sranan tongo
sranan tongo
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Surinam
- ca sranan
- ca sranan tongo sin. compl.
- cod sranan
- ar سرانانية
- cy Sranan
- cy Sranan tongo sin. compl.
- de Sranan
- de Sranan Tongo sin. compl.
- en Sranan
- en Sranan Tongo sin. compl.
- es sranan
- es sranan tongo sin. compl.
- eu srananera
- eu sranan tongo sin. compl.
- fr sranan
- fr sranan tongo sin. compl.
- gl sranan
- gl sranan tongo sin. compl.
- gn sranan
- gn sranan tongo sin. compl.
- it sranan
- it sranan tongo sin. compl.
- ja スラナン語
- ja スラナン・トンゴ語 sin. compl.
- nl Sranan
- nl Sranan Tongo sin. compl.
- pt sranan
- pt sranan tongo sin. compl.
- ru Сранан
- ru Сранан-тонга sin. compl.
- sw Sranan
- sw Sranan tongo sin. compl.
- tmh Tasranant
- zh 斯兰南
- zh 斯兰南·通格 sin. compl.
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Surinam
Definició
Aquest crioll de base anglesa s'hauria pogut desenvolupar a les plantacions del Surinam durant el breu període de domini anglès, entre 1651 i 1667 (sembla que hi va haver, però una certa presència de població anglesa al Surinam fins al 1680) o bé s'hauria originat a l'Àfrica i hauria estat portat posteriorment a aquest territori americà.
L'sranan és a l'origen de les llengües bushinenge (saramaka, ndjuka-aluku-paramaka i kwinti), criolls parlats pels descendents d'esclaus cimarrons que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Tot i que el neerlandès és la llengua oficial, l'sranan és la llengua general de comunicació interètnica al Surinam.
L'sranan és a l'origen de les llengües bushinenge (saramaka, ndjuka-aluku-paramaka i kwinti), criolls parlats pels descendents d'esclaus cimarrons que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Tot i que el neerlandès és la llengua oficial, l'sranan és la llengua general de comunicació interètnica al Surinam.
ssuga
ssuga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
- ca suga
- ca galim sin. compl.
- ca jemjem sin. compl.
- ca njemnjem sin. compl.
- ca nyamnyam sin. compl.
- ca sewe sin. compl.
- ca ssuga sin. compl.
- cod nizaa
- de Suga
- de Galim sin. compl.
- de Nizaa sin. compl.
- de Nizm sin. compl.
- de Ssuga sin. compl.
- en Suga
- en Galim sin. compl.
- en Jemjem sin. compl.
- en Njemnhem sin. compl.
- en Nyamnyam sin. compl.
- en Sewe sin. compl.
- en Ssuga sin. compl.
- es suga
- es galim sin. compl.
- es jemjem sin. compl.
- es njemnhem sin. compl.
- es nyamnyam sin. compl.
- es sewe sin. compl.
- es ssuga sin. compl.
- eu suga
- eu galim sin. compl.
- eu jemjem sin. compl.
- eu njemnhem sin. compl.
- eu nyamnyam sin. compl.
- eu sewe sin. compl.
- eu ssuga sin. compl.
- fr suga
- fr galim sin. compl.
- fr jemjem sin. compl.
- fr nizaa sin. compl.
- fr nyamnyam sin. compl.
- gl suga
- gl galim sin. compl.
- gl jemjem sin. compl.
- gl njemnhem sin. compl.
- gl nyamnyam sin. compl.
- gl sewe sin. compl.
- gl ssuga sin. compl.
- it suga
- it galim sin. compl.
- it jemjem sin. compl.
- it njemnhem sin. compl.
- it nyamnyam sin. compl.
- it sewe sin. compl.
- it ssuga sin. compl.
- nl Suga
- nl Galim sin. compl.
- nl Jemjem sin. compl.
- nl Nizaa sin. compl.
- nl Nyamnyam sin. compl.
- pt suga
- pt galim sin. compl.
- pt jemjem sin. compl.
- pt njemnhem sin. compl.
