Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dent de Goslee, n f

Odontoestomatologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Dent artificial que té una base disposada de manera que es pugui posar i treure.
  • ca  dent de Horner, n f

Odontoestomatologia

Definició
Dent incisiva arranada a causa d'una deficiència de l'esmalt.
  • ca  dent auditiva, n f
  • ca  dent acústica, n f sin. compl.
  • ca  dent de Corti, n f sin. compl.
  • ca  dent de Huschke, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les eminències quadrilàteres de la cara anterior de la cinta solcada de la còclea, separades pels solcs interdentals. Són més amples en llur extremitat lliure que en la seva extremitat adherent. Són, també, més altes conforme se situen més a prop de la part externa de la cinta solcada. Les més externes són particularment notables (dents de la primera fila de Corti).
  • ca  dent de Hutchinson, n f
  • ca  dent esbiaixada, n f sin. compl.
  • ca  signe de Hutchinson, n m sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Considerada abusivament com a característica de l'heredosífilis. Les incisives tenen una forma vagament cònica, una osca semilunar i són tallades a biaix per la cara anterior; la dentina del cantell es veu fosca entre les dues capes d'esmalt.
  • ca  apòfisi odontoide, n f
  • ca  dent de l'axis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Eminència òssia vertical situada a la cara superior de l'axis, que serveix d'eix a l'entorn del qual gira l'atles; dent de l'axis.
  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  lletsó d'ase, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixal de vella, n f sin. compl.
  • ca  taraxacum, n m sin. compl.
  • nc  Taraxacum officinale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
  • ca  dent de llet, n f
  • ca  dent caduca, n f sin. compl.
  • ca  dent decídua, n f sin. compl.
  • ca  dent temporal, n f sin. compl.
  • sbl  D

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Dent de la primera dentició.
  • ca  dent de Moon, n f
  • ca  molar de Moon, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Primera molar petita, de forma de cúpula, observada en la sífilis congènita, dent de Fournier.
  • ca  gavó espinós, adj
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  aturabou, n m sin. compl.
  • ca  dent de pou, n f sin. compl.
  • ca  escanyabocs, n m sin. compl.
  • ca  ungla de gat, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbustiva vivaç (Ononis sp), que es fa en conreus i marges de camins, de tot el país, més rarament en les contrades poc plujoses. Les arrels i les summitats florides, en infusió o decocció, han estat emprades com a diürètiques i colagogues.
  • ca  dent de rasclet, n f

Odontoestomatologia

Definició
Dit (en plural) de les incisives quan queden molt separades.