Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  cresta alveolar residual, n f
  • ca  cresta residual, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Marge ossi que queda després de la desaparició de l'alvèol dental, consecutiva a l'extracció d'una peça o la pèrdua d'una dent.
  • ca  cresta ampul·lar, n f
  • ca  cresta acústica, n f sin. compl.
  • ca  septe transvers, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cresta sensorial situada a l'ampul·la de cada conducte semicircular.
  • ca  cresta arcuada de l'aritenoide, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Eminència roma, poc accentuada, de la cara anteroexterna del cartílag aritenoide, que separa la fosseta triangular de l'oblonga.
  • ca  cresta articular del sacre, n f
  • ca  sèrie de tubercles sacres posterointerns, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cresta formada per la fusió de les apòfisis articulars de les vèrtebres sacres.
  • ca  cresta aspra del fèmur, n f
  • ca  cresta femoral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Aresta posterior del fèmur o línia aspra del fèmur. L'extrem inferior es bifurca i limita l'espai popliti o triangle popliti; l'extrem superior es trifurca i dona la cresta del gluti major, la cresta del pectini i la del vast intern.
  • ca  cresta astragalina de la tíbia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Situada a la cara inferior de l'extrem inferior de la tíbia, de direcció anteroposterior, es correspon amb la canal de la politja de l'astràgal.
  • ca  cíngol dental, n m
  • ca  cresta basal, n f sin. compl.
  • ca  lòbul lingual, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia

Definició
Aresta en forma de W o de U situada a la base de la superfície lingual de la corona de les incisives superiors i les canines.
  • ca  cresta basilar de l'os occipital, n f
  • ca  cresta faríngia de l'os occipital, n f sin. compl.
  • ca  espina basilar, n f sin. compl.
  • ca  tubercle faringi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definició
Situada a la cara exocranial de l'occipital i a la superfície basilar, és una veritable apòfisi on s'insereix l'aponeurosi de la faringe.
Eminència òssia de la superfície basilar de l'occipital, on s'insereix l'aponeurosi de la faringe. ((tubercle faringi))
  • ca  cresta basilar del conducte coclear, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cresta espiral de forma triangular a la qual s'insereix la membrana basilar.
  • ca  cresta bicipital, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels llavis de la canal bicipital, anterior o subtroquiterià i posterior o subtroquinià.