- pt nyamnyam sin. compl.
- pt sewe sin. compl.
- pt ssuga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
Definició
Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
st'at'imcets
st'at'imcets
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca lillooet
- ca st'at'imcets sin. compl.
- cod ucwalmícwts
- de Lillooet
- de Lilloet sin. compl.
- de St'at'imc sin. compl.
- en Lillooet
- en St'at'imcets sin. compl.
- es lillooet
- es st'at'imcets sin. compl.
- eu lillooet
- eu st'at'imcets sin. compl.
- fr lillooet
- fr st'at'imcets sin. compl.
- gl lillooet
- gl st'at'imcets sin. compl.
- it lillooet
- it st'at'imcets sin. compl.
- nl Lillooet
- nl St'at'imcets sin. compl.
- pt lillooet
- pt st'at'imcets sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Interior > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El lillooet pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i el thompson.
El lillooet consta de dos dialectes: el fountain o alt lillooet, que es parla a la riba del riu Fraser, i el de Mount Currie o baix lillooet, que es parla al llarg del riu Lillooet.
Tots els parlants de lillooet són adults grans. La llengua ja no es transmet a les noves generacions i, per aquest motiu, viu un avançat procés d'extinció. Cal remarcar que, des dels anys noranta del segle XX, es fan classes de lillooet a les escoles.
Lillooet és el nom que la comunitat dona al mont Currie.
La branca interior de la família se subdivideix en un grup septentrional (al sud de la Colúmbia Britànica) i en un de meridional (a l'est de Washington, Idaho i Montana). El lillooet pertany al grup septentrional, juntament amb el shuswap i el thompson.
El lillooet consta de dos dialectes: el fountain o alt lillooet, que es parla a la riba del riu Fraser, i el de Mount Currie o baix lillooet, que es parla al llarg del riu Lillooet.
Tots els parlants de lillooet són adults grans. La llengua ja no es transmet a les noves generacions i, per aquest motiu, viu un avançat procés d'extinció. Cal remarcar que, des dels anys noranta del segle XX, es fan classes de lillooet a les escoles.
Lillooet és el nom que la comunitat dona al mont Currie.
stoney
stoney
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà
- ca stoney
- ca alberta assiniboine sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca nakota sin. compl.
- cod nakoda
- de Stoney
- de Nakoda sin. compl.
- de Stony sin. compl.
- en Stoney
- en Alberta assiniboine sin. compl.
- en nakode sin. compl.
- en Nakota sin. compl.
- es stoney
- es alberta assiniboine sin. compl.
- es nakode sin. compl.
- es nakota sin. compl.
- eu stoney
- eu alberta assiniboine sin. compl.
- eu nakode sin. compl.
- eu nakota sin. compl.
- fr stoney
- fr assiniboine de l'Alberta sin. compl.
- fr nakoda sin. compl.
- fr stony sin. compl.
- gl stoney
- gl alberta assiniboine sin. compl.
- gl nakode sin. compl.
- gl nakota sin. compl.
- it stoney
- it alberta assiniboine sin. compl.
- it nakode sin. compl.
- it nakota sin. compl.
- nl Stoney
- nl Nakoda sin. compl.
- nl Stony sin. compl.
- pt stoney
- pt alberta assiniboine sin. compl.
- pt nakode sin. compl.
- pt nakota sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà
Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
L'stoney és la llengua més divergent del grup de llengües dakotes. Actualment la integren els dialectes d'Alexis First Nation, Paul First Nation i Morley.
La llengua encara es transmet als infants, tot i que en un percentatge molt baix. El gruix més important de parlants té més de 35 anys. On es manté més vital és a la comunitat d'Alexis, on també s'ensenya a les escoles amb caràcter obligatori.
A Morley la població que encara parla stoney està força més envellida. La influència de la cultura canadenca dominant hi ha estat més intensa a causa de la proximitat de la reserva a la ciutat de Calgary. El projecte de revitalització pretén sobretot documentar la llengua i ensenyar-la als escolars dels nivells inicials.
