Back to top
  • ca  otoantritis, n f
  • es  otoantritis
  • en  otoantritis

Definició
Otitis mitjana propagada a l'antre mastoidal, pròpia dels lactants.
  • ca  estatocònia, n f
  • ca  otocònia, n f
  • es  estatoconia
  • es  otoconia
  • es  statoconia
  • en  otoconia
  • TA  statoconia

Definició
Cadascuna de les concrecions calcàries de la membrana de les estatocònies que, per la seva elevada densitat, provoquen deformacions de les màcules de l'utricle i del sàcul per gravetat i per inèrcia.
  • ca  otàlgia, n f
  • ca  otodínia, n f sin. compl.
  • es  otalgia
  • es  otodinia
  • en  otalgia
  • en  otodynia

Definició
Dolor a l'orella.
  • ca  otoemissió, n f
  • ca  emissió acústica, n f sin. compl.
  • es  emisión acústica
  • es  otoemisión
  • en  otoacoustic emission

Definició
Emissió de so que es produeix a l'orella, que es pot captar al conducte auditiu extern i que s'atribueix a l'acció de les cèl·lules ciliades externes.

Nota

  • La mesura de l'otoemissió permet diagnosticar la sordesa en els nadons.
  • ca  otoesclerosi, n f
  • ca  otoespongiosi, n f sin. compl.
  • es  otosclerosis
  • en  otosclerosis

Definició
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.

Nota

  • L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
  • ca  otoesclerosi, n f
  • ca  otoespongiosi, n f sin. compl.
  • es  otosclerosis
  • en  otosclerosis

Definició
Afecció consistent en la fixació òssia de la base de l'estrep al laberint ossi, que provoca sordesa de transmissió.

Nota

  • L'otoesclerosi és la causa més freqüent de sordesa de transmissió en persones adultes.
  • ca  otogènic -a, adj
  • es  otogénico
  • en  otogenous

Definició
Originat a l'orella.
  • ca  otohematoma, n m
  • es  otohematoma
  • en  otohematome

Definició
Hematoma produït per un traumatisme al pavelló de l'orella.
otòleg | otòloga otòleg | otòloga

  • ca  otòleg | otòloga, n m, f
  • es  otólogo
  • en  otologist

Definició
Especialista en otologia.
  • ca  otòlit, n m
  • es  otolito
  • en  otolith

Definició
Estatocònia d'una certa grandària.