Back to top
sarcee sarcee

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  sarci
  • ca  sarcee sin. compl.
  • ca  sarsi sin. compl.
  • ca  tsuut'ina sin. compl.
  • cy  Sarci
  • cy  Sarcee sin. compl.
  • cy  Sarsi sin. compl.
  • cy  Tsuut'ina sin. compl.
  • de  Sarcee
  • de  Sarci sin. compl.
  • de  Sarsi sin. compl.
  • de  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Sarcee
  • en  Sarci sin. compl.
  • en  Sarsi sin. compl.
  • en  Tsu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuut'ina sin. compl.
  • es  sarsí
  • es  sarcee sin. compl.
  • es  sarsi sin. compl.
  • es  tsuut'ina sin. compl.
  • eu  sarceera
  • eu  sarce sin. compl.
  • eu  sarcee sin. compl.
  • eu  sarsi sin. compl.
  • eu  tsuut'ina sin. compl.
  • fr  sarsi
  • fr  sarcee sin. compl.
  • fr  sarci sin. compl.
  • fr  tsuut'ina sin. compl.
  • gl  sarci
  • gl  sarcee sin. compl.
  • gl  sarsi sin. compl.
  • gl  tsuut'ina sin. compl.
  • gn  sarsi
  • gn  sarcee sin. compl.
  • gn  sarsi sin. compl.
  • gn  tsuut'ina sin. compl.
  • it  sarcee
  • it  sarci sin. compl.
  • it  sarsi sin. compl.
  • it  tsuut'ina sin. compl.
  • pt  sarci
  • pt  sarcee sin. compl.
  • pt  sarsi sin. compl.
  • pt  tsuut'ina sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

El sarci compta només amb un grapat de darrers parlants. La resta de la comunitat no sap la llengua o, en el millor dels casos, en té un coneixement parcial.

En conseqüència, el sarci es troba en el darrer estadi del procés d'extinció.
sarci sarci

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  sarci
  • ca  sarcee sin. compl.
  • ca  sarsi sin. compl.
  • ca  tsuut'ina sin. compl.
  • cy  Sarci
  • cy  Sarcee sin. compl.
  • cy  Sarsi sin. compl.
  • cy  Tsuut'ina sin. compl.
  • de  Sarcee
  • de  Sarci sin. compl.
  • de  Sarsi sin. compl.
  • de  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Sarcee
  • en  Sarci sin. compl.
  • en  Sarsi sin. compl.
  • en  Tsu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuut'ina sin. compl.
  • es  sarsí
  • es  sarcee sin. compl.
  • es  sarsi sin. compl.
  • es  tsuut'ina sin. compl.
  • eu  sarceera
  • eu  sarce sin. compl.
  • eu  sarcee sin. compl.
  • eu  sarsi sin. compl.
  • eu  tsuut'ina sin. compl.
  • fr  sarsi
  • fr  sarcee sin. compl.
  • fr  sarci sin. compl.
  • fr  tsuut'ina sin. compl.
  • gl  sarci
  • gl  sarcee sin. compl.
  • gl  sarsi sin. compl.
  • gl  tsuut'ina sin. compl.
  • gn  sarsi
  • gn  sarcee sin. compl.
  • gn  sarsi sin. compl.
  • gn  tsuut'ina sin. compl.
  • it  sarcee
  • it  sarci sin. compl.
  • it  sarsi sin. compl.
  • it  tsuut'ina sin. compl.
  • pt  sarci
  • pt  sarcee sin. compl.
  • pt  sarsi sin. compl.
  • pt  tsuut'ina sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

El sarci compta només amb un grapat de darrers parlants. La resta de la comunitat no sap la llengua o, en el millor dels casos, en té un coneixement parcial.

