Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  comportament neuròtic, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Comportament caracteritzat per reaccions emocionals presidides per l'angoixa.
  • ca  comportament obsessiu, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Propi d'una personalitat obsessiva-convulsiva, és repetitiu, estilitzat.
  • ca  comportament passiu-agressiu, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Comportament que sota una aparença dòcil i complaent, respon a qualitats d'obstinació i obstrucció i a sentiments agressius.
  • ca  comportament prensor, n m

Neurologia, Pediatria, Salut mental

Definició
Comportament en què l'infant mostra un propòsit individual de captació, per rudimentari que sigui. Hom distingeix tres tipus de prensió: la visual, l'auditiva i la manual.
  • ca  comportament reactiu, n m
  • ca  conducta reactiva, n f sin. compl.

Neurologia, Pediatria, Salut mental

Definició
Comportament en què la finalitat és únicament la supervivència de l'individu. Moltes vegades és el resultat de la pervivència de respostes molt primitives (respostes arcaiques) per manca de maduració cortical i, per tant, de control superior. És propi del nadó i del nodrissó els primers mesos de vida i dels individus amb una gran alteració cerebral que anul·la els altres tipus de comportament. Inclou les sinergies i els automatismes.
  • ca  comportament responsiu, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Comportament que és resposta a un estímul específic.
  • ca  comportament ritual, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Comportament automàtic d'origen cultural o psicogènic.
  • ca  comportament variable, n m

Neurologia, Salut mental

Definició
Comportament que es modifica amb l'experiència individual.
  • ca  composició, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Proporció dels distints elements que formen part d'un compost químic. La majoria dels composts purs tenen una composició definida i constant.
  • ca  cos compost, n m
  • ca  compost, n m sin. compl.
  • es  compuesto
  • fr  combinaison
  • fr  corps composé
  • en  compound

Disciplines de suport > Química

Definició
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents. Un compost és diferent d'una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements (compost daltònid) i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació o descomposició comporta un efecte calorífic considerable. Tanmateix, hi ha un petit nombre de composts que no compleixen la llei de les proporcions definides, anomenats no estequiomètrics o berthòl·lids.