Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  casset gènic, n m
  • es  casete, n m
  • es  casete génico, n m
  • es  gen casete, n m
  • fr  cassette, n f
  • fr  cassette génique, n f
  • fr  gène cassette, n m
  • en  cassette, n
  • en  gene cassette, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definició
Segment de DNA, normalment codificador d'un o més gens, que es comporta com una unitat quan s'insereix o s'elimina d'una molècula més gran.
  • ca  senet, n m
  • ca  càssia, n f sin. compl.
  • es  sen
  • fr  sène
  • en  senna

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes llenyoses (Cassia sp) de la família de les mimosàcies, que comprèn unes 400 espècies, de les fulles d'algunes de les quals hom extreu la droga del mateix nom. Les més conegudes són el senet d'Alexandria (C. acutifolia) i el senet de l'Índia (C. angustifolia).
  • ca  ròtula, n f
  • ca  cassoleta, n f sin. compl.
  • ca  patel·la, n f sin. compl.
  • es  rótula
  • fr  rotule
  • en  kneecap
  • en  kneepan
  • en  whirlbone

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os parió, triangular, d'uns 5 cm de diàmetre, comprès en el tendó d'inserció del quàdriceps femoral, davant el genoll.
Os considerat com a sesamoide, triangular, aplanat, situat entre les fibres del tendó del quàdriceps, a la part anterior del genoll. S'articula amb els còndils femorals. Presenta un punt d'ossificació primitiu entre els 2 i els 5 anys. ((ròtula, de la taula dels ossos))

Nota

  • La denominació ròtula prové del llatí rotula 'roda petita'.
  • ca  escútula, n f
  • ca  cassoleta fàvica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definició
Petita crosta que es forma sobre la lesió característica del favus; acostuma a ésser perforada per un pèl.

Nota

  • La denominació escútula prové del llatí scutula 'olla petita',
  • ca  castanya, n f
  • es  castaña
  • fr  châtaigne
  • fr  marron
  • en  chestnut

Endocrinologia i nutrició

Definició
Fruit comestible del castanyer.
  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  cairells, n m pl sin. compl.
  • ca  nou d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • nc  Trapa natans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, que es fa en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries. Als Països Catalans únicament habita als aiguamolls de l'Empordà. Les llavors tenen propietats astringents.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  castanyer, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Castanea sativa) de la família de les fagàcies, que es fa en zones humides de muntanya, a la Vall d'Aran, comarques del nord-est del principat i al Baix Camp (muntanyes de Prades). Les fulles tenen propietats astringents, expectorants i febrífugues i han estat emprades en infusió, contra les diarrees, les afeccions de les vies respiratòries i els símptomes gripals.
  • ca  castanyer d'Índia, adj
  • es  castaño
  • fr  châtaignier
  • en  chesnut-tree

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbre de fulla caduca (Aesculus hippocastaneum) de la família de les hipocastanàcies, cultivat com a ornamental i rarament subespontani. És natural de la península balcànica. L'escorça i les llavors, en infusió o decocció, han tingut una bona reputació com a vasoconstrictores i han estat emprades contra les varices, la flebitis i les hemorroides.
  • ca  castori, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química, Veterinària

Definició
Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori. Era emprada en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és actualment com a aromatitzant i fixador.