skarureh
skarureh
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca tuscarora
- ca sgaroore sin. compl.
- ca skarohreh sin. compl.
- ca skarureh sin. compl.
- cod sgaroore
- de Tuscarora
- de Skarohreh sin. compl.
- en Tuscarora
- en Sgaroore sin. compl.
- en Skarohreh sin. compl.
- en Skarureh sin. compl.
- es tuscarora
- es sgaroore sin. compl.
- es skarohreh sin. compl.
- es skarureh sin. compl.
- eu tuscarora
- eu sgaroore sin. compl.
- eu skarohreh sin. compl.
- eu skarureh sin. compl.
- fr tuscarora
- fr toscarora sin. compl.
- gl tuscarora
- gl sgaroore sin. compl.
- gl skarohreh sin. compl.
- gl skarureh sin. compl.
- it tuscarora
- it sgaroore sin. compl.
- it skarohreh sin. compl.
- it skarureh sin. compl.
- nl Tuscarora
- pt tuscarora
- pt sgaroore sin. compl.
- pt skarohreh sin. compl.
- pt skarureh sin. compl.
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
A l'època dels primers contactes, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. Actualment se'n conserven vives set llengües. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
A més del tuscarora, pertanyia a la branca septentrional de la família iroquesa la llengua nottaway, extingida al segle XIX.
Quan els europeus hi van entrar en contacte per primera vegada, els tuscarores vivien a la zona est de Carolina del Nord. Al segle XVIII es van traslladar cap al nord i es van instal·lar a l'actual estat de Nova York, després que l'anomenada Guerra dels tuscarores arrasés el seu territori originari.
El 1723 van entrar a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions, que des d'aquell moment es va anomenar Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, un grup de tuscarores es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
La llengua tuscarora es va mantenir com a única llengua del grup ètnic fins al segle XIX. A partir d'aleshores, el veïnatge amb els colonitzadors i els cada cop més nombrosos internats per als infants, van desencadenar el desprestigi i declivi de la llengua.
El 1995 es va constituir la Comissió de la Llengua Tuscarora. A més d'experts, la Comissió compta amb la col·laboració de voluntaris i dels darrers parlants de la llengua. El primer objectiu va ser consensuar una ortografia i fer visible la llengua dins de la comunitat (rètols, calendaris, postals, enregistraments, etc.).
Actualment tots els tuscarores tenen l'anglès com a primera llengua, llevat d'un grapat d'adults d'edat avançada repartits en les dues comunitats. A l'escola comunitària de Lewiston se'n fan classes per als infants, un esforç que no assoleix més que coneixements anecdòtics. El tuscarora, doncs, viu l'estadi final del procés d'extinció.
El terme skarureh significa 'la gent de les bruses llargues', per referència a la forma de vestir tradicional dels caps de la tribu.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
A més del tuscarora, pertanyia a la branca septentrional de la família iroquesa la llengua nottaway, extingida al segle XIX.
Quan els europeus hi van entrar en contacte per primera vegada, els tuscarores vivien a la zona est de Carolina del Nord. Al segle XVIII es van traslladar cap al nord i es van instal·lar a l'actual estat de Nova York, després que l'anomenada Guerra dels tuscarores arrasés el seu territori originari.
El 1723 van entrar a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions, que des d'aquell moment es va anomenar Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, un grup de tuscarores es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
La llengua tuscarora es va mantenir com a única llengua del grup ètnic fins al segle XIX. A partir d'aleshores, el veïnatge amb els colonitzadors i els cada cop més nombrosos internats per als infants, van desencadenar el desprestigi i declivi de la llengua.
El 1995 es va constituir la Comissió de la Llengua Tuscarora. A més d'experts, la Comissió compta amb la col·laboració de voluntaris i dels darrers parlants de la llengua. El primer objectiu va ser consensuar una ortografia i fer visible la llengua dins de la comunitat (rètols, calendaris, postals, enregistraments, etc.).
Actualment tots els tuscarores tenen l'anglès com a primera llengua, llevat d'un grapat d'adults d'edat avançada repartits en les dues comunitats. A l'escola comunitària de Lewiston se'n fan classes per als infants, un esforç que no assoleix més que coneixements anecdòtics. El tuscarora, doncs, viu l'estadi final del procés d'extinció.
El terme skarureh significa 'la gent de les bruses llargues', per referència a la forma de vestir tradicional dels caps de la tribu.
skepi
skepi
Crioll de base holandesa, Amèrica > Guyana
- ca skepi
- cod iskepe
- ar سكيبية
- cy Skepi
- de Skepi
- en Skepi
- es skepi
- eu skepiera
- fr skepi
- gl skepi
- gn skepi
- it skepi
- ja スケピ語
- nl Skepi
- pt skepi
- ru Скепи
- sw Skepi
- tmh Taskapit
- zh 斯科匹
Crioll de base holandesa, Amèrica > Guyana
Definició
Aquest crioll, que era parlat al llarg del riu Essequibo per descendents d'esclaus africans, es va desenvolupar durant els segles XVII i XVIII, quan els holandesos controlaven aquesta zona de les Guaianes. A partir del moment en què els britànics van passar a controlar Guyana, el 1814, el crioll guaianès de base anglesa es va estendre, i els parlants d'skepi es van bilingüitzar. L'skepi es va veure molt influït per aquest crioll anglès. A final dels anys 80 ja només quedaven uns quants parlants.
skitswish
skitswish
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca coeur d'Alene
- ca schitsu'umsh sin. compl.
- ca skitswish sin. compl.
- cod schitsu'Umsh
- de Coeur d'Alene
- de Schitsu'umsh sin. compl.
- en Coeur d'Alene
- en Schitsu'umsh sin. compl.
- en Skitswish sin. compl.
- es coeur d'Alene
- es schitsu'umsh sin. compl.
- es skitswish sin. compl.
- eu coeur d'Alene
- eu schitsu'umsh sin. compl.
- eu skitswish sin. compl.
- fr cœur d'alène
- fr snchitsu'umshtsun sin. compl.
- gl coeur d'Alene
- gl schitsu'umsh sin. compl.
- gl skitswish sin. compl.
- it coeur d'Alene
- it schitsu'umsh sin. compl.
- it skitswish sin. compl.
- nl Coeur d'Alene
- nl Snchitsu'umshtsun sin. compl.
- pt coeur d'Alene
- pt schitsu'umsh sin. compl.
- pt skitswish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
No se sap si els cinc parlants de coeur d'Alene registrats l'any 1999 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua es va deixar de transmetre als infants fa diverses generacions i està en una fase molt propera a l'extinció.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana).
No se sap si els cinc parlants de coeur d'Alene registrats l'any 1999 encara són vius. En qualsevol cas, la llengua es va deixar de transmetre als infants fa diverses generacions i està en una fase molt propera a l'extinció.
slave
slave
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca slavi
- ca dene sin. compl.
- ca dene tha sin. compl.
- ca slave sin. compl.
- ca slavey-hare sin. compl.
- cod dené tha
- cy Slavi
- cy Dene sin. compl.
- cy Dene tha sin. compl.
- cy Slave sin. compl.
- cy Slavey-hare sin. compl.
- de Slavey
- de Dene sin. compl.
- de Dene Tha sin. compl.
- de Mackenzian sin. compl.
- de Slave sin. compl.
- de Slavey-Hare sin. compl.
- de Slavi sin. compl.
- en Slavey
- en Dene sin. compl.
- en Dené sin. compl.
- en Dene Tha sin. compl.
- en Hare sin. compl.
- en Mackenzian sin. compl.
- en Slave sin. compl.
- en Slavé sin. compl.
- en Slavey-Hare sin. compl.
- en Slavi sin. compl.
- es eslavi
- es dene sin. compl.
- es dene tha sin. compl.
- es slave sin. compl.
- es slavey-hare sin. compl.
- eu slaveyera
- eu dene sin. compl.
- eu dene tha sin. compl.
- eu slave sin. compl.
- eu slavey sin. compl.
- eu slavey-hare sin. compl.
- fr esclave
- fr dene sin. compl.
- fr dene tha sin. compl.
- fr slaey-hare sin. compl.
- fr slave sin. compl.
- fr slavey sin. compl.
- gl slavi
- gl dene sin. compl.
- gl dene tha sin. compl.
- gl slave sin. compl.
- gl slavey-hare sin. compl.
- gn slavi
- gn dene sin. compl.
- gn dene tha sin. compl.
- gn slave sin. compl.
- gn slavey-hare sin. compl.
- it slavey
- it dene sin. compl.
- it dene tha sin. compl.
- it slave sin. compl.
- it slavey-hare sin. compl.
- it slavi sin. compl.
- pt slavi
- pt dene sin. compl.
- pt dene tha sin. compl.
- pt slave sin. compl.
- pt slavey-hare sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
slavey-hare
slavey-hare
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca slavi
- ca dene sin. compl.
- ca dene tha sin. compl.
- ca slave sin. compl.
- ca slavey-hare sin. compl.
- cod dené tha
- cy Slavi
- cy Dene sin. compl.
- cy Dene tha sin. compl.
- cy Slave sin. compl.
- cy Slavey-hare sin. compl.
- de Slavey
- de Dene sin. compl.
- de Dene Tha sin. compl.
- de Mackenzian sin. compl.
- de Slave sin. compl.
- de Slavey-Hare sin. compl.
- de Slavi sin. compl.
- en Slavey
- en Dene sin. compl.
- en Dené sin. compl.
- en Dene Tha sin. compl.
- en Hare sin. compl.
- en Mackenzian sin. compl.
- en Slave sin. compl.
- en Slavé sin. compl.
- en Slavey-Hare sin. compl.
- en Slavi sin. compl.
- es eslavi
- es dene sin. compl.
- es dene tha sin. compl.
- es slave sin. compl.
- es slavey-hare sin. compl.
- eu slaveyera
- eu dene sin. compl.
- eu dene tha sin. compl.
- eu slave sin. compl.
- eu slavey sin. compl.
- eu slavey-hare sin. compl.
- fr esclave
- fr dene sin. compl.
- fr dene tha sin. compl.
- fr slaey-hare sin. compl.
- fr slave sin. compl.
- fr slavey sin. compl.
- gl slavi
- gl dene sin. compl.
- gl dene tha sin. compl.
- gl slave sin. compl.
- gl slavey-hare sin. compl.
- gn slavi
- gn dene sin. compl.
- gn dene tha sin. compl.
- gn slave sin. compl.
- gn slavey-hare sin. compl.
- it slavey
- it dene sin. compl.
- it dene tha sin. compl.
- it slave sin. compl.
- it slavey-hare sin. compl.
- it slavi sin. compl.
- pt slavi
- pt dene sin. compl.
- pt dene tha sin. compl.
- pt slave sin. compl.
- pt slavey-hare sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
slavi
slavi
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca slavi
- ca dene sin. compl.
- ca dene tha sin. compl.
- ca slave sin. compl.
- ca slavey-hare sin. compl.
- cod dené tha
- cy Slavi
- cy Dene sin. compl.
- cy Dene tha sin. compl.
- cy Slave sin. compl.
- cy Slavey-hare sin. compl.
- de Slavey
- de Dene sin. compl.
- de Dene Tha sin. compl.
- de Mackenzian sin. compl.
- de Slave sin. compl.
- de Slavey-Hare sin. compl.
- de Slavi sin. compl.
- en Slavey
- en Dene sin. compl.
- en Dené sin. compl.
- en Dene Tha sin. compl.
- en Hare sin. compl.
- en Mackenzian sin. compl.
- en Slave sin. compl.
- en Slavé sin. compl.
- en Slavey-Hare sin. compl.
- en Slavi sin. compl.
- es eslavi
- es dene sin. compl.
- es dene tha sin. compl.
- es slave sin. compl.
- es slavey-hare sin. compl.
- eu slaveyera
- eu dene sin. compl.
- eu dene tha sin. compl.
- eu slave sin. compl.
- eu slavey sin. compl.
- eu slavey-hare sin. compl.
- fr esclave
- fr dene sin. compl.
- fr dene tha sin. compl.
- fr slaey-hare sin. compl.
- fr slave sin. compl.
- fr slavey sin. compl.
- gl slavi
- gl dene sin. compl.
- gl dene tha sin. compl.
- gl slave sin. compl.
- gl slavey-hare sin. compl.
- gn slavi
- gn dene sin. compl.
- gn dene tha sin. compl.
- gn slave sin. compl.
- gn slavey-hare sin. compl.
- it slavey
- it dene sin. compl.
- it dene tha sin. compl.
- it slave sin. compl.
- it slavey-hare sin. compl.
- it slavi sin. compl.
- pt slavi
- pt dene sin. compl.
- pt dene tha sin. compl.
- pt slave sin. compl.
- pt slavey-hare sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
L'slavi és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Està integrat pels següents dialectes, que alguns lingüistes consideren llengües: l'slavi meridional, parlat a la regió nord-occidental (a Fort Liard, a Fort Providence, al riu Jean Marie i a Wrigley), a Alberta (al riu Meander, al llac Chate i al riu Hay) i a Fort Nelson, a la Colúmbia Britànica; el mountain o dialecte del sud, parlat a Wrigley, a Tulit'a i al riu Ross; el bearlake o dialecte septentrional, parlat a Deline, i el hare o, també, dialecte septentrional, parlat a Fort Good i al llac Colville. Els dialectes del sud compten amb uns 3.000 parlants, mentre que els del nord en tenen uns 900.
Arreu del domini lingüístic la comunitat ensenya la llengua als infants, la qual cosa n'assegura la supervivència almenys durant una generació. No obstant això, s'observa que el percentatge de parlants competents decreix de generació en generació, ja que mentre que el percentatge arriba al 100% entre els més grans de 45 anys, entre els menors de 25 no supera el 10%.
La llengua slavi s'escriu amb l'alfabet llatí. Al segle XIX es van escriure textos bíblics en slavi emprant el sil·labari cree.
sobo
sobo
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
- ca urhobo
- ca sobo sin. compl.
- ar أورهوبو
- cy Urhobo
- de Urhobo
- de Sobo sin. compl.
- en Urhobo
- en Sobo sin. compl.
- es urobo
- es sobo sin. compl.
- eu urhoboera
- eu sobo sin. compl.
- fr urhobo
- fr sobo sin. compl.
- gl urhobo
- gl sobo sin. compl.
- gn urovo
- gn sovo sin. compl.
- it urhobo
- it sobo sin. compl.
- ja ウルホボ語
- nl Urhobo
- nl Sobo sin. compl.
- pt urhobo
- pt sobo sin. compl.
- ru Уробо
- ru Собо sin. compl.
- ru Урхобо sin. compl.
- zh 乌尔赫博
- zh 索波 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Nigèria
Definició
Els urhobos i els isokos es coneixen col·lectivament com a sobos, per bé que aquest terme els resulta ofensiu. La llengua urhobo també és molt propera a altres llengües edoides sud-occidentals, l'okpe, l'uvbie, l'isoko i l'eruwa.
Els dialectes de l'urhobo són l'agbarho, l'ujevwe, l'agbon i l'udu. L'urhobo s'ensenya a primària.
Els dialectes de l'urhobo són l'agbarho, l'ujevwe, l'agbon i l'udu. L'urhobo s'ensenya a primària.
sochile
sochile
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
socré
socré
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
- ca laklano
- ca aweikoma sin. compl.
- ca botocudo sin. compl.
- ca bugre sin. compl.
- ca chocré sin. compl.
- ca socré sin. compl.
- ca xokleng sin. compl.
- ca xokren sin. compl.
- cod laklano
- ar لاكلانوية
- cy Laklano
- cy Aweikoma sin. compl.
- cy Botocudo sin. compl.
- cy Bugre sin. compl.
- cy Chocré sin. compl.
- cy Socré sin. compl.
- cy Xokleng sin. compl.
- cy Xokren sin. compl.
- de Laklano
- de Aweikoma sin. compl.
- de Botocudo sin. compl.
- de Bugre sin. compl.
- de Chocré sin. compl.
- de Socré sin. compl.
- de Xokleng sin. compl.
- de Xokren sin. compl.
- en Laklano
- en Aweikoma sin. compl.
- en Botocudos sin. compl.
- en Bugre sin. compl.
- en Chocré sin. compl.
- en Shocleng sin. compl.
- en Shokleng sin. compl.
- en Socré sin. compl.
- en Xokleng sin. compl.
- en Xokren sin. compl.
- es laklano
- es aweikoma sin. compl.
- es botocudo sin. compl.
- es bugre sin. compl.
- es chocré sin. compl.
- es socré sin. compl.
- es xokleng sin. compl.
- es xokren sin. compl.
- eu laklanoera
- eu aweikoma sin. compl.
- eu botocudo sin. compl.
- eu bugre sin. compl.
- eu chocré sin. compl.
- eu socré sin. compl.
- eu xokleng sin. compl.
- eu xokren sin. compl.
- fr laklano
- fr aweikoma sin. compl.
- fr botocudo sin. compl.
- fr bugre sin. compl.
- fr chocré sin. compl.
- fr socré sin. compl.
- fr xokleng sin. compl.
- fr xokren sin. compl.
- gn laklano
- gn aweikoma sin. compl.
- gn botocudo sin. compl.
- gn bugre sin. compl.
- gn chocré sin. compl.
- gn socré sin. compl.
- gn xokleng sin. compl.
- gn xokren sin. compl.
- it laklano
- it aweikoma sin. compl.
- it botocudo sin. compl.
- it bugre sin. compl.
- it chocré sin. compl.
- it socré sin. compl.
- it xokleng sin. compl.
- it xokren sin. compl.
- ja ラクラノ語
- ja ソクレ語 sin. compl.
- ja ブグレ語 sin. compl.
- ja チョクレ語 sin. compl.
- ja ボトクド語 sin. compl.
- ja ショクレン語 sin. compl.
- ja アウェイコマ語 sin. compl.
- nl Laklano
- nl Aweikoma sin. compl.
- nl Botocudo sin. compl.
- nl Bugre sin. compl.
- nl Chocré sin. compl.
- nl Socré sin. compl.
- nl Xokleng sin. compl.
- pt laklãnõ
- pt aveicoma sin. compl.
- pt aweikoma sin. compl.
- pt botocudo sin. compl.
- pt bugre sin. compl.
- pt chocré sin. compl.
- pt socré sin. compl.
- pt xokleng sin. compl.
- pt xokren sin. compl.
- ru Лаклано
- ru Бугре sin. compl.
- ru Сокре sin. compl.
- ru Чокре sin. compl.
- ru Шокрен sin. compl.
- ru Шокленг sin. compl.
- ru Авейкома sin. compl.
- ru Ботокудский sin. compl.
- zh 拉克兰诺语
- zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del sud, Amèrica > Brasil
Definició
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.
Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.
El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.
El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
sokile
sokile
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
