vida de la comunitat.

Des de la dècada de 1990 s'han desenvolupat alguns materials sobre la llengua. Un professsor de secundària ha estudiat alguns aspectes gramaticals i ha elaborat un alfabet i un diccionari. Des del 1999 existeix la Nchaney Literacy Association (NCHALA).
nchufie nchufie

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  chufie'
  • ca  bafangi sin. compl.
  • ca  bafanji sin. compl.
  • ca  bafanyi sin. compl.
  • ca  chuufi sin. compl.
  • ca  nchufie sin. compl.
  • ca  ncufie sin. compl.
  • de  Bafanji
  • de  Nchufie sin. compl.
  • en  Chufie'
  • en  Bafangi sin. compl.
  • en  Bafanji sin. compl.
  • en  Bafanyi sin. compl.
  • en  Chuufi sin. compl.
  • en  Nchufie sin. compl.
  • en  Ncufie sin. compl.
  • es  chufie'
  • es  bafangi sin. compl.
  • es  bafanji sin. compl.
  • es  bafanyi sin. compl.
  • es  chuufi sin. compl.
  • es  nchufie sin. compl.
  • es  ncufie sin. compl.
  • eu  chufie'
  • eu  bafangi sin. compl.
  • eu  bafanji sin. compl.
  • eu  bafanyi sin. compl.
  • eu  chuufi sin. compl.
  • eu  nchufie sin. compl.
  • eu  ncufie sin. compl.
  • fr  bafanji
  • fr  bafangi sin. compl.
  • fr  bafanyi sin. compl.
  • fr  chufie' sin. compl.
  • fr  nchufie sin. compl.
  • gl  chufie'
  • gl  bafangi sin. compl.
  • gl  bafanji sin. compl.
  • gl  bafanyi sin. compl.
  • gl  chuufi sin. compl.
  • gl  nchufie sin. compl.
  • gl  ncufie sin. compl.
  • it  chufie'
  • it  bafangi sin. compl.
  • it  bafanji sin. compl.
  • it  bafanyi sin. compl.
  • it  chuufi sin. compl.
  • it  nchufie sin. compl.
  • it  ncufie sin. compl.
  • nl  Chufie'
  • nl  Bafangi sin. compl.
  • nl  Bafanji sin. compl.
  • nl  Bafanyi sin. compl.
  • nl  Nchufie sin. compl.
  • pt  chufie'
  • pt  bafangi sin. compl.
  • pt  bafanji sin. compl.
  • pt  bafanyi sin. compl.
  • pt  chuufi sin. compl.
  • pt  nchufie sin. compl.
  • pt  ncufie sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
El chufie, anomenat també ncufie o bafanji, es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble de Bafanji. Sembla que la denominació ncufie deriva dels termes fie 'poble o habitants de Bafanji', i cufie 'llengua del poble o habitants de Bafanji'.

Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).

Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
ncufie ncufie

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

  • ca  chufie'
  • ca  bafangi sin. compl.
  • ca  bafanji sin. compl.
  • ca  bafanyi sin. compl.
  • ca  chuufi sin. compl.
  • ca  nchufie sin. compl.
  • ca  ncufie sin. compl.
  • de  Bafanji
  • de  Nchufie sin. compl.
  • en  Chufie'
  • en  Bafangi sin. compl.
  • en  Bafanji sin. compl.
  • en  Bafanyi sin. compl.
  • en  Chuufi sin. compl.
  • en  Nchufie sin. compl.
  • en  Ncufie sin. compl.
  • es  chufie'
  • es  bafangi sin. compl.
  • es  bafanji sin. compl.
  • es  bafanyi sin. compl.
  • es  chuufi sin. compl.
  • es  nchufie sin. compl.
  • es  ncufie sin. compl.
  • eu  chufie'
  • eu  bafangi sin. compl.
  • eu  bafanji sin. compl.
  • eu  bafanyi sin. compl.
  • eu  chuufi sin. compl.
  • eu  nchufie sin. compl.
  • eu  ncufie sin. compl.
  • fr  bafanji
  • fr  bafangi sin. compl.
  • fr  bafanyi sin. compl.
  • fr  chufie' sin. compl.
  • fr  nchufie sin. compl.
  • gl  chufie'
  • gl  bafangi sin. compl.
  • gl  bafanji sin. compl.
  • gl  bafanyi sin. compl.
  • gl  chuufi sin. compl.
  • gl  nchufie sin. compl.
  • gl  ncufie sin. compl.
  • it  chufie'
  • it  bafangi sin. compl.
  • it  bafanji sin. compl.
  • it  bafanyi sin. compl.
  • it  chuufi sin. compl.
  • it  nchufie sin. compl.
  • it  ncufie sin. compl.
  • nl  Chufie'
  • nl  Bafangi sin. compl.
  • nl  Bafanji sin. compl.
  • nl  Bafanyi sin. compl.
  • nl  Nchufie sin. compl.
  • pt  chufie'
  • pt  bafangi sin. compl.
  • pt  bafanji sin. compl.
  • pt  bafanyi sin. compl.
  • pt  chuufi sin. compl.
  • pt  nchufie sin. compl.
  • pt  ncufie sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun

Definició
El chufie, anomenat també ncufie o bafanji, es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble de Bafanji. Sembla que la denominació ncufie deriva dels termes fie 'poble o habitants de Bafanji', i cufie 'llengua del poble o habitants de Bafanji'.

Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).

Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.