sorsogon bikol
sorsogon bikol
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (waray)
- ca gubat sin. compl.
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon del sud sin. compl.
- ar سورسوغون (واراي)
- cy Sorsogon (Waray)
- cy Gubat sin. compl.
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon deheuol sin. compl.
- de Sorsogon (Waray)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Gubat sin. compl.
- de Süd-Sorsogon sin. compl.
- en Waray Sorsogon
- en Bikol Sorsogon sin. compl.
- en Gubat sin. compl.
- en Southern Sorsogon sin. compl.
- es sorsogón (warayano)
- es gubat sin. compl.
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón meridional sin. compl.
- eu waray sorsogonera
- eu gubat sin. compl.
- eu hegoaldeko sorsogonera sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- eu waray sorsogon sin. compl.
- fr sorsogon (waray)
- fr gubat sin. compl.
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon du sud sin. compl.
- gl sorsogon (waraio)
- gl gubat sin. compl.
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon do sur sin. compl.
- gn sorsogon (waray)
- gn gubat sin. compl.
- gn sorsogon del sur sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (waray)
- it gubat sin. compl.
- it sorsogon bikol sin. compl.
- pt sorsogon (waray)
- pt gubat sin. compl.
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon do sul sin. compl.
- zh 索索贡语（瓦莱）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
sorsogon bikol
sorsogon bikol
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (masbate)
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon septentrional sin. compl.
- cod sorsogon (masbate)
- ar سورسوغون (ماسباتي)
- cy Sorsogon (Masbate)
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon gogleddol sin. compl.
- de Sorsogon (Masbate)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Nord-Sorsogon sin. compl.
- en Masbate Sorsogon
- en Northern Sorsogon sin. compl.
- en Sorsogon Bicolano sin. compl.
- es sorsogón (masbate)
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón septentrional sin. compl.
- eu masbateko sorsogonera
- eu ipar sorsogonera sin. compl.
- eu sasbate sorsogon sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- fr sorsogon (masbate)
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon septentrional sin. compl.
- gl sorsogon (masbate)
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon setentrional sin. compl.
- gn sorsogon (masvate)
- gn sorsogon septentrional sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (masbate)
- it sorsogon bikol sin. compl.
- it sorsogon settentrionale sin. compl.
- pt sorsogon (masbate)
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon setentrional sin. compl.
- zh 索索贡语（马斯巴特）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
sorsogon del sud
sorsogon del sud
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (waray)
- ca gubat sin. compl.
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon del sud sin. compl.
- ar سورسوغون (واراي)
- cy Sorsogon (Waray)
- cy Gubat sin. compl.
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon deheuol sin. compl.
- de Sorsogon (Waray)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Gubat sin. compl.
- de Süd-Sorsogon sin. compl.
- en Waray Sorsogon
- en Bikol Sorsogon sin. compl.
- en Gubat sin. compl.
- en Southern Sorsogon sin. compl.
- es sorsogón (warayano)
- es gubat sin. compl.
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón meridional sin. compl.
- eu waray sorsogonera
- eu gubat sin. compl.
- eu hegoaldeko sorsogonera sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- eu waray sorsogon sin. compl.
- fr sorsogon (waray)
- fr gubat sin. compl.
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon du sud sin. compl.
- gl sorsogon (waraio)
- gl gubat sin. compl.
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon do sur sin. compl.
- gn sorsogon (waray)
- gn gubat sin. compl.
- gn sorsogon del sur sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (waray)
- it gubat sin. compl.
- it sorsogon bikol sin. compl.
- pt sorsogon (waray)
- pt gubat sin. compl.
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon do sul sin. compl.
- zh 索索贡语（瓦莱）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
Sembla que el terme sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar quin era el seu nom. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
Els parlants d'aquesta llengua generalment tenen el tagal, el bikol o el masbatenyo com a segona llengua. El sorsogon (waray) limita amb el sorsogon (masbate) i el bikol.
El sorsogon (waray) és lingüísticament propera al waray-waray.
sorsogon septentrional
sorsogon septentrional
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca sorsogon (masbate)
- ca sorsogon bikol sin. compl.
