bufeta automàtica
bufeta automàtica
Urologia
- ca bufeta automàtica, n f
Urologia
Definició
Bufeta neurogènica deguda a una lesió de la medul·la espinal per sobre dels segments sacres; és caracteritzada per la total absència dels reflexos de micció, uns buidatges violents de la bufeta i un elevat volum d'orina residual.
bufeta autònoma
bufeta autònoma
Urologia
- ca bufeta autònoma, n f
- ca bufeta denervada, n f sin. compl.
Urologia
Definició
Bufeta neurogènica deguda a una lesió de la medul·la espinal a nivell dels segments sacres, que interromp l'arc reflex que controla el buidatge de la bufeta; és caracteritzada per la incapacitat per a iniciar la micció voluntàriament i per incontinència urinària.
bufeta biliar
bufeta biliar
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
- ca bufeta biliar, n f
- ca bufeta del fel, n f sin. compl.
- ca colecist, n m sin. compl.
- ca vesícula biliar, n f sin. compl.
- es vesícula biliar
- en gallbladder
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definició
Vesícula biliar; sac piriforme, situat sota la cara inferior del fetge, al límit entre els lòbuls dret i quadrat, on la bilis s'acumula i es concentra abans d'ésser vessada a l'intestí. El pas de la bilis des de la bufeta al duodè és aconseguit per l'acció del quim en el mateix duodè, el qual provoca el relaxament de l'esfínter d'Oddi i la contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar.
Sac membranós amb forma de pera, situada a la part posteroinferior del fetge. S'hi acumula la bilis que passarà, a través del conducte cístic, al duodè, quan, per un estímul digestiu, la vesícula es contregui. També és anomenada bufeta del fel. ((vesícula biliar))
Nota
- La denominació colecist està formada a partir de cole- i del grec kýstis 'veixiga'.
bufeta d'escata de peix
bufeta d'escata de peix
Gastroenterologia
- ca bufeta d'escata de peix, n f
Gastroenterologia
Definició
Bufeta que, a causa de la presència de petits quists a la mucosa, presenta una aparença d'escates de peix.
bufeta d'estasi
bufeta d'estasi
Gastroenterologia
- ca bufeta d'estasi, n f
Gastroenterologia
Definició
Bufeta que, en resposta a una ingesta greixosa, no és capaç de contreure's amb força.
bufeta de Courvoisier
bufeta de Courvoisier
Gastroenterologia
- ca bufeta de Courvoisier, n f
Gastroenterologia
Definició
Bufeta que està distesa com a conseqüència d'una obstrucció de les vies biliars, com ocorre a la síndrome de Courvoisier-Terrier.
bufeta de gerdó
bufeta de gerdó
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
- ca colesterolosi vesicular, n f
- ca bufeta de gerdó, n f sin. compl.
- ca bufeta de maduixa, n f sin. compl.
- ca vesícula de gerdó, n f sin. compl.
- ca vesícula de maduixa, n f sin. compl.
- es vesícula aframbuesada
- es vesícula fresa
- fr vésicule à framboise
- en strawberry gallbladder
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
Definició
Presència d'incrustacions petites de colesterol en la submucosa de la bufeta del fel, associada moltes vegades a la colelitiasi (càlculs de colesterol). L'observació de la mucosa descobreix una disposició reticular fina de prominències de color groc brillant. Generalment és asimptomàtica, per bé que en ocasions s'acompanya de dolor a l'hipocondri dret. La inflamació crònica, provoca que la mucosa estigui plena de granets lipídics, i mostri un aspecte de gerdó.
bufeta de gos
bufeta de gos
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Urologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
- ca alquequengi, n m
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca fesol bord, n m sin. compl.
- ca orval, n m sin. compl.
- ca orval fi, n m sin. compl.
- nc Physalis alkekengi
- nc Physalis grancheti
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Urologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta monocàrpica o anual de la família de les solanàcies, que es fa en terres cultivades o incultes, marges i erms una mica humits i frescals de la muntanya mitjana, tant de Catalunya com del País Valencià.
Nota
- Les fulles i les tiges de l'alquenquengi, que es cullen a l'estiu, i els fruits, que maduren entre agost i setembre, han estat emprats en decocció per estimular la diüresi, contra el mal de pedra i com a laxants suaus.
bufeta de l'orina
bufeta de l'orina
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
- ca bufeta de l'orina, n f
- ca bufeta urinària, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definició
Sac membranós i muscular distendible que recull l'orina que li arriba pels urèters i l'emmagatzema abans d'expulsar-la per la uretra. És situada a la part anterior de la cavitat pelviana, darrere la símfisi del pubis i per davant del recte (en l'home) o per davant de la matriu (en la dona). De parets elàstiques, pot guardar de 250 a 350 ml de líquid.
bufeta de maduixa
bufeta de maduixa
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
- ca colesterolosi vesicular, n f
- ca bufeta de gerdó, n f sin. compl.
- ca bufeta de maduixa, n f sin. compl.
- ca vesícula de gerdó, n f sin. compl.
- ca vesícula de maduixa, n f sin. compl.
- es vesícula aframbuesada
- es vesícula fresa
- fr vésicule à framboise
- en strawberry gallbladder
Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
Definició
Presència d'incrustacions petites de colesterol en la submucosa de la bufeta del fel, associada moltes vegades a la colelitiasi (càlculs de colesterol). L'observació de la mucosa descobreix una disposició reticular fina de prominències de color groc brillant. Generalment és asimptomàtica, per bé que en ocasions s'acompanya de dolor a l'hipocondri dret. La inflamació crònica, provoca que la mucosa estigui plena de granets lipídics, i mostri un aspecte de gerdó.
