Back to top
urubu-tapuya urubu-tapuya

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  piratapuyo
  • ca  pira-tapuya sin. compl.
  • ca  piratapuya sin. compl.
  • ca  uaicana sin. compl.
  • ca  uaikena sin. compl.
  • ca  uainana sin. compl.
  • ca  urubu-tapuya sin. compl.
  • ca  waikhara sin. compl.
  • ca  waikino sin. compl.
  • ca  waina sin. compl.
  • cod  wa'ikãdã
  • cod  waíkana
  • cod  wakada
  • ar  بيراتابويو
  • cy  Piratapuyo
  • cy  Pira-tapuya sin. compl.
  • cy  Piratapuya sin. compl.
  • cy  Uaicana sin. compl.
  • cy  Uaikena sin. compl.
  • cy  Urubu-tapuya sin. compl.
  • cy  Waikhara sin. compl.
  • cy  Waikino sin. compl.
  • cy  Waina sin. compl.
  • de  Piratapuyo
  • de  Pira-Tapuya sin. compl.
  • de  Piratapuya sin. compl.
  • de  Uaicana sin. compl.
  • de  Uaikena sin. compl.
  • de  Uainana sin. compl.
  • de  Urubu-Tapuya sin. compl.
  • de  Waikhara sin. compl.
  • de  Waikino sin. compl.
  • de  Waina sin. compl.
  • en  Piratapuyo
  • en  Pira-Tapuya sin. compl.
  • en  Piratapuya sin. compl.
  • en  Uaiana sin. compl.
  • en  Uaicana sin. compl.
  • en  Uaikena sin. compl.
  • en  Uainana sin. compl.
  • en  Urubu-Tapuya sin. compl.
  • en  Waikhara sin. compl.
  • en  Waikino sin. compl.
  • en  Waina sin. compl.
  • es  piratapuyo
  • es  pira-tapuya sin. compl.
  • es  piratapuya sin. compl.
  • es  uaicana sin. compl.
  • es  uaikena sin. compl.
  • es  uainana sin. compl.
  • es  urubu-tapuya sin. compl.
  • es  waikhara sin. compl.
  • es  waikino sin. compl.
  • es  waina sin. compl.
  • eu  piratapuyera
  • eu  pira-tapuya sin. compl.
  • eu  piratapuya sin. compl.
  • eu  piratapuyo sin. compl.
  • eu  uaicana sin. compl.
  • eu  uaikena sin. compl.
  • eu  uainana sin. compl.
  • eu  urubu-tapuya sin. compl.
  • eu  waikhara sin. compl.
  • eu  waikino sin. compl.
  • eu  waina sin. compl.
  • fr  piratapuyo
  • fr  pira-tapuya sin. compl.
  • fr  piratapuya sin. compl.
  • fr  uaicana sin. compl.
  • fr  uaikena sin. compl.
  • fr  uainana sin. compl.
  • fr  urubu-tapuya sin. compl.
  • fr  waikhara sin. compl.
  • fr  waikino sin. compl.
  • fr  waina sin. compl.
  • gl  piratapuyo
  • gl  pira-tapuya sin. compl.
  • gl  piratapuya sin. compl.
  • gl  uaicana sin. compl.
  • gl  uaikena sin. compl.
  • gl  uainana sin. compl.
  • gl  urubu-tapuya sin. compl.
  • gl  waikhara sin. compl.
  • gl  waikino sin. compl.
  • gl  waina sin. compl.
  • it  piratapuyo
  • it  pira-tapuya sin. compl.
  • it  piratapuya sin. compl.
  • it  uaicana sin. compl.
  • it  uaikena sin. compl.
  • it  uainana sin. compl.
  • it  urubu-tapuya sin. compl.
  • it  waikhara sin. compl.
  • it  waikino sin. compl.
  • it  waina sin. compl.
  • ja  ピラタプヨ語
  • nl  Piratapuyo
  • nl  Pira-Tapuya sin. compl.
  • nl  Piratapuya sin. compl.
  • nl  Uaicana sin. compl.
  • nl  Uaikena sin. compl.
  • nl  Uainana sin. compl.
  • nl  Urubu-Tapuya sin. compl.
  • nl  Waikhara sin. compl.
  • nl  Waikino sin. compl.
  • nl  Waina sin. compl.
  • pt  piratapuyo
  • pt  pira-tapuya sin. compl.
  • pt  piratapuya sin. compl.
  • pt  uaicana sin. compl.
  • pt  uaikena sin. compl.
  • pt  uainana sin. compl.
  • pt  urubu-tapuya sin. compl.
  • pt  waikhara sin. compl.
  • pt  waikino sin. compl.
  • pt  waina sin. compl.
  • ru  Пиратапуйо
  • ru  Уайана sin. compl.
  • ru  Уикина sin. compl.
  • ru  Вайкина sin. compl.
  • ru  Уайнана sin. compl.
  • ru  Пиратапуя sin. compl.
  • ru  Пира-тапуя sin. compl.
  • ru  Пиритапуйо sin. compl.
  • zh  皮拉塔普约语
  • zh  皮拉塔普亚、皮拉-塔普亚、瓦伊基诺、瓦伊科纳、瓦伊卡纳、瓦伊科哈拉、瓦伊纳纳、乌卢布-塔普亚 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Els piratapuyos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

