Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cordoma condroide, n m

Oncologia i radioteràpia

Definició
Tumor originalment definit com un cordoma amb focus cartilaginosos, que ocorre més freqüentment en la regió esfenooccipital, de pronòstic més favorable que el cordoma convencional. Mitjançant la microscòpia electrònica i les tècniques immunohistoquímiques, hom ha demostrat trets de cordoma i de condrosarcoma alhora.
  • ca  cordonal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent als cordons de la medul·la espinal.
  • ca  camamilla de muntanya, n f
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • nc  Achillea pyrenaica

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia, de la família de les compostes, que viu en prats i llocs humits dels Pirineus. Hom en feia servir el rizoma polvoritzat, com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  cordopèxia, n f

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definició
Fixació quirúrgica d'una o d'ambdues cordes vocals per mirar de corregir una estenosi laríngia deguda a paràlisi.
  • ca  cordopèxia, n f
  • es  cordopexia, n f
  • fr  cordopexie, n f
  • en  cordopexy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial

Definició
Fixació d'una corda vocal paralitzada per a apropar-la a la línia mitjana i evitar l'obertura glòtica permanent i el risc d'ennuegament.
  • ca  cordotomia, n f
  • ca  tractotomia medul·lar, n f sin. compl.
  • es  cordotomía, n f
  • fr  chordotomie, n f
  • fr  cordotomie, n f
  • en  chordotomy, n
  • en  cordotomy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Neurocirurgia

Definició
Secció quirúrgica del cordó anterolateral medul·lar per tal d'interrompre la conducció dels estímuls dolorosos aferents.

Nota

  • S'utilitza per al tractament de les àlgies paroxismals i irreductibles.
  • ca  cordotomia, n f
  • es  cordotomía, n f
  • fr  chordotomie, n f
  • fr  cordotomie, n f
  • en  chordotomy, n
  • en  cordotomy, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial, Otorrinolaringologia

Definició
Incisió d'un plec vocal.
  • ca  core-
  • ca  coreo- sin. compl.
  • ca  coro- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Oftalmologia

Definició
Formes prefixades del mot grec kóre pupil·la, que indiquen relació amb aquest òrgan.
  • ca  corea, n f
  • ca  convulsió habitual, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Henoch-Bergeron, n f sin. compl.
  • es  corea
  • fr  chorée
  • en  chorea

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Discinèsia consistent en moviments involuntaris, ràpids, desordenats, irregulars, exagerats, que recorden els d'una dansa grotesca o tragicòmica. Afecta un o diversos músculs i s'associa amb hipotonia muscular i reflexos pendulars, sobretot els rotulars. És deguda a una alteració de les neurones del nucli caudat i putamen, amb disminució de la formació d'acetilcolina i d'àcid γ-aminobutíric (GABA) i preservació de la dopamina. L'excés relatiu de la dopamina explica la simptomatologia clínica i la seva milloria amb fàrmacs blocadors de la dopamina, per exemple l'haloperidol. Es presenta en diverses malalties hereditàries: corea de Huntington (autosòmica dominant), malaltia de Wilson o degeneració hepatolenticular (autosòmica recessiva), atàxia-telangièctasi (autosòmica recessiva), síndrome de Lesch-Nyhan (transmissió recessiva lligada al cromosoma X). També pot ésser secundària a altres malalties o condicions: febre reumàtica (corea de Sydenham), encefalitis, policitèmia vera, vasculitis (corea vascular), fàrmacs (fenitoïna, fenotiazines, haloperidol), embaràs (corea gravídica), vellesa (corea senil).

Nota

  • La denominació corea prové del grec choreía 'dansa'.