Fa pocs anys es va publicar un diccionari stoney, culminació d'un dels principals projectes de preservació de la llengua.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
Algunes fonts inclouen l'assiniboin i l'stoney com a varietats dialectals de la llengua dakota/sioux. Ara bé, es tracta de varietats força divergents: no hi ha intercomprensió entre els parlants de les varietats assiniboin i stoney, d'una banda, i els dels dialectes dakotes, de l'altra, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
Tant els assiniboins com els stoneys anomenen la seva llengua nakoda, reflex de l'origen comú. Tanmateix, els parlants d'una llengua no entenen els de l'altra.
L'stoney és la llengua més divergent del grup de llengües dakotes. Actualment la integren els dialectes d'Alexis First Nation, Paul First Nation i Morley.
La llengua encara es transmet als infants, tot i que en un percentatge molt baix. El gruix més important de parlants té més de 35 anys. On es manté més vital és a la comunitat d'Alexis, on també s'ensenya a les escoles amb caràcter obligatori.
A Morley la població que encara parla stoney està força més envellida. La influència de la cultura canadenca dominant hi ha estat més intensa a causa de la proximitat de la reserva a la ciutat de Calgary. El projecte de revitalització pretén sobretot documentar la llengua i ensenyar-la als escolars dels nivells inicials.
Fa pocs anys es va publicar un diccionari stoney, culminació d'un dels principals projectes de preservació de la llengua.
straits
straits
Salish > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca straits
- ca northern straits sin. compl.
- ca straits salish sin. compl.
- de Northern Straits Salish
- de Straits sin. compl.
- de Straits Salish sin. compl.
- en Straits
- en Northern straits sin. compl.
- en Straits salish sin. compl.
- es straits
- es northern straits sin. compl.
- es straits salish sin. compl.
- eu straits
- eu northern straits sin. compl.
- eu straits salish sin. compl.
- fr salish côtier du Nord
- fr northern straits salish sin. compl.
- gl straits
- gl northern straits sin. compl.
- gl straits salish sin. compl.
- it straits
- it northern straits sin. compl.
- it straits salish sin. compl.
- nl Noordelijk Straits Salish
- nl Northern straits salish sin. compl.
- pt straits
- pt northern straits sin. compl.
- pt straits salish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
L'straits i el clallam són llengües estructuralment i genèticament molt properes. La intercomprensió dels parlants és relativament fàcil.
La llengua straits estava integrada per diversos dialectes, dels quals actualment només n'han sobreviscut tres. Són la varietat saanich, que es parla a la península de Saanich i en illes veïnes; la varietat lummi, extingida com a primera llengua però que és la segona llengua d'un grapat de parlants a la zona de Bellingham (a Washington), i la varietat samish, amb els seus darrers parlants l'any 1983 a les illes de Samish i de Guemes.
Els dialectes straits ja extingits són: el ts'ooke (conca del Sooke, a l'illa de Vancouver), el semiahmoo (al nord de la comunitat lummi, a Washington) i el songish (a l'actual regió de Victòria).
Durant diverses generacions, molts membres de la comunitat straits s'han casat amb halkomelems. El resultat ha estat que l'halkomelem ha substituït progressivament l'straits com a llengua familiar.
La influència del halkomelem, juntament amb la de l'anglès, ha portat l'straits a la darrera fase del procés d'extinció, ja que només el parlen uns quants ancians.
L'straits i el clallam són llengües estructuralment i genèticament molt properes. La intercomprensió dels parlants és relativament fàcil.
La llengua straits estava integrada per diversos dialectes, dels quals actualment només n'han sobreviscut tres. Són la varietat saanich, que es parla a la península de Saanich i en illes veïnes; la varietat lummi, extingida com a primera llengua però que és la segona llengua d'un grapat de parlants a la zona de Bellingham (a Washington), i la varietat samish, amb els seus darrers parlants l'any 1983 a les illes de Samish i de Guemes.
