Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  barbiturisme, n m

.FITXA MODIFICADA, Toxicologia, Terminologia històrica

Definició
Intoxicació aguda o crònica per hàbit o abús de barbiturats.
  • ca  barbiturisme agut, n m

.FITXA MODIFICADA, Toxicologia, Terminologia històrica

Definició
Barbiturisme produït per dosis molt fortes de barbiturats en temptatives de suïcidi o per accident.

Nota

  • El barbiturisme agut pot conduir al coma i a la mort si es no practica ràpidament un tractament adequat; en les formes menys greus, el coma s'alterna amb estats d'agitació delirant.
  • ca  barbiturisme crònic, n m
  • ca  toxicomania barbitúrica, n f sin. compl.

Salut mental, Toxicologia

Definició
És el produït per la ingestió de petites dosis diàries durant anys; pot provocar peresa intel·lectual, deficiències en la memòria i en l'atenció, símptomes confusionaris, i depressió alternada amb crisis colèriques. Es tracta d'una dependència física i psíquica molt semblant a la de l'alcohol, amb el qual els barbiturats presenten dependència encreuada.
  • ca  barbiturisme subagut, n m

Salut mental, Toxicologia

Definició
És el produït per l'ús freqüent i prolongat de dosis mitjanes de barbiturats; la simptomatologia és presidida per son profuda, i poden presentar-se erupcions cutànies, tremolors, disàrtria, nistagme, diplegia, etc.
  • ca  mentó, n m
  • ca  barbó, n m sin. compl.
  • es  mentón
  • fr  menton
  • en  chin
  • en  menton
  • en  mentum

Anatomia, Odontoestomatologia

Definició
Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
  • ca  barbotejar, v intr
  • es  barbotar
  • es  mascullar
  • fr  bredouiller
  • en  stammer

Otorrinolaringologia

Definició
Parlar entre dents, fer embuts.
  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  raspallengua, n f sin. compl.
  • nc  Arctium minus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, l'arrel de la qual és oficinal, amb virtuts depuratives.
  • ca  barestèsia, n f
  • ca  piezestèsia, n f sin. compl.

Neurologia

Definició
Sensibilitat dels teixits profunds (ossos, tendons, aponeurosis, músculs, etc) a la pressió.
  • ca  bari, n m
  • es  bario
  • fr  baryum
  • en  barium
  • sbl  Ba

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2. El seu nombre atòmic és 56, la massa atòmica 137,34 i el símbol Ba. Hom el troba a la natura sobretot en forma de sulfat (baritina) i de carbonat (witherita). La intoxicació per sals de bari, no gens freqüent, provoca vòmits, convulsions i paràlisi progressiva.

Nota

  • La denominació bari prové del grec barýs 'pesat'.
  • ca  bari-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot grec barýs que significa pesant.