El piratapuyo és molt proper al guanano, fins al punt que la intercomprensió entre totes dues llengües és molt elevada. Tots dos grups mantenen identitats ètniques diferenciades, però el sistema exogàmic no els permet l'intercanvi matrimonial.

Sembla que la denominació piratapuyo, externa al grup, significa 'gent peix'. Alguns autors esmenten uns quants subgrups piratapuyo: bu'sadã, viuen prop de Leticia i parlen actualment espanyol, a excepció d'aguns ancians; kedãdã; wehétárá, sis o set famílies prop de Teresita; búa, unes deu famílies al marge brasiler del Papurí.
urukú urukú

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

  • ca  karo
  • ca  arára sin. compl.
  • ca  arára da Rondônia sin. compl.
  • ca  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • ca  arára-karo sin. compl.
  • ca  itanga sin. compl.
  • ca  itogapuc sin. compl.
  • ca  itogapúk sin. compl.
  • ca  ntogapid sin. compl.
  • ca  ntogapig sin. compl.
  • ca  ramarama sin. compl.
  • ca  urukú sin. compl.
  • cod  karo
  • ar  كارو
  • cy  Arára da Rondônia
  • cy  Karo
  • cy  Arára sin. compl.
  • cy  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • cy  Arára-Karo sin. compl.
  • cy  Itanga sin. compl.
  • cy  Itogapuc sin. compl.
  • cy  Itogapúk sin. compl.
  • cy  Ntogapid sin. compl.
  • cy  Ntogapig sin. compl.
  • cy  Ramarama sin. compl.
  • cy  Urukú sin. compl.
  • de  Arára da Rondônia
  • de  Karo
  • de  Arára sin. compl.
  • de  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • de  Arára-Karo sin. compl.
  • de  Itanga sin. compl.
  • de  Itogapuc sin. compl.
  • de  Itogapuk sin. compl.
  • de  Ntogapid sin. compl.
  • de  Ntogapig sin. compl.
  • de  Ramarama sin. compl.
  • de  Urukú sin. compl.
  • en  Karo
  • en  Arara sin. compl.
  • en  Arára da Rondônia sin. compl.
  • en  Arára do Jiparaná sin. compl.
  • en  Arara-Karo sin. compl.
  • en  Itanga sin. compl.
  • en  Itogapuc sin. compl.
  • en  Itogapúk sin. compl.
  • en  Ntogapid sin. compl.
  • en  Ntogapig sin. compl.
  • en  Ramarama sin. compl.
  • en  Uruku sin. compl.
  • es  arára da Rondônia
  • es  karo
  • es  arára sin. compl.
  • es  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • es  arára-karo sin. compl.
  • es  itanga sin. compl.
  • es  itogapuc sin. compl.
  • es  itogapúk sin. compl.
  • es  ntogapid sin. compl.
  • es  ntogapig sin. compl.
  • es  ramarama sin. compl.
  • es  urukú sin. compl.
  • eu  arára da Rondônia
  • eu  karoera
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • eu  arára-karo sin. compl.
  • eu  itanga sin. compl.
  • eu  itogapuc sin. compl.
  • eu  itogapúk sin. compl.
  • eu  ntogapid sin. compl.
  • eu  ntogapig sin. compl.
  • eu  ramarama sin. compl.
  • eu  urukú sin. compl.
  • fr  arára da Rondônia
  • fr  karo
  • fr  arára sin. compl.
  • fr  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • fr  arára-karo sin. compl.
  • fr  itanga sin. compl.
  • fr  itogapuc sin. compl.
  • fr  itogapúk sin. compl.
  • fr  ntogapid sin. compl.
  • fr  ntogapig sin. compl.
  • fr  ramarama sin. compl.
  • fr  urukú sin. compl.
  • gl  arára da Rondônia
  • gl  karo
  • gl  arára sin. compl.
  • gl  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • gl  arára-karo sin. compl.
  • gl  itanga sin. compl.
  • gl  itogapuc sin. compl.
  • gl  itogapúk sin. compl.
  • gl  ntogapid sin. compl.
  • gl  ntogapig sin. compl.
  • gl  ramarama sin. compl.
  • gl  urukú sin. compl.
  • it  arára da Rondônia
  • it  karo
  • it  arára sin. compl.
  • it  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • it  arára-karo sin. compl.
  • it  itanga sin. compl.
  • it  itogapuc sin. compl.
  • it  itogapúk sin. compl.
  • it  ntogapid sin. compl.
  • it  ntogapig sin. compl.
  • it  ramarama sin. compl.
  • it  urukú sin. compl.
  • ja  カロ語
  • ja  アララ語 sin. compl.
  • nl  Arára da Rondônia
  • nl  Karo
  • nl  Ará Ra-Karo sin. compl.
  • nl  Arára sin. compl.
  • nl  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • nl  Itanga sin. compl.
  • nl  Itogapuc sin. compl.
  • nl  Itogapúk sin. compl.
  • nl  Ntogapid sin. compl.
  • nl  Ntogapig sin. compl.
  • nl  Ramarama sin. compl.
  • nl  Urukú sin. compl.
  • pt  karo
  • pt  arára sin. compl.
  • pt  arará da Rondônia sin. compl.
  • pt  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • pt  arára-karo sin. compl.
  • pt  itanga sin. compl.
  • pt  itogapuc sin. compl.
  • pt  itogapúk sin. compl.
  • pt  ntogapid sin. compl.
  • pt  ntogapig sin. compl.
  • pt  ramarama sin. compl.
  • pt  urukú sin. compl.
  • ru  Каро
  • ru  Арара каро sin. compl.
  • ru  Арара sin. compl.
  • ru  Уруку sin. compl.
  • ru  Итогапук sin. compl.
  • ru  Рамарама sin. compl.
  • ru  Каро-арара sin. compl.
  • zh  卡罗语
  • zh  阿拉拉、吉-帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉-卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tupí > Ramarama, Amèrica > Brasil

