pima-papago
pima-papago
Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca alt pima
- ca nevome sin. compl.
- ca o'odham sin. compl.
- ca pima-papago sin. compl.
- ca tohono o'odham sin. compl.
- cod o'odham
- de Pima Alto
- de O'odham sin. compl.
- de Oberes Pima sin. compl.
- en Alt pima
- en Nevome sin. compl.
- en O'odham sin. compl.
- en Pima-papago sin. compl.
- en Tohono o'odham sin. compl.
- es alt pima
- es nevome sin. compl.
- es o'odham sin. compl.
- es pima-papago sin. compl.
- es tohono o'odham sin. compl.
- eu alt pima
- eu nevome sin. compl.
- eu o'odham sin. compl.
- eu pima-papago sin. compl.
- eu tohono o'odham sin. compl.
- fr haut-Piman
- fr o'odham sin. compl.
- fr papago sin. compl.
- gl alt pima
- gl nevome sin. compl.
- gl o'odham sin. compl.
- gl pima-papago sin. compl.
- gl tohono o'odham sin. compl.
- it alt pima
- it nevome sin. compl.
- it o'odham sin. compl.
- it pima-papago sin. compl.
- it tohono o'odham sin. compl.
- nl Pima
- nl O'odham sin. compl.
- nl Papago sin. compl.
- pt alt pima
- pt nevome sin. compl.
- pt o'odham sin. compl.
- pt pima-papago sin. compl.
- pt tohono o'odham sin. compl.
Utoasteca > Utoasteca del sud, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.
La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.
La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.
Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.
La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.
A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.
La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.
La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.
Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.
La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.
A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
pimbwe
pimbwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pimbwe
- ca cipimbwe sin. compl.
- ca ichipimbwe sin. compl.
- ca icipimbwe sin. compl.
- ca kipimbwe sin. compl.
- de Pimbwe
- de Cipimbwe sin. compl.
- de Ichipimbwe sin. compl.
- de Kipimbwe sin. compl.
- en Pimbwe
- en Cipimbwe sin. compl.
- en Ichipimbwe sin. compl.
- en Kipimbwe sin. compl.
- es pimbwe
- es cipimbwe sin. compl.
- es ichipimbwe sin. compl.
- es kipimbwe sin. compl.
- eu pimbwe
- eu cipimbwe sin. compl.
- eu ichipimbwe sin. compl.
- eu kipimbwe sin. compl.
- fr pimbwe
- fr cipimbwe sin. compl.
- fr ichipimbwe sin. compl.
- fr icipimbwe sin. compl.
- fr kipimbwe sin. compl.
- gl pimbwe
- gl cipimbwe sin. compl.
- gl ichipimbwe sin. compl.
- gl kipimbwe sin. compl.
- it pimbwe
- it cipimbwe sin. compl.
- it ichipimbwe sin. compl.
- it kipimbwe sin. compl.
- nl Pimbwe
- nl Cipimbwe sin. compl.
- nl Ichipimbwe sin. compl.
- nl Icipimbwe sin. compl.
- nl Kipimbwe sin. compl.
- pt pimbwe
- pt cipimbwe sin. compl.
- pt ichipimbwe sin. compl.
- pt kipimbwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic pimbwe se situa a l'oest de Tanzània; el seu territori tradicional es troba a la vall del Rift, al nord-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels pimbwes trobem els lungwes i els fipes (parlants de llengües properes al pimbwe), al sud i l'est; els konongos, al nord-est, i els bendes, al nord-oest.
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
pinche
pinche
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca taushiro
- ca pinche sin. compl.
- cod ite'chi
- ar تاوشيرو
- cy Taushiro
- cy Pinche sin. compl.
- de Taushiro
- de Pinche sin. compl.
- de Pinchi sin. compl.
- en Taushiro
- en Pinche sin. compl.
- en Pinchi sin. compl.
- es tausiro
- es pinche sin. compl.
- eu taushiro
- eu pinche sin. compl.
- eu pinchi sin. compl.
- fr taushiro
- fr pinche sin. compl.
- fr pinchi sin. compl.
- gl taushiro
- gl pinche sin. compl.
- it taushiro
- it pinche sin. compl.
- ja タウシロ語
- ja ピンチェ語 sin. compl.
