Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.
  • ca  camamilla americana, n f
  • nc  Tagetes minutus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d'alçada. Les flors contenen terpens diversos i altres essències que li donen una aroma forta, poc agradable. Hom les hi ha atribuït propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.
  • ca  segura, n f
  • ca  camamilla borda, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de jardí, n f sin. compl.
  • ca  camamilla pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl.
  • ca  herba de la matriu, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • nc  Chrysanthemum parthenium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, d'alçada, de 30 a 70 cm d'alçada, oriünda de la península balcànica, es troba naturalitzada a una gran part d'Europa. Les fulles i extremitats han estat emprades en els trastorns menstruals, l'anorèxia, les digestions laborioses, la flatulència, els espasmes gastrointestinals i l'insomni.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  camamilla de muntanya, n f
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • nc  Achillea pyrenaica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les compostes, que viu en prats i llocs humits dels Pirineus. Hom en feia servir el rizoma polvoritzat, com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.