Definició
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.

Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.

Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.

Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.

Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.

La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
urupà urupà

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

  • ca  urupà
  • ca  chapacura sin. compl.
  • ca  ituarupa sin. compl.
  • ca  uru-pa-in sin. compl.
  • ar  أووروبا
  • cy  Urupá
  • cy  Chapacura sin. compl.
  • cy  Ituarupa sin. compl.
  • cy  Uru-pa-in sin. compl.
  • de  Urupá
  • de  Chapacura sin. compl.
  • de  Ituarupa sin. compl.
  • de  Uru-Pa-In sin. compl.
  • en  Urupá
  • en  Chapacura sin. compl.
  • en  Ituarupa sin. compl.
  • en  Uru-pa-in sin. compl.
  • es  urupá
  • es  chapacura sin. compl.
  • es  ituarupa sin. compl.
  • eu  urupera
  • eu  chapacura sin. compl.
  • eu  ituarupa sin. compl.
  • eu  uru-pa-in sin. compl.
  • eu  urupá sin. compl.
  • fr  urupá
  • fr  chapakura sin. compl.
  • fr  ituarupa sin. compl.
  • fr  uru-pa-in sin. compl.
  • gl  urupá
  • gl  chapacura sin. compl.
  • gl  ituarupa sin. compl.
  • gl  uru-pa-in sin. compl.
  • it  urupá
  • it  chapacura sin. compl.
  • it  ituarupa sin. compl.
  • it  uru-pa-in sin. compl.
  • ja  ウルパ語
  • ja  チャパクラ語 sin. compl.
  • nl  Urupá
  • nl  Chapacura sin. compl.
  • nl  Ituarupa sin. compl.
  • nl  Uru-Pa-In sin. compl.
  • pt  urupá
  • pt  chapacura sin. compl.
  • pt  ituarupa sin. compl.
  • pt  uru-pa-in sin. compl.
  • ru  Урупа
  • ru  Чапакура sin. compl.
  • ru  Уру-па-ин sin. compl.
  • zh  乌鲁帕语
  • scr  Sense tradició escrita

Txapakura > Txapakura del sud, Amèrica > Brasil

Definició
No s'ha de confondre l'urupà amb el chapacura, llengua de l'orient bolivià que dona nom a la família lingüística. Algunes fonts consideren l'urupà com a llengua aïllada.

