Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  colecistopatia, n f

Malalties i síndromes, Gastroenterologia

Definició
Qualsevol malaltia de la vesícula biliar.
  • ca  colecistopèxia, n f

.FITXA REVISADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Intervenció quirúrgica actualment en desús que consistia a fixar la bufeta biliar a la paret abdominal.
  • ca  colecistoptosi, n f

Anatomia, Gastroenterologia

Definició
Descens anormal de la bufeta del fel.
  • ca  colecistocinètic -a, adj
  • ca  colecistoquinètic -a, adj sin. compl.

Farmacologia, Gastroenterologia

Definició
Que promou la contracció de la bufeta del fel.
  • ca  colecistorràfia, n f
  • es  colecistorrafia, n f
  • fr  cholécystorrhaphie, n f
  • en  cholecystorrhaphy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Sutura de la vesícula biliar.

Nota

  • Actualment la colecistorràfia es fa servir amb més freqüència en la sutura en bossa de tabac, al volant d'una cànula o catèter introduït a la vesícula, com a mitjà de descompressió, en casos de retenció biliar o per a realitzar una colangiografia amb la injecció de contrast.
  • ca  colecistosi, n f

Anatomia > Histologia, Gastroenterologia

Definició
Grup d'alteracions parietals de la bufeta biliar, caracteritzat per la proliferació de components tissulars normals, diferents dels dels processos inflamatoris o neoplàstics; inclou l'adenomiomatosi, la colesterolosi, la neuromatosi, la lipomatosi, la fibromatosi i la hialocalcinosi (bufeta calcària). L'adenomiomatosi vesicular si és generalitzada s'anomena colecistitis proliferant glandular i s'acompanya de la formació dels sins de Rokitansky-Aschoff; si és segmentària es coneix per diverticulosi intramural. La colesterolosi es caracteritza pel dipòsit d'èsters de colesterol i d'altres lípids en la mucosa vesicular i es coneix també amb els noms de bufeta de maduixa o bufeta de gerdó.
  • ca  colecistostomia, n f
  • es  colecistostomía, n f
  • fr  cholécystostomie, n f
  • en  cholecystostomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Comunicació establerta entre la vesícula biliar i l'exterior de cos, com a mesura pal·liativa en pacients fràgils, generalment com a maniobra descompressora en casos d'obstrucció biliar o per extracció de càlculs.

Nota

  • En la colecistostomia, sovint la comunicació s'estableix a través d'una sonda, tipus Foley, que permet un abocament continu de la bilis a l'exterior, així com la pràctica d'exploracions amb contrast de la via biliar.
  • ca  colecistotomia, n f
  • es  colecistotomía, n f
  • fr  cholécystotomie, n f
  • en  cholecystotomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia hepatobiliopancreàtica

Definició
Incisió de la paret de la vesícula biliar.
  • ca  pigment biliar, n m
  • ca  colecrom, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definició
Qualsevol dels pigments existents en la bilis o els seus derivats. Són la biliverdina, la bilirubina, l'estercobilinogen, l'estercobilina, l'urobilinogen i l'urobilina. La biliverdina és el pigment verd precursor de la bilirubina, procedent de la degradació de l'hemoglobina, amb dos àtoms d'oxigen menys que la bilirubina. La bilirubina és químicament un tetrapirrol lineal provinent de la protoporfirina de diverses hemoproteïnes; en un 85% procedeix de l'hemoglobina dels eritròcits circulants madurs, destruïts en el sistema reticulohistiocític, i en un 15% del catabolisme d'hemoproteïnes tissulars (mioglobina, catalases, citocroms, sobretot del citrocrom P-450) i de la degradació de l'hemoglobina d'eritròcits immadurs de la medul·la òssia. La bilirubina constituïda passa a la sang i és transportada, unida a l'albúmina, fins al fetge, on es conjuga amb l'àcid glucurònic (bilirubina conjugada), que és excretada per la bilis. La bilirubina conjugada de la bilis arriba a l'intestí prim, on es transforma en bilirubina lliure, la qual és reabsorbida al sistema venós portal i retorna al fetge, per a ésser reexcretada per la bilis (circulació enterohepàtica), per bé que una part de la fracció conjugada es transforma en estercobilinogen, el qual és reabsorbit en part en el còlon, des d'on passa a la circulació general i és reexcretat pel fetge cap a la bilis. Una petita proporció d'estercobilinogen no pot ésser reexcretada pel fetge i és eliminada per l'orina en forma d'urobilinogen. Aquests dos pigments biliars són ràpidament oxidats per a formar estercobilina i urobilina.
  • ca  colecromopoesi, n f

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definició
Síntesi de pigments biliars.