- nl Taushiro
- nl Pinche sin. compl.
- pt taushiro
- pt pinche sin. compl.
- ru Тауширо
- ru Пинче sin. compl.
- zh 塔乌希罗语
- zh 平切 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Aïllada, Amèrica > Perú
Definició
Els taushiro es dividien en dos grups, el de la Quebrada Aucayacu, que s'anomenava atontu'tua, i el de la Quebrada Lejía, que s'anomenava eitonto'tua. Tot dos grups, però, van viure fins a l'any 1971 a la Quebrada Aucayacu.
Fins fa uns quants anys els taushiro eren un grup bastant nombrós que es trobava establert més al nord, als afluents del riu Tigre. Els conflictes entre els dos grups taushiro, les epidèmies i les persecucions per part dels mestissos van reduir dràsticament el grup. El 1950 eren 50 persones; actualment n'hi podria haver entre 7 i 20, segons les fonts, i un únic i darrer parlant de taushiro.
S'ha formulat la hipòtesi que el taushiro podria ser un membre divergent de la família zàparo, però no s'han trobat evidències que ho confirmin.
Fins fa uns quants anys els taushiro eren un grup bastant nombrós que es trobava establert més al nord, als afluents del riu Tigre. Els conflictes entre els dos grups taushiro, les epidèmies i les persecucions per part dels mestissos van reduir dràsticament el grup. El 1950 eren 50 persones; actualment n'hi podria haver entre 7 i 20, segons les fonts, i un únic i darrer parlant de taushiro.
S'ha formulat la hipòtesi que el taushiro podria ser un membre divergent de la família zàparo, però no s'han trobat evidències que ho confirmin.
ping
ping
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
- ca ping
- ca geolecte ping sin. compl.
- cod Pínghuà
Sinotibetana > Sinítica, Àsia > Xina
Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.
El geolecte ping es parla a la Regió Autònoma de Guangxi Zhuang, un territori força petit i rural, raó per la qual no té cap dialecte representatiu. Fins a la dècada de 1980 es considerava una variant del geolecte yue. És un geolecte molt poc estudiat. Actualment es troba en retrocés tant territorialment com en l'ús social.
Es divideix entre ping del nord, amb pocs parlants, i ping del sud, molt influït pel geolecte yue.
Alguns estudiosos consideren que el geolecte ping té un futur incert, o l'extinció o la fusió amb el geolecte yue.
El geolecte ping es parla a la Regió Autònoma de Guangxi Zhuang, un territori força petit i rural, raó per la qual no té cap dialecte representatiu. Fins a la dècada de 1980 es considerava una variant del geolecte yue. És un geolecte molt poc estudiat. Actualment es troba en retrocés tant territorialment com en l'ús social.
Es divideix entre ping del nord, amb pocs parlants, i ping del sud, molt influït pel geolecte yue.
Alguns estudiosos consideren que el geolecte ping té un futur incert, o l'extinció o la fusió amb el geolecte yue.
pinyin
pinyin
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca pinyin
- ca bapinyi sin. compl.
- ca pelimpo sin. compl.
- de Pinyin
- de Bapinyi sin. compl.
- de Pelimpo sin. compl.
- en Pinyin
- en Bapinyi sin. compl.
- en Pelimpo sin. compl.
- es pinyin
- es bapinyi sin. compl.
- es pelimpo sin. compl.
- eu pinyin
- eu bapinyi sin. compl.
- eu pelimpo sin. compl.
- fr pinyin
- fr bapinyi sin. compl.
- fr pelimpo sin. compl.
- gl pinyin
- gl bapinyi sin. compl.
- gl pelimpo sin. compl.
- it pinyin
- it bapinyi sin. compl.
- it pelimpo sin. compl.
- nl Pinyin
- nl Bapinyi sin. compl.
- nl Pelimpo sin. compl.
- pt pinyin
- pt bapinyi sin. compl.
- pt pelimpo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El pinyin es parla a l'oest del Camerun, concretament a cinc pobles de la província del Nord-oest: Mesoh, Meshi, Mentin, Buchi i Menka.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
Aquesta llengua forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el nkwen.