Cap al final del segle XVIII els urupàs vivien a les capçaleres del riu Jamary i l'afluent oriental d'aquest, el Canaan.
urushubi urushubi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

  • ca  subi
  • ca  shubi sin. compl.
  • ca  sinja sin. compl.
  • ca  urushubi sin. compl.
  • de  Subi
  • en  Subi
  • en  Shubi sin. compl.
  • en  Sinja sin. compl.
  • en  Urushubi sin. compl.
  • es  subi
  • es  shubi sin. compl.
  • es  sinja sin. compl.
  • es  urushubi sin. compl.
  • eu  subi
  • eu  shubi sin. compl.
  • eu  sinja sin. compl.
  • eu  urushubi sin. compl.
  • fr  subi
  • fr  shubi sin. compl.
  • fr  urushubi sin. compl.
  • gl  subi
  • gl  shubi sin. compl.
  • gl  sinja sin. compl.
  • gl  urushubi sin. compl.
  • it  subi
  • it  shubi sin. compl.
  • it  sinja sin. compl.
  • it  urushubi sin. compl.
  • nl  Subi
  • nl  Shubi sin. compl.
  • nl  Urushubi sin. compl.
  • pt  subi
  • pt  shubi sin. compl.
  • pt  sinja sin. compl.
  • pt  urushubi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.

Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.

La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
urutani urutani

Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

  • ca  uruak
  • ca  arutani sin. compl.
  • ca  auaqué sin. compl.
  • ca  awake sin. compl.
  • ca  urutani sin. compl.
  • cod  uruak
  • ar  أورواك
  • cy  Uruak
  • cy  Arutani sin. compl.
  • cy  Auaqué sin. compl.
  • cy  Awake sin. compl.
  • cy  Urutani sin. compl.
  • de  Uruak
  • de  Arutani sin. compl.
  • de  Auaqué sin. compl.
  • de  Awake sin. compl.
  • de  Urutani sin. compl.
  • en  Uruak
  • en  Arutani sin. compl.
  • en  Auaqué sin. compl.
  • en  Awake sin. compl.
  • en  Urutani sin. compl.
  • es  arutaní
  • es  arutani sin. compl.
  • es  auaqué sin. compl.
  • es  awake sin. compl.
  • es  uruak sin. compl.
  • es  urutani sin. compl.
  • eu  uruakera
  • eu  arutani sin. compl.
  • eu  auaqué sin. compl.
  • eu  awake sin. compl.
  • eu  urutani sin. compl.
  • fr  uruak
  • fr  arutani sin. compl.
  • fr  auaké sin. compl.
  • fr  auaqué sin. compl.
  • fr  awake sin. compl.
  • fr  urutani sin. compl.
  • gl  uruak
  • gl  arutani sin. compl.
  • gl  auaqué sin. compl.
  • gl  awake sin. compl.
  • gl  urutani sin. compl.
  • it  uruak
  • it  arutani sin. compl.
  • it  auaqué sin. compl.
  • it  awake sin. compl.
  • it  urutani sin. compl.
  • ja  ウルアク語
  • nl  Uruak
  • nl  Arutani sin. compl.
  • nl  Auaqué sin. compl.
  • nl  Awake sin. compl.
  • nl  Urutani sin. compl.
  • pt  uruak
  • pt  arutani sin. compl.
  • pt  auaqué sin. compl.
  • pt  awake sin. compl.
  • pt  urutani sin. compl.
  • ru  Уруак
  • ru  Аваке sin. compl.
  • ru  Ауаке sin. compl.
  • ru  Арутани sin. compl.
  • zh  乌鲁瓦克语
  • zh  阿瓦克、阿瓦盖、阿鲁塔尼、乌鲁塔尼 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela

Definició
A més de la llengua pròpia i del castellà o el portuguès, segons la zona, els darrers parlants d'uruak eren competents en yanam (variant del yanomami), pemon (o arekuna, llengua carib) i sapé, ja que eren habituals els casaments entre membres dels diversos pobles. Sembla que els uruak han estat progressivament assimilats a aquests altres grups.
uspanteco uspanteco

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Guatemala

  • ca  uspanteko
  • ca  uspanteco sin. compl.
  • cy  Uspanteko
  • cy  Uspanteco sin. compl.
  • de  Uspanteco
  • de  Uspanteko sin. compl.
  • en  Uspanteko
  • en  Uspantec sin. compl.
  • en  Uspanteco sin. compl.
  • es  uspanteco
  • es  uspanteko sin. compl.
  • eu  uspantekera
  • eu  uspanteco sin. compl.
  • eu  uspantekera sin. compl.
  • eu  uspanteko sin. compl.
  • fr  uspantèque
  • fr  uspanteco sin. compl.
  • gl  uspanteko
  • gl  uspanteco sin. compl.
  • gn  uspantéko
  • gn  uspanteco sin. compl.
  • it  uspanteko
  • it  uspanteco sin. compl.
  • pt  uspanteco
  • pt  uspanteko sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Guatemala

Definició
L'uspanteko, una llengua localitzada únicament al municipi de San Miguel Uspantán, és una de les llengües maies de Guatemala amb menys parlants i algunes fonts la consideren amenaçada.

La paraula Uspantán, a partir del qual deriva el nom de la llengua, és d'origen nahua i sembla que significa 'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz'unun.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
uspanteko uspanteko

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Guatemala

  • ca  uspanteko
  • ca  uspanteco sin. compl.
  • cy  Uspanteko
  • cy  Uspanteco sin. compl.
  • de  Uspanteco
  • de  Uspanteko sin. compl.
  • en  Uspanteko
  • en  Uspantec sin. compl.
  • en  Uspanteco sin. compl.
  • es  uspanteco
  • es  uspanteko sin. compl.
  • eu  uspantekera
  • eu  uspanteco sin. compl.
  • eu  uspantekera sin. compl.
  • eu  uspanteko sin. compl.
  • fr  uspantèque
  • fr  uspanteco sin. compl.
  • gl  uspanteko
  • gl  uspanteco sin. compl.
  • gn  uspantéko
  • gn  uspanteco sin. compl.
  • it  uspanteko
  • it  uspanteco sin. compl.
  • pt  uspanteco
  • pt  uspanteko sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche', Amèrica > Guatemala

Definició
L'uspanteko, una llengua localitzada únicament al municipi de San Miguel Uspantán, és una de les llengües maies de Guatemala amb menys parlants i algunes fonts la consideren amenaçada.

La paraula Uspantán, a partir del qual deriva el nom de la llengua, és d'origen nahua i sembla que significa 'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz'unun.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
ute ute

Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  ute
  • ca  colorado river numic sin. compl.
  • ca  paiute del Sud sin. compl.
  • ca  southern paiute sin. compl.
  • de  Südliches Paiute
  • de  Piute sin. compl.
  • de  Southern Paiute sin. compl.
  • en  Southern paiute
  • en  Ute
  • en  Colorado river numic sin. compl.
  • es  paiute del Sur
  • es  ute
  • es  colorado river numic sin. compl.
  • es  southern paiute sin. compl.
  • eu  paiute del Sur
  • eu  ute
  • eu  colorado river numic sin. compl.
  • eu  southern paiute sin. compl.
  • fr  ute
  • fr  colorado River Numic sin. compl.
  • fr  paiute du Sud sin. compl.
  • fr  southern Paiute sin. compl.
  • gl  paiute do sur
  • gl  ute
  • gl  colorado river numic sin. compl.
  • gl  southern paiute sin. compl.
  • it  ute
  • it  colorado river numic sin. compl.
  • it  paiute dil sud sin. compl.
  • it  southern paiute sin. compl.
  • nl  Ute
  • nl  Zuidelijk Paiute
  • nl  Colorado River Numic sin. compl.
  • nl  Southern Paiute sin. compl.
  • pt  paiute do Sul
  • pt  ute
  • pt  colorado river numic sin. compl.
  • pt  southern paiute sin. compl.

Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

L'ute està integrat per tres dialectes: el chemehuevi, el paiute del sud (amb la varietat kaibab i la de San Juan) i l'ute pròpiament dit. Des del punt de vista gramatical, és força proper a la llengua kawaiisu.

El chemehuevi, el dialecte més occidental, és parlat per una dotzena d'ancians al sud de Califòrnia, entre els municipis de San Bernardino i Riverside, i a prop de Parker, a Arizona. El territori originari del grup chemehuevi era el desert Mojave. En època precolonial l'integraven uns 800 individus.

El territori originari del paiute del sud s'estenia des del sud-est de Califòrnia cap al nord fins a Nevada i cap a l'est fins a Arizona i el sud de Utah. Malgrat el nom, la varietat paiute del sud és gramaticalment força distant de la llengua paiute del nord. La subvarietat kaibab ja està extingida. La de San Juan disposa d'una trentena de parlants d'edat avançada que viuen a la reserva Navaho.

Finalment, el dialecte ute és el que té més parlants, uns 200. Es localitza al sud-oest de Colorado i a la reserva Uinta-Uncompahgre, a Forth Duchesne, nord-est de Utah.

El contrast entre paiutes del sud, chemewevis i utes pròpiament dits és fonamentalment cultural i econòmic, amb petites diferències en els mitjans de subsistència. Històricament mantenien relació pacífica amb els shoshonis i força bel·ligerant amb els xeienes i arapahos.

Els europeus van entrar en contacte amb els pobles utes als segles XVII i XVIII, segons la regió. Els conflictes més seriosos, que van portar al trasllat dels indígenes, van arribar a mitjan segle XIX quan els mormons es van instal·lar a les valls de Utah.

Tots els parlants actuals d'ute són adults grans. La llengua no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un progressiu procés d'extinció.

Els utes s'autodenominen numi, nunci o nu ci ('persona'), segons el dialecte.
utkali utkali

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia

  • ca  oriya
  • ca  odri sin. compl.
  • ca  odrum sin. compl.
  • ca  oliya sin. compl.
  • ca  orissa sin. compl.
  • ca  uriya sin. compl.
  • ca  utkali sin. compl.
  • ca  vadiya sin. compl.
  • ca  yudhia sin. compl.
  • cod  oŗiā
  • ar  أورية
  • cy  Oriya
  • cy  Odri sin. compl.
  • cy  Odrum sin. compl.
  • cy  Oliya sin. compl.
  • cy  Orissa sin. compl.
  • cy  Uriya sin. compl.
  • cy  Utkali sin. compl.
  • cy  Vadiya sin. compl.
  • cy  Yudhia sin. compl.
  • de  Oriya
  • de  Odri sin. compl.
  • de  Odrum sin. compl.
  • de  Oliya sin. compl.
  • de  Orissa sin. compl.
  • de  Uriya sin. compl.
  • de  Utkali sin. compl.
  • de  Vadiya sin. compl.
  • de  Yudhia sin. compl.
  • en  Oriya
  • en  Odri sin. compl.
  • en  Odrum sin. compl.
  • en  Oliya sin. compl.
  • en  Orissa sin. compl.
  • en  Uriya sin. compl.
  • en  Utkali sin. compl.
  • en  Vadiya sin. compl.
  • en  Yudhia sin. compl.
  • es  oriya
  • es  odri sin. compl.
  • es  odrum sin. compl.
  • es  oliya sin. compl.
  • es  orissa sin. compl.
  • es  uriya sin. compl.
  • es  utkali sin. compl.
  • es  vadiya sin. compl.
  • es  yudhia sin. compl.
  • eu  oryera
  • eu  odri sin. compl.
  • eu  odrum sin. compl.
  • eu  oliya sin. compl.
  • eu  orissa sin. compl.
  • eu  uriya sin. compl.
  • eu  utkali sin. compl.
  • eu  vadiya sin. compl.
  • eu  yudhia sin. compl.
  • fr  oriya
  • fr  odri sin. compl.
  • fr  odrum sin. compl.
  • fr  oliya sin. compl.
  • fr  orissa sin. compl.
  • fr  uriya sin. compl.
  • fr  utkali sin. compl.
  • fr  vadiya sin. compl.
  • fr  yudhia sin. compl.
  • gl  oriya
  • gl  odri sin. compl.
  • gl  odrum sin. compl.
  • gl  oliya sin. compl.
  • gl  orissa sin. compl.
  • gl  uriya sin. compl.
  • gl  utkali sin. compl.
  • gl  vadiya sin. compl.
  • gl  yudhia sin. compl.
  • gn  orija
  • gn  odri sin. compl.
  • gn  odrum sin. compl.
  • gn  oliya sin. compl.
  • gn  orissa sin. compl.
  • gn  uriya sin. compl.
  • gn  utkali sin. compl.
  • gn  vadiya sin. compl.
  • gn  yudhia sin. compl.
  • it  oriya
  • it  odri sin. compl.
  • it  odrum sin. compl.
  • it  oliya sin. compl.
  • it  orissa sin. compl.
  • it  uriya sin. compl.
  • it  utkali sin. compl.
  • it  vadiya sin. compl.
  • it  yudhia sin. compl.
  • ja  オリヤー語
  • nl  Oriya
  • nl  Odri sin. compl.
  • nl  Oliya sin. compl.
  • nl  Orissa sin. compl.
  • nl  Uriya sin. compl.
  • nl  Utkali sin. compl.
  • nl  Vadiya sin. compl.
  • pt  oriya
  • pt  odri sin. compl.
  • pt  odrum sin. compl.
  • pt  oliya sin. compl.
  • pt  orissa sin. compl.
  • pt  uriya sin. compl.
  • pt  utkali sin. compl.
  • pt  vadiya sin. compl.
  • pt  yudhia sin. compl.
  • ru  Ория
  • ru  Урья sin. compl.
  • ru  Одри sin. compl.
  • ru  Юдхья sin. compl.
  • ru  Уткали sin. compl.
  • zh  奥里亚语
  • scr  Alfabet oriya
  • num  Sistema oriya

Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia

Definició
Dins el grup de les llengües índiques, l'oriya és especialment proper al bengalí, el maithili i l'assamès. De fet, l'oriya, com les llengües esmentades, és descendent de la llengua pràcrit. Des del punt de vista dels manlleus, l'oriya és una de les llengües del nord de l'Índia amb un influx menor del persa.

Els dialectes de l'oriya són el mughalbandi (que ha servit de base per a l'estàndard oriya), oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi. La manca d'intercomprensió entre parlants d'alguns dialectes distants fa necessari recórrer a la varietat estàndard de la llengua.

La tradició literària de l'oriya, força rica, es remunta al segle XIII. La llengua literària oriya es va anar desenvolupant sobretot mitjançant la traducció d'obres clàssiques índies, com ara el Mahabharata i el Ramayana, entre moltes altres. L'oriya s'escriu en un sil·labari propi, derivat del brahmi, que data dels segles XIV-XV.

S'ha produït una emigració important, a la recerca de feina, cap a l'estat de Gujarat, de manera que Surat s'ha convertit en la segona ciutat de l'Índia amb més parlants d'oriya.
uwa uwa

Txibtxa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  uwa
  • ca  tunebo sin. compl.
  • cod  uwa
  • ar  أوية
  • cy  Uwa
  • cy  Tunebo sin. compl.
  • de  U'wa
  • de  Tunebo sin. compl.
  • en  Uwa
  • en  Tunebo sin. compl.
  • es  uwa
  • es  tunebo sin. compl.
  • eu  tuneboera
  • eu  tunebo sin. compl.
  • eu  uwa sin. compl.
  • fr  u'wa
  • fr  tunebo sin. compl.
  • gl  uwa
  • gl  tunebo sin. compl.
  • gn  uwa
  • gn  tunevo sin. compl.
  • it  uwa
  • it  tunebo sin. compl.
  • ja  ウワ語
  • nl  Uwa
  • nl  Tunebo sin. compl.
  • pt  uwa
  • pt  tunebo sin. compl.
  • ru  У-уа
  • ru  Тунебо sin. compl.
  • sw  Uwa
  • sw  Tunebo sin. compl.
  • tmh  Tuwat
  • zh  乌瓦
  • zh  图内波 sin. compl.

Txibtxa, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definició
Alguns autors distingeixen diverses varietats dialectals (tunebo d'Angosturas, tunebo oriental o barro negro, tunebo central o cobaría i tunebo occidental o aguas blancas) i afirmen que no hi ha intercomprensió entre els parlants de totes aquestes varietats, per la qual cosa podria tractar-se de llengües diferents emparentades.

Segons algunes fonts, s'hauria extingit a Veneçuela.