Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Estat d'esgotament o d'incapacitat per a acomplir, un òrgan, les funcions que li són pròpies. Generalment, aquest fracàs s'esdevé després d'una lluita més o menys llarga per contrarestar algun defecte preexistent, bé funcional, bé anatòmic. Les més freqüents, i també les més greus, són la descompensació renal i la miocardíaca. La descompensació pot abocar a un estat denominat d'insuficiència.
  • ca  descompensació, n f
  • ca  compensació trencada, n f sin. compl.

Salut mental, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fallida dels mecanismes de defensa, de la qual en resulta una desintegració progressiva de la personalitat.
  • ca  descomposició, n f
  • ca  desintegració, n f sin. compl.
  • es  descomposición
  • es  desintegración
  • fr  décomposition
  • fr  désintégration
  • en  decay
  • en  decomposition
  • en  disintegration

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definició
Acció de descompondre o de descompondre's; l'efecte.
  • ca  descomposició anaeròbica, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Descomposició que té lloc en composts orgànics en absència d'oxigen.
  • ca  descomposició del moviment, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Irregularitat o incoordinació en la successió de la contracció i la relaxació musculars que intervenen en un moviment; el resultat és que aquest es realitza de forma discontínua. És present en la síndrome cerebel·losa (atàxia cerebel·losa) i, erròniament, ha estat anomenada tremolor.
  • ca  metàtesi, n f
  • ca  descomposició doble, n f sin. compl.
  • en  metathesis

Disciplines de suport > Química

Definició
Reacció entre dos composts amb bescanvi d'elements i formació de dos nous composts, segons l'equació: AB + CD = AD + BC.

Nota

  • La denominació metàtesi està formada a partir de meta- i del grec thésis 'col·locació'.
  • ca  descomposició espontània, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Descomposició que experimenten la majoria dels cossos organitzats així que els manca la vida.
  • ca  descomposició química, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Procés pel qual una molècula d'una substància composta es trenca en unes altres de més simples i, de vegades, arriba fins i tot als àtoms components.
  • ca  descompressió, n f
  • es  descompresión
  • fr  décompression
  • en  decompression

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Física

Definició
Disminució o cessació de l'efecte d'una pressió sobre l'organisme humà, especialment el de l'atmosfèrica. En aquest cas, cal que sigui feta lentament per tal d'evitar el conjunt de trastorns patològics motivats pel pas dels gasos a la sang.
  • ca  descompressió abdominal, n f

Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Descompressió que es produeix en els moments inicials del part.