Els parlants de pinyin mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que n'afavoreix l'ús i la transmissió. Generalment, però, parlen també anglès, llengua oficial i utilitzada en l'ensenyament, i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
pipil
pipil
Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal, Amèrica > El Salvador
- ca pipil
- ca nahuat sin. compl.
- cod nawat
- ar البيبيلية
- cy Pipil
- cy Nahuat sin. compl.
- de Pipil
- de Nahuat sin. compl.
- de Nawat sin. compl.
- en Pipil
- en Nahuat sin. compl.
- en Nawat sin. compl.
- es pipil
- es nahuat sin. compl.
- eu pipilera
- eu nahuat sin. compl.
- fr pipil
- fr nahuatl sin. compl.
- gn pipil
- gn nauat sin. compl.
- it pipil
- it nahuat sin. compl.
- ja ピピル語
- ja ナフア語 sin. compl.
- nl Pipil
- nl Nahuat sin. compl.
- pt pipil
- pt nahuat sin. compl.
- ru Пипил
- ru Науат sin. compl.
- ru Пипили sin. compl.
- ru Пипиль sin. compl.
- zh 皮皮尔语
- zh 纳华特语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del sud > Corachol-asteca > Nahua > Nahua principal, Amèrica > El Salvador
Definició
El pipil o nawat està relacionat amb el nahua de Mèxic, d'on és originària la població pipil. Sembla que els pipil es van establir al Salvador, travesant Guatemala, cap al segle X, fugint de la persecució dels olmeques. Probablement hi va haver diverses onades migratòries fins al segle XIV. En origen parlaven nahua, però amb el pas dels segles totes dues llengües van evolucionar de forma diferent i es van anar diferenciant, de manera que actualment no hi ha intercomprensió.
A l'època de la invasió espanyola les comunitats pipils ocupaven gran part del territori actual del Salvador. Els intèrprets nahua mexicans que anaven amb els espanyols van considerar que la llengua dels pipils era comprensible però que semblava una parla infantil i els van començar a anomenar amb el terme pejoratiu pipil 'nen, noi'.
A començament del segle XX la major part dels pipils vivien a l'oest del Salvador, principalment a l'àrea compresa entre Sonsonate i Santa Ana. El 1932 es va produir un alçament indígena contra el govern per la distribució de la terra. La repressió va ser extrema: entre 10.000 i 30.000 indígenes van ser assassinats. El fet de parlar pipil o de dur el vestit tradicional era considerat una prova de subversió i comportava risc de mort, de manera que la llengua va ser bandejada i l'espanyol es va imposar. Els efectes de la massacre de 1932 han perviscut fins a l'actualitat: la gent gran encara té por de parlar pipil. Aquest episodi va dur-ne la llengua i la cultura al límit de l'extinció.
De fet, la llengua pipil es considerava extingida fins que fa trenta anys el lingüista Lyle Campbell va trobar inesperadament una vintena de parlants. Malgrat tot, la major part tenen més de 50 anys i no utilitzen la llengua habitualment. A més, ja no es transmet als infants.
Des de fa uns anys el pipil és objecte de diverses iniciatives de revitalització encapçales per ONG en cooperació amb la comunitat, però no han tingut gaire èxit fins al moment. Sembla que hi ha, però, un petit nombre de joves que han après la llengua amb el desig de mantenir viu l'idioma dels seus avantpassats. En el marc d'aquestes iniciatives s'han proposat diferents sistemes d'escriptura i s'han elaborat diferents materials sobre el pipil.
Tot i el reduït nombre de parlants, Campbell va poder identificar 11 variants dialectals pipil durant la seva estada al Salvador entre 1970 i 1976.
A l'època de la invasió espanyola les comunitats pipils ocupaven gran part del territori actual del Salvador. Els intèrprets nahua mexicans que anaven amb els espanyols van considerar que la llengua dels pipils era comprensible però que semblava una parla infantil i els van començar a anomenar amb el terme pejoratiu pipil 'nen, noi'.
