Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cèl·lula de l'oligodendròglia, n f
  • ca  cèl·lula apolar de Cajal, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Cajal, n f sin. compl.
  • ca  corpuscle apolar de Cajal, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Cèl·lula de la neuròglia central, d'origen ectodèrmic, més petita que l'astròcit, proveïda de prolongacions escasses, primes i poc ramificades, que acompanya les fibres nervioses; són considerades les cèl·lules homòlogues centrals de les cèl·lules de Schwann, perifèriques. També són anomenades corpuscles o cèl·lules apolars de Cajal.
  • ca  cèl·lula APUD, n f

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules àmpliament distribuïdes en diferents òrgans, especialment en el tub digestiu, amb unes característiques comunes: el nom és l'acrònim de l'expressió anglesa que descriu els trets histoquímics principals: 1) contenir amines (Amine), com és ara catecolamines i 5-hidroxitriptamina; 2) tenir capacitat de captar substàncies precursores d'amines (Precursor Uptake), com és ara la dopa o el 5-hidroxitriptòfan, i 3) posseir descarboxilases (Decarboxylase) dels aminoàcids. Deriven de les cèl·lules neuroectodèrmiques de la cresta neural, que haurien emigrat durant el desenvolupament embrionari a llocs molt diversos de l'organisme, conservant llur capacitat de segregar amines neurotransmissores més o menys modificades o bé polipèptids d'origen filogenètic més recent. El concepte de cèl·lules del sistema APUD i de llur degeneració tumoral permet de comprendre l'associació de diversos adenomes o carcinomes endocrins, que constitueixen les síndromes pluriglandulars.

Nota

  • La denominació cèl·lula APUD conté l'acrònim de l'anglès amine precursor uptake (and) decarboxylation.
  • ca  cèl·lula argentafí, n f
  • ca  cèl·lula cromoargentafí, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Kulxitski, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula enterocromafí, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula enteroendocrina, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules diferenciades de les glàndules del tub gastrointestinal que tenen afinitat per les sals de crom i de plata i que segreguen diverses hormones polipeptídiques (cèl·lules APUD); al budell prim es troben a les criptes de Lieberkühn i segreguen 5-hidroxitriptamina. També són anomenades cèl·lules enteroendocrines, cèl·lules enterocromafins i cèl·lules de Kulxitski. Actualment el concepte de cèl·lula argentafí ha estat substituït pel de cèl·lula EC.
  • ca  cèl·lula argiròfila, n f

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Cèl·lula enterocromafí que reacciona amb les sals de plata, després de l'exposició prèvia a una substància reductora; les argentafins redueixen la plata sense pretractament.
  • ca  cèl·lula arquiocroma, n f
  • ca  cèl·lula girocroma, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Cèl·lula nerviosa en la qual els cossos de Nissl formen una xarxa.
  • ca  cèl·lula K, n f
  • ca  cèl·lula assassina, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula citocida, n f sin. compl.
  • es  célula asesina, n f
  • es  célula citocida, n f
  • es  célula K, n f
  • fr  cellule K, n f
  • fr  cellule tueuse, n f
  • en  K cell, n
  • en  killer cell, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Cèl·lula que posseeix citotoxicitat, generalment dependent d'anticossos.

Nota

  • L'abreviació K prové de l'anglès killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora').
  • ca  cèl·lula NK, n f
  • ca  cèl·lula assassina natural, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula citocida natural, n f sin. compl.
  • es  célula asesina natural, n f
  • es  célula citocida natural, n f
  • es  célula NK, n f
  • fr  cellule NK, n f
  • fr  cellule tueuse naturelle, n f
  • en  natural killer cell, n
  • en  NK cell, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Limfòcit que no expressa cap receptor específic per a l'antigen i que és responsable de la citotoxicitat natural contra algunes cèl·lules tumorals i contra cèl·lules infectades per virus.

Nota

  • La sigla NK prové de l'anglès natural killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora natural').
  • ca  cèl·lula acústica, n f
  • ca  cèl·lula auditiva, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula ciliada, n f sin. compl.
  • ca  cèl·lula de Corti, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Otorrinolaringologia

Definició
Qualsevol de les cèl·lules sensorials de l'òrgan de Corti, proveïdes de cilis i recolzades en les cèl·lules de Deiters. També són anomenades cèl·lules ciliades, cèl·lules de Corti i cèl·lules auditives.
  • ca  cèl·lula automàtica, n f

Anatomia > Citologia, Cardiologia

Definició
Cèl·lula cardíaca específica que té la propietat de formar estímuls capaços de propagar-se (cèl·lula marcapassos); des del punt de vista electrofisiològic és una cèl·lula de resposta lenta. Es localitza principalment als nodes sinusal i atrioventricular i als anells mitral i tricuspídic.
  • ca  limfòcit B, n m
  • ca  cèl·lula B, n f sin. compl.
  • es  célula B, n f
  • es  linfocito B, n m
  • fr  cellule B, n f
  • fr  lymphocyte B, n m
  • en  B cell, n
  • en  B lymphocyte, n
  • en  B-cell, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Limfòcit produït a la medul·la òssia en els mamífers, que expressa a la seva superfície un receptor de tipus BCR, que té capacitat de produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària humoral.

Nota

  • Els limfòcits B expressen a la seva superfície un receptor de tipus BCR.

    La lletra B de la denominació prové de bursa ('bossa' en llatí), en referència a la bossa de Fabrici, òrgan dels ocells on es va identificar per primera vegada aquesta cèl·lula.