Els dialectes straits ja extingits són: el ts'ooke (conca del Sooke, a l'illa de Vancouver), el semiahmoo (al nord de la comunitat lummi, a Washington) i el songish (a l'actual regió de Victòria).
Durant diverses generacions, molts membres de la comunitat straits s'han casat amb halkomelems. El resultat ha estat que l'halkomelem ha substituït progressivament l'straits com a llengua familiar.
La influència del halkomelem, juntament amb la de l'anglès, ha portat l'straits a la darrera fase del procés d'extinció, ja que només el parlen uns quants ancians.
straits salish
straits salish
Salish > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca straits
- ca northern straits sin. compl.
- ca straits salish sin. compl.
- de Northern Straits Salish
- de Straits sin. compl.
- de Straits Salish sin. compl.
- en Straits
- en Northern straits sin. compl.
- en Straits salish sin. compl.
- es straits
- es northern straits sin. compl.
- es straits salish sin. compl.
- eu straits
- eu northern straits sin. compl.
- eu straits salish sin. compl.
- fr salish côtier du Nord
- fr northern straits salish sin. compl.
- gl straits
- gl northern straits sin. compl.
- gl straits salish sin. compl.
- it straits
- it northern straits sin. compl.
- it straits salish sin. compl.
- nl Noordelijk Straits Salish
- nl Northern straits salish sin. compl.
- pt straits
- pt northern straits sin. compl.
- pt straits salish sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
L'straits i el clallam són llengües estructuralment i genèticament molt properes. La intercomprensió dels parlants és relativament fàcil.
La llengua straits estava integrada per diversos dialectes, dels quals actualment només n'han sobreviscut tres. Són la varietat saanich, que es parla a la península de Saanich i en illes veïnes; la varietat lummi, extingida com a primera llengua però que és la segona llengua d'un grapat de parlants a la zona de Bellingham (a Washington), i la varietat samish, amb els seus darrers parlants l'any 1983 a les illes de Samish i de Guemes.
Els dialectes straits ja extingits són: el ts'ooke (conca del Sooke, a l'illa de Vancouver), el semiahmoo (al nord de la comunitat lummi, a Washington) i el songish (a l'actual regió de Victòria).
Durant diverses generacions, molts membres de la comunitat straits s'han casat amb halkomelems. El resultat ha estat que l'halkomelem ha substituït progressivament l'straits com a llengua familiar.
La influència del halkomelem, juntament amb la de l'anglès, ha portat l'straits a la darrera fase del procés d'extinció, ja que només el parlen uns quants ancians.
L'straits i el clallam són llengües estructuralment i genèticament molt properes. La intercomprensió dels parlants és relativament fàcil.
La llengua straits estava integrada per diversos dialectes, dels quals actualment només n'han sobreviscut tres. Són la varietat saanich, que es parla a la península de Saanich i en illes veïnes; la varietat lummi, extingida com a primera llengua però que és la segona llengua d'un grapat de parlants a la zona de Bellingham (a Washington), i la varietat samish, amb els seus darrers parlants l'any 1983 a les illes de Samish i de Guemes.
Els dialectes straits ja extingits són: el ts'ooke (conca del Sooke, a l'illa de Vancouver), el semiahmoo (al nord de la comunitat lummi, a Washington) i el songish (a l'actual regió de Victòria).
Durant diverses generacions, molts membres de la comunitat straits s'han casat amb halkomelems. El resultat ha estat que l'halkomelem ha substituït progressivament l'straits com a llengua familiar.
La influència del halkomelem, juntament amb la de l'anglès, ha portat l'straits a la darrera fase del procés d'extinció, ja que només el parlen uns quants ancians.
suahili
suahili
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
- ca suahili
- ca kiswahili sin. compl.
- ca swahili sin. compl.
- cod kiswahili
- ar سواحيلية
- cy Swahili
- cy Kiswahili sin. compl.
- de Swahili
- de Kisuaheli sin. compl.
- de Kisuahili sin. compl.
- de Kiswaheli sin. compl.
- de Kiswahili sin. compl.
- de Suahili sin. compl.
- en Swahili
- en Kisuaheli sin. compl.
