Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anticòs antiendometrial, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Anticòs observat en el sèrum, el líquid peritoneal i les secrecions cervicovaginals de pacients amb endometriosi. La presència d'anticossos IgG endometrials pot representar una veritable autoimmunitat endomètrica en pacients amb endometriosi, mentre que els anticossos IgA i IgM endometrials poden indicar una possible infecció subclínica en malaltes amb endometriosi. També és observat en el carcinoma endomètric amb una sensibilitat del 83 % i una especificitat del 79 %.
  • ca  anticòs antiendomisi, n m

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Immunologia

Definició
Autoanticòs dirigit contra el teixit connectiu que separa cadascuna de les fibres musculars. Observat en la malaltia celíaca. Aquest marcador té un valor superior a l'anticòs antigliadina, car posseeix una sensibilitat del 90-95 % i una especificitat de les mateixes proporcions. reconeix l'antigen transglutaminasa tissular.
  • ca  anticòs antieritrocític, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Cadascun dels anticossos dirigits contra els glòbuls vermells presents en les anèmies hemolítiques autoimmunitàries. Hom distingeix entre anticossos freds i calents. Els anticossos freds o crioaglutinines són els que reaccionen millor a temperatures inferiors als 37º C amb els antígens polisacàrids dels eritròcits. Es tracta usualment d'immunoglobulines de la classe IgM i, rarament, de la classe IgG (anticòs de Donath-Landsteiner de l'hemoglobinúria paroxismal a frigore). Els anticossos freds poden ésser de dos tipus: anticòs anti-I, que reacciona més vigorosament amb els eritròcits adults que no pas amb els fetals (cordó umbilical), observat en les limfoproliferacions benignes (gammapatia monoclonal crònica per aglutinines fredes) i en les infeccions per Mycoplasma; i anticòs anti-i, que reacciona més intensament amb els eritròcits del cordó umbilical, detectat en limfomes agressius i en la mononucleosi infecciosa. Els anticossos calents reaccionen amb antígens proteínics dels eritròcits a la temperatura corporal i són gairebé sempre immunoglobulines del tipus IgG, o ocasionalment del tipus IgA i IgM. Son observats en malalties que afecten el sistema immunitari, especialment neoplàsies limfoides, en malalties vasculars del col·lagen, sobretot lupus eritematós sistèmic i en les immunodeficiències congènites.
  • ca  anticòs antiesperma, n m
  • ca  ASA, n m sigla

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Urologia

Definició
Anticòs dirigit contra l'esperma, observat en diverses malalties dels testicles o de llurs aparells excretors: obstrucció unilateral dels testicles, torsió testicular, traumatisme testicular, càncer de testicle, varicocele, orquitis, criptorquídia, biòpsia quirúrgica del testicle i vasectomia. Hom ha observat una reactivitat encreuada entre aquests anticossos i altres autoanticossos, especialment els anticossos antifosfolípid. La sigla és ASA, de l'anglès antisperm antbody.
  • ca  anticòs antifosfolípid, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Cadascun dels anticossos dirigits contra fosfolípids o contra proteïnes plasmàtiques unides a fosfolípids aniònics, observats en pacients que presenten trombosis arterials o venoses, avortaments de repetició i trombocitopènia, és a dir amb síndrome antifosfolipídica primària o associada amb lupus eritematós sistèmic o altres malalties reumàtiques o autoimmunitàries. Comprenen l'anticoagulant lúpic, l'anticòs anticardiolipina i l'anticòs anti-ß2-glicoproteïna 1. Alguns pacients amb lupus eritematós sistèmic que presenten anticossos anticardiolipina exhibeixen repetidament una positivitat falsa de les proves serològiques per a la sífilis, car l'antigen sifilític emprat en el test es presenta xopat amb cardiolipina. Diverses proteïnes de la coagulació, apart de la ß2-glicoproteïna, poden unir-se a fosfolípids, la qual cosa explica la predisposició a la trombosi de la síndrome antifosfolipídica. En són exemples, la protrombina i la proteïna S. Els anticossos antifosfolípids també poden observar-se en diverses infeccions (hepatitis A, parotiditis, sepsi bacteriana, síndrome d'immunodeficiència adquirida, sífilis, paludisme, mononucleosi infecciosa, rubèola, etc), en els tractaments amb determinats fàrmacs (fenotiazina, fenitoïna, hidralazina, procaïnamida, quinidina, amoxicil·lina, propanolol, etc.), i àdhuc en individus normals.
  • ca  anticòs antigangliòsids, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Cadascun dels autoanticossos dirigits contra els gangliòsids GM1 i GQ1b.
  • ca  anticòs antigliadina, n m
  • es  anticuerpo antigliadina, n m
  • fr  anticorps antigliadine, n m
  • en  antigliadin antibody, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs dirigit contra la gliadina (proteïna del gluten), característica de la malaltia celíaca.
  • ca  anticòs antiglima, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs dirigit contra una glicoproteïna de membrana de 38 K.
  • ca  anticòs antihistones, n m
  • es  anticuerpo antihistonas, n m
  • fr  anticorps anti histone, n m
  • en  anti-histones antibody, n

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Immunologia

Definició
Anticòs antinuclear insoluble contra les histones.

Nota

  • Present en el 95% dels casos de lupus medicamentós i en el 80% dels de lupus no medicamentós.
  • ca  anticòs antiidiotípic, n m
  • ca  anticòs contra l'idiotip, n m
  • es  anticuerpo antiidiotipo, n m
  • fr  anticorps anti-idiotype, n m
  • en  anti-idiotype antibody, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Anticòs que reconeix un determinant idiotípic.

Nota

  • La teoria de la xarxa idiotípica considera que els anticossos antiidiotípics i els anticossos anti-antiidiotípics tenen funcions reguladores. El determinant idiotípic d'un anticòs antiidiotípic pot imitar un antigen específic i generar una resposta immunitària similar a la que provoca aquest antigen.