Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llengua bífida, n f
  • ca  diastematoglòssia, n f sin. compl.
  • ca  diglòssia, n f sin. compl.
  • ca  esquistoglòssia, n f sin. compl.
  • ca  llengua doble, n f sin. compl.
  • ca  llengua fesa, n f sin. compl.
  • en  cleft tongue

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Llengua dividida en la seva part anterior per una fissura longitudinal.
  • ca  diastematomètria, n f

Anatomia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Fissura congènita de l'úter.
  • ca  diastematomièlia, n f
  • ca  diastomièlia, n f sin. compl.
  • ca  diplomièlia, n f sin. compl.

Anatomia, Neurologia

Definició
Divisió sagital congènita, completa o incompleta, de la medul·la espinal per un septe ossi o fibrocartilaginós; cada meitat té un sac dural propi. Sovint s'associa a espina bífida.
Duplicació completa o incompleta de la medul·la espinal, acompanyada o no d'un septe ossi en el canal vertebral. [diplomièlia]
  • ca  diastematopièlia, n f

Anatomia

Definició
Fissura congènita de la pelvis.

Nota

  • La denominació diastematopièlia està formada a partir del grec diástema 'interval' i pýelos pelvis
  • ca  diastematorràquia, n f

Anatomia, Neurologia

Definició
Fissura congènita de la columna vertebral, espina bífida.
  • ca  diastementèria, n f

Anatomia, Gastroenterologia

Definició
Fissura longitudinal del budell.
  • ca  amfiàster, n m
  • ca  diàster, n m sin. compl.
  • es  anfiáster, n m
  • fr  amphiaster, n m
  • en  amphiaster, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Figura que formen les fibres acromàtiques durant la mitosi consistent en dos àsters units pel fus acromàtic.
  • ca  diastereòmer, n m
  • ca  diastereoisòmer, adj sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Forma isomèrica d'una molècula que presenta diastereomeria.
  • ca  diastereomeria, n f
  • ca  diastereoisomeria, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Estereoisomeria no òptica que, en les molècules amb dos o més centres d'asimetria diferents, presenten entre ells els possibles parells de formes enantiomètriques. Així, si una molècula conté dos centres d'asimetria, A i B, els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira (+) i la levogira (-), pot presentar evidentment quatre formes enantiomètriques: (+)A(+)B, (+)A(-)B, (-)A(+)B i (-)A(-)B, de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomètrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells; hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers.
  • ca  diastereòmer, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Diastereomèric.