- ca sorsogon septentrional sin. compl.
- cod sorsogon (masbate)
- ar سورسوغون (ماسباتي)
- cy Sorsogon (Masbate)
- cy Sorsogon bikol sin. compl.
- cy Sorsogon gogleddol sin. compl.
- de Sorsogon (Masbate)
- de Bicol Sorsogon sin. compl.
- de Nord-Sorsogon sin. compl.
- en Masbate Sorsogon
- en Northern Sorsogon sin. compl.
- en Sorsogon Bicolano sin. compl.
- es sorsogón (masbate)
- es sorsogón bicolano sin. compl.
- es sorsogón septentrional sin. compl.
- eu masbateko sorsogonera
- eu ipar sorsogonera sin. compl.
- eu sasbate sorsogon sin. compl.
- eu sorsogon bikol sin. compl.
- fr sorsogon (masbate)
- fr sorsogon bicol sin. compl.
- fr sorsogon septentrional sin. compl.
- gl sorsogon (masbate)
- gl sorsogon bicol sin. compl.
- gl sorsogon setentrional sin. compl.
- gn sorsogon (masvate)
- gn sorsogon septentrional sin. compl.
- gn sorsogon vikol sin. compl.
- it sorsogon (masbate)
- it sorsogon bikol sin. compl.
- it sorsogon settentrionale sin. compl.
- pt sorsogon (masbate)
- pt sorsogon bicol sin. compl.
- pt sorsogon setentrional sin. compl.
- zh 索索贡语（马斯巴特）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definició
El terme sorsogon s'utilitza per a referir-se a una província situada a l'extrem de la península de Bicol, i a dues llengües que es parlen en aquesta regió (sorsogon masbate i sorsogon waray).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
Sembla que la denominació sorsogon té el seu origen en un malentès que es va produir quan els espanyols van descobrir un riu i van preguntar com es deia. El nadiu a qui es van adreçar va pensar que s'havien desorientat i va dir simplement "solsogon", per indicar que havien de seguir riu amunt fins al poble més proper.
El sorsogon (masbate) és lingüísticament proper al masbatenyo, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
Aquesta llengua limita amb el bikol (al nord i a l'oest) i amb el sorsogon waray (al sud i a l'est).
sose
sose
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
- ca susu
- ca sose sin. compl.
- ca soso sin. compl.
- ca soussou sin. compl.
- ca susoo sin. compl.
- cod sosokui
- ar سوسوو
- cy Susu
- cy Sose sin. compl.
- cy Soso sin. compl.
- cy Soussou sin. compl.
- cy Susoo sin. compl.
- de Susu
- de Sose sin. compl.
- de Soso sin. compl.
- de Sosokui sin. compl.
- de Soussou sin. compl.
- de Susoo sin. compl.
- en Susu
- en Sose sin. compl.
- en Soso sin. compl.
- en Soussou sin. compl.
- en Susoo sin. compl.
- es susu
- es sose sin. compl.
- es soso sin. compl.
- es soussou sin. compl.
- es susoo sin. compl.
- eu susuera
- eu sose sin. compl.
- eu soso sin. compl.
- eu soussou sin. compl.
- eu susoo sin. compl.
- fr soussou
- fr sose sin. compl.
- fr soso sin. compl.
- fr sousou sin. compl.
- fr susoo sin. compl.
- gl susu
- gl sose sin. compl.
- gl soso sin. compl.
- gl soussou sin. compl.
- gl susoo sin. compl.
- gn susu
- gn sose sin. compl.
- gn soso sin. compl.
- gn soussou sin. compl.
- gn susoo sin. compl.
- it susu
- it sose sin. compl.
- it soso sin. compl.
- it soussou sin. compl.
- it susoo sin. compl.
- ja スス語
- ja ソソ語 sin. compl.
- nl Susu
- nl Sose sin. compl.
- nl Soso sin. compl.
- nl Soussou sin. compl.
- nl Susoo sin. compl.
- pt susu
- pt sose sin. compl.
- pt soso sin. compl.
- pt soussou sin. compl.
- pt susoo sin. compl.