En conseqüència, el sarci es troba en el darrer estadi del procés d'extinció.
sard sard

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic, Europa > Itàlia

  • ca  sard
  • cod  sardu
  • ar  السردانية
  • cy  Sardeg
  • de  Sardisch
  • en  Sardinian
  • es  sardo
  • eu  sardiniera
  • fr  sarde
  • gl  sardo
  • gn  sárdo
  • it  sardo
  • ja  サルデーニャ語
  • nl  Sardisch
  • oc  sard
  • pt  sardo
  • ru  Сардинский язык
  • ru  Сардский sin. compl.
  • sw  Sardinian
  • tmh  Tasardit
  • zh  萨丁尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic, Europa > Itàlia

Definició
El sard exhibeix, segurament a causa de l'aïllament geogràfic, determinats trets particularment arcaics que en fan la llengua romànica més pròxima al llatí. S'hi distingeixen dos dialectes: el campidanès i el logudorès. Aquest darrer comprèn el nuorès, el més arcaic de tots els parlars sards.

A la primera meitat del segle XX va néixer l'actual moviment de reivindicació sarda i, amb l'autonomia de Sardenya (1948), el sard va ser declarat segona llengua oficial, però sense que això tingués cap conseqüència pràctica. Ben al contrari, a partir de la Segona Guerra Mundial l'italià va començar a penetrar realment al país i el sard s'hi va subordinar com un dialecte més. Actualment, la llengua es conserva força en família.

El sard s'utilitza, però, a l'escola i a la premsa, i també per a fer literatura, tot i que de manera discreta i malgrat que encara no se n'hagi fixat una varietat estàndard.
sari sari

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

  • ca  nsari
  • ca  akweto sin. compl.
  • ca  pesaa sin. compl.
  • ca  sari sin. compl.
  • cod  sali
  • de  Nsari
  • de  Akweto sin. compl.
  • en  Nsari
  • en  Akweto sin. compl.
  • en  Pesaa sin. compl.
  • en  Sari sin. compl.
  • es  nsari
  • es  akweto sin. compl.
  • es  pesaa sin. compl.
  • es  sari sin. compl.
  • eu  nsari
  • eu  akweto sin. compl.
  • eu  pesaa sin. compl.
  • eu  sari sin. compl.
  • fr  nsari
  • fr  akweto sin. compl.
  • fr  pesaa sin. compl.
  • fr  sali sin. compl.
  • gl  nsari
  • gl  akweto sin. compl.
  • gl  pesaa sin. compl.
  • gl  sari sin. compl.
  • it  nsari
  • it  akweto sin. compl.
  • it  pesaa sin. compl.
  • it  sari sin. compl.
  • nl  Nsari
  • nl  Akweto sin. compl.
  • nl  Pesaa sin. compl.
  • nl  Sali sin. compl.
  • pt  nsari
  • pt  akweto sin. compl.
  • pt  pesaa sin. compl.
  • pt  sari sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Beboide oriental, Àfrica > Camerun

Definició
El nsari s'inclou dins el grup beboide oriental, juntament amb el kamazung, el bebe, el ncane i el noni; algunes fonts inclouen també el cung. Els darrers anys alguns autors han proposat classificar el naki, inclòs dins el grup occidental, dins el beboide oriental. També s'ha proposat una classificació interna que distingeix un subgrup format pel kamazung i el bebe, i un altre subgrup format pel ncane, el nsari i el noni. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup oriental es feia servir el terme geogràfic Misaje.

El nsari és parlat als pobles de Mibissa, Kamine i Akweto per unes 7.000 persones. Alguns parlants de nsari s'entenen amb els de ncane i els de noni emprant cadascun la seva llengua. Amb parlants de la resta de llengües del grup o d'altres llengües cameruneses solen fer servir el pidgin anglès del Camerun. L'ús del pidgin entre els joves és força important, i això és vist negativament per la població adulta. Ara com ara, però, el nsari és la llengua principal en la vida de la comunitat.
sarirá sarirá

