Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cannabinoide, n m

Farmacologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Cadascun dels composts orgànics que hom pot aïllar del cànem indi. Són molt liposolubles i, en consum repetitiu, tenen tendència a acumular-se a l'organisme. Hom n'ha identificat 61 classes diferents, de les quals les més important són el cannabinol, el cannabidiol i el delta-9-tetrahidrocannabinol, dels quals solament aquesta darrera produeix els efectes psicoactius característics del consum del cànnabis. Hom ha demostrat l'existència de receptors de cannabinoides en el cervell (còrtex cerebral, hipocamp, cos estriat i cerebel). Un derivat de l'àcid araquidònic, anomenat anandamida, ha estat proposat com a lligand endogen d'aquest receptor, la qual cosa ha permès el desenvolupament d'antagonistes específics dels receptors de cannabinoides.
  • ca  cannabinol, n m
  • es  cannabinol, n m
  • fr  cannabinol, n m
  • en  cannabinol, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia

Definició
Component de l'exsudat resinós dels brots florals femenins del cànem indi que no produeix efectes psicoactius.
  • ca  cannabinosi, n f

Malalties i síndromes, Pneumologia

Definició
Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols de cànem. Es caracteritza per l'aparició de crisis asmàtiques i d'emfisema.
  • ca  cànnabis, n m
  • ca  mariguan, n f sin. compl.
  • ca  marihuana, n f sin. compl.
  • ca  marijuana, n f sin. compl.

Neurologia, Salut mental, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot dels usuaris (merda, herba, xocolata, etc.). El seu consum com a droga és molt estès i hom l'efectua predominantment en grup, fumant els preparats sols o mesclats amb tabac, la qual cosa en millora la combustió. És l'anomenat, en l'argot dels drogoaddictes, porro, petard o canut, el qual és aspirat successivament per tots els components del grup, si s'escau. La seva combustió produeix un olor característica i el fum s'inhala profundament per tal d'absorbir una més gran quantitat de substància activa. També hom l'ingereix en infusió o barrejat amb aliments. El fum de cànnabis conté molts productes químics, que inclouen 61 diferents cannabioides, un dels quals, el delta-9-tetrahidrocannabiol (δ-9-THC), provoca els efectes farmacològics que hom persegueix. Aquests poden variar substancialment d'acord amb la dosi, la via d'administració, l'experiència prèvia del subjecte, la vulnerabilitat personal als efectes psicoactius, l'estat anímic de l'individu i l'entorn social en el moment del consum. Els efectes de la inhalació de la substància són gairebé immediats: sensació de flotació, laxitud agradable, eufòria i volubilitat, acompanyada sovint d'hiperestèsia sensorial. Si el consum s'efectua dins d'un grup amical, sorgeix un clima de loquacitat, desinhibició, hilaritat incontenible i compenetració excessiva. Ulteriorment, sobretot si el subjecte roman sol, pot aparèixer un estat d'indiferència, apatia i somnolència. És freqüent que al cap de 3 a 6 hores del consum, l'individu experimenta una sensació de fam, preferentment dirigida als aliments dolços. Alguns usuaris refereixen un augment del plaer sexual. La intoxicació aguda o crònica per cànnabis és anomenada cannabisme. Hom ha descrit diversos efectes beneficiosos del cànnabis, que inclouen els efectes antinauseosos i antiemètics, aprofitats en la prevenció dels vòmits secundaris a la quimioteràpia antineoplàstica, els efectes relaxants musculars i anticonvulsivants, i la reducció de la pressió intraocular en el tractament del glaucoma.

Nota

  • La denominació marihuana aparegué a Mèxic amb les formes mariguan (1894), marijuana (1923) i marihuana (1927), d'origen incert.
  • ca  canó, n m
  • es  cañón, n m
  • fr  canon, n m

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia

Definició
Part del pèl, més forta, pròxima a l'arrel.
  • ca  canó, n m

.FITXA MODIFICADA, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica.
  • ca  canó d'electrons, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Dispositiu format per un conjunt d'elèctrodes destinat a produir i concentrar un feix d'electrons. És emprat en tubs de raigs catòdics, iconoscopis, microscopis electrònics, acceleradors lineals, etc.
  • ca  canoteràpia, n f
  • es  canoterapia, n f
  • fr  canithérapie, n f
  • fr  canothérapie, n f
  • en  dog therapy, n
  • en  dogotherapy, n

.FITXA REVISADA, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mètode terapèutic en què s'utilitza el contacte amb gossos ensinistrats com a mitjà per a rehabilitar persones discapacitades i millorar certes malalties.

Nota

  • Aquests gossos promouen la participació dels pacients en activitats sensorials i perceptives per fer activitats amb propòsits i significats concrets.
  • ca  àcid canrenoic, n m
  • ca  canrenoat de potassi, n m sin. compl.
  • es  ácido canrenoico, n m
  • es  canrenoato de potasio, n m
  • fr  acide canrénoïque, n m
  • fr  canrénoate de potassium, n m
  • en  canrenoic acid, n
  • en  potassium canrenoat, n
  • CAS  4138-96-9

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Urologia

Definició
Fàrmac diürètic antagonista de l'aldosterona que actua bloquejant els receptors de mineralocorticoides del ronyó incrementant l'excreció de sodi i inhibint la de potassi.

Nota

  • L'àcid canrenoic és un profàrmac que es metabolitza en canrenona dins l'organisme. S'empra com a tractament per a l'hiperaldosteronèmia i els dèficits de potassi. És d'origen sintètic.

    La denominació àcid canrenoic és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  canrenona, n f
  • es  canrenona, n f
  • fr  canrénone, n f
  • en  canrenone, n
  • CAS  976-71-6

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Urologia

Definició
Principi actiu amb acció diürètica antagonista de l'aldosterona que actua bloquejant els receptors de mineralocorticoides del ronyó, incrementant l'excreció de sodi i inhibint la de potassi.

Nota

  • La canrenona és el metabòlit actiu de l'àcid canrenoic. S'empra com a tractament per l'hiperaldosteronèmia i els dèficits de potassi. És d'origen sintètic.

    La denominació canrenona és la forma catalana corresponent a la DCI.