Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  canalicle carotidotimpànic, n m
  • ca  conducte carotidotimpànic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Cadascun dels petits conductes de l'os temporal que comuniquen el conducte carotidi amb la cavitat timpànica i que allotgen petites branques de l'artèria caròtide interna i del plexe simpàtic pericarotidi.
  • ca  conducte perilimfàtic, n m
  • ca  aqüeducte coclear, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte de Cotugno, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte del cargol, n m sin. compl.
  • ca  canalicle coclear, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Petit conducte que connecta l'espai perilimfàtic de la còclea amb l'espai subaracnoidal.
Canalicle que comunica la rampa timpànica amb l'espai subaracnoidal de la fossa posterior. ((aqüeducte coclear))
  • ca  canalicle innominat, n m
  • ca  canalicle d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle innominat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  canalicle petrós, n m sin. compl.
  • ca  forat d'Arnold, n m sin. compl.
  • ca  forat petrós, n m sin. compl.
  • ca  solc del nervi petrós superficial menor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit orifici de la vora interna de l'ala major de l'esfenoide, per on passa el nervi petrós superficial menor, branca del facial.
  • ca  conducte de Havers, n m
  • ca  canalicle de Havers, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
  • ca  conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
  • ca  conducte plasmàtic, n m sin. compl.
  • ca  espai de Havers, n m sin. compl.
  • ca  espai haversià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
  • ca  conducte de Jacobson, n m
  • ca  canalicle de Jacobson, n m sin. compl.
  • ca  conducte timpànic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte que es troba en la porció petrosa del temporal per al nervi d'aquest nom.
  • ca  canalicle de Kürsteiner, n m

Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Complex fetal d'estructures vesiculars, canaliculars i glanduloides, derivades de la paratiroide, del tim o de la corda tímica.
  • ca  canalicle de la corda del timpà, n m
  • ca  conducte de Civinini, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit canal que surt del conducte facial o aqüeducte de Fal·lopi, just abans del seu acabament i que arriba fins a la cavitat timpànica i permet el pas del nervi de la corda del timpà.
  • ca  canalicle de la dentina, n m
  • ca  canalicle dental, n m sin. compl.
  • ca  túbul dentinal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Cadascun dels canalicles que s'estenen des de la cavitat de la polpa dental fins al cement i l'esmalt.
  • ca  canalicle de Thiersch, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Hematologia i hemoteràpia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Un dels petits conductes dels teixits en reparació neoformats per la circulació de líquids nutritius, precursors de la nova vascularització.
  • ca  canalicle mastoidal, n m
  • ca  canalicle auricular, n m sin. compl.
  • ca  canalicle del nervi d'Arnold, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Petit conducte que s'estén des de la fossa jugular de l'os temporal fins a l'apòfisi mastoide i transmet la branca timpànica del nervi pneumogàstric (nervi d'Arnold).