- ru Сусу
- ru Сосо sin. compl.
- zh 苏苏
- zh 索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
Definició
El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
soso
soso
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
- ca susu
- ca sose sin. compl.
- ca soso sin. compl.
- ca soussou sin. compl.
- ca susoo sin. compl.
- cod sosokui
- ar سوسوو
- cy Susu
- cy Sose sin. compl.
- cy Soso sin. compl.
- cy Soussou sin. compl.
- cy Susoo sin. compl.
- de Susu
- de Sose sin. compl.
- de Soso sin. compl.
- de Sosokui sin. compl.
- de Soussou sin. compl.
- de Susoo sin. compl.
- en Susu
- en Sose sin. compl.
- en Soso sin. compl.
- en Soussou sin. compl.
- en Susoo sin. compl.
- es susu
- es sose sin. compl.
- es soso sin. compl.
- es soussou sin. compl.
- es susoo sin. compl.
- eu susuera
- eu sose sin. compl.
- eu soso sin. compl.
- eu soussou sin. compl.
- eu susoo sin. compl.
- fr soussou
- fr sose sin. compl.
- fr soso sin. compl.
- fr sousou sin. compl.
- fr susoo sin. compl.
- gl susu
- gl sose sin. compl.
- gl soso sin. compl.
- gl soussou sin. compl.
- gl susoo sin. compl.
- gn susu
- gn sose sin. compl.
- gn soso sin. compl.
- gn soussou sin. compl.
- gn susoo sin. compl.
- it susu
- it sose sin. compl.
- it soso sin. compl.
- it soussou sin. compl.
- it susoo sin. compl.
- ja スス語
- ja ソソ語 sin. compl.
- nl Susu
- nl Sose sin. compl.
- nl Soso sin. compl.
- nl Soussou sin. compl.
- nl Susoo sin. compl.
- pt susu
- pt sose sin. compl.
- pt soso sin. compl.
- pt soussou sin. compl.
- pt susoo sin. compl.
- ru Сусу
- ru Сосо sin. compl.
- zh 苏苏
- zh 索索、苏索、叟叟、索瑟 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Guinea, Àfrica > Sierra Leone
Definició
El susu és la tercera llengua en nombre de parlants de Guinea, amb un 20% del total de la població, rere el ful (40%) i el manding (30%). Es parla sobretot a la regió litoral de Guinea però també hi ha minories lingüístiques susus a Sierra Leone i Guinea Bissau. Fins no fa gaire, el susu s'havia usat en bona part de l'actual Guinea com a llengua comercial.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
El susu pertany al grup mande occidental, que inclou tres subgrups principals: (a) el nord-occidental, integrat pel soninke, el bozo, el samogo i el boboda; (b) el sud-occidental, integrat pel loko, i (c) el central, que inclou el manding, el ialunka i el susu.
El susu és especialment proper a l'ialunka, però la mútua intel·ligibilitat és baixa. Cal destacar que la variació dialectal en el si del susu és molt petita.
Els susus són descendents de l'imperi de Mali (segle XIII). Van arribar a la seva localització actual després del 1725 empesos pels fuls, que van reeixir a islamitzar la major parts dels susus. És possible que fos aleshores quan es va produir l'escissió entre els susus i els ialunkes.
sotho
sotho
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sotho de transvaal
sotho de transvaal
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho septentrional
- ca pedi sin. compl.
- ca sepedi sin. compl.
- ca sesotho sa leboa sin. compl.
- ca sotho de transvaal sin. compl.
- ar سوثو الشمالية
- cy Sotho Gogleddol
- cy Pedi sin. compl.
- cy Sepedi sin. compl.
- cy Sesotho sa leboa sin. compl.
- cy Sotho transvaal sin. compl.
- de Nordsotho
- de Pedi sin. compl.
- de Sepedi sin. compl.
- de Sesotho sin. compl.
- de Transvaal-Sotho sin. compl.
- en Northern Sotho
- en Pedi sin. compl.
- en Sepedi sin. compl.
- en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
- en Transvaal Sotho sin. compl.
- es soto septentrional
- es pedi sin. compl.
- es sepedi sin. compl.