- en Kiswahili sin. compl.
- es suahili
- es kiswahili sin. compl.
- es suajelí sin. compl.
- es suajili sin. compl.
- es swahili sin. compl.
- eu swahili
- eu kisuaheli sin. compl.
- eu kiswahili sin. compl.
- fr swahili
- fr kiswahili sin. compl.
- fr souahéli sin. compl.
- gl suahili
- gl kiswahili sin. compl.
- gn suahili
- gn kiswahili sin. compl.
- it swahili
- it kiswahili sin. compl.
- ja スワヒリ語
- nl Swahili
- nl Kiswahili sin. compl.
- pt suaíli
- pt kiswahili sin. compl.
- ru Суахили
- ru Кисуахили sin. compl.
- zh 斯瓦希里
- zh 奇斯瓦希里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
Definició
El suahili és la llengua materna del poble suahili (o waswahili). Els individus ètnicament suahilis són aproximadament 1.300.000, però avui dia els parlants de suahili com a primera llengua són aproximadament 6.000.000. Com a llengua franca, en canvi, el suahili és emprat per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
suba
suba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca suba
- ar سوبا
- cy Suba
- de Suba
- en Suba
- es suba
- eu subera
- eu suba sin. compl.
- fr suba
- gl suba
- gn suva
- it suba
- pt suba
- tmh Tasubat
- zh 苏巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants d'aquesta llengua, els subes, han rebut un fort impacte sociolingüístic dels luos, la llengua dels quals era utilitzada com a llengua franca entre els dos grups. De fet, s'ha produït una assimilació gradual per part dels subes de la cultura i de la llengua luo. Actualment, gairebé la totalitat dels subes (grup ètnic) tenen el luo com a segona llengua.
El suba s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El suba s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
suba-on
suba-on
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanun
- ca suba-on sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ca subanon sin. compl.
- ar سوبانوونية
- cy Subanun
- cy Suba-on sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- cy Subanon sin. compl.
- de Subanun
- de Suba-on sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- de Subanon sin. compl.
- en Subanun
- en Subanen sin. compl.
- en Subanon sin. compl.
- es subanún
- es suba-on sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- es subano sin. compl.
- eu subanunera
- eu suba-on sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- eu subanun sin. compl.
- fr subanun
- fr suba-on sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- fr subanon sin. compl.
- gl subanun
- gl suba-on sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gl subanon sin. compl.
- gn suvanun
- gn suba-on sin. compl.
- gn suvanen sin. compl.
- gn suvanon sin. compl.
- it subanun
- it suba-on sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- it subanon sin. compl.
- pt subanun
- pt suba-on sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- pt subanon sin. compl.
- zh 苏巴努恩语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanun s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el kalibugan i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
subanen
subanen
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanun
- ca suba-on sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ca subanon sin. compl.
- ar سوبانوونية
- cy Subanun
- cy Suba-on sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- cy Subanon sin. compl.
- de Subanun
- de Suba-on sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- de Subanon sin. compl.
- en Subanun
- en Subanen sin. compl.
- en Subanon sin. compl.
- es subanún
- es suba-on sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- es subano sin. compl.
- eu subanunera
- eu suba-on sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- eu subanun sin. compl.
- fr subanun
- fr suba-on sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- fr subanon sin. compl.
- gl subanun
- gl suba-on sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gl subanon sin. compl.
- gn suvanun
- gn suba-on sin. compl.
- gn suvanen sin. compl.
- gn suvanon sin. compl.
- it subanun
- it suba-on sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- it subanon sin. compl.
- pt subanun
- pt suba-on sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- pt subanon sin. compl.
- zh 苏巴努恩语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
El subanun s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el kalibugan i el subanon), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
Aquesta llengua forma un contínuum dialectal que inclou el subanun (sindangan), parlat principalment a la província de Zamboanga del Nord; el subanun (salug), parlat a Zamboanga del Nord i a la zona oest de Misamis Occidental, i el subanun (lapuyan), parlat a Zamboanga del Sud.