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  siriano
  • ca  sarirá sin. compl.
  • ca  siriana sin. compl.
  • ca  siriane sin. compl.
  • ca  surianá sin. compl.
  • ca  suryana sin. compl.
  • cod  surirá
  • ar  سيريانو
  • cy  Siriano
  • cy  Sarirá sin. compl.
  • cy  Siriana sin. compl.
  • cy  Siriane sin. compl.
  • cy  Surianá sin. compl.
  • cy  Suryana sin. compl.
  • de  Siriano
  • de  Sarirá sin. compl.
  • de  Siriana sin. compl.
  • de  Siriane sin. compl.
  • de  Surianá sin. compl.
  • de  Suryana sin. compl.
  • en  Siriano
  • en  Sarirá sin. compl.
  • en  Siriana sin. compl.
  • en  Siriane sin. compl.
  • en  Surianá sin. compl.
  • en  Suryana sin. compl.
  • es  siriano
  • es  sarirá sin. compl.
  • es  siriana sin. compl.
  • es  siriane sin. compl.
  • es  surianá sin. compl.
  • es  suryana sin. compl.
  • eu  siriano
  • eu  sarirá sin. compl.
  • eu  siriana sin. compl.
  • eu  siriane sin. compl.
  • eu  surianá sin. compl.
  • eu  suryana sin. compl.
  • fr  siriano
  • fr  sarirá sin. compl.
  • fr  siriana sin. compl.
  • fr  siriane sin. compl.
  • fr  surianá sin. compl.
  • fr  suryana sin. compl.
  • gl  siriano
  • gl  sarirá sin. compl.
  • gl  siriana sin. compl.
  • gl  siriane sin. compl.
  • gl  surianá sin. compl.
  • gl  suryana sin. compl.
  • it  siriano
  • it  sarirá sin. compl.
  • it  siriana sin. compl.
  • it  siriane sin. compl.
  • it  surianá sin. compl.
  • it  suryana sin. compl.
  • ja  シリアノ語
  • ja  シリアナ語 sin. compl.
  • ja  スリアナ語 sin. compl.
  • nl  Siriano
  • nl  Sarirá sin. compl.
  • nl  Siriana sin. compl.
  • nl  Siriane sin. compl.
  • nl  Surianá sin. compl.
  • nl  Suryana sin. compl.
  • pt  siriano
  • pt  sarirá sin. compl.
  • pt  siriana sin. compl.
  • pt  siriane sin. compl.
  • pt  surianá sin. compl.
  • pt  suryana sin. compl.
  • ru  Сириано
  • ru  Сирионо sin. compl.
  • ru  Cириана sin. compl.
  • zh  斯里亚诺语
  • zh  苏亚纳、斯里亚那、斯里亚内、苏利亚那、萨里拉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Els sirianos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.
sarsi sarsi

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

  • ca  sarci
  • ca  sarcee sin. compl.
  • ca  sarsi sin. compl.
  • ca  tsuut'ina sin. compl.
  • cy  Sarci
  • cy  Sarcee sin. compl.
  • cy  Sarsi sin. compl.
  • cy  Tsuut'ina sin. compl.
  • de  Sarcee
  • de  Sarci sin. compl.
  • de  Sarsi sin. compl.
  • de  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Sarcee
  • en  Sarci sin. compl.
  • en  Sarsi sin. compl.
  • en  Tsu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuu T'ina sin. compl.
  • en  Tsuut'ina sin. compl.
  • es  sarsí
  • es  sarcee sin. compl.
  • es  sarsi sin. compl.
  • es  tsuut'ina sin. compl.
  • eu  sarceera
  • eu  sarce sin. compl.
  • eu  sarcee sin. compl.
  • eu  sarsi sin. compl.
  • eu  tsuut'ina sin. compl.
  • fr  sarsi
  • fr  sarcee sin. compl.
  • fr  sarci sin. compl.
  • fr  tsuut'ina sin. compl.
  • gl  sarci
  • gl  sarcee sin. compl.
  • gl  sarsi sin. compl.
  • gl  tsuut'ina sin. compl.
  • gn  sarsi
  • gn  sarcee sin. compl.
  • gn  sarsi sin. compl.
  • gn  tsuut'ina sin. compl.
  • it  sarcee
  • it  sarci sin. compl.
  • it  sarsi sin. compl.
  • it  tsuut'ina sin. compl.
  • pt  sarci
  • pt  sarcee sin. compl.
  • pt  sarsi sin. compl.
  • pt  tsuut'ina sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

El sarci compta només amb un grapat de darrers parlants. La resta de la comunitat no sap la llengua o, en el millor dels casos, en té un coneixement parcial.

