Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cens, n m

Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
En epidemiologia, llista de tots els elements que componen una població.
  • ca  censor, n m
  • es  censor
  • fr  censeur
  • en  censor

Salut mental > Psicologia

Definició
Força psíquica, segons S. Freud, que impedeix que els pensaments i els desigs de l'inconscient esdevinguin conscients, llevat que ho facin d'una manera impossible de reconèixer.
  • ca  censura, n f
  • en  censorship

Salut mental > Psicologia

Definició
En psicoanàlisi, acció del censor; l'efecte.
  • ca  centaura, n f

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom donat a una planta, les propietats medicinals de la qual foren atribuïdes al suposat guariment d'una ferida del peu del mitològic centaure Quiró, provocada per una fletxa disparada per Hèrcules. Hom distingí inicialment dues espècies, anomenades Centarium Majus i C. minor, que els antics herbalistes identificaren possiblement amb la centaura major (Chlora perfoliata) i la centaura menor (Erythrae Centaureum), totes dues de la família de les gencianàcies. Ulteriorment, el nom científic del gènere de les centaures fou assignat a centàurea (Centaurea sp), de la família de les compostes, i la centaura major designada com a Centaurea rhapontica i també C. scabiosa. La literatura herbalista és molt confusionària pel que fa als aspectes terminològics i conceptuals del mot centaura, per bé que hom parla actualment i exclusiva de la centaura menor, sense referències expresses de la centaura major.
  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.
  • ca  centàurea, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes, generalment herbàcies (Centaurea sp) de la família de les compostes, algunes espècies del qual, com ara la bracera (C. aspera), l'obriülls (C. calcitrapa) i el blauet (C. cyanus) tenen propietats medicinals.
  • ca  centauri, n m

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Gènere de plantes herbàcies, generalment anuals (Centaurium sp) de la família de les gencianàcies, que viuen en prats i llocs humits tant al litoral com a la muntanya. El pericó vermell C. umbellatum o herba de Santa Margarida és una espècie medicinal pertanyent a aquest gènere, antigament designada com a C. erythraea i C. linarufolium o Erythraea centaureum.
  • ca  centcames, n m
  • ca  centpeus, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • en  centipede

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Entorn professional

Definició
Nom donat genèricament a tots els quilòpodes, en particular als del gènere Lithobius. Poden matar insectes i animals petits amb el verí que contenen. Algunes espècies són capaces de produir a la pell humana picades doloroses amb necrosi local, sense conseqüències greus.
  • ca  panical, n m
  • ca  carcamical, n m sin. compl.
  • ca  carcanical, n m sin. compl.
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card corredor, n m sin. compl.
  • ca  card grigoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  espinacard, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la parrella, n f sin. compl.
  • nc  Eryngium campestre

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d'alt, espinosa, que es fa en llocs incultes, prats secs i brolles de la plana i la muntanya, a tot arreu dels Països Catalans. L'arrel, que es cull entrada la tardor, quan la planta és a punt d'assecar-se o ja és seca del tot, en infusió, té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues.
  • ca  pericó vermell, n m
  • ca  centaura menor, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  fel de la terra, n m sin. compl.
  • ca  flor de centaura, n f sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  herba de Santa Margarida, n f sin. compl.
  • nc  Centarium umbellatum

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d'alçària, que es fa en indrets herbosos i sòls humits de gairebé tot el país. Les summitats florides, en infusió, estimulen la diüresi i han estat usades contra les digestions lentes, les flatulències, la tos, la febre i la diabetis. Com a ús extern, hom les hi atribueix propietats vulneràries.