cèl·lula de Schultze
cèl·lula de Schultze
- ca cèl·lula olfactòria, n f
- ca cèl·lula de Schultze, n f sin. compl.
- es célula de Schultze
- es célula olfatoria
- en olfactory cell
- en Schultze's cell
Definició
Cadascuna de les cèl·lules neurosensorials, bipolars i fusiformes que constitueixen la mucosa olfactòria i que s'encarreguen de l'olfacció.
cèl·lula olfactòria
cèl·lula olfactòria
- ca cèl·lula olfactòria, n f
- ca cèl·lula de Schultze, n f sin. compl.
- es célula de Schultze
- es célula olfatoria
- en olfactory cell
- en Schultze's cell
Definició
Cadascuna de les cèl·lules neurosensorials, bipolars i fusiformes que constitueixen la mucosa olfactòria i que s'encarreguen de l'olfacció.
cera de les orelles
cera de les orelles
- ca cerumen, n m
- ca cera de les orelles, n f sin. compl.
- es cera del oído
- es cerumen
- en cerumen
- en ear wax
Definició
Substància cerosa, groguenca i greixosa barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, produïda per les glàndules ceruminoses.
cerumen
cerumen
- ca cerumen, n m
- ca cera de les orelles, n f sin. compl.
- es cera del oído
- es cerumen
- en cerumen
- en ear wax
Definició
Substància cerosa, groguenca i greixosa barrejada amb cèl·lules de descamació epitelial, produïda per les glàndules ceruminoses.
ceruminoma
ceruminoma
- ca ceruminoma, n m
- es ceruminoma
- en ceruminoma
Definició
Tumor, habitualment benigne, de les glàndules ceruminoses.
ceruminosi
ceruminosi
- ca ceruminosi, n f
- es ceruminosis
- en ceruminosis
Definició
Trastorn consistent en la secreció excessiva de cerumen, el qual pot arribar a obstruir el conducte auditiu extern.
cicle nasal
cicle nasal
- ca cicle nasal, n m
- es ciclo nasal
- en nasal cycle
Definició
Cicle consistent en la congestió i la descongestió alternant dels cornets i de les zones erèctils del septe nasal.
cinetosi
cinetosi
- ca cinetosi, n f
- ca mareig del viatger, n m sin. compl.
- es cinetosis
- es mareo del viajero
- en kinetosis
- en motion sickness
Definició
Fals vertigen vestibular produït pel moviment dels vehicles com a conseqüència d'una estimulació disharmònica del laberint, que sol provocar nàusees i vòmits.
cinquè parell cranial
cinquè parell cranial
- ca nervi trigemin, n m
- ca cinquè parell cranial, n m sin. compl.
- ca V parell cranial, n m sin. compl.
- es nervio trigémino
- es quinto par craneal
- es V nervio craneal
- en cranial nerve V
- en fifth cranial nerve
- en trigeminal nerve
- TA nervus trigeminus
Definició
Nervi mixt, sensitiu i motor, que té l'origen al tronc encefàlic i que es distribueix per la pell de la cara, els músculs de la masticació, les dents, la boca i les cavitats nasals.
claudicació laberíntica
claudicació laberíntica
- ca claudicació laberíntica, n f
- ca labirintoplegia, n f sin. compl.
- es claudicación laberíntica
- es laberintoplejía
- en labyrinthine failure
Definició
Fallada brusca de les funcions del laberint provocada per una afecció simultània de la còclea i el vestíbul d'origen víric o vascular, que implica sovint la pèrdua definitiva de l'audició.