En conseqüència, el sarci es troba en el darrer estadi del procés d'extinció.
sarwaye sarwaye

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

  • ca  sharwa
  • ca  sarwaye sin. compl.
  • ca  sherwin sin. compl.
  • ca  tchevi sin. compl.
  • cod  sarwaye
  • de  Sharwa
  • de  Sharwaye sin. compl.
  • de  Sherwin sin. compl.
  • de  Tchevi sin. compl.
  • en  Sharwa
  • en  Chevi sin. compl.
  • en  Sarwaye sin. compl.
  • en  Sherwin sin. compl.
  • es  sharwa
  • es  chevi sin. compl.
  • es  sarwaye sin. compl.
  • es  sherwin sin. compl.
  • eu  sharwa
  • eu  chevi sin. compl.
  • eu  sarwaye sin. compl.
  • eu  sherwin sin. compl.
  • fr  sharwa
  • fr  sharwaye sin. compl.
  • fr  sherwin sin. compl.
  • fr  tchévi sin. compl.
  • gl  sharwa
  • gl  chevi sin. compl.
  • gl  sarwaye sin. compl.
  • gl  sherwin sin. compl.
  • it  sharwa
  • it  chevi sin. compl.
  • it  sarwaye sin. compl.
  • it  sherwin sin. compl.
  • nl  Sharwa
  • nl  Sharwaye sin. compl.
  • nl  Sherwin sin. compl.
  • nl  Tchevi sin. compl.
  • pt  sharwa
  • pt  chevi sin. compl.
  • pt  sarwaye sin. compl.
  • pt  sherwin sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El sharwa és molt proper lingüísticament al jimi, el gude i el tsuvan.

El gruix més important de parlants de sharwa es localitza a la província Extrem-nord. A la província Nord hi ha uns 600 parlants.

La llengua sharwa és força homogènia. De les diverses localitats on es parla, a les de Djeki, Duva', Movoy i Tchevi no s'observa variació. A Guijiguiji la llengua mostra influències del daba i, a Sedifi, del gude, en tots dos casos a causa del contacte.

Tots els membres de la comunitat sharwa saben el ful i l'utilitzen per a comunicar-se amb altres grups de la regió. A més, a les escoles s'ensenya francès als infants, si bé l'índex d'escolarització és globalment baix.

La llengua sharwa gaudeix de bona vitalitat. S'utilitza en tots els àmbits de la vida quotidiana de les comunitats. Només a Djeki, població amb la taxa d'alfabetització més alta, s'observa entre els joves la tendència a alternar la llengua pròpia i el francès.

No s'ha de confondre amb el sarua o sarwa, llengua del Txad.
sasi sasi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  sizaki
  • ca  kisizaki sin. compl.
  • ca  sasi sin. compl.
  • ca  shashi sin. compl.
  • ar  سيزاكي
  • cy  Sizaki
  • cy  Kisizaki sin. compl.
  • cy  Sasi sin. compl.
  • cy  Shashi sin. compl.
  • de  Sizaki
  • de  Kisizaki sin. compl.
  • de  Sasi sin. compl.
  • de  Shashi sin. compl.
  • en  Sizaki
  • en  Kisizaki sin. compl.
  • en  Sasi sin. compl.
  • en  Shashi sin. compl.
  • es  sizaki
  • es  kisizaki sin. compl.
  • es  sasi sin. compl.
  • es  shashi sin. compl.
  • eu  sizakiera
  • eu  kisizaki sin. compl.
  • eu  sasi sin. compl.
  • eu  shashi sin. compl.
  • eu  sizaki sin. compl.
  • eu  sizakiera sin. compl.
  • fr  sizaki
  • fr  kisizaki sin. compl.
  • fr  sasi sin. compl.
  • fr  shashi sin. compl.
  • gl  sizaki
  • gl  kisizaki sin. compl.
  • gl  sasi sin. compl.
  • gl  shashi sin. compl.
  • gn  sisaki
  • gn  kisisaki sin. compl.
  • gn  sasi sin. compl.
  • gn  shashi sin. compl.
  • it  sizaki
  • it  kisizaki sin. compl.
  • it  sasi sin. compl.
  • it  shashi sin. compl.
  • pt  sizaki
  • pt  kisizaki sin. compl.
  • pt  sasi sin. compl.
  • pt  shashi sin. compl.
  • tmh  Tasizakit
  • tmh  kisizaki sin. compl.
  • tmh  sasi sin. compl.
  • tmh  Shashi sin. compl.
  • zh  斯扎基语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels sizakis, que han rebut una forta influència dels luos.

