Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret processal

  • ca  conjugació, n f
  • es  conjugación
  • fr  conjugaison
  • en  conjugation

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística, .PARAULES CLAU

Definició
Conjunt de variacions morfològiques d'un verb ordenades en paradigmes, que serveixen per a expressar les categories de veu, mode, temps, persona, nombre i aspecte.
  • ca  conjugació de càrrega, n f
  • es  conjugación de carga
  • fr  conjugaison de charge
  • en  charge conjugation

Ciències>Física>Física teòrica

  • ca  conjugació de fase òptica, n f
  • es  conjugación de fase óptica
  • fr  conjugaison de phase optique
  • en  optical phase conjugation

Ciències>Física>Òptica

  • ca  conjugat, n m
  • es  conjugado
  • en  conjugate

Ciències>Química>Química orgànica

  • ca  cònjuge elector distribuïdor | cònjuge electora distribuïdora, n m, f
  • es  cónyuge elector distributario | cónjuge electora distributaria

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Cònjuge supervivent en qui el testador delega la facultat de triar hereu o de distribuir els béns de l'herència entre els fills i descendents comuns.
  • ca  cònjuge supervivent, n m, f
  • ca  cònjuge sobrevivent, n m, f sin. compl.
  • es  cónyuge sobreviviente
  • es  cónyuge supérstite
  • es  cónyuge superviviente

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Cònjuge que sobreviu a la mort de l'altre cònjuge.
  • ca  cònjuge supervivent, n m, f
  • ca  cònjuge sobrevivent, n m, f sin. compl.
  • es  cónyuge sobreviviente
  • es  cónyuge supérstite
  • es  cónyuge superviviente

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definició
Cònjuge que sobreviu a la mort de l'altre cònjuge.
  • ca  conjugicidi, n m
  • es  conyugicidio, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  conjunció, n f
  • es  conjunción
  • fr  conjonction
  • en  conjunction

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definició
Categoria gramatical, expressada per un mot o una locució invariables, que relaciona dos mots o grups de mots d'idèntica funció en una oració, o bé dues oracions coordinades o subordinades.