A començament del segle XX la major part dels pipils vivien a l'oest del Salvador, principalment a l'àrea compresa entre Sonsonate i Santa Ana. El 1932 es va produir un alçament indígena contra el govern per la distribució de la terra. La repressió va ser extrema: entre 10.000 i 30.000 indígenes van ser assassinats. El fet de parlar pipil o de dur el vestit tradicional era considerat una prova de subversió i comportava risc de mort, de manera que la llengua va ser bandejada i l'espanyol es va imposar. Els efectes de la massacre de 1932 han perviscut fins a l'actualitat: la gent gran encara té por de parlar pipil. Aquest episodi va dur-ne la llengua i la cultura al límit de l'extinció.
De fet, la llengua pipil es considerava extingida fins que fa trenta anys el lingüista Lyle Campbell va trobar inesperadament una vintena de parlants. Malgrat tot, la major part tenen més de 50 anys i no utilitzen la llengua habitualment. A més, ja no es transmet als infants.
Des de fa uns anys el pipil és objecte de diverses iniciatives de revitalització encapçales per ONG en cooperació amb la comunitat, però no han tingut gaire èxit fins al moment. Sembla que hi ha, però, un petit nombre de joves que han après la llengua amb el desig de mantenir viu l'idioma dels seus avantpassats. En el marc d'aquestes iniciatives s'han proposat diferents sistemes d'escriptura i s'han elaborat diferents materials sobre el pipil.
Tot i el reduït nombre de parlants, Campbell va poder identificar 11 variants dialectals pipil durant la seva estada al Salvador entre 1970 i 1976.
pira-tapuya
pira-tapuya
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca piratapuyo
- ca pira-tapuya sin. compl.
- ca piratapuya sin. compl.
- ca uaicana sin. compl.
- ca uaikena sin. compl.
- ca uainana sin. compl.
- ca urubu-tapuya sin. compl.
- ca waikhara sin. compl.
- ca waikino sin. compl.
- ca waina sin. compl.
- cod wa'ikãdã
- cod waíkana
- cod wakada
- ar بيراتابويو
- cy Piratapuyo
- cy Pira-tapuya sin. compl.
- cy Piratapuya sin. compl.
- cy Uaicana sin. compl.
- cy Uaikena sin. compl.
- cy Urubu-tapuya sin. compl.
- cy Waikhara sin. compl.
- cy Waikino sin. compl.
- cy Waina sin. compl.
- de Piratapuyo
- de Pira-Tapuya sin. compl.
- de Piratapuya sin. compl.
- de Uaicana sin. compl.
- de Uaikena sin. compl.
- de Uainana sin. compl.
- de Urubu-Tapuya sin. compl.
- de Waikhara sin. compl.
- de Waikino sin. compl.
- de Waina sin. compl.
- en Piratapuyo
- en Pira-Tapuya sin. compl.
- en Piratapuya sin. compl.
- en Uaiana sin. compl.
- en Uaicana sin. compl.
- en Uaikena sin. compl.
- en Uainana sin. compl.
- en Urubu-Tapuya sin. compl.
- en Waikhara sin. compl.
- en Waikino sin. compl.
- en Waina sin. compl.
- es piratapuyo
- es pira-tapuya sin. compl.
- es piratapuya sin. compl.
- es uaicana sin. compl.
- es uaikena sin. compl.
- es uainana sin. compl.
- es urubu-tapuya sin. compl.
- es waikhara sin. compl.
- es waikino sin. compl.
- es waina sin. compl.
- eu piratapuyera
- eu pira-tapuya sin. compl.
- eu piratapuya sin. compl.
- eu piratapuyo sin. compl.
- eu uaicana sin. compl.
- eu uaikena sin. compl.
- eu uainana sin. compl.
- eu urubu-tapuya sin. compl.
- eu waikhara sin. compl.
- eu waikino sin. compl.
- eu waina sin. compl.
- fr piratapuyo
- fr pira-tapuya sin. compl.
- fr piratapuya sin. compl.
- fr uaicana sin. compl.
- fr uaikena sin. compl.
- fr uainana sin. compl.
- fr urubu-tapuya sin. compl.
- fr waikhara sin. compl.
- fr waikino sin. compl.
- fr waina sin. compl.
- gl piratapuyo
- gl pira-tapuya sin. compl.
- gl piratapuya sin. compl.
- gl uaicana sin. compl.
- gl uaikena sin. compl.
- gl uainana sin. compl.
- gl urubu-tapuya sin. compl.
- gl waikhara sin. compl.
