Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  diabetòmetre, n m

Endocrinologia i nutrició, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Polariscopi que mesura la taxa de glucosa urinària.
  • ca  diabrosi, n f

Anatomia patològica

Definició
Perforació causada per un procés corrosiu, úlcera perforant.

Nota

  • La denominació diabrosi està formada a partir de dia- i del grec brosis 'menjar'.
  • ca  diacàustic -a, adj

Disciplines de suport > Física

Definició
Dit dels cossos que són càustics per la refracció, com ara les lents biconvexes, que concentren els raigs solars en un focus càustic.

Nota

  • La denominació diacàustic està formada a partir de dia- i del grec kaûsis 'cremada'.
  • ca  diacereïna, n f
  • es  diacereína
  • fr  diacéréine
  • en  diacerein
  • CAS  13739-02-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
analgèsic; antiinflamatori; antipirètic
  • ca  acetoacetat, n m
  • ca  diacetat, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid acetoacètic. El més important és l'acetoacetat d'etil, que serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l'antipirina.
  • ca  diacetèmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència d'àcid acetoacètic (àcid diacètic) a la sang.
  • ca  diacetil, n m

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Cetona dimetílica.

Nota

  • El diacetil és present en l'oli de llorer i en d'altres; s'empra per les seves propietats com a vehicle d'aromes en essències alimentàries. Fa olor de mantega. El peròxid de diacetil s'empra en solució com a antisèptic.
  • ca  diamorfina, n f
  • ca  diacetilmorfina, n f sin. compl.
  • ca  heroïna, n f sin. compl.
  • es  heroína, n f
  • fr  héroïne, n f
  • en  heroin, n

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia

Definició
Opioide semisintètic que té propietats sedants i narcòtiques i genera addicció.

Nota

  • La diamorfina va ser emprada a la fi del segle XIX com a analgèsic i antitussigen potent. Inicialment, es va pensar que era útil per a aconseguir la deshabituació de pacients addictes a la morfina, fins que passats uns deu anys es va observar que produeix més addicció que no pas la morfina.
  • ca  diacetúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Excreció d'àcid acetoacètic per l'orina. Sembla que la intoxicació per aquest àcid és la causa del coma diabètic.
  • ca  diàcid -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Dit d'una base la molècula de la qual té dos hidroxils reemplaçables.