Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fibrocartílag interarticular, n m
  • ca  cartílag interarticular, n m sin. compl.
  • ca  menisc, n m sin. compl.
  • ca  menisc articular, n m sin. compl.
  • ca  menisc interarticular, n m sin. compl.
  • es  menisco
  • fr  ménisque
  • en  meniscus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Envà fibrocartilaginós que, en algunes articulacions, està col·locat transversalment entre les dues superfícies articulars adjacents. Cadascuna de les seves cares adopta la forma de la superfície òssia corresponent, per la qual cosa gairebé sempre és bicòncau. Pot ocupar tota l'extensió de l'articulació i ésser, per tant, un veritable disc, l'anomenat disc articular o interarticular (per exemple, el de l'articulació temporomaxil·lar), o bé pot no tenir la porció central i ésser un disc perforat o anell aplatat, i encara és possible que hagi perdut no solament la zona central sinó també part del seu contorn, bo i adoptant la forma de mitja lluna (per exemple, els meniscs de l'articulació del genoll).

Nota

  • La denominació menisc s'usa especialment per a designar cadascun dels fibrocartílags interarticulars que hi ha a l'articulació del genoll.
  • La denominació menisc prové del grec menískos 'mitja lluna'.
  • ca  cartílag intertiroidal, n m
  • ca  cartílag intermedi del tiroide, n m sin. compl.
  • ca  cartílag vocal de Rambaud i Renault, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria

Definició
Peça cartilaginosa imparella i mediana que uneix les dues peces laterals del cartílag tiroide de l'infant, menys aparent en l'adult i absent en el vell per l'efecte de la seva fusió amb les peces laterals. En la seva part posterior i mitjana s'implanta el node glòtic anterior, que serveix d'inserció de les cordes vocals inferiors.
  • ca  cartílag intertiroidal, n m
  • ca  cartílag intermedi del tiroide, n m sin. compl.
  • ca  cartílag vocal de Rambaud i Renault, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria

Definició
Peça cartilaginosa imparella i mediana que uneix les dues peces laterals del cartílag tiroide de l'infant, menys aparent en l'adult i absent en el vell per l'efecte de la seva fusió amb les peces laterals. En la seva part posterior i mitjana s'implanta el node glòtic anterior, que serveix d'inserció de les cordes vocals inferiors.
  • ca  disc intervertebral, n m
  • ca  cartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • ca  fibrocartílag intervertebral, n m sin. compl.
  • es  cartílago intervertebral, n m
  • es  disco intervertebral, n m
  • es  fibrocartílago intervertebral, n m
  • fr  disque intervertébral, n m
  • en  intervertebral disk, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cartílag fibrós anular situat entre dues vèrtebres que té la funció d'amortir la càrrega de la columna vertebral i facilitar la flexibilitat per permetre el moviment.

Nota

  • Els discs intervertebrals consten de dues parts, el nucli polpós i l'anell fibrós, separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí.

    Entre les vèrtebres atles i axis, i entre les vèrtebres sacres i coccigeals no hi ha disc intervertebral.
  • ca  cartílag intratiroidal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Pediatria

Definició
Cartílag que de vegades uneix les ales del cartílag tiroide de la laringe en l'infant.
  • ca  cartílag de Y, n m
  • ca  cartílag ipsiloide, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria

Definició
Conjunt d'envans cartilaginosos que separen, en el fetus i en l'infant, les tres peces principals de l'os coxal: ili, isqui i pubis. En realitat té forma d'i grega horitzontal.
  • ca  cartílag lateral del nas, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels cartílags, en nombre de dos, dret i esquerre, situats per sobre dels cartílags de l'ala del nas, que s'uneixen per llur vora superior amb la vora inferior dels ossos propis del nas.
  • ca  cartílag de Meckel, n m
  • ca  barra de Meckel, n f sin. compl.
  • ca  bastonet de Meckel, n m sin. compl.
  • ca  cartílag mandibular, n m sin. compl.
  • ca  cartílag timpanomandibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Part de l'arc branquial embrionari que forma la major part dels ossos martell i enclusa de l'orella mitjana.
  • ca  osteïna, n f
  • ca  cartílag ossi, n m sin. compl.
  • ca  col·lagen ossi, n m sin. compl.
  • ca  osseïna, n f sin. compl.
  • es  oseína
  • es  osteína
  • fr  osséine
  • fr  ostéine
  • en  ossein
  • en  ostein

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Substància orgànica de l'os, originada a partir de l'osteomucoide, aparentment idèntica al col·lagen, que produeix gelatina per cocció. Constitueix del 30 al 40% del pes sec de l'os. S'obté per extracció de les sals inorgàniques de l'os mitjançant un àcid diluït, l'àcid clorhídric per exemple.

Nota

  • L'ús de la denominació cartílag ossi es considera impropi.
  • ca  cartílag aritenoide, n m
  • ca  aritenoide, n m sin. compl.
  • ca  cartílag piramidal, n m sin. compl.
  • ca  cartílag triquetral, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun del parell de cartílags de la laringe situats en la part posterior i superior del cartílag tiroide. Tenen la forma d'una piràmide triangular, la base de la qual presenta dues apòfisis: anterior (interna o vocal) i posterior (externa o muscular). Les cares internes de cada cartílag delimiten un espai anomenat glotis intercartilaginosa.

Nota

  • La denominació aritenoide prové del grec arýtaina 'culler, cassó'.