- gl waikino sin. compl.
- gl waina sin. compl.
- it piratapuyo
- it pira-tapuya sin. compl.
- it piratapuya sin. compl.
- it uaicana sin. compl.
- it uaikena sin. compl.
- it uainana sin. compl.
- it urubu-tapuya sin. compl.
- it waikhara sin. compl.
- it waikino sin. compl.
- it waina sin. compl.
- ja ピラタプヨ語
- nl Piratapuyo
- nl Pira-Tapuya sin. compl.
- nl Piratapuya sin. compl.
- nl Uaicana sin. compl.
- nl Uaikena sin. compl.
- nl Uainana sin. compl.
- nl Urubu-Tapuya sin. compl.
- nl Waikhara sin. compl.
- nl Waikino sin. compl.
- nl Waina sin. compl.
- pt piratapuyo
- pt pira-tapuya sin. compl.
- pt piratapuya sin. compl.
- pt uaicana sin. compl.
- pt uaikena sin. compl.
- pt uainana sin. compl.
- pt urubu-tapuya sin. compl.
- pt waikhara sin. compl.
- pt waikino sin. compl.
- pt waina sin. compl.
- ru Пиратапуйо
- ru Уайана sin. compl.
- ru Уикина sin. compl.
- ru Вайкина sin. compl.
- ru Уайнана sin. compl.
- ru Пиратапуя sin. compl.
- ru Пира-тапуя sin. compl.
- ru Пиритапуйо sin. compl.
- zh 皮拉塔普约语
- zh 皮拉塔普亚、皮拉－塔普亚、瓦伊基诺、瓦伊科纳、瓦伊卡纳、瓦伊科哈拉、瓦伊纳纳、乌卢布－塔普亚 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els piratapuyos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
pirahã
pirahã
Mura, Amèrica > Brasil
- ca pirahã
- ca hiaitíihi sin. compl.
- cod apaitíisi
- ar البيراهية
- cy Pirahã
- cy Hiaitíihi sin. compl.
- de Pirahã
- de Hiaitíihi sin. compl.
- en Pirahã
- en Apaitiisi sin. compl.
- en Hi'aiti'ihi' sin. compl.
- en Múra-Pirahã sin. compl.
- en Pirahái sin. compl.
- es pirahã
- es hiaitíihi sin. compl.
- eu pirahera
- eu hiaitiihi sin. compl.
- fr pirahã
- fr hiaitíihi sin. compl.
- gn pirahã
- gn hiaitíihi sin. compl.
- it pirahã
- it hiaitíihi sin. compl.
- ja ピラハ－語
- ja ムラ・ピラハ－語、ピラァ語 sin. compl.
- nl Pirahã
- nl Hiaitíihi sin. compl.
- pt pirahã
- pt hiaitsiihi sin. compl.
- ru Пирахан
- ru Апаитииси sin. compl.
- ru И-аити-ии sin. compl.
- ru Хи-ати-ихи sin. compl.
- ru Мура-пирахан sin. compl.
- zh 皮拉罕语
- zh 希阿伊蒂希语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Mura, Amèrica > Brasil
Definició
Alguns autors inclouen quatre llengües dins la família mura: mura, pirahã, bohurá i yahahí; sembla, però, que s'han extingit totes excepte el pirahã. D'altres parlen de la família mura-pirahã, composta únicament per aquestes dues llengües o varietats d'una mateixa llengua.
El pirahã, també anomenat apaitíisi i parlat pel grup ètnic hiaitíihi, ha rebut certa atenció els darrers anys a causa de les polèmiques afirmacions d'un lingüista, Everett, que es dedica des de fa anys a l'estudi d'aquesta llengua. Segons aquest autor, es tractaria d'una llengua excepcionalment simple: amb només set consonants i tres vocals, manca d'oracions subordinades, manca de termes quantificadors o numerals, manca de termes per als colors, etc., trets lligats a una suposada limitació comunicativa a l'experiència personal i immediata.
