Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  craniolacúnia, n f
  • ca  crani lacunar, n m sin. compl.
  • ca  cranioespongiosi, n f sin. compl.
  • es  craneolacunia
  • en  craniolacunia

Anatomia > Embriologia

Definició
Defecte de desenvolupament dels ossos de la volta del crani fetal, consistent en l'existència d'àrees molt primes en la seva superfície, que suggereixen l'aspecte d'una forma exagerada d'impressions de les circumvolucions cerebrals. En la major part dels casos s'associa amb meningocele o amb malformació de Chiari tipus II.
  • ca  craniosinostosi, n f
  • ca  cranioestenosi, n f sin. compl.

Anatomia, Neurologia

Definició
Ossificació prematura d'una sutura o més del crani, que provoca la detenció del creixement i la deformació cranials. La sinostosi aïllada de la sutura sagital és el que hom observa més freqüentment (més de la meitat dels casos) i determina un augment de diàmetre anteroposterior del crani i una disminució del seu diàmetre biparietal. L'ossificació prematura d'ambdues sutures coronals produeix un escurçament de diàmetre anteroposterior del crani, sovint amb disminució de la profunditat de les òrbites i hipoplàsia maxil·lar. El tancament unilateral d'una sutura coronal provoca un aplatament de la cavitat orbitària afectada, la qual cosa configura una imatge radiogràfica, en la projecció frontal, anomenada òrbita d'arlequí (forma triangular de la base externa). La sinositosi aïllada de la sutura lambdoidal produeix un aplatament d'un dels costats de la part posterior del cap (plagiocefàlia). La sinositosi metòpica aïllada ocasiona un front triangular amb hipertelorisme. En els casos de tancament de múltiples sutures, el crani adopta formes variables, per bé que generalment és braquicefàlic amb impressions digitiformes prominents. L'anomenat crani de trèvol també s'associa amb la craniosinostosi múltiple, i sovint s'acompanya d'hipoplàsia de la porció central de la cara, d'hidrocefàlia i de retard mental; també és observat en la displàsia tanatofòrica, en l'acrocefalosindactília de Pfeiffer, en anomalies dels membres i en displàsies òssies inclassificables.
  • ca  craniofacial, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent al crani i a la cara alhora.
  • ca  craniofaringioma, n m
  • ca  quist suprasellar, n m sin. compl.
  • ca  tumor d'Erdheim, n m sin. compl.
  • ca  tumor de la bossa de Rathke, n m sin. compl.
  • ca  tumor de Rathke, n m sin. compl.
  • es  craneofaringioma
  • fr  craniopharyngioma
  • en  craniopharyngioma

Anatomia patològica, Otorrinolaringologia

Definició
Tumor congènit derivat de les restes de l'òrgan de l'esmalt presents en la bossa de Rathke, localitzat habitualment a la regió suprasellar, encara que pot ocupar la sella turca. Pot desenvolupar-se en la zona dorsal o ventral del quiasma òptic i, ocasionalment, en el mateix quiasma. Hom ha descrit també localitzacions excepcionals dins del tercer ventricle. El tumor pot adquirir grans proporcions, amb creixement en les regions parasellars i dins del cervell. La degeneració quística és una troballa habitual i les calcificacions focals són gairebé constants i detectables radiològicament. Les característiques microscòpiques són semblants a les de l'ameloblastoma de la mandíbula i sobretot al quist odontogènic calcificant i queratinitzant. Hom ha observat, a més, alguns casos de craniofaringioma d'estructures dentals innegables. El quadre clínic comprèn símptomes i signes derivats de la compressió de la tija hipofítica (nanisme, hipogonadisme, panhipopituïtarisme, diabetis insípida i hiperprolactinèmia) i del quiasma òptic (atròfia del nervi òptic, papil·loedema), i hipertensió cranial. En un 10% dels casos hom observa una modalitat anatomopatològica papil·lar sense calcificacions ni nodes de ceratina. La transformació maligna és una raresa.
  • ca  craniofenèstria, n f

Anatomia > Embriologia

Definició
Defecte de desenvolupament dels ossos de la volta del crani fetal, consistent en manca de formació d'os en diverses àrees. Es tractaria d'un estadi més avançat de la malformació anomenada craniolacúnia.
  • ca  cefalòstat, n m
  • ca  craniòfor, n m
  • ca  craniòstat, n m
  • es  cefalostato, n m
  • es  craneóforo, n m
  • es  craneostato, n m
  • es  cranióforo, n m
  • fr  céphalostat, n m
  • fr  craniophore, n m
  • en  cephalostat, n
  • en  craniophore, n

.FITXA REVISADA, Anatomia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell emprat per al suport d'un crani amb la finalitat d'examinar-lo i prendre mesures craniomètriques.

Nota

  • El craniòfor permet d'orientar el crani pel pla que passa pels dos poris i el punt més baix de la vora orbitària esquerra, que és la posició més correcta per a prendre aquestes mesures.
  • ca  craniòfor, n m
  • ca  craniòstat, n m sin. compl.

Anatomia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell emprat per al suport d'un crani per tal d'examinar-lo i prendre mesures craniomètriques. El craniòfor permet d'orientar el crani pel pla que passa pels dos poris i el punt més baix de la vora orbitària esquerra, que és la posició més correcta per a prendre les mides.
  • ca  frenologia, n f
  • ca  craniognomia, n f sin. compl.
  • ca  craniologia de Gall, n f sin. compl.
  • es  frenología
  • fr  phrénologie
  • en  phrenology

Anatomia, Neurologia

Definició
Sistema ideològic iniciat per Franz Joseph Gall (1758-1828), segons el qual cada facultat mental o instint radicaria en un departament del cervell que es correspondria amb un particular relleu del crani. L'examen d'aquest permetria d'identificar les tendències innates de l'individu. El frenòleg més important dels Països Catalans fou Marià Cubí (1801-1875).
  • ca  craniògraf, n m

Anatomia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument per a dibuixar el contorn del crani i determinar els seus diàmetres.
  • ca  craniografia, n f

Anatomia

Definició
Descripció del crani i de les seves parts (angles, diàmetres, punts craniomètrics); llur representació gràfica.