Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  desinhibir, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definició
Alliberar d'una inhibició.
  • ca  desinhibir-se, v intr pron

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definició
Alliberar-se d'una inhibició.
  • ca  desinsectació, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Conjunt de processos encaminats a destruir insectes i altres artròpodes, especialment si són patògens o transmissors de malalties.
  • ca  desinsectar, v tr

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Sotmetre a desinsectació.
  • ca  desinserció, n f
  • es  desinserción
  • fr  désinsertion
  • en  desinsertion

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia patològica

Definició
Despreniment o ruptura d'insercions, d'un tendó en un os, de la retina a la seva perifèria, de la placenta, etc.
  • ca  despreniment de la retina, n m
  • ca  desinserció perifèrica de la retina, n f sin. compl.
  • ca  retina despresa, n f sin. compl.
  • ca  retinodiàlisi, n f sin. compl.
  • ca  retinodiàlisi, n f sin. compl.
  • ca  sublació de la retina, n f sin. compl.
  • la  ablatio retinae

Oftalmologia

Definició
Separació entre les 9 capes internes (retina neurosensorial) i la capa més externa (epiteli pigmentari de la retina), que van juxtaposades però no unides, que comporta la creació d'un nou espai ocupat per un líquid (líquid subretinal). Produeix ceguesa de la part del camp visual que correspon al segment de retina desprès. Es dona més sovint en persones afectades de miopia forta.
  • ca  desintegració, n f
  • es  desintegración
  • fr  désintégration
  • en  decay
  • en  disintegration

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definició
Acció de desintegrar o de desintegrar-se; l'efecte.
  • ca  descomposició, n f
  • ca  desintegració, n f sin. compl.
  • es  descomposición
  • es  desintegración
  • fr  décomposition
  • fr  désintégration
  • en  decay
  • en  decomposition
  • en  disintegration

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definició
Acció de descompondre o de descompondre's; l'efecte.
  • ca  desintegració, n f
  • es  desintegración
  • fr  désintégration
  • en  decay
  • en  disintegration

Disciplines de suport > Física

Definició
Transformació de l'estructura d'un nucli atòmic o d'una partícula en la qual apareix un nombre final de corpuscles superior al que hi havia inicialment. Si un nucli o una partícula es desintegra espontàniament, la desintegració és anomenada radioactiva. En canvi, la que és produïda per l'acció d'una partícula sobre una altra és anomenada induïda.
  • ca  desintegració, n f
  • es  desintegración
  • fr  désintégration
  • en  decay
  • en  disintegration

Salut mental

Definició
Procés o situació de disgregació dels elements que donen cohesió mental a un individu o cohesió interna funcional a un sistema social.