Diversos autors han discutit les afirmacions d'Everett, argumentant que aquest autor no ha interpretat bé les dades lingüístiques i que no hi ha, en realitat, en pirahã les mancances extraordinàries que descriu. Així, per exemple, en l'àmbit sintàctic, el pirahã sí que té oracions subordinades, però es construeixen de manera diferent que en català o en anglès. Quant als numerals, fan només una distinció bàsica entre la unitat i la pluralitat, distinció present en altres llengües del món. L'única particularitat dels quantificadors del pirahã és que no es tracta de mots inanalitzables, com els nostres 'molt', 'poc' o 'tot', sinó que en bona part són termes que es poden descompondre i reconstruir-ne el significat etimològic, com els nostres 'la major part', 'tothom' (tot+hom), 'la minoria'. Finalment, els colors es designen amb noms comuns d'objectes, igual com en català parlem del 'color de sang', 'taronja', 'violeta' o 'salmó'. També presenta un sistema tonal molt ric, que compensa l'escassetat de fonemes. En definitiva, el pirahã no té cap característica excepcional que no trobem en altres llengües del planeta.
La major part dels pirahã són monolingües, ja que no han tingut gaire contacte amb altres grups, indígenes o no. Els homes solen entendre el portuguès, però pocs el parlen; les dones l'entenen poc. Sembla que darrerament els homes fan servir una llengua de contacte per comunicar-se amb altra gent de la zona, amb lèxic del pirahã, el portuguès i la língua geral amazônica o nheengatu.
El pirahã, també anomenat apaitíisi i parlat pel grup ètnic hiaitíihi, ha rebut certa atenció els darrers anys a causa de les polèmiques afirmacions d'un lingüista, Everett, que es dedica des de fa anys a l'estudi d'aquesta llengua. Segons aquest autor, es tractaria d'una llengua excepcionalment simple: amb només set consonants i tres vocals, manca d'oracions subordinades, manca de termes quantificadors o numerals, manca de termes per als colors, etc., trets lligats a una suposada limitació comunicativa a l'experiència personal i immediata.
Diversos autors han discutit les afirmacions d'Everett, argumentant que aquest autor no ha interpretat bé les dades lingüístiques i que no hi ha, en realitat, en pirahã les mancances extraordinàries que descriu. Així, per exemple, en l'àmbit sintàctic, el pirahã sí que té oracions subordinades, però es construeixen de manera diferent que en català o en anglès. Quant als numerals, fan només una distinció bàsica entre la unitat i la pluralitat, distinció present en altres llengües del món. L'única particularitat dels quantificadors del pirahã és que no es tracta de mots inanalitzables, com els nostres 'molt', 'poc' o 'tot', sinó que en bona part són termes que es poden descompondre i reconstruir-ne el significat etimològic, com els nostres 'la major part', 'tothom' (tot+hom), 'la minoria'. Finalment, els colors es designen amb noms comuns d'objectes, igual com en català parlem del 'color de sang', 'taronja', 'violeta' o 'salmó'. També presenta un sistema tonal molt ric, que compensa l'escassetat de fonemes. En definitiva, el pirahã no té cap característica excepcional que no trobem en altres llengües del planeta.
La major part dels pirahã són monolingües, ja que no han tingut gaire contacte amb altres grups, indígenes o no. Els homes solen entendre el portuguès, però pocs el parlen; les dones l'entenen poc. Sembla que darrerament els homes fan servir una llengua de contacte per comunicar-se amb altra gent de la zona, amb lèxic del pirahã, el portuguès i la língua geral amazônica o nheengatu.
piratapuya
piratapuya
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca piratapuyo
- ca pira-tapuya sin. compl.
- ca piratapuya sin. compl.
- ca uaicana sin. compl.
- ca uaikena sin. compl.
- ca uainana sin. compl.
- ca urubu-tapuya sin. compl.
- ca waikhara sin. compl.
- ca waikino sin. compl.
- ca waina sin. compl.
- cod wa'ikãdã
- cod waíkana
- cod wakada
- ar بيراتابويو
- cy Piratapuyo
- cy Pira-tapuya sin. compl.
- cy Piratapuya sin. compl.
- cy Uaicana sin. compl.
- cy Uaikena sin. compl.
- cy Urubu-tapuya sin. compl.
- cy Waikhara sin. compl.
- cy Waikino sin. compl.
- cy Waina sin. compl.
- de Piratapuyo
- de Pira-Tapuya sin. compl.
- de Piratapuya sin. compl.