Generalment, els parlants de sizaki tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tot l'Àfrica oriental.

Hi ha autors (Lewis, 2009) que consideren el sizaki un dialecte de l'ikizu.

El sizaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac Victòria. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sateré sateré

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  masawé-sateré
  • ca  sateré-mawé
  • ca  andira sin. compl.
  • ca  arapium sin. compl.
  • ca  maragua sin. compl.
  • ca  maué sin. compl.
  • ca  mawé sin. compl.
  • ca  sateré sin. compl.
  • cod  sateré-mawé
  • ar  ساتيري ماوي
  • cy  Sateré-mawé
  • cy  Andira sin. compl.
  • cy  Arapium sin. compl.
  • cy  Maragua sin. compl.
  • cy  Maué sin. compl.
  • cy  Mawé sin. compl.
  • cy  Sateré sin. compl.
  • de  Sateré-Mawé
  • de  Andira sin. compl.
  • de  Arapium sin. compl.
  • de  Maragua sin. compl.
  • de  Maué sin. compl.
  • de  Mawé sin. compl.
  • de  Sateré sin. compl.
  • de  Satere-Mawe sin. compl.
  • en  Sateré-Mawé
  • en  Andira sin. compl.
  • en  Arapium sin. compl.
  • en  Mabue sin. compl.
  • en  Maragua sin. compl.
  • en  Maué sin. compl.
  • en  Mawé sin. compl.
  • en  Sataré sin. compl.
  • en  Sateré sin. compl.
  • es  sateré-mawé
  • es  andira sin. compl.
  • es  arapium sin. compl.
  • es  maragua sin. compl.
  • es  maué sin. compl.
  • es  mawé sin. compl.
  • es  sateré sin. compl.
  • eu  satere maweera
  • eu  andira sin. compl.
  • eu  arapium sin. compl.
  • eu  maragua sin. compl.
  • eu  maué sin. compl.
  • eu  mawé sin. compl.
  • eu  sateré sin. compl.
  • fr  sateré-mawé
  • fr  andira sin. compl.
  • fr  arapium sin. compl.
  • fr  maragua sin. compl.
  • fr  maué sin. compl.
  • fr  mawé sin. compl.
  • fr  sateré sin. compl.
  • gn  satere-mawe
  • gn  andira sin. compl.
  • gn  arapium sin. compl.
  • gn  maragua sin. compl.
  • gn  maué sin. compl.
  • gn  mawé sin. compl.
  • gn  sateré sin. compl.
  • it  sateré-mawé
  • it  andira sin. compl.
  • it  arapium sin. compl.
  • it  maragua sin. compl.
  • it  maué sin. compl.
  • it  mawé sin. compl.
  • it  satere sin. compl.
  • it  sateré sin. compl.
  • ja  サテレ・マウェ語
  • ja  サテレ語 sin. compl.
  • ja  マウェ語 sin. compl.
  • ja  マウエ語 sin. compl.
  • ja  マラグア語 sin. compl.
  • ja  アラピウム語 sin. compl.
  • ja  アンディラ語 sin. compl.
  • nl  Sateré-Mawé
  • nl  Andira sin. compl.
  • nl  Arapium sin. compl.
  • nl  Maragua sin. compl.
  • nl  Maué sin. compl.
  • nl  Mawé sin. compl.
  • nl  Sateré sin. compl.
  • pt  sateré-mawé
  • pt  andira sin. compl.
  • pt  arapium sin. compl.
  • pt  maragua sin. compl.
  • pt  maué sin. compl.
  • pt  mawé sin. compl.
  • pt  sateré sin. compl.
  • ru  Сатере-мауэ
  • ru  Маве sin. compl.
  • ru  Мауэ sin. compl.
  • ru  Мабуи sin. compl.
  • ru  Андира sin. compl.
  • ru  Сатере sin. compl.
  • ru  Арапиум sin. compl.
  • ru  Марагуа sin. compl.
  • ru  Cатаре sin. compl.
  • zh  萨特勒-马维语
  • zh  萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

