Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  caquèxia timopriva, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Caquèxia que és deguda a la manca del tim.
  • ca  caquèxia tropical, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Caquèxia que apareix en habitants dels tròpics, i que sovint és associada a patologia hepàtica o esplènica.
  • ca  caquèxia urèmica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Nefrologia

Definició
Caquèxia que apareix en el curs d'una insuficiència renal crònica.
  • ca  caquèxia verminosa, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Caquèxia que, acompanyada d'una anèmia, és deguda a una infestació per cucs, especialment l'anquilòstom.
  • ca  caquinació, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Riure excessiu i exagerat, sense motiu aparent, que hom pot observar en l'hebefrènia i la histèria.
  • ca  cara, n f
  • la  facies

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Superfície d'una part o d'un òrgan, i especialment cadascun de llurs costats.

Nota

  • La denominació llatina facies és emprada especialment en nomenclatura anatòmica com a denominació de la superfície d'un òrgan (membre, os, víscera, etc), generalment acompanyada de les precisions topogràfiques necessàries; per exemple, facies anterior iridis o facies articularis acromii. En algun cas les precisions són més descriptives, com ara la donada a la superfície articular de la cavitat cotiloide de facies lunata acetabuli.
  • ca  cara, n f
  • es  cara
  • fr  visage
  • en  facies

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia

Definició
Conjunt de les faccions en tant que expressa l'estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.

Nota

  • La denominació rostre prové del llatí rostrum 'bec'.
  • ca  cara, n f
  • ca  rostre, n m sin. compl.
  • ca  vult, n m sin. compl.
  • es  cara
  • es  rostro
  • fr  face
  • fr  rostre
  • en  face
  • en  rostrum

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part anterior del cap, des de la part més alta del front fins al mentó inclusivament. És constituïda per un massís ossi recobert per abundants grups musculars i per parts toves. Per la part superior és íntimament unida al crani, i per la part posterior limita amb la regió superior del coll.

Nota

  • La denominació vult prové del llatí vultus.
  • La denominació rostre prové del llatí rostrum 'bec'.
  • ca  cara cis, n f
  • ca  cara de formació, n f
  • es  cara cis, n f
  • es  cara de formación, n f
  • en  cis face, n
  • en  forming face, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia

Definició
Zona del dictiosoma pròxima al reticle endoplasmàtic rugós i formada per cisternes més o menys arquejades.
  • ca  cara d'aligot, n f

Anatomia

Definició
Cara llarga, amb les galtes begudes i el nas semblant a un bec de lloro.