Back to top
  • ca  otologia, n f
  • es  otología
  • en  otology

Definició
Branca de l'otorrinolaringologia que s'ocupa de l'orella i les seves malalties.
  • ca  otomicosi, n f
  • es  otomicosis
  • en  otomycosis

Definició
Infecció del conducte auditiu extern produïda per fongs.
  • ca  otomicroscopi, n m
  • es  otomicroscopio
  • en  otomicroscope

Definició
Microscopi d'exploració i quirúrgic emprat especialment per a visualitzar millor l'orella.
  • ca  otopatia, n f
  • es  otopatía
  • en  otopathy

Definició
Malaltia de l'orella.
  • ca  otoplàstia, n f
  • es  otoplastia
  • en  otoplasty

Definició
Operació que té per objecte reconstruir el pavelló de l'orella.
  • ca  otorràgia, n f
  • es  otorragia
  • en  otorrhagia

Definició
Hemorràgia que té lloc al conducte auditiu extern.
  • ca  otorràquia, n f
  • ca  liquorrea otològica, n f sin. compl.
  • es  licuorrea otológica
  • es  otorraquia
  • en  cerebrospinal otorrhea

Definició
Otorrea de líquid cefalorraquidi produïda, generalment, per la fractura de la porció petrosa de l'os temporal.
  • ca  otorrea, n f
  • es  otorrea
  • en  otorrhea

Definició
Trastorn consistent en la secreció de líquid, especialment de pus, pel conducte auditiu extern, produït per una inflamació de l'orella mitjana.
  • ca  otorrea mucosa, n f
  • es  otorrea mucosa
  • en  mucous otorrhea

Definició
Otorrea en què la secreció és mucopurulenta, filamentosa i sense fetidesa, que caracteritza l'otitis mitjana crònica d'evolució benigna.
otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga

  • ca  otorrinolaringòleg | otorrinolaringòloga, n m, f
  • es  otorrinolaringólogo
  • en  otolaryngologist
  • en  otorhinolaryngologist

Definició
Especialista en otorrinolaringologia.