Definició
El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.
sateré-mawé sateré-mawé

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

  • ca  masawé-sateré
  • ca  sateré-mawé
  • ca  andira sin. compl.
  • ca  arapium sin. compl.
  • ca  maragua sin. compl.
  • ca  maué sin. compl.
  • ca  mawé sin. compl.
  • ca  sateré sin. compl.
  • cod  sateré-mawé
  • ar  ساتيري ماوي
  • cy  Sateré-mawé
  • cy  Andira sin. compl.
  • cy  Arapium sin. compl.
  • cy  Maragua sin. compl.
  • cy  Maué sin. compl.
  • cy  Mawé sin. compl.
  • cy  Sateré sin. compl.
  • de  Sateré-Mawé
  • de  Andira sin. compl.
  • de  Arapium sin. compl.
  • de  Maragua sin. compl.
  • de  Maué sin. compl.
  • de  Mawé sin. compl.
  • de  Sateré sin. compl.
  • de  Satere-Mawe sin. compl.
  • en  Sateré-Mawé
  • en  Andira sin. compl.
  • en  Arapium sin. compl.
  • en  Mabue sin. compl.
  • en  Maragua sin. compl.
  • en  Maué sin. compl.
  • en  Mawé sin. compl.
  • en  Sataré sin. compl.
  • en  Sateré sin. compl.
  • es  sateré-mawé
  • es  andira sin. compl.
  • es  arapium sin. compl.
  • es  maragua sin. compl.
  • es  maué sin. compl.
  • es  mawé sin. compl.
  • es  sateré sin. compl.
  • eu  satere maweera
  • eu  andira sin. compl.
  • eu  arapium sin. compl.
  • eu  maragua sin. compl.
  • eu  maué sin. compl.
  • eu  mawé sin. compl.
  • eu  sateré sin. compl.
  • fr  sateré-mawé
  • fr  andira sin. compl.
  • fr  arapium sin. compl.
  • fr  maragua sin. compl.
  • fr  maué sin. compl.
  • fr  mawé sin. compl.
  • fr  sateré sin. compl.
  • gn  satere-mawe
  • gn  andira sin. compl.
  • gn  arapium sin. compl.
  • gn  maragua sin. compl.
  • gn  maué sin. compl.
  • gn  mawé sin. compl.
  • gn  sateré sin. compl.
  • it  sateré-mawé
  • it  andira sin. compl.
  • it  arapium sin. compl.
  • it  maragua sin. compl.
  • it  maué sin. compl.
  • it  mawé sin. compl.
  • it  satere sin. compl.
  • it  sateré sin. compl.
  • ja  サテレ・マウェ語
  • ja  サテレ語 sin. compl.
  • ja  マウェ語 sin. compl.
  • ja  マウエ語 sin. compl.
  • ja  マラグア語 sin. compl.
  • ja  アラピウム語 sin. compl.
  • ja  アンディラ語 sin. compl.
  • nl  Sateré-Mawé
  • nl  Andira sin. compl.
  • nl  Arapium sin. compl.
  • nl  Maragua sin. compl.
  • nl  Maué sin. compl.
  • nl  Mawé sin. compl.
  • nl  Sateré sin. compl.
  • pt  sateré-mawé
  • pt  andira sin. compl.
  • pt  arapium sin. compl.
  • pt  maragua sin. compl.
  • pt  maué sin. compl.
  • pt  mawé sin. compl.
  • pt  sateré sin. compl.
  • ru  Сатере-мауэ
  • ru  Маве sin. compl.
  • ru  Мауэ sin. compl.
  • ru  Мабуи sin. compl.
  • ru  Андира sin. compl.
  • ru  Сатере sin. compl.
  • ru  Арапиум sin. compl.
  • ru  Марагуа sin. compl.
  • ru  Cатаре sin. compl.
  • zh  萨特勒-马维语
  • zh  萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil

Definició
El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.