Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  coleperitoneu, n m
  • ca  ascites biliar, n f sin. compl.
  • ca  colasc, n m sin. compl.
  • ca  coleperitonitis, n f sin. compl.
  • ca  peritonitis biliar, n f sin. compl.
  • es  colasco
  • en  cholascos

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Pneumologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Presència de bilis lliure en la cavitat peritoneal, com a resultat principalment de la ruptura de la bufeta del fel.
Efusió de bilis per la cavitat peritoneal lliure, produïda per la ruptura patològica o traumàtica de la bufeta biliar, per una colecistitis aguda sense ruptura de la paret vesicular (colecistitis filtrant) o per la dehiscència de les anastomosis quirúrgiques biliars. ((peritonitis biliar))

Nota

  • La denominació colasc està formada a partir de col- i del grec askós 'sac'.
  • ca  colepoesi, n f

Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Formació i secreció de la bilis per part del fetge. La colepoesi normal diària oscil·la entre 300 i 1 200 cc.
  • ca  colepoètic -a, adj

Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la colepoesi.
  • ca  colepoètic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia, Gastroenterologia

Definició
Dit de la substància fisiològica (sals biliars) o farmacològica (carxofa, boldo, bilis de bou, etc) que augmenta la colepoesi.
  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  còlera, n m
  • ca  còlera asiàtic, n m sin. compl.
  • ca  enteropíria asiàtica, n f sin. compl.
  • es  cólera
  • fr  chólera
  • en  cholera

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae, bacteri de forma de vírgula, molt mòbil i gramnegatiu. Produeix una profunda alteració de la permeabilitat del budell prim que dona lloc a una pèrdua hidroelectrolítica brusca i tan abundant que ocasiona acidosi, rampes musculars i ulteriorment xoc i insuficiència renal. Inicialment hi ha vòmits. Les deposicions tenen l'aspecte d'aigua d'arròs perquè contenen grumolls de moc. La transmissió és d'home a home a través de begudes contaminades per deposicions. També s'anomena còlera asiàtic perquè el país d'origen és el delta del Ganges. Als Països Catalans hi arribà el 1834 i hi ha hagut noves epidèmies el 1854, 1859, 1865 i 1885; el 1971 n'hi hagué un brot molt reduït i de molt escassa mortalitat.

Nota

  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • ca  còlera, n m
  • ca  còlera asiàtic, n m sin. compl.
  • ca  enteropíria asiàtica, n f sin. compl.
  • es  cólera
  • fr  chólera
  • en  cholera

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae, bacteri de forma de vírgula, molt mòbil i gramnegatiu. Produeix una profunda alteració de la permeabilitat del budell prim que dona lloc a una pèrdua hidroelectrolítica brusca i tan abundant que ocasiona acidosi, rampes musculars i ulteriorment xoc i insuficiència renal. Inicialment hi ha vòmits. Les deposicions tenen l'aspecte d'aigua d'arròs perquè contenen grumolls de moc. La transmissió és d'home a home a través de begudes contaminades per deposicions. També s'anomena còlera asiàtic perquè el país d'origen és el delta del Ganges. Als Països Catalans hi arribà el 1834 i hi ha hagut noves epidèmies el 1854, 1859, 1865 i 1885; el 1971 n'hi hagué un brot molt reduït i de molt escassa mortalitat.

Nota

  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • ca  còlera de l'aviram, n m

Veterinària

Definició
Malaltia molt mortífera produïda per Pasteurella multocida. Afecta sobretot pollastres i gallines però també tota mena d'animals domèstics.
  • ca  còlera dels porcs, n m
  • ca  còlera porcí, n m sin. compl.
  • ca  febre dels porcs, n f sin. compl.

Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definició
Epizoòtia produïda per un virus, caracteritzada per febre, inapetència, diarrea, enterorràgies, equimosis. Gairebé sempre és mortal.