Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  determinisme, n m

Recerca, metodologia i estadística

Definició
Teoria segons la qual qualsevol fet o fenomen físic o psíquic és rigorosament determinat per causes, ja siguin conegudes o desconegudes, i com a conseqüència, un cop conegudes les condicions d'un fenomen, aquest ha de poder ésser reproduït sempre i necessàriament a voluntat de l'experimentador.
  • ca  detomidina, n f
  • es  detomidina
  • fr  détomidine
  • en  detomidine
  • CAS  76631-46-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
analgèsic (vet.); hipnòtic sedant
  • ca  detorsió, n f
  • es  detorsión
  • fr  détorsion
  • en  detorsion

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Correcció d'un encorbament patològic, d'una deformitat, d'una torsió (la d'un pedicle testicular, per exemple).

Nota

  • La denominació detorsió prové del llatí detorsio -onis 'desviació'.
  • ca  detrició, n f
  • en  detrition

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia

Definició
Desgast per fricció, com en el cas de les dents.
  • ca  detrit, n m
  • ca  detritus, n m sin. compl.
  • es  detrito
  • es  detritus
  • fr  détritus
  • en  detritus

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

Nota

  • La denominació detrit prové del llatí detritus participi passat de detero 'desgastar'.
  • ca  detrit, n m
  • ca  detritus, n m sin. compl.
  • es  detrito
  • es  detritus
  • fr  détritus
  • en  detritus

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.

Nota

  • La denominació detrit prové del llatí detritus participi passat de detero 'desgastar'.
  • ca  detrusor -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dit de qualsevol part del cos (especialment un múscul) la funció de la qual sigui d'expel·lir una substància. El terme és aplicat, sobretot, al conjunt de les fibres musculars de la túnica mitjana de la bufeta urinària, que, pel fet de formar una unitat funcional, ha estat anomenat múscul vesical o múscul expulsor de l'orina o múscul detrusor o, simplement, detrusor.

Nota

  • La denominació detrusor prové del llatí detrudo 'expel·lir'.
  • ca  deumesó -ona, adj

Ginecologia i obstetrícia, Pediatria

Definició
Que ha nascut el desè mes d'ésser engendrat.
  • ca  deutero-
  • ca  deut- sin. compl.
  • ca  deuto- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Formes prefixades del mot grec deúteros, que significa segon, secundari.
  • ca  diencèfal, n m
  • ca  deutencèfal, n m sin. compl.
  • es  diencéfalo
  • fr  diencéphale
  • en  diencephalon

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l'hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior. És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l'epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l'hipotàlem per sota i davant.

Nota

  • La denominació deutencèfal es considera obsoleta.