Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tumefacció tèrbola, n f
  • ca  degeneració albuminosa, n f sin. compl.
  • ca  degeneració flocular, n f sin. compl.
  • ca  degeneració granulosa, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hidròpica, n f sin. compl.
  • ca  degeneració parenquimàtica, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció albuminosa, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció cel·lular, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció isoosmòtica, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Cardiologia, Gastroenterologia, Nefrologia

Definició
Alteració degenerativa observada en els ronyons, el fetge i el cor, caracteritzada per un augment dels grànuls del citoplasma, que fa que les cèl·lules afectades siguin menys transparents i adquireixin un aspecte tèrbol. Els grànuls són de natura proteica i resulten d'alteracions dels mitocondris.
  • ca  degeneració hidròpica, n f
  • ca  degeneració aquosa, n f sin. compl.
  • ca  degeneració globosa, n f sin. compl.
  • en  ballooning degeneration

Anatomia patològica

Definició
Degeneració que consisteix en l'augment de l'aigua intracel·lular, de grau més intens que en l'edema cel·lular, però igualment reversible. És característica l'aparició de vacúols clars i petits, que tenen tendència a confluir i formar vesícules més grans o un únic vacúol gran, que ocupa gairebé tot el citoplasma i desplaça el nucli. Les cèl·lules tenen un volum i una transparència més grans (cèl·lules de baló).
  • ca  degeneració amiloidal, n f
  • ca  degeneració cèria, n f sin. compl.
  • ca  degeneració d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  degeneració de Virchow, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hialoidal, n f sin. compl.
  • ca  degeneració lardàcia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció vítria, n f sin. compl.

Anatomia patològica

Definició
Tipus de degeneració hialina que consisteix en el dipòsit extracel·lular de substància amiloide en diversos teixits i òrgans, especialment la melsa, el fetge i els ronyons. Si són afectats molts òrgans, hom parla d'amiloïdosi o amilosi.
  • ca  degeneració macular, n f

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Alteració degenerativa de la màcula de la retina.
  • ca  degeneració macular pseudoinflamatòria familiar, n f
  • ca  degeneració macular de Sorsby, n f sin. compl.
  • ca  maculopatia pseudoinflamatòria familiar, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Degeneració macular hereditària amb caràcter autosòmic dominant, que apareix durant la cinquena dècada de la vida, caracteritzada per la formació d'un escotoma central en un ull, seguida ràpidament del mateix fenomen en l'altre ull.
  • ca  degeneració macular disciforme, n f
  • ca  coroïditis macular senil, n f sin. compl.
  • ca  degeneració de Kuhnt-Junius, n f sin. compl.
  • ca  degeneració disciforme senil, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Kuhnt-Junius, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Forma de degeneració macular que apareix en persones al voltant de 40 anys d'edat, consistent en l'esclerosi de la màcula i de la retina, produïda per hemorràgies localitzades entre la membrana de Bruch i l'epiteli pigmentari.
Forma degenerativa amb components exsudatius que afecta especialment la màcula, pròpia dels vells. [coroïditis macular senil]
  • ca  degeneració macular pseudoinflamatòria familiar, n f
  • ca  degeneració macular de Sorsby, n f sin. compl.
  • ca  maculopatia pseudoinflamatòria familiar, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Degeneració macular hereditària amb caràcter autosòmic dominant, que apareix durant la cinquena dècada de la vida, caracteritzada per la formació d'un escotoma central en un ull, seguida ràpidament del mateix fenomen en l'altre ull.
  • ca  degeneració marginal de la còrnia, n f
  • ca  atròfia marginal senil de la còrnia, n f sin. compl.
  • ca  degeneració de Terrien, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Eixamplament de l'arc senil de la còrnia, que produeix un aprimament d'aquesta estructura ocular, amb la formació d'una depressió o canal, que després cedeix a la tensió intraocular i es fa ectàtica.
  • ca  desmielinització, n f
  • ca  degeneració mielínica, n f sin. compl.
  • ca  desmielinació, n f sin. compl.
  • es  desmielinización
  • en  demyelinization

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Pèrdua o destrucció de la mielina de la beina de Schwann (desmielinització perifèrica) o de la mielina associada a l'oligodendròglia (desmielinització central).
  • ca  degeneració miòpica, n f

Anatomia patològica, Oftalmologia

Definició
Conjunt d'alteracions que poden observar-se en la miopia patològica, consistents en una papil·la òptica de forma de mitja lluna, atròfia de la coroide, pigmentació macular, neovascularització subretinal i hemorràgies.