- es sesoto sa leboa sin. compl.
- es soto de transvaal sin. compl.
- eu pediera
- eu iparraldeko sothoera sin. compl.
- eu pedi sin. compl.
- eu pediera sin. compl.
- eu sepedi sin. compl.
- eu sesotho sa leboa sin. compl.
- eu transvaalgo sothoera sin. compl.
- fr sotho du Nord
- fr pedi sin. compl.
- fr sepedi sin. compl.
- fr sesotho sa leboa sin. compl.
- fr sotho de transvaal sin. compl.
- fr sotho septentrional sin. compl.
- gl sotho setentrional
- gl pedi sin. compl.
- gl sepedi sin. compl.
- gl sesotho sa leboa sin. compl.
- gl sotho de transvaal sin. compl.
- gn soto yvateogua
- gn pedi sin. compl.
- gn sepedi sin. compl.
- gn sesotho sa levoa sin. compl.
- gn sotho transvaal-gua sin. compl.
- it sotho settentrionale
- it pedi sin. compl.
- it sepedi sin. compl.
- it sesotho sa leboa sin. compl.
- it sotho del nord sin. compl.
- it sotho del transvaal sin. compl.
- pt sotho setentrional
- pt pedi sin. compl.
- pt sepedi sin. compl.
- pt sesotho sa leboa sin. compl.
- pt sotho do transvaal sin. compl.
- tmh Tasuthut tagafant
- tmh Pedi sin. compl.
- tmh sepedi sin. compl.
- tmh sesotho sa leboa sin. compl.
- tmh sotho n transvaal sin. compl.
- zh 北方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sotho meridional
sotho meridional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sotho septentrional
sotho septentrional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho septentrional
- ca pedi sin. compl.
- ca sepedi sin. compl.
- ca sesotho sa leboa sin. compl.
- ca sotho de transvaal sin. compl.
- ar سوثو الشمالية
- cy Sotho Gogleddol
- cy Pedi sin. compl.
- cy Sepedi sin. compl.
- cy Sesotho sa leboa sin. compl.
- cy Sotho transvaal sin. compl.
- de Nordsotho
- de Pedi sin. compl.
- de Sepedi sin. compl.
- de Sesotho sin. compl.
- de Transvaal-Sotho sin. compl.
- en Northern Sotho
- en Pedi sin. compl.
- en Sepedi sin. compl.
- en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
- en Transvaal Sotho sin. compl.
- es soto septentrional
- es pedi sin. compl.
- es sepedi sin. compl.
- es sesoto sa leboa sin. compl.
- es soto de transvaal sin. compl.
- eu pediera
- eu iparraldeko sothoera sin. compl.
- eu pedi sin. compl.
- eu pediera sin. compl.
- eu sepedi sin. compl.
- eu sesotho sa leboa sin. compl.
- eu transvaalgo sothoera sin. compl.
- fr sotho du Nord
- fr pedi sin. compl.
- fr sepedi sin. compl.
- fr sesotho sa leboa sin. compl.
- fr sotho de transvaal sin. compl.
- fr sotho septentrional sin. compl.
- gl sotho setentrional
- gl pedi sin. compl.
- gl sepedi sin. compl.
- gl sesotho sa leboa sin. compl.
- gl sotho de transvaal sin. compl.
- gn soto yvateogua
- gn pedi sin. compl.
- gn sepedi sin. compl.
- gn sesotho sa levoa sin. compl.
- gn sotho transvaal-gua sin. compl.
- it sotho settentrionale
- it pedi sin. compl.
- it sepedi sin. compl.
- it sesotho sa leboa sin. compl.
- it sotho del nord sin. compl.
- it sotho del transvaal sin. compl.
- pt sotho setentrional
- pt pedi sin. compl.
- pt sepedi sin. compl.
- pt sesotho sa leboa sin. compl.
- pt sotho do transvaal sin. compl.
- tmh Tasuthut tagafant
- tmh Pedi sin. compl.
- tmh sepedi sin. compl.
- tmh sesotho sa leboa sin. compl.
- tmh sotho n transvaal sin. compl.
- zh 北方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