- de Uaicana sin. compl.
- de Uaikena sin. compl.
- de Uainana sin. compl.
- de Urubu-Tapuya sin. compl.
- de Waikhara sin. compl.
- de Waikino sin. compl.
- de Waina sin. compl.
- en Piratapuyo
- en Pira-Tapuya sin. compl.
- en Piratapuya sin. compl.
- en Uaiana sin. compl.
- en Uaicana sin. compl.
- en Uaikena sin. compl.
- en Uainana sin. compl.
- en Urubu-Tapuya sin. compl.
- en Waikhara sin. compl.
- en Waikino sin. compl.
- en Waina sin. compl.
- es piratapuyo
- es pira-tapuya sin. compl.
- es piratapuya sin. compl.
- es uaicana sin. compl.
- es uaikena sin. compl.
- es uainana sin. compl.
- es urubu-tapuya sin. compl.
- es waikhara sin. compl.
- es waikino sin. compl.
- es waina sin. compl.
- eu piratapuyera
- eu pira-tapuya sin. compl.
- eu piratapuya sin. compl.
- eu piratapuyo sin. compl.
- eu uaicana sin. compl.
- eu uaikena sin. compl.
- eu uainana sin. compl.
- eu urubu-tapuya sin. compl.
- eu waikhara sin. compl.
- eu waikino sin. compl.
- eu waina sin. compl.
- fr piratapuyo
- fr pira-tapuya sin. compl.
- fr piratapuya sin. compl.
- fr uaicana sin. compl.
- fr uaikena sin. compl.
- fr uainana sin. compl.
- fr urubu-tapuya sin. compl.
- fr waikhara sin. compl.
- fr waikino sin. compl.
- fr waina sin. compl.
- gl piratapuyo
- gl pira-tapuya sin. compl.
- gl piratapuya sin. compl.
- gl uaicana sin. compl.
- gl uaikena sin. compl.
- gl uainana sin. compl.
- gl urubu-tapuya sin. compl.
- gl waikhara sin. compl.
- gl waikino sin. compl.
- gl waina sin. compl.
- it piratapuyo
- it pira-tapuya sin. compl.
- it piratapuya sin. compl.
- it uaicana sin. compl.
- it uaikena sin. compl.
- it uainana sin. compl.
- it urubu-tapuya sin. compl.
- it waikhara sin. compl.
- it waikino sin. compl.
- it waina sin. compl.
- ja ピラタプヨ語
- nl Piratapuyo
- nl Pira-Tapuya sin. compl.
- nl Piratapuya sin. compl.
- nl Uaicana sin. compl.
- nl Uaikena sin. compl.
- nl Uainana sin. compl.
- nl Urubu-Tapuya sin. compl.
- nl Waikhara sin. compl.
- nl Waikino sin. compl.
- nl Waina sin. compl.
- pt piratapuyo
- pt pira-tapuya sin. compl.
- pt piratapuya sin. compl.
- pt uaicana sin. compl.
- pt uaikena sin. compl.
- pt uainana sin. compl.
- pt urubu-tapuya sin. compl.
- pt waikhara sin. compl.
- pt waikino sin. compl.
- pt waina sin. compl.
- ru Пиратапуйо
- ru Уайана sin. compl.
- ru Уикина sin. compl.
- ru Вайкина sin. compl.
- ru Уайнана sin. compl.
- ru Пиратапуя sin. compl.
- ru Пира-тапуя sin. compl.
- ru Пиритапуйо sin. compl.
- zh 皮拉塔普约语
- zh 皮拉塔普亚、皮拉－塔普亚、瓦伊基诺、瓦伊科纳、瓦伊卡纳、瓦伊科哈拉、瓦伊纳纳、乌卢布－塔普亚 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els piratapuyos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
piratapuyo
piratapuyo
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca piratapuyo
- ca pira-tapuya sin. compl.
- ca piratapuya sin. compl.
- ca uaicana sin. compl.
- ca uaikena sin. compl.
- ca uainana sin. compl.
- ca urubu-tapuya sin. compl.
- ca waikhara sin. compl.
- ca waikino sin. compl.
- ca waina sin. compl.
- cod wa'ikãdã
- cod waíkana
- cod wakada
- ar بيراتابويو
- cy Piratapuyo
- cy Pira-tapuya sin. compl.
- cy Piratapuya sin. compl.
- cy Uaicana sin. compl.
- cy Uaikena sin. compl.
- cy Urubu-tapuya sin. compl.
- cy Waikhara sin. compl.
- cy Waikino sin. compl.
- cy Waina sin. compl.
- de Piratapuyo
- de Pira-Tapuya sin. compl.
- de Piratapuya sin. compl.
- de Uaicana sin. compl.
- de Uaikena sin. compl.
- de Uainana sin. compl.
- de Urubu-Tapuya sin. compl.
- de Waikhara sin. compl.
- de Waikino sin. compl.
- de Waina sin. compl.
- en Piratapuyo
- en Pira-Tapuya sin. compl.
- en Piratapuya sin. compl.
- en Uaiana sin. compl.
- en Uaicana sin. compl.
- en Uaikena sin. compl.
- en Uainana sin. compl.
- en Urubu-Tapuya sin. compl.
- en Waikhara sin. compl.
- en Waikino sin. compl.
- en Waina sin. compl.
- es piratapuyo
- es pira-tapuya sin. compl.
- es piratapuya sin. compl.
- es uaicana sin. compl.
- es uaikena sin. compl.
- es uainana sin. compl.
- es urubu-tapuya sin. compl.
- es waikhara sin. compl.
- es waikino sin. compl.
- es waina sin. compl.
- eu piratapuyera
- eu pira-tapuya sin. compl.
- eu piratapuya sin. compl.
- eu piratapuyo sin. compl.
- eu uaicana sin. compl.
- eu uaikena sin. compl.
- eu uainana sin. compl.
- eu urubu-tapuya sin. compl.
- eu waikhara sin. compl.
- eu waikino sin. compl.
- eu waina sin. compl.
- fr piratapuyo
- fr pira-tapuya sin. compl.
- fr piratapuya sin. compl.
- fr uaicana sin. compl.
- fr uaikena sin. compl.
- fr uainana sin. compl.
- fr urubu-tapuya sin. compl.
- fr waikhara sin. compl.
- fr waikino sin. compl.
- fr waina sin. compl.
- gl piratapuyo
- gl pira-tapuya sin. compl.
- gl piratapuya sin. compl.
- gl uaicana sin. compl.
- gl uaikena sin. compl.
- gl uainana sin. compl.
- gl urubu-tapuya sin. compl.
- gl waikhara sin. compl.
- gl waikino sin. compl.
- gl waina sin. compl.
- it piratapuyo
- it pira-tapuya sin. compl.
- it piratapuya sin. compl.
- it uaicana sin. compl.
- it uaikena sin. compl.
- it uainana sin. compl.
- it urubu-tapuya sin. compl.
- it waikhara sin. compl.
- it waikino sin. compl.
- it waina sin. compl.
- ja ピラタプヨ語
- nl Piratapuyo
- nl Pira-Tapuya sin. compl.
- nl Piratapuya sin. compl.
- nl Uaicana sin. compl.
- nl Uaikena sin. compl.
- nl Uainana sin. compl.
- nl Urubu-Tapuya sin. compl.
- nl Waikhara sin. compl.
- nl Waikino sin. compl.
- nl Waina sin. compl.
- pt piratapuyo
- pt pira-tapuya sin. compl.
- pt piratapuya sin. compl.
- pt uaicana sin. compl.
- pt uaikena sin. compl.
- pt uainana sin. compl.
- pt urubu-tapuya sin. compl.
- pt waikhara sin. compl.
- pt waikino sin. compl.
- pt waina sin. compl.
- ru Пиратапуйо
- ru Уайана sin. compl.
- ru Уикина sin. compl.
- ru Вайкина sin. compl.
- ru Уайнана sin. compl.
- ru Пиратапуя sin. compl.
- ru Пира-тапуя sin. compl.
- ru Пиритапуйо sin. compl.
- zh 皮拉塔普约语
- zh 皮拉塔普亚、皮拉－塔普亚、瓦伊基诺、瓦伊科纳、瓦伊卡纳、瓦伊科哈拉、瓦伊纳纳、乌卢布－塔普亚 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definició